HISTÒRIA DE CAN TRAVI VELL

Situada a l’avinguda de Can Marcet, entre l’antic camí de Sant Cebrià i el final del carrer d’Horta.

Situació de les masies de la contrada

Can Travi era una masia del segle XVI, com encara es pot comprovar per les voltes que conserva en el seu interior. La masia tenia a la planta baixa els espais destinats a les feines del camp, el cup, el celler, la cuina.

En el primer pis a més de les habitacions tenia una gran sala que dóna a dues galeries amb arcades a banda i banda, tant en la planta baixa com en el primer pis, que és la part de la masia que encara es conserva. D'un estil gairebé únic dins del món de les masies catalanes i un exemplar singular en el territori de Barcelona, tal com indica Desideri Díez en el seu llibre “Les masies d'Horta”..

Camí de Can Travi vell. Autor desconegut

Entrada a Can Travi vell. Fons Jaume Caminal

Es troben descripcions de la masia en la segona meitat del segle XVIII gràcies al baró de Maldà, que en el seu llibre El col·legi de la Bona Vida, es refereix a aquesta masia com a casa de les “Garrigones” de la família dels Garrigó, propietaris de la masia.

En efecte, aquesta masia ha passat a la Història per les moltes citacions que el baró de Maldà en va fer en el seu llibre El Col.legi de la Bona Vida”, on es refereix sempre com a la casa de les “Garrigones”, de la família dels Garrigó. Els Garrigó eren una de les tantes famílies que havien arribat al Principat Provinents de la Catalunya Nord. Un Garrigó il·lustre va ser Francesc Garrigó, eclesiàstic i professor de retòrica a la Universitat de Barcelona.

El baró en donava moltes referències de les seves anades a aquesta i d'altres masies pels camins de la riera d'Horta i les tertúlies culturals que s'hi feien.

“ La mitja hora que ens hem detingut amb les dues Garrigones, mare i filla, avent-hi comparegut lo bon Garrigó, son amo, nos ha paregut sols un quart d'hora, tant divertits estàvem en la platxèria, oint luego tocar la campana de la parròquia de Sant Joan d'Horta, l'oració de l'Avemaria per ser dotze hores, i amb les cantades d'una ària a dueto de la Maria Escolàstica i Rafaló, que els escoltava l'Angeleta i la Saleta amb gust, així com també son pare i demés persones que allí eren, no havent vist en esta visita a dites Garrigones a la germana de l'Angeleta ni cap de sos germans”.

Cal fer esment a la sessió musical de Can Garrigó descrita pel baró de Maldà.

“Entrant dintre tots amb los restants hem saludat a les tres Garrigones, mare i dues filles, ocupant tothom cadira per seure... (...). Li hem persuadit que cantés algun bolero o tonadilla. Angeleta luego d'haver cantat Maria Escolàstica amb Rafael son germà un duo harmoniós i patètic, començant aquesta ametlla ensucrada, com ensucrada veu, la tonadilla que cantà al matí de l'entrega de la paperina de dulces, havent cantat desprès d'esta amb la mateixa tonada la del “Profundis clamavi forta com un clarí i acabat amb la cançó d'Horta, catalana”.

El mateix baró de Maldà ens fa en el seu Dietari, una descripció de Can Garrigó el mes d'octubre de 1797:

Can Travi vell. Autor desconegut

“.. aposento immediat a l'aixida de la casa... peça menjador...estant penjat a la paret d'aquell menjador una bossa o paraïgua .. los demàs parets quedaven adornades de quadres i conclusions... algunes antiguitats del passat de la casa, que la fan molt recomenable, d'un Sant Crist, que es compte si fou Santa Maria dels Socors o de Cervelló, escollides pintures en una capsa amb relíquies insignes, pintura i epigrafiat en llatí d'un Canonge Garrigó, que fou de la Catedral de Barcelona... qual Senyor morí amb fama de santetat....”

Can Travi vell 1950. Fons Traguany

La propietat de la masia passà als Travi, família que tenia grans possessions a la Cerdanya, dels qual prové el nom actual.

Els Travi i Isabel Llançes, tingueren dos fills, Xavier i Maria Teresa. El fill Xavier morí als 33 anys i la finca i la masia van passar a Isabel Llanés i morta aquesta a la seva filla Maria Teresa. Les terres eren treballades pels Simó.

La riquesa dels aqüífers de Can Travi fou tan gran que tenia concertat amb l'Ajuntament d'Horta l'abastiment de la població, motiu pel qual no s'hi podien fer pous. Amb l'aigua de Can Travi es regava bona part de la vall d'Horta, de Sant Andreu de Palomar i de Sant Martí de Provençals.

Per més informació sobre la mina d'aigua de Can Travi, cliqueu sobre els links següents:

MINA I TORRES D'AIGUA DE CAN TRAVI

MINA DE CAN TRAVI - segona part

La masia estava en molt mal estat a causa de les diferents inclemències que ha hagut de patir. Així durant la guerra de 1936, hi va caure una bomba al pati de la masia, que quedà parcialment derruïda; l'objectiu del bombardeig eren els grans dipòsits d'aigua de la finca, que eren aleshores plens d'oli i gasolina.

Bassa d'aigua de Can Travi vell

Al respecte, segons explica Xavier Valls, pintor molt reconegut i veí d'Horta en la seva autobiografia “La meva Caixa de Pandora” , escrit per en Julià de Jodar.

“Pel que fa al bombardeigs del 1937-1938, quan passaven el Junkers damunt d'Horta rebíem més metralla d'algun obús els antiaeris del Carmel que no pas bombes dels atacants. En sentir les sirenes, la meva mare i jo pujàvem al terrat, perquè era de les que, si de cas queia una bomba, preferia anar cap avall que no pas quedar soterrada. A mi feliç inconsciència, els reflectors antiaeris em fascinaven com uns focs artificials, però un vespre ens vam trobar rodejats de fum a causa d'unes bombes que havien caigut molt a prop de casa; sembla, ho vam saber desprès, que a la fi de 1937 un falangista havia pogut passar a l'Espanya franquista i havia denunciat l'emplaçament d'un dipòsit de carburant per a l'aviació sense parar ni mica, l'infeliç, “patriotero”, en el fet que la família vivia a pocs metres de l'objectiu: Todo por la Patria.”.

Durant la Segona República, la masia de Can Travi vell, fou col·lectivitzada, els anys 30 Can Travi fou escenari d'importants reunions polítiques.

Darrerament en 1975 va explosionar una bombona de butà que va ensorrar part de l'església, el celles, els cups, la cuina i el menjador.

Els Simó han estat els seus masovers que han treballar la terra fins els anys 80.

Restes de Can Travi vell en 1997

En 1990 es van fer obres al seu voltant i canvia profundament l'entorn de la masia, l'Ajuntament ha restaurat el que quedava de l'edifici i ara és la seu de la Guardia Urbana del Districte Horta-Guinardó.

Fotos cedides per Can Massana

Can Travi vell en l'actualitat, seu de la Guardia Urbana d'Horta-Guinardó

• Fonts informatives: LES MASIES D'HORTA, de Desideri Díez Quijano, LA MEVA CAIXA DE PANDORA, autobiografia de Xavier Valls,