divendres, 21 de setembre de 2012

CAMÍ I ERMITA DE SANT ISCLE




Sobre un mapa de 1937, en verd el camí de Sant Iscle, des de l'antiga carretera d'Horta fins
 dalt la carena de muntanyes que donaven a Sardanyola

L'antic camí de Sant Iscle, s'anomenava així perquè moria en la confluència de camins que venien d'Horta i de Montcada i morien on està la l'ermita romànica de Sant Iscle de les Feixes, indret molt popular on s'hi fein i fan aplecs populars de la gent que venia d'Horta, Sant Andreu, Sant Martí de Provençals i Santa Eulàlia de Vilapicina.



Dibuix del barri de Vilapicina i neixement del camí de Sant Iscle de Felip Brugueras en els anys 20 del segle passat

El camí de Sant Iscle neixia a l'antiga Carretera d'Horta, fins ara Av. Borbó i que ha canviat recentment el seu nom per l'Avinguda dels Quinze. El Baró de Maldà el seguia per arribar a la masia del Marques de Castellvell denominada Can Sitjar, situada en davant del que seria al cap dels anys la plaça de Virrei Amat, que no era un altre que el marquès propietari de la masia.



Riera d'Horta-  camí de Sant Iscle. Foto Brangulí

Així doncs, un cop passada la Riera d'Horta apareixia a la dreta la masia de can Sitjar i el camí seguia cap amunt passant per darrera de l'església antiga de Santa Eulàlia de Vilapicina, és a dir el carrer que hi ha ara al costat del mercat de la Mercè.



Fotos de la masia de can Sitjar, detalls del camí de sant Iscle i de l'entrada  de la masia des del propi camí. Fotos CEC.


Església antiga de Santa Eulàlia de Vilapicina

El carrer que hi ha a la dreta del mercat rep el nom de carrer de Sant Iscle perquè és un tram d'aquest antic camí, carrer que mor en el que en l'actualitat s'anomena Passeig  Urrutia que travessa tot pujant pe l que van ser  terres de can Carreras i  li de can  Guineueta fins arribar a Can Santgenis. Allà voltejava la masia i segueix camí que comença en la carretera alta de Roquetes i enfila cap amunt fins arribar a prop de  la masia de Can Masdeu, que soprepassa per la dreta  i continua  fins arribar el ara nomenat camí de can Rius per desprès  travessar la carena muntanyosa que separa Barcelona del pobles del voltant.


Una variant pels viatgers de l'època és pujar el que ara és Pg. Urrutia travessant les terres de Can Peguera i de Can Quintana fins el camí de dalt ara Pg de la Vall Hebron que duia fins a les masies de la zona. 


Pg. Urrutia  dècada dels 20 - Foto Brangulí

El camí que passava  per davant de Can Quintana,
derivació del camí de Sant Iscle. Fons Joan Termes

Així doncs, el camí de Sant Iscle s'endinsava mig de camps, horts i velles masies, anava pujant suaument des de Santa Eulàlia de Vilapicina fins arribar a Can Santgenís, on començava a enfilar la carena per arribant als boscos que hi ha al voltant de Can Masdeu.

L'ermita de Sant Iscle és d'ascendència romànica, resta amagada en mig del bosc en el que son terres del terme municipal de Cerdanyola del Vallès. Es va construir sobre un temple anterior dels segles X/XI i el cementiri de tombes antropomorfes que el voltava.


Sant Iscle de les Feixes en l'actualitat. foto de la Viquipedia

En l'any 1933 en Miquel Brasó de Can Brasó d'Horta, va descobrir un fragment de pintura romànica en l'absis, que representava l'escena de l'Epifania.. Fou arrencada i traslladada al Museu Diocesà de Barcelona on es conserva.

Al llarg dels segles va patir diferents reformes que van transformar el seu aspecte original però,  entre 1995 i 1999, en motiu del seu mil.lenari, va recuperar l'aspecte que devia tenir en els segles XVI i XIX gràcies a la restauració que hi va ser duta a terme. En la prospecció arqueològica es van trobar una gran quantitat de tombes i sitges de diferents èpoques.

Es un bonic recorregut que es pot fer en un dia i que malgrat els canvis que ha sofert el paisatge per culpa de la intervenció de l'home al llarg dels anys, encara conserva part del seu encant sobre tot en el seu tram final.


  • Fonts d'informació : El llibre LA VALLS D'HORTA de Dora Serra. Foto de l'ermita de Viquipedia

2 comentaris:

miguel ha dit...

Carme, digue´m una cosa..., quin es el nom de la fàbrica més propera a la linia groga en el seu costat esquerra, la que posa "ceràmica...."

carme ha dit...

Miquel, la veritat és que no es distingeix, sembla que hagi una F. i desprès un cognom però no esbrino quin malgrat ho amplio al màxim no es distingeix.