EL CARRER SALSES - la seva història

En el carrer Salses, el carrer Campoamor i el Carrer Feliu Codina s'hi van instal·lar molts barcelonins benestants per passar-hi els caps de setmana i els estius. Es feien unes cases senyorials, algunes d'elles molt maques, com la casa modernista que es pot veure en la foto de sota.

El carrer ara Salses i abans Catalunya, s'anomena així en honor Miquel Salsas, primer rector de l'església vella d'Horta, independent de la parròquia de Sant Genís dels Agudells . Va ser rector des de 1845 fins a 1862. Malgrat el rector es deia Salsas de cognom, en el català modern a quedat com Salses.

C. Salses a principis del segle XX-  La Casa Serra 

Moltes de les cases del carrer eren cases de planta baixa i jardí a la part de darrera i , en general, no tan ostentoses com les del carrer Campoamor,  com la segona pujant des de Feliu i Codina a la dreta que era modernista i tan maca que surt en moltes de les fotografies del carrer de l'època, va ser enderrocada durant  els anys 70 i es va construir un bloc de pisos que no li arriba ni a la sola de les sabates.

La casa Serra d'estil modernista va ser ideada i feta construir per Andreu Serra Bonvehí, un mestre d'obres que vivia al carrer Rectoria, 8.  Ja havia fet construir la tanca per preservar el terreny en 1900,  quan en 1903 demana permís a l'Ajuntament per construir-hi una casa a rasant del carrer.

La casa era una obra d’art modernista que per desgràcia del barris es va perdre en la dècada dels 70 com moltes de les obres insignes de molt arquitectes de la ciutat de Barcelona.

Últimament era coneguda com can Salvà, suposem que en un determinat moment la família Serra se la va vendre la família Salvà i aquesta als Escofet que són qui la ven derruir per fer-ne pisos.

Com no hi havia cotxes el veïnat sortia a la porta de casa i parlava amb els seus veïns, es fàcil veure'ls en algunes de les fotos de principis del segle XX. El carrer tenia 18 acàcies en 1903.

 Carrer Salses en 1904

Tant el carrer Campoamor com el carrer Salses, es van bastir en terrenys de Can Cortada en l'indret conegut com  colonia de Les Estires.

L'epidèmia de febre groga  en 1870  impulsà la construcció de torres fora de la ciutat de Barcelona, laa urbanització del carrer Salses, aleshores Carrer Catalunya, es remunta a 1880.

Com explica Dora Serra en el seu llibre “VALL D'HORTA”, el carrer Salses va néixer com guarda espatlles de la via principal que era el Campoamor, amb les seves cases modernistes amb grans jardins que les envoltava. Al fons les cases del carrer Campoamor  les dels masovers que són les que donaven a l'esquerra del C. Salses i que més tard es van vendre per construir-hi pisos.

Per aquesta raó, doncs, el carrer Salses en la seva part dreta continua més o menys amb les seves cases de planta i baixa o com màxim un pis i jardí darrera, mentre que a l'altra banda s'han anant bastint cases de pisos que li han tret gran part del seu inicial encant. 

        Collage imatges del carrer  Salses -  C .Martín.

                                                               

En el C. Salses, pujant a la dreta, cantonada carrer Lloret, es van establir les monges Carmelitanes, on tenen una important residència on s'hostegen  senyores que no estan en condicions de viure soles.

L'Edifici on ara s'estan les Carmelites, en temps de Guerra va ser ocupat pels Mossos d'Esquadra i més tard, quan la guerra va finalitzar, va ser requisat per la Guardia Civil que  s'hi va establir. Finalment en la dècada dels cinquanta, es va construir una caserna en les Cases Barates d'Horta, aleshores de Ramon Albó, on  van ser traslladats, allà s'estigueren fins més o menys els anys setanta.

En la dècada dels quaranta neixen al barri algunes escoles privades que s'estableixen en alguna de les torres que havien estat cases d'estiueig, com l'Acadèmia Montserrat, de reconegut prestigi, que ocupava la primera torre de la Colònia del carrer Salses, dirigida durant molts anys per les germanes Pilar i Laura Eroles i Pérez.

L'Academia Martin al carrer Salses, 29, en juny de 1931, dirigida per na Maria Martín, aquesta última finalment es va establir en el carrer de Campoamor en una torre cedida per la família Manén.

Porta del garatge de l'empresa Casas

També durant una dècada hi va haver un garatge dels autobusos de l'empresa Casas, la que feia el trajecte plaça d'Eivissa - Sant Gervasi, tot parant en la Residència de la Vall d'Hebron (aleshores anomenada del Generalísimo Franco),  que finalment es va translladar a rel de les moltes queixes que veïns van dirigir a les autoritats i a la pròpia empresa,  empipats amb el soroll  i múltiples inconvenients que els  vehïcles produïen en la zona  i a la fi d'evitar possibles accidents donat que el carrer era i és no massa ample i les maniobres dels autobusos a l'hora d'entrar en la cotxera eren complicades.



El carrer Salses neix al carrer Feliu Codina, on s'estreny,  existeix encara la masia de Can Caparrada, que el carrer sembla partir-la pel mig, davant per davant existeix una gran torre amb jardí ocupada per una ordre religiosa de monges; a la part alta, a tocar de la carretera de la Vall d'Hebron, ara hi ha l'escola Mare Nostrum vestida sobre un terreny on duran la guerra civil va caure una bomba la gent gran del lloc encara ho recorda  i també  la casa coneguda com can Sitjar Xic on durant uns anys es va hostatjar Alejandro Lerroux  (0) 

Carrer Salses des d'un terrat de Feliu i Codina als anys 70. 
A l'esquerra la teulada de la masia de Can Caparrada - 
a la dreta la torre  avui dia convent de monges de la Adoración Perpétua,  
immediatament desprès la cotxera de l'empresa Casas.

Quan van voler posar en ordre la part alta del carrer,  tot arreglant el clavegueram,  van aparéixer part de les restes romanes de la famosa vila de Can Cortada.

Excavacions de 2007 a d'alt de tot del carrer Salses - Foto de procedència desconeguda

Sobre aquest fet escriu la Raquel Río, el que segueix:

Quién les iba a decir a los vecinos de las calles de Salses y Rembrandt, en el barrio de Horta, que bajo el suelo que pisaban cada día había escondida una prensa romana de hace más de 2.000 años. Desde el 7 de agosto, un equipo de arqueólogos del Museu d'Història de la Ciutat se encarga de realizar la excavación. Según Pep Pujades, uno de los arqueólogos del museo, lo que se ha encontrado corresponde a "la parte rústica de una villa romana". Las primeras prospecciones han descubierto restos arqueológicos que podrían ser de finales del siglo I.

Los expertos que trabajan en la zona han localizado en el subsuelo una antigua instalación romana. Todavía no se puede precisar si el producto que se obtenía de la prensa era vino o aceite, por lo que los trabajos continuarán seguramente una semana más. Con seguridad, los restos que se han encontrado ahora podrían formar parte de la villa romana de Can Cortada, que se empezó a excavar en los años 80.

El yacimiento descubierto está ubicado en la calle de Salses, en la confluencia con la calle de Rembrandt. José, un vecino del barrio, comenta que el tramo en cuestión lleva varios años siendo reivindicado por la Associació de Veïns d'Horta para la construcción de una nueva plaza.

ADVERTENCIA DE UN VECINO

Fue un habitante de la zona quien se dio cuenta de la existencia del yacimiento mientras contemplaba las obras que se realizaban en la cloaca. El hombre vio como unos albañiles trataban de mover una roca de grandes dimensiones. Los obreros aseguraban que aquella roca había llegado allí por causas naturales, pero el vecino alegaba que no había ninguna montaña por los alrededores de la que pudiera haberse desprendido la piedra. Por eso sospechó que podría tratarse de restos arqueológicos y se puso en contacto con el museo, que rápidamente envió a un equipo de arqueólogos para inspeccionar la zona y preservar el patrimonio.

Antonia, residente en la zona, está encantada con la nueva atracción del barrio. Eso sí, siempre que "las obras no afecten a las casas", apunta esta mujer de 83 años.

La excavación la promueve el distrito de Horta-Guinardó, que es quien inició las obras de las cloacas en la vía. Por eso, la prospección solamente puede realizarse por el trazado por el que debe pasar la nueva cloaca.

La asociación de vecinos ha pedido, sin embargo, que la excavación se amplíe y que se haga "a conciencia", para que no se vuelva a repetir lo que ocurrió con los restos de Can Cortada. En aquella ocasión, una parte de los vestigios que se descubrieron fueron llevados al museo mientras que el resto se tapó, y desde entonces se encuentran bajo lo que hoy es la avenida del Estatut, entre el paseo de Valldaura y la calle de Campoamor.

En el carrer Salses hi han viscut persones tan conegudes com l'actor  Lluís Homar (2)  que hi va néixer en una de les cases del propi carrer, el reconegut pintor Xavier Valls 1) i el conegut gimnasta Joaquim Blume (3).

Casa Xavier Valls al carrer Salses

0) Alejandro Lerroux : Fill d'un veterinari militar, amb el temps, i ja bastant gran, es va llicenciar en Dret, sembla que per influències i amistats.  Va militar des de jove en el republicanisme radical. Va ser alumne de l'Institut Ramon Muntaner de Figueres.^[ 

Es mudà a Barcelona el 1901 amb el suport del cap republicà Eusebi Jover i Marquet, on va ser nomenat director del diari La Publicidad. Les campanyes del seu diari van produir disturbis de caràcter antimilitarista i anticatalanista, contrarestats per fortes reaccions d'altres sectors oposats.

El seu discurs populista i anticlerical, així com la intervenció en diverses campanyes contra els governs de la Restauració, el van fer guanyar el sobrenom de "l'Emperador del Paral·lel"^[2] per la popularitat i influència que tenia en els mitjans obrers de Barcelona, que van acabar constituint la base d'un electorat fidel. Va ser elegit diputat per primera vegada el 1901; i de nou el 1903 i 1905, en les candidatures de la Unión Republicana .L'adhesió d'aquest cap a la coalició Solidaritat Catalana el 1906, va dur Lerroux a separar-se'n i a formar el Partido Republicano Radical (1908) i a encapçalar la lluita contra la llengua i cultura catalanes.

1) Xavier Valls - Tras corta enfermedad, ha fallecido en su Barcelona natal Xavier Valls, una de las grandes voces secretas de la pintura catalana y española de la posguerra. Nacido en 1923 en el barrio de Horta, célebre por su Laberinto, Valls vivió como niño los desastres de la guerra civil y la inmediata posguerra. Su carrera la inició cerca de veteranos como Olga Sacharoff o Manolo, y de compañeros como Ramón Rogent, José María de Martín, Albert Ràfols Casamada o Maria Girona. 

Més informació: Història i obra de Xavier Valls.

2) Lluís Homar :Va néixer el 20 d'abril de 1957 a la ciutat de Barcelona. Va començar a fer teatre al Lluïsos d'Horta. Desprès va estudiar estudiar teatre a l'Institut del Teatre, on va participar en el muntatge de l'obra Otel·lo, sota la direcció d'Àngel Carmona.  El 1975 va ingressar al grup de Teatro Escorpio, i participà en dos posades en escena: Terra Baixa, dirigida per Josep Montanyes i Quiriquibú, dirigida per Fabià Puigserver i Guillem-Jordi Graells.Ha fet també numbroses pel·licules. 





3) Joaquim Blume i Carreras :  Va ser un gimnasta nascut a Gràcia el 21 de juny de 1933. Fill d'un professor de gimnàstica d'origen alemany, Armand Blume Schmadecki, i de Maria de la Pau Carreras, va emigrar a Alemanya amb la seva família durant la Guerra Civil espanyola. Allí hi passà els primers anys de la seva vida. Un cop acabada la guerra, va tornar a Barcelona.
Va començar a practicar la gimnàstica en un gimnàs que tenia el seu pare al carrer de Pàdua de la ciutat comtal.

Una de les últimes fotografíes de Joaquim Blume

Joaquim Blume va morir el 29 d'abril de 1959 quan el vol 42 d'Iberia LAE, on hi viatjaven a part d'ell, la seva esposa Maria Josefa Bonet i la resta de membres de l'equip espanyol, es va estavellar a la Sierra de Valdemecas de Conca. No hi va haver cap supervivent.












Fonts informatives:

• Gran part de la Informació extreta dels llibres"EL QUE HA ESTAT I ÉS HORTA"), Desideri Díez i VALL D'HORTA de Dora Serra i dels meus propis records. Viquipedia