divendres, 22 de març de 2013

MAGA - l'antiga llibreria del barri del Guinardó

Persiana de la llibreria - Foto Miquel Pera
Quan vaig arribar al Guinardó en els anys 70, hi havia al Guinardó una llibreria que es podia considerar com “la llibreria”, amb majúscules del Guinardó, el seu nom “MAGA”.
Hi ha un tret que defineix al bon llibreter: que és la persona que no solament ven llibres, sinó que entén en llibres, que a més aconsella sobre allò que considera interessant llegir. Així era en Gaspar, propietari de la llibreria MAGA, un home que s'estimava els llibres i que sabia trametre aquest amor.

Gaspar Aguayo en la seva llibreria
La llibreria Maga estava ubicada en el carrer Amèrica, cantonada Trobador era, com ja hem dit, la llibreria de Gaspar Aguayo i la seva dona la Marina. El nom Maga prové de les primeres lletres de MArina (esposa del Gaspar) i GAspar.
També era un nom que feia referència al mític llibre “RAYUELA” d'en Julio Cortàzar , donat que “MAGA”* era el nom que el protagonista li donava a un dels personatges principals de la novel·la.

*(La Maga (Lucía) Es la protagonista de la historia. Es una uruguaya que viajó a París con su hijo Rocamadour ya que sus padres querían que ella lo abortara. Se caracteriza por ser distraída y por no tener los conocimientos de sus compañeros y amigos, cuestión que en ciertas ocasiones la hace sentirse menos que los demás («Es tan violeta ser ignorante»). Sin embargo, su ingenuidad y ternura más de una vez son envidiadas por los integrantes del Club de la Serpiente. Lo que más envidia Oliveira de Lucía, es su forma de ver las cosas, ella “nada en el río, mientras él lo mira de lejos”. Viquipedia.)



Durant, molts anys aquest local va ser el referent de la cultura catalana al Guinardó i va ser durant molts anys la seu oficiosa del grup d'escriptors del barri, del qual formaven part gent com Joaquim Carbó, Pep Albanell, Estanislau Torres i molts més.

 
 
El local,   en represàlia a  la seva tendència catalanista, va ser cremat una matinada del 14 de juliol de 1986 al rebre l'atac d'un grup d'extrema dreta que, aleshores feien de la seva atacant moltes de les llibreries d'aquest caire que havien a la ciutat de Barcelona, llençant-hi contra la porta uns còctels molotov que la van cremar.

En l'atac a la llibreria, algunes persones del veïnat hi van veure també la intervenció d'alguns elements d'extrema dreta infiltrats en  la comissaria de policia que hi havia poques portes més avall, en un edifici que feia cantonada amb el carrer Pare Claret. En l'actualitat ja no existeix, no pas l'edifici que continua en el mateix lloc, sinó la comissaria en qüestió.

Després de l'atac amb còctels molotov a la Llibreria Maga, tots els escriptors del Guinardó van fer costat al seu propietari, Gaspar Aguayo, i van editar aquest llibre per ajudar a que la llibreria tornés a obrir les seves portes.

Segons explica l'escriptor Joan Josep Isern al seu blog...

"Com no podia ser altrament, els escriptors del Guinardó també varen estar a l'alçada dels esdeveniments i a través de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana varen aconseguir la complicitat de l'editorial Laia per treure al carrer un recull de contes escrits especialment per l'ocasió que es va titular "Crema de Maga". Joan Brossa, veï també del barri, va fer un poema visual per la contracoberta i el llibre es va publicar uns dies abans de Sant Jordi de 1987. Tots els diners de les vendes es van destinar íntegrament al compte de suport a la reconstrucció de la Maga i val a dir que, a més a més, va tenir força fortuna comercial. I no només al Guinardó.

Per cert, en aquest llibre (una raresa bibliogràfica, pel que em diuen) s'estrenen com a contistes un parell de xicotets: en Màrius Serra i el signant d'aquestes Totxanes. Tant en un cas com en l'altre era la primera vegada que véiem el nostre nom imprés en un llibre. El conte d'en Màrius es deia "Ensurts absurds", el meu "Crema de Maga".

Al costat de Brossa i dels dos debutants els escriptors que varen col·laborar en el recull "Crema de Maga" eren Pep Albanell, Joaquim Carbó, Anton Carrera, Antoni Cuadrench, Ignasi Farinyes, Jaume Fuster, Josep Maria Illa, Miquel-Lluïs Muntané, Maria-Antònia Oliver i Estanislau Torres.

Tot plegat va acabar reforçant la figura de la Maga com la llibreria per excel·lència del barri. Un reconeixement que va adquirir format oficial quan l'any 1987 se li va concedir el Premi Horta-Guinardó.
L'establiment on estava la llibreria, actualment és una oficina del grup d'assegurances Catalana Occidente, però en una de les persianes metàl·liques del local, encara podem recordar el que havia estat anys en darrera ja que es conserva el logo de la Llibreria Maga.
Gaspar Aguayo, ens va deixar el proppassat dia 6 de gener de 2012, escriptor, llibreter i una de les persones del barri, culturalment parlant, més importants i també persona rellevant en la recuperació i revitalització de les bitlles catalanes.




RESUM DE LA BIOGRAFIA DE’N GASPAR AGUAYO I SERRA escrita per l'Antoni Verdú

(Revisió i actualització per Antoni Verdú Navarro, amb el vist i plau del mateix sr. Gaspar Aguayo i Serra, de la publicada l’any 1997 en el volum sisè de “Forjadors de la història esportiva de Catalunya” (editada per la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura)

Gaspar Aguayo i Serra va néixer a Barcelona l’any 1928 en el si d’una família que no es pot dir que tingués cap mena d’afició esportiva. Amb només tres mesos d’edat va quedar orfe de pare. Com la majoria de nois en edat escolar va jugar al futbol però es sentí més atret per la muntanya i practicà l’excursionisme en major o menor grau; d’aquella època en guardà un grat record de les sortides a la muntanya formant part d’un grup escolta organitzat per mossèn Batlle (Antoni Batlle i Mestre). Aquest sacerdot ja havia format un d’aquests grups l’any 1931 i continuà aquesta tasca amb els nostres minyons acabada la guerra civil. Per a en Gaspar Aguayo eren activitats que omplien les estones i dies de lleure però mai s’ho va prendre amb intenció competitiva ni de gran dedicació.

La vida professional la va iniciar d’aprenent de tallista, ofici que demana un tarannà exigent amb si mateix amb la perfecció del treball i esperit artístic per a realitzar les delicades i elegants motllures en una època que aquestes eren uns elements decoratius que enaltien els mobles. Encara no havia arribat la moda i gust per les superfícies llises i els cantells en angle.

Potser que per ésser besnét del historiador i escriptor igualadí Jaume Serra Iglesias l’interessava en molt més grau el món dels llibres, i en el racó més íntim de les seves aspiracions maldava per obrir una llibreria pròpia aconsseguint aquest propòsit l’any 1965 al llogar una botiga que restà oberta fins el 1971. En ella va practicar i aprendre amb nota alta el nou ofici. Tot seguit en va obrir una altra amb moltes més possibilitats en el barri del Guinardò, en el carrer Amèrica cantonada Trobador a la qual va batejar “Maga”,nom d’un dels personatges d’una obra de Julio Cortázar i que coincideix amb les dues primeres lletres del nom de la seva esposa, Marina, i del seu propi, Gaspar. La llibreria Maga es convertí en punt de reunió dels molts i fidels clients (que va obtenir en molt poc temps gràcies al seu bon tarannà) amb ganes d’intercanviar idees, opinions o senzillament pel gust de garlar (utilitzo el verb garlar perquè en Gaspar hi sentia predilecció). Es de destacar que entre els molts assidus tertulians no hi faltaven els escriptors que vivien al barri i que n’eren molts.

I va sorgir un fet que el conduiria a embrancar-se en una tasca impossible a ulls d’altres amb menys fe i en el que la llibreria va tenir certa importància.


REVITALITZACIÓ AL BARRI DEL GUINARDÓ DEL JOC DE LES BITLLES CATALANES

Gaspar va conviure períodes estiuencs amb les gents de les terres del Baix Ebre i allà va veure com jugaven a les Bitlles.

S’interessà pel joc i investigà els seus orígens descobrint que les modalitats practicades a les poques comarques tarragonines i lleidatanes en que es conservaven eren autòctones del nostre país i entusiasmat amb el descobriment d’un joc genuïnament català i en vies de total desaparició (a les comarques de Girona i Barcelona amb prou feines era recordat per la gent gran) va decidir recuperar-les.

La primera pedra per aixecar tant gran empresa va ser fundar un club a Barcelona i a la llibreria hi trobà on assentar els fonaments. En efecte, no li costa gens arrossegar un grup de clients per a que li fessin costat i fundar el Bitlles Club La Cava-Guinardó ’87, que va ser el primer club de bitlles que es va inscriure a la Federació (vegeu > Club de Bitlles Guinardó) En Gaspar Aguayo va ser-ne el primer president del Club, que com diu el nom era vinculant al barri del Guinardó
En Gaspar Aguayo fou el guia i ànima i va realitzar una gran labor d'investigació i aportació de valuoses dades. En els pocs anys de vida d’aquesta entitat (2002/2006) en Gaspar va publicar fins a divuit “Quaderns de Divulgació” en els que explicà diversos temes del món de les Bitlles de manera breu i aclaridora i el conte per a infants “Les bitlles de l’avi Quim”.

Va publicar un llibre titulat “Bitlles i Bitllots – un joc tradicional a Catalunya” que partint dels costums ancestrals ens condueix fins a la recuperació d’aquest joc tant nostrat.

El Consell de Districte Horta-Guinardó li atorgà el “Premi a la difusió cultural i participació ciutadana” com a públic reconeixement a la seva tasca.

Foto Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, lliura a Gaspar Aguayo la medalla de Forjador de la Història de l’Esport a Catalunya 1997
Fins aquí va ser la feina feta per una persona tenaç que mai s’aturà davant de cap dificultat ni de cap obstacle. Un llibreter obstinat que va reviure les bitlles deixant-les vives i fortes en mans d’un organisme avui dia reconegut internacionalment com a català: la Federació Catalana de Bitlles*.

  • AGRAÏMENTS A : Antoni Verdú i Miquel Pera que són les persones que m'han facilitat informació i material sobre Gaspar Aguayo i la llibreria MAGA.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitats Carme!!!
Has fet un gran homenatge a la memòria del Gaspar i la seva llibreria.

Miquel Pera

Anònim ha dit...

Felicitats, am Gaspar su mareix, sempre el recordarem. Teresa, 18 d´abril del 2013