dilluns, 18 de juliol de 2011

HORTA - TRANSPORTS (de les tartanes al tramvia de vapor)

Les comunicacions entre Horta i Barcelona varen ser de bon  principi força complicades. Horta  més que en un poble de les rodalies de Barcelona semblava que estigués a l'altra punta del país. Durant anys l'únic mitjà de transport  a la capital fou la tartana,  fins que no va arribar el tramvia de vapor procedent de La Sagrera.

Viatjant en tartana


La implantació del transport públic a Horta, va seguir el següent guió:

1854 – Ferrocarril Barcelona – Granollers, amb un baixador al Clot. Des d'allà s'havia de caminar mitja hora fins arribar a Horta. La raó del baixador en mig del desert, era l'existència d'un rètol on es podia llegir “HORTA”. Existeix un llibret guia escrit per Víctor Balaguer on l'escriptor descriu el viatge des de Granollers fins el baixador al Clot força  aclaridor. 

Tal com s'indica més amunt, en 1857 Víctor Balaguer va publicar una guia on descrivia aquest viatge, un paràgraf del qual es passa a reproduir literalment: "Esa escalera que vemos a nuestra izquierda y ante el cual se detiene el tren, és la que conduce a la Estación de Horta. La estación a la que acabamos de llegar y frente a la cual descansamos dos minutos, està sola i aislada, y dista bastante, ciertamente del pueblo que le da nombre. Es solo un centinela avanzado que se adelanta hacia el ferrocarril para indicar a los viajeros que media hora más allà encontrarán un pueblo pintoresco que agrupa sus casas bajo la montaña de San Gerónimo”.

Aquest baixador situat a 6 kilómetres entre el Clot i Sant Andreu, completament isolat, a curta distància del Caserio de la Sagrera i de l'església de Sant Martí Vell (La Verneda), era una zona molt despoblada del territori de Sant Martí de Provençals. Estava al davant del curs de la Riera d'Horta i el ferrocarril la travessava per un pas superior, per un pont de pedra.

Aquell camí conduïa fins a Horta i els viatgers havien de fer el camí a peu. De La Sagrera fins fins a Horta hi havia mitja hora de camí, segons indiquen algunes fonts,  circumstància que em pareix poc creïble si tenim present l'estat dels camins en l'època i que els viatgers anaven majoritariàment carregats quan viatjaven. 

Aquesta estació del Clot va subsistir fins 1917, engolida per l'enorme estació de mercaderies de La Sagrera.

Malgrat aquest servei de tren des del Clot, la majoria de vilatans d'Horta continuaven traslladant-se a la capital en tartanes, més incòmodes i insegures però més econòmiques i estalviaven haver de caminar mitja hora.

Cap l'any 1869 existeix constància de la primera línia regular formal de transport entre la ciutat de Barcelona i Horta. Les parades estaven a l'ex-Portal Nou, final del carrer Trafalgar, juntament amb l'Arc de Triomf. Existeix una guia de Barcelona de 1866 on apareixien les línies de rodalies amb un protocol molt ben determinat al respecte.

Els carrutges a Horta tenien sortida cada mitja hora del mateix parador de l'ex-Portal Nou, amb curioses distincions consignades de tarifes:

Omnibus: por asiento en buen tiempo, por asiento en dias de lluvia constante i Tartana bien acondicionada.

Els carruatges havien de sortir a l'hora assenyalada per torn, encara que només hi hagués un sol passatger, sense poder augmentar el preu fixat.

Exemple d'omnibus de l'època


La Carretera d'Horta en el seu tram que anava des de la Sagrera, pujant pel carrer d'Estébanez (ara Garcilaso), passar per davant de la Torre Llobeta  per finalment arribar fins el carrer Dolça (ara Fulton), es va començar a construir en 1868.
 
Ja en 1889, treu el cap per Horta els tramvies de vapor, concretament el 5 de juliol de 1883, locomoció regulada mitjançant el “Reglamento del ferrocarril urbano”, ja que era considerat un ferrocarril i el reglament esmentat feia referència expressa “de los coches destinados a circular por el tram-via”.  Feia el servei un sol comboi compost per una màquina i un únic vagó de petites dimensions i era de via estreta. La màquina se la coneixia pel sobrenom de “LA CAPSA DE MISTOS” i ja era vella quan va començar a donar servei a la línia d'Horta.

Locomotora del primer servei de tramvies de vapor
Tramvia de vapor d'Horta pel Passeig de Maragall

L'únic distintiu del conductor era la gorra i una nota característica d'aquell servei un servei de corneta que dispensava un noi més emmascarat que el propi conductor, la qual feia servir a la fi d'advertir als confiats vianants que passaven  al costat de la baluerna mecànica i anava col·locat a la part anterior de la màquina a la fi de tenir una visió generalitzada del trajecte..

Malgrat el trompeter les desgràcies i víctimes del tramvia formaven una llista de consideració, per a mostra aquí teniu una notícia del Diari de Barcelona on es parla d'un dels accidents:



ACCIDENT DEL TRAMVIA D’HORTA


Diari de Barcelona

21-juny-1884 Edició tarda


Hoy podemos dar algunos detalles acerca del siniestro ocurrido ayer en la tranvía de Horta.

Parece que á causa de tener desarreglada la locomotora que presta el servicio, se dejaba que los coches bajasen por su propio peso, aprovechando la pendiente de la vía y valiéndose de la fuerza animal para la subida, hasta que la máquina quedase arreglada. En la mañana de ayer, después de haber bajado dos de los coches, lo verificó el tercero, entre seis y siete, con muchos pasajeros por ser día de devolver la ropa las lavanderas. Al poco rato de la salida de Horta notó el conductor que uno de los frenos estaba roto y que el otro no frenaba bastante, lo avisó a los pasajeros y salió del carruaje por la plataforma trasera diciendo: «Estamos perdidos. Sálvese quien pueda.» Al ver los pasajeros saltar al conductor empezaron a precipitarse para bajar en el momento que venía una curva bastante pronunciada y una fuerte pendiente, llevando el coche una vertiginosa velocidad. Entre los que saltaron había un panadero de unos 50 años que recibió daño en un ojo y algunas heridas de gravedad y arrojó sangre por la boca. De dos jóvenes casadas hermanas la una arrojó también sangre por la boca y la otra se fracturó un brazo. Un albañil recibió también daño en unbrazo. Los demás pasajeros salieron con contusiones.

Entre las mujeres que habían quedado en el coche, algunas se clavaron cristales de las ventanillas en la cara y manos, y varias recibieron fuertes contusiones. Las restantes salieron ilesas. Todos temían un choque con algún tren de la línea de Zaragoza cuya vía se había de atravesar, pasando momentos deverdadera angustia.


Un llegidor del bloc m'ha donat fé d'aquesta notícia ja que els seus avís li van explicar que aquest tramvia va descarrilar un cop al carrer Estébanez (ara Garcilaso) i va anar a parar a la Sagrera  a la caserna de bombers que hi havia. 

Sic....

Ja en 1882, es va crear la societat   S.A.Tranvia de San Juan de Horta a la Sagrera, que tal com s'ha indicat, es va inaugurar el 5.7.83 i  ja al dia següent es va obrir al públic en general. Com que la companya de Ferrocarriles del Norte no va autoritzar creuar la seva línia de tren, el tramvia que baixava d'Horta acabava el seu viatge abans d'arribar a la via del tren, la qual cosa obligava als passatger a caminar 300 metres, des de l'actual Av. Meridiana fins La Sagrera. A més d'aquest inconvenient, la línia es va caracteritzar per un funcionament mot irregular on sovintejaven les avaries.
En 1911 i degut  a que les línies es multiplicaven l'empresa Les Tramways de Barcelona, va decidir posar un número de línia a cada tramvia. A la d'Horta li va tocar el  número 47.
El tramvia d'Horta enllaçava en La Sagrera amb el de Sant Andreu. Convé, no obstant, tractar prèviament de la via que facilità la seva realització, la carretera Horta-Sagrera.


Recorregut de la línia
L'esmentada carretera fou construïda per la Diputació a través del termes de San Martí de Provençals i San Andreu del Palomar, municipis independents aleshores. A constituir una gran millora donat que el vell camí d'Horts discorria seguint la riera. Arrencava de la pròpia riera a les portes d'Horta, però no per a la seva entrada tradicional, la del carrer Major, sinó més amunt on més tard es va obrir el carrer Fulton, 
Seguia vorejant la Muntanya pelada, paral·lelament a la riera però a un nivell molt superior – avui Passeig Maragall - fins ajuntar-se de nou en arribar als “quinze” amb l'antic camí d'Horta que ascendia des de la riera pel que ara és l'avinguda Borbó. A 150 metres es separaven i la carretera després d'un brusc viratge girava cap a vall al que ara és el carrer Garcilaso vers La Sagrera.
En la confluència de la Ctra de Ribes la Sagrera amb la Ctra d'Horta, transbordaven els passatgers procedents del tramvia de vapor de Sant Andreu. De tornada es detenia davant del parador de l'estació d'Horta, enfront del pont de la riera. Cal remarcar que l'altra banda del pont estava ocupada per l'hort d'en Pere Pau i que fins 1888 no es transformà en el carrer del Progrès (avui Fulton) i la plaça del Progrès (Avui d'Eivissa).
Tramvia de vapor de Sant Andreu
Cronologia

05.07.1883 S'inaugura la línia Horta - Sagrera
06.07.1883 S'obre al públic en general
21.06.1901 Passa a ser de tracció elèctrica. 
  
* Fonts: El que és i ha estat Horta, de Desideri Díez,  Estudi de la UOC sobre els tramvies de Barcelona, La Vanguardia. Edición del viernes, 06 julio 1883, página 3, Notícia del Diari de Barcelona.

7 comentaris:

Montserrat Bueno Boada ha dit...

Molt interessant...gràcies.

Anònim ha dit...

Hola Carme,

Acabo de descobrir el teu bloc...no sé pas com he trigat tant a fer-ho, però bé, mai no és tard!!! M'ha semblat esplèndid, molt ben documentat i amb un treball de recerca que no és l'habitual pel seu rigor. Sóc veïna del Guinardó, apassionada per la història de Barcelona i, professionalment, em dedico a la recerca documental; per tot plegat, et vull felicitar ben sincerament per la feina que fas, d'una qualitat que m'atreviria a dir que és pròpia d'una molt bona professional de la investigació i documentació històrica.

Una salutació ben cordial i, de tot cor, la meva més sincera enhorabona,

Miracle

carme ha dit...

Benvolguda amiga:

sóc una simple recopiladora de la informació que altres han aconseguit aixòò si,buscant aquí i allà, i unint informació de fonts variades per a fer un producte sinó nou diguem-ne que diferent.

Si tens coneixement de dades del Guinardó, que resulta molt difícil trobar, t'agrairé me les facis saber, les publicaré amb molt de gust i si vols escriure tu mateixa alguna escrit, tampoc tinc cap problema.

El que pretenc és divulgar i no posar-me medalles, que la informació arribi al màxim de persones a la fi que s'interessin pel tema i no es perdi la memòria col·lectiva.


una abraçada.

Carme

Octavià Alexandre ha dit...

La continuació de l'antic Camí d'Horta des de la Riera vers la serralada de Collserola és l'antic Camí de Sant Iscle, una part del qual correspon al carrer d'aquest nom.

El nom actual de l'Av. Borbó va ser imposat per decret el 1942 pel primer ajuntament franquista, substuïnt l'anterior de Passeig del Mariscal Jofre, destacat militar català del Rosselló. Malauradament, l'anomenada "reinstauració democràtica" no ha servit per restaurar el nom d'aquest i moltes altres carrers. En aquest cas concret potser caldria afegir-hi un evident tabú polític.

El traçat de l'antic camí d'Horta per sota dels Quinze (coindicent amb el de la nova carretera fins la cruïlla amb Garcilaso) seguia aproximadament el de l'actual Passeig de Maragall, excepte als voltants de la Plaça del mateix nom, on correspon al carrer Garrotxa.

carme ha dit...

moltes gràcies Octavià, no dic cap mentida quan asseguro que aprenem els uns dels altres.

Octavià Alexandre ha dit...

Gràcies a tu, Carme, per la teva feina de divulgació històrica. També he vist que expliques molt bé la història del Pg. Maragall.

carme ha dit...

de res és un plaer comptar amb llegidors com tu.