divendres, 29 de juliol de 2011

Mas Casanovas, Torre Xifré i l'Hospital de Sant Pau

Segons es pot comprovar en el mapa de la ciutat de Barcelona de 1891 que reproduïm, part de les terres del Mas Casanovas i de l'antiga finca de Can Milans, en aquell moment propietat de Josep Xifré Casas, estaven afectats per la futura construcció de l'Hospital de Sant Pau i d'un carrer que des del carrer Coello (ara Av. Pare Claret), aniria recte fins el que ara és la Ronda del Guinardó, i desprès tot fent una curva a la dreta, enllaçaria amb l'avinguda de la Font Castellana o crta de Gràcia  (ara Av. de la Mare de Déu de Montserrat).

Mapa de Barcelona de 1891
Com es pot observar però, la situació que s'hi reflecteix en el mapa es veu clar que era merament  informativa, un avís de com podien anar les coses en un futur pròxim ,  ja que,  ni el mateix terreny que ocupava l'hospital ni el lloc per on s'obriria el carrer no són pas exactes ni s'adeqüen al que han esdevingut posteriorment,  com es pot observar en el mapa de carrers de l'Ajuntament d'ara mateix, on la situació dels edificis implicats queda indicat en blau:

De la Tore Xifré en sortia un camí arbrat que arribava fins el que ara s'anomena C. del Mas Casanovas i que quan es va començar a construir l'Hospital els veïns de la zona reivindicaven com un camí amb drets de pas, mentre que l'Ajuntament argumentava que era un camí particular de la Torre Milans.

Més a l'esquerre es veu assenyalat el Torrent de Milans que quan no plovia es feia servir de camí pels camperols de la zona i immediatament desprès el que seria carrer de la Igualtat que aleshores era tan sols un projecte.


Cronològicament l'esdeveniment dels fets poden haver anat de la manera següent:

En 1898, Montserrat Casanovas demana permís a l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals per urbanitzar els terrenys del Mas Casanovas, és a dir , construir-ne el que desprès seria l'Hotel Casanovas, que es va bastir en el temps record d'un any i escach donat que s'inaugurà el 26 de setembre de 1899.
Els documents de l'època també parlen d'un Mas Xifre i d'un Mas Casanovas, en la descripció dels terrenys on es vol construir l'hospital de San Pau. Això es pot trobar en l'expedient d'arquitectura i urbanisme (1901-1912), fons Doménech i Montaner, dipositats en el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Pel que respecte a la torre Xifrè, estava situada en el que abans havia estat la finca Milans que era la més gran de tota aquesta zona. En principi la va comprar Antoni Lacaballeria i Moix qui a va vendre a Segismundo Milans, un indià procedent d'Arenys de Mar, qui a mitjans del segle XIX la va tornar a vendre a Jose Xifré Casas, també un indià procedent també d'Arenys de Mar. A partir d'aquell moment  la casa se la coneix pel nom de Torre Xifré (Josep Xifré és el mateix que va construir el famosos porxos d'en Xifré, i era un del homes més rics del moment).

De com era la Torre Milans a finals del segle XVIII,  en tenim notícia per la descripció que en fa el Baró de Maldà , com resultat de un del seus passetjos per la contrada, en el seu Calaix de sastre, diu així:

"En la tarda anarem a passeig  a peu carretera avall, dret a casa Ferrer (aquesta masia estava al final del Passeig Maragall amb Indústria, abans carretera de'Horta), des d'allí a la Torre Milans (en el que ara és el C. de Pare Claret tot arribant a la porta principal de Sant Pau, aquesta carretera passava per la part baixa de la torre indicada), havent-se tornat amb los cotxes los senyors marquès de Moià i don Josep Vega, ets últim per junta en casa del marquès de Ciutadilla i despùes en lo palacio del general de Barcelona, ......

Hem pres a la dreta per aquella arbolada carretera de direcció a la torre de Milans que no l'hem vist, ni a sa muller per no estar visibles, havent-se'n allí dit que  el senyor no estava molt bo i que la senyora estava ocupada, lo que penso seria una excusa.

Hem trobat a la torre  al Reverend Pare mestre Llampuig, ex-abad de Montserrat.........nos  han acompanyats per aquella galeria coberta, delícies de l'amo de la torre, amb un gran sortidor baix, amb molta aigua, passeig deliciós d'aquell gran hort amb una muntanya de Montserrat a un cantó, de pedra tosca, molt polida, excepto no ser-hi figurat lo monestir ni les ermites, que sols est requisit faltava per semblar-ho més. I lo més agradable d'aquella torre i galeries era la gran vista de la muntanya de Montuïc amb la ciutat de Barcelona, distància sols de mitja hora, amb lo mar i planures de Sant Martí fins a Sant Andreu amb les muntanyes un poc apartades.



Torre Xifré a mig derruir. Font Arxiu Històric de Sant pau 
Bassa de la Torre Xifré. Font Arxiu Històric Sant Pau

Entrarem  a la capella pública, son patró sant Narcís, bisbe i Màrtir de Girona, que és pesça de veure's i seguir-se, sent ben proporcionada, amb son crucero i llanternó al mig..."

Cal afegir també, que el topònim Milans, a la vegada respon a un torrent que passava per la mateixa finca.  En alguna documentació també en diuen Torrent del Pecat.
Es coneix, així mateix,  un expedient de sol·licitud d'obres a nom del sr. Xifré de l'any 1856, ja que és conegut que el propietari de la torre Xifré, la volia convertir en una casa especial i encara més bonica del que ja era , aprofitant  la porta principal, les escales i el claustre de l'antiga Casa Gralla del carrer de la Portaferrissa, que feia poc l'Ajuntament havia procedit a demolir  degut  degut al mal estat de l'edifici, motiu pel quan n'havia comprat totes aquestes peces.


NOTA ACLARIDORA SOBRE LA CASA GRALLA I LA SEVA RELACIÓ AMB JOSEP XIFRÉ

Casa Gralla

    Pòrtic comprat per en Xifré
    • En el espacio de lo que hoy es la Calle del Duque de la Victoria existió hasta 1856 un edificio notable construido en el siglo XV y restaurado posteriormente en el XVI. Dotado de un patio interior con arcos apuntados neogóticos, lo más notable del inmueble era su fachada, de estilo plateresco, ornada con medallones y esculturas que denotaban la sabiduría hermética del hombre que la construyó.

      “La Casa Gralla perteneció a la familia Desplá y posteriormente en el siglo XVI pasó a la familia Gralla. A mediados de 1856 cuando era propiedad del Duque de Medinacelli el edificio amenazaba ruina y el ayuntamiento decidió derribarlo.

    • El pórtico y las piedras del patio fueron compradas por José Xifré a cambio de 5.000 pts. Este numeró y guardó las piedras en varios almacenes suyos con la intención de reconstruir la casa en el parque que tenía en Sant Marti de Provençals, en los terrenos en los que hoy se encuentra el Hospital de San Pablo.
    • Xifré murió sin poder llevar a cabo su proyecto y las piedras se dispersaron, perdiéndose unas y yendo a parar otras a museos y colecciones privadas, siendo muy difícil hoy dar con la totalidad de los medallones. Sin embargo, en distintos museos de la ciudad pueden verse todavía dos fotos y varios dibujos que nos dan una idea muy clara del contenido alquímico de los medallones y de la ornamentación en general. Xifré lo advirtió igualmente y quiso preservar -inútilmente- aquella joya hermética de la Barcelona renacentista.”

    Tal com es dedueix per l'explicació del paràgraf de més amunt, l'obra indicada mai va arribar a realitzar-se perquè el mateix any 1856, concretament el 7 d'agost, va morir en Xifré precisament en la mateixa torre que volia modificar. Els seus hereus ja no van dur a terme el projecte i les peces segurament van ser venudes i de moltes d'elles se'n desconeix el destí. Es sap però, que el claustre l'ha comprat no fa masses anys,  la companyia de Seguretat Prosegur, que el va fer reconstruir en la seva seu de l'Hospitalet de Llobregat. L'empresa el va comprar a un antiquari de Màlaga!!!.

    Encara existeix un altre expedient administratiu, de 1881, correspon a una sol·licitud per construir una bòbila als terrenys de la Casa Xifré, dipositat al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya.

    Els descendents de Josep Xifré finalment, van vendre part de la finca per a la construcció de l'hospital de Sant Pau..

    El Barça, recordem, va jugar en els terrenys del Mas Casanovas, entre 1900-1901, en que van ser desallotjats del camp per començar les obres del carrer i de l'Hospital de Sant Pau.

    El Mas Casanovas  segurament va ser derruït per l'Ajuntament quan va iniciar les obres per obrir el carrer Igualtat (ara Cartagena) .  



    Així doncs, en algun punt entre 1901, data en que el Barça marxa del camp i 1902, data en que comencen les obres de l'Hospital de Sant Pau , es va obrir el carrer Igualtat que,  fins 1942 no va canviar el  nom per l'actual de Cartagena. Cal afegir que els primers edificis que van bastir pel que respecte a l'Hospital de Sant Pau  van ser Santa Apol.lonia i segurament Sant Salvador, desprès l'edifici de l'Administració entre 1904 i 1910. De fet el primer pavelló a ser obert va ser l´actual Sant Salvador, possiblement el que sobresurt per la dreta de la foto, si és que no és Sant Jordi.  (La informació en cursiva ens l'ha facil·litat un amable lector o lectora ben informat sobre el tema).


    Primer Edifici que es va construir. Autor desconegut.

    1912 carrer Igualtat, sense ni asfaltar, l'Hotel Casanovas a l'esquerra. Foto Biblioteca de Catalunya
     

    Va ser aleshores quan segurament van ser derruïts tant la Torre Xifré, una part de la qual estava en el  que ara  és el pati d'entrada de la porta principal de l'Hospital, com el Mas Casanovas que es trobava a la part de d'alt del mateix carrer. Aquesta teoria resulta lògica i de sentit comú, donat que a cap propietari se li passa pel cap derruir la seva pròpia casa. 

    Per altra banda, és cert que una part de les terres es van vendre per construir l'Hospital, però existia una altra part en la que l'Ajuntament havia de construir-hi  un carrer que és, precisament el lloc on es trobaven els edificis de la Torre Xifré i del Mas Casanovas, que segurament van ser expropiats  per poder-ho dur a terme.

    Per últim cal precisar que l'Hospital de Sant Pau es va bastir  entre els anys 1902 i 1930.  Seguidament reproduïm l'anunci que es va publicar en La Vanguardia el dia 15.1.1902:



    Assistents a l'acte d'inauguració:

    Per a les informació sobre el tema que en ocupa, aneu als post anterior clicant sobre els links següents:




    * Dono les gràcies a Miracle, una llegidora del bloc que m'ha facilitar algunes de les dades més importants que m'han permès desenvolupar aquest article. 

    • Fons d'informació :Llibre El Col.lei de la Bona Vida del Baró de Maldà.






    6 comentaris:

    Mª Trinidad ha dit...

    Molt bon post, ho fas francament bé, i no vegis la informació que dónes, això dóna un treball tremend, algunes d'aquestes fotos les vaig posar fa temps en un post, però res comparat al teu treball, així aprendré de tu.
    Ets Historiadora ...?
    Una abraçada molt forta i gràcies, els teus amics molt simpàtics, molts m'han donat la benvinguda, Moltes Gràcies que bona gent sou i això que és el primer dia.
    Salutacions de M ª Trinitat

    Jaume Estruch ha dit...

    Genial post!!
    No coneixia la história de Can Casanovas.

    M'ha agradat perqué jo vaig estudiar de ben petit al CEIP Mas Casanovas, anteriorment hotel.

    Molt bon blog!!!

    carme ha dit...

    Moltes gràcies al dos, amb llegidors com vosaltres una intenta superar-se dia a dia. Ja sabeu si teniu material, sobre tot del Guinardó, del que hi ha poca fotografia, poseu-se en contacte amb mi.

    Montserrat Bueno Boada ha dit...

    La Carme és la MILLOR !!!!!! Ego DIXI....

    Anònim ha dit...

    Salutacions.
    Si t´hi fixes a la foto on dius que el primer edifici a fer- se va ser el de l´administració, veuràs que tant a la seva esquerra (Santa apol.lonia,etc) com a la seva dreta ja hi han pavellons construïts. L´administració es construí entre 1905 i 1910. De fet el primer pavelló a ser obert va ser l´actual Sant Salvador (possiblement el que sobresurt per la dreta, si és que no és Sant Jordi). Salutacions!

    carme ha dit...

    Moltes gràcies, no ho sabia.