divendres, 17 de juny de 2011

CAMP DE CONCENTRACIÓ D'HORTA (Memòria Històrica)

Edifici de Llevant del Camp de Concentració d'Horta *

* L’edifici de Llevant que hi havia en el que avui dia és el Campus de Mundet, va ser utilitzat com a camp de concentració per l’exèrcit del general Franco en finalitzar la Guerra Civil. Tot i que s’anuncià el seu tancament el gener de 1940, es va mantenir en funcionament fins al mes d’abril.  El llibre d’Aram Monfort, Barcelona 1939: El camp de concentració d’Horta «intenta respondre interrogants fonamentals entorn a l’ocupació i repressió militar exercida durant el primer any de postguerra»

Fotos del document de la UAB

Foto del document de la UAB


Foto del document de la UAB


Foto del document de la UAB

Garita de vigilància - foto del document de la UAB

Grup d'homes fent proves de tir a les afores d'Horta. foto de la dècada dels 30


L'edifici de LLevant en l'actualitat



Un dels episodis més desconeguts per als habitants d'Horta, entre els que m'incloc, va ser  l'establiment durant els anys 1938-1940 d'un camp de concentració de presoners en els terreny del que ara són Les Llars Mundet de la Vall d'Hebron.
En els edificis en construcció de la nova Casa de la Caritat a Horta, els vencedors van bastir un dels camps de concentració de presoners amb més capacitat de tot Catalunya.
Existeixen escassos documents gràfics del camp, es van donar ordres expresses de no fer fotografies dels centres en qüestió a la fi que no en quedessin testimonis gràfics de la repressió.

Breu història del Camp.

El camp de Concentració d'Horta fou inaugurat ell dia que les tropes franquistes van culminar l'ocupació de Catalunya. Tot això passava al mateix temps que a  Roma moria el papa Pius XI..




Segell de camp de Concentració d'Horta - document de la UAB





Estava instal·lat en els pavellons de Ponent i Llevant de la nova Casa de la Caritat en construcció d'Horta, en el mateix lloc que ara ocupen  les Llars Mundet a la Vall d'Hebron. Eren dos gran edificis en construcció rodejats per una gran filferrada, alguna garita de vigilància, un bon proveïment d'aigua i sobre tot una bona comunicació amb el centre de Barcelona a través del que ara és la Ronda de Dalt.




També es comunicava amb les comarques de l'interior a través de les carreteres de Sant Cugat (l'Arrabassada) i Cerdanyola del Vallès (Carretera del Forat del Vent).

El pavelló de Llevant (23.000 metres quadrats), servia per a retenir als presoners mentre que el de Ponent (5.000 metres quadrats) s'utilitzava de magatzem.

Pel que fa referència al nombre de retinguts, simplement apuntar que el 15 d'abril de 1939, moment en que el camp estava a ple rendiment – coincidint amb l'enviament de 3600 homes als BBTT 168, 169,170 i 171 destinats a Oviedo, Biscaia, Huelva i Terol, respectivament – de tots els recentment gestionats directament per la ICCP era, de llarg, el que tenia més capacitat: 15.000 homes.



En finalitzar la guerra i amb una certa restauració de la normalitat – marcada per la desaparició de la Jefatura de Servicio de Ocupación de la ciutat i la progressiva recuperació de les competència per part del Govern Militar i del Govern Civil de la provincia,  l'estiu de ll'any de la Victòria – el camp d'Horta evolucionà de recinte classificador a centre de recepció de presoners i encartats per a la seva posterior distribució en BBTT. Aquesta nova funció, a pesar la de llarga existència dels camp – fins a finals de 1940, Horta va cedir part del seu protagonisme a d'altres camps de concentració catalans (Reus, Figueres i Cervera).

La relació entre el camp d'Horta i els penals barcelonins fou directe i constant en les dues direccions. Així la Model va organitzar diferents enviaments de retinguts cap al camp de concentració. Així mateix, i molt a pesar dels presoners classificats desfavorablement en el Camp d'Horta, no tenien perquè ser enviats sempre a la mateixa presó barcelonina.

Si voleu tenir accés a un estudi molt acurat i ben documentat sobre els camps de concentració a Barcelona, només cal que cliqueu sobre el link que us incloc, que no és més que l'accés directe a un estudi que la Universitat Autònoma va fer al respecte i que per la seva extensió ens és impossible reproduir (més de dues centes planes):



L'existència del Camp de concentració d'Horta ha estat objecte d'estudi per l'escriptor Aram Monfort qui va escriure el llibre titulat “Barcelona 1939. El camp de concentració d'Horta”, el contingut del qual és prou eloqüent i aclaridor i posa de manifest una part de la Memòria Història que fins fa poc va mantenir-se en el foscor de l'oblit forçat..

En la solapa del llibre podem llegir al respecte:

"El 26 de gener de 1939 l’exèrcit de Franco ocupava Barcelona. Començava així un període de repressió freda, sistemàtica i organitzada, que va tenir un dels seus primers graons en l’establiment d’una sèrie de camps on es concentraven els presoners de guerra amb la finalitat de classificar-los pel seu grau d’adhesió al nou règim i decidir-ne el seu destí, que podia ser el retorn a casa però també la presó o l’enviament als batallons de treballadors forçats. 
A la ciutat de Barcelona, i fins a la primavera de 1940, va funcionar el camp de concentració de presoners d’Horta, establert en els pavellons inacabats de la Casa de Caritat i on es van arribar a amuntegar milers de presoners en precàries condicions de vida. A partir d’un important coneixement de fonts militars fins ara inèdites, aquest llibre perfila amb minuciositat el funcionament logístic de la repressió franquista a la Barcelona de la immediata postguerra, tot explicant com va ser ocupada la ciutat, mostrant com va implantar-s’hi el Nuevo Estado, reconstruint la història del camp de concentració d’Horta i assenyalant la relació d'aquest recinte concentracionari amb les diferents presons de la ciutat (la Model, i les presons habilitades de Sant Elies, el Cànem i el Palau de les Missions). 
D’aquesta manera, el llibre se situa en l’encreuament de la voluntat de recuperació de la memòria democràtica i la necessitat de dotar-la de coneixements històrics rigorosos sobre l’abast de la repressió política, social i cultural que inicià un llarg temps de silenci.


 Finalment ens cal reproduir per il·lustratiu al tema tractat,  el testimoni personal de l'anarquista Manel Aisa Pàmpols (Publicat en la revista Enciclopèdic Noticiari - Ateneu Enciclopèdic Popular-  núm 33 desembre de 2007), sobre l'alliberament d'uns companys presoners en el Camp de Concentració d'Horta.

......... Sólo se podía trabajar en la ilegalidad mientras preparaban en Barcelona las fugas de los compañeros presos en el campo de concentración de Horta y en la fábrica de Cáñamo de Pueblo Nuevo.

Después del primer acto de expropiación se resolvió el problema de alojamiento en el barrio de Horta. También este grupo conecto con un impresor de la calle del Carmen, Mario Marcelo Goyeneche otro de los colaboradores del grupo fue el grabador Manuel Bent Beltrán que se puso a falsificar sellos y cuños de la Jefatura de Falange Española del Distrito IX, de la Tenencia de Alcalde, del campo de concentración de Horta y de la Guardia Civil.

Con estos documentos pudieron liberar a Rafael Gómez Talón hermano de Salvador que se encontraba en el campo de Horta. Cuando se descubrió la falsedad de los documentos, los falangistas tomaron sus precauciones, así que al poco tiempo hubo un enfrentamiento entre soldados y los falsos soldados donde resultaron muertos un soldado de infantería y herido de gravedad un sargento del mismo cuerpo.

A partir de esos hechos cambiaron los métodos de traslado de presos entre Horta y la Modelo de Barcelona.....

Per qui estigui interessat en escoltar alguns testimonis de presoners, entre els que hi ha la d'alguns dels del Camp de Concentració d'Horta, cliqueu sobre el link que segueix.



12 comentaris:

Montserrat Bueno i Boada ha dit...

Molt trist, però interessant.....jo tampoc n'havia sentit mai a parlar....mare meva, quantes coses ignorem...MASSES.
Gràcies Carme.

carme ha dit...

jo fins pa poc tampoc i això que he viscut prop de 30 anys a Horta. Els perdedors van callar, els veïns no volien veure i com no existeixen masses testimonis gràfics, doncs l'oblit està servit.

Anònim ha dit...

yo trabajo aqui, y que esto caiga en el olbido..., soy de horta y quiero saver de mi barrio, yo Montse fui al colegio nacional de niños de Santas Creus, en esta misma plaza pues no se encuentra en ningun sitio reflejado que este colegio existio,
quizas es lo que tenia que aber pasado que no existiera, porque era uno de los pocos que pegaban con un palo en la mano y en el culo,los de 8º enseñaban a los de 7º los de 7º a los de 6º y asi hasta los parbulitos, con tan solo un profesor para todos los cursos y con una aula.
que se sepan las cosas que pasaban en el barrio.
un saludo y gracias por compartir tanta imformacion.

carme ha dit...

De res, si tens informació i fotos d'aquesta escola, amb gust t'ho publicaré.

PERSONA ha dit...

Mis padres...tios... abuelos cuando entraron Francia...pasaron por los CAMPOS DE CONCENTRACION...¡¡ POR TECHO EL CIELO... POR SUELO LA TIERRA Y POR PAREDES LAS ALAMBRADAS !!.
La primera vez EN LA HISTORIA QUE LOS AFRICANOS SENEGALESES... FUERON CENTINELAS DE LOS EUROPEOS ESPAÑOLES.

carme ha dit...

és una trista història que no s'ha tancat bé, sinó no passaria el que ha passat en el Jutge Garzon. Esperem que algun dia es faci una mica de justícia, si és que existeix.

gràcies per les teves paraules

Anònim ha dit...

Te felicito por el blog. Es muy interesante. ¡Enorabuena!

carme ha dit...

gràcies

APU Barcelona ha dit...

Hola Carme.
hace tiempo que tengo en mente hacer una entrada en el blog sobre el campo de concentración de Horta. Cuando me decida, tu entrada me será de gran utilidad para contrastar información.
Un abrazo

Anònim ha dit...

El meu pare va estar presoner a Horta i explicava coses terribles, com que no els donaven aigua per beure i per menjar galetes tan seques que les trinxaven amb algun troç de toxana de les obres inacabades.Tampoc hi havien finestres i dormien a terra i a vegades el que dormia al costat al mati ja era mort.Tot aixo s'hauria de saber. Gracies

Alfons ha dit...

Així qie "donat que el propi Franco, que ja havia après la lliçó del que havia succeït amb les fotos dels camps d'extermini nazis, va donar l'ordre expressa de no fer fotografies dels centres en qüestió a la fi que no en quedessin testimonis gràfics de la repressió."

Però és va tancar al 1940... Absurd.

carme ha dit...

Tens raó Alfons ha estat una patinada meva, no sé en que estaria pensant, la guerra mundial és posterior. En fi gràcies, ja ho he rectificat