dijous, 28 d’abril de 2011

HISTÒRIA DE CAN BERDURA

La part del territori que va des de el Passeig de Maragall fins l'antic canòdrom Meridiana i de l'avinguda Meridiana fin av. Borbó eren tot camps que traballaven els propietaris o masovers de les masies de la contrada, Grans masies i torrres senyorials com: Torre Llobeta,  Torre Sellès, Can Ros, Torre Roja o Can Cascante. Coexistien també propietats agrícoles més petites com Can Xirigoi, Can Viudet, Can Boada, Can Berdura, Can Sabadell, Can Ferrer, Can Clariana i d'altres que no hem aconseguit situar.

Seguidament reproduïm la disposició de la majoria d'aquestes masies en el mapa que segueix

Encerclada en vermell la masia de Can Berdura

A la plana de Barcelona convivien dos tipus de cases pairals, les senyorials que eren aquelles que eren propietat de senyors de Barcelona que les posava a càrrec d'uns masovers que són els que hi vivien i en tenien cura de la casa tot treballaven les terres del senyor i aquelles en les que els propietaris treballaven les seves terres i vivien en seves pròpies  masies, aquestes últimes més petites. Una part aquestes darreres però, amb els anys i havent canviat de propietaris diverses vegades, finalment es convertien també en cases senyorials d'estiueg.
Can Berdura era de les que els propietaris hi vivien i treballaven.


No hi ha cap dubte de l'enorme importància que van tenir les masies en la fesomia del futur barri de Els Indians. En el barri dels Indians per sobre de tot en destaca Can Berdura, situada a la frontera de l'antic municipi de San Andreu del Palomar i al costat de l'antic Torrent de la Guineu que baixava pel que ara és el carrer de l'Art del Guinardó, tot creuant el que desprès va ser la Plaça Maragall, baixant pel carrer que ara es coneix com d'Artemisa, tot baixant pel Clot í fins arribar al Mar.

Els primes testimonis que es fan ressò de l'existència d'aquesta finca es remunten a 1771, any en que el mas va ser construït per Joan Rossinyol. La casa va desaparèixer el 1956, coincidint amb l'apertura del carer Campo Florido.
Bassa de Can Berdura
En 1995 l'historiador Martí Checa va recuperar uns contractes de parceria de la finca que corresponen a l'últim terç del segle XIX. Gràcies a aquests documents, s'ha pogut saber que els seus propietaris la família Berdura, també disposava de propietats als antics municipis (avui barris) de Santa Eulàlia de Vilapicina i Sant Martí de Provençals, així com una parada de fruïa i verdura al mercat del Clot.
H'historiador de Sant Andreu, Martí Checa, va trobat un breu text de finals del segle 19 escrit per Mariano Berdura Gaig, hereu de la masia de Can Berdura, que entre els anys 1895-96, llevat dels mesos d'octubre -novembre i de manera parcial els dos primers mesos de l'any 1897. Aquesta fragmentació va ser deguda a que el document compilat era en origen un llibre de comptes recuperat de forma fortuïta, ja trencat, en el moment de l'enderrocament del mas en l'any 1956, per part de Josep Maria Berdura Mas, darrer propietari de la masia. Aquest document va a passar a formar part de l'arxiu particular de la família Berdura, seguint la tradició del món masover de conservar la documentació relacionada amb la casa, la família i la terra conreada.

Aquest Breu registre constata un cop més els trets que defineixen el món de la masia. El territori és un espai en el que l'home hi treballa, l'ocupa i el va modificant al llarg dels anys. Aquest home viu en un mas de forma i característiques determinades amb una sèrie d'elements distribuïts que la configuren, com l'era, la bassa d'aigua per guardar l'agua per l'hort i donar de beure al bestiar, els camps, el conreu, l'hort, les pastures o espais erms i el bosc.

En Mariano Berdura Gaig, n'era el cap de la casa, el veritable patriarca i monarca familiar. Ara be, un acurat anàlisi del document en qüestió, permet veure les relacions que la família i entorn tenen per la consecució dels recursos i la seva explotació de cara a l'evolució del grup familiar. Altrament. el document recull la necessitat que té el pagès de controlar, canalitzar i ordenar les seves aptituds físiques i mentals, pròpies d'una persona, un pagès al final de la seva vida.

Va nèixer el 18 de desembre de 1828 i era el quart germà d'una família de quatre fills, els tres primers dels quals eren dones. Per tant ell n'era l'únic home i seguint la tradició familiar catalana, l'hereu de la família Berdura. Els seu pare era en Josep Berdura Sitjar (presumiblement de la familia Sitjar, Can sitjar Gran i Can Sitjatr petit d'Horta, Can Sitjat de Sant Andreu), natural de Sant Genís dels Agudells Horta i la seva mare va ser la Caterina Gaig Marc, filla de Can Gaig, Masia a cavall entre Horta i Vilapicina. Els vincles matrimonials posen en evidència que les pràctiques endogàmiques eren freqüents i pròpies en el món rural. Ambos provenien de famílies amb terres de conreu i casa a l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar.

Va anar a l'escola fins els 14 anys i es va casar en 1847 a l'edat de 19 anys amb Francesca Mas Rocafort (1829-1858), originaria de Sarrià amb la que va tenir quatre fill. Amb 29 anys es va quedar vidu i es va tornar a casar amb Francesca Crusents Bonet (1826-1889) amb la que va tenir quatre fills més

Can Berdura era una de les 25 masies que el nomenclàtor de 1860 atorgà a Sant Andreu del Palomar. La casa pairal estava situada a la cantonada dels actuals carrers de Campo Florido amb Puerto Príncipe.

La Masia en la dècada dels 50, pocs anys abans de ser enderrocada.  El camí que apareix a la fotografia conduia cap a la crta. d'Horta, actual carrer Garrotxa. Foto del CEC.

La casa va ser reconstruïda al menys dues vegades. Documentada amb seguretat des del segle XVIII, quan es va fer la segona refacció pel mestre d'obres Joan Rossinyol en 1771. Els seus límits territorials aproximats queden marcats pel torrent de la Guineu, el camí de Dalt (actual Concepció Arenal) i les propietats de Pere Vintró (Can Vintró) i de Ramon Basté Baratar, les propietats de successors de Serafín Bacigalupí, emparentat amb el Güell i les de Teresa Vedruna, Joan Ustrell i Margarita Mas.

Les diferents propietats i camps rebien noms segons els elements que es cultivaven o altres elements de caràcter paisatgístic o constructiu, pel cas de Can Berdura tenim documentats:

  1. Camp de les tres quartes, propietat de Josep Anton Ros (propietari de Ca l'Armera o Can Ros), conreat en règim de parceria per la família Berdura.
  2. Camp de les arcades.
  3. Camp de les Magranes
  4. Camp de la civada, situat prop de Sta. Eulàlia de Vilapicina
  5. Camps de l'estrella i del cànem a Sant Martí de Provençals
  6. Camp-florit de roselles. El més proper a la casa situat a la zona del barri dels Indians.
  7. Camp de l'Espunya. Cap a la zona del Clot
  8. El Pedregal
  9. Les Freixes amb contractes de parceria propietat d'Engracia Batista a Sant Andreu del Palomar
  10. Les vinyes les tenien a Can Quintana a Horta.

Com podem observar la família tenia un gran número de contractes de parceria que suposaven que el propietari real de les terres, en cedirà el seu us a canvi d'una part de la producció però també amb possibilitats d'altres condicions i obligacions que contenen les clàusules d'aquest tipus de contractes.

Els Berdura cultivaven gran quantitat de cànem, blat de moro, blat, ordi, civada, seguint la tendència que s'observa a tot el Pla de Barcelona de l'època..

També tenia molta importància l'horta, les verdures, les hortalisses que venien en un parada que tenia la filla al mercat del Clot, Concepció Berdura Crusents “La Sió de Can Berdura” , que va regentar la parada durant 35 anys.

Pel contingut del llibre de comptes de Mariano Berdura, podem observar la relació radial existent entre el mas i les masies properes, i tanmateix més llunyanes en l'espai, per exemple:

  • he pagat a Can Cortada la vinya. (Horta)
  • he morts dos porc.. han estat venuts pel Cim de Can Vintró.
  • He pagat totes les feines relatives als ports de Ca la Gallarda?.
  • ...patates de Can Torre Roja (La Torre Vermella de la Sagrera)
  • 4 plantades d'esbergínies, pebrots i tomàquets de les de Can Sellés
  • garrinen les truges de Can Viudet, és la primera garrinada
  • taulat d'esbergínies a Can Llavallol?
  • deixo la maça i tres tascons a Can Garcini
  • he portat la verra petita a Josep Berru de Can Viudet
  • deixo carro a ca la Quima?
  • he portat la verra a cobrir el porc d'en Josep de Can Carabassa (Horta)
  • he portat la verra a cobrir a Can Gallina?..

Nota: en negreta les masies de més a prop, amb el nom de procedència, les conegudes de les rodalies, i amb un interrogant les que no puc situar.

  • Dades i fotografia d'un artícle signat per Josep Berdura, descendent de Can Berdura i l'historiador MARTÍ CHECA, publicat sota el nom de "El llibre d'anotacions de Mariano Berdura Gaig, un pagès de Sant Andreu a les darreries del segle XIX (1895-1897). 
  • Hem llegit el que sobre Can Berdura escriu Cèlia Roca - Can Berdura 

6 comentaris:

Montserrat Bueno i Boada ha dit...

Molt, molt interessant.... amb dades com aquestes podem refer en el nostre imaginari..la vida dels nostres avantpassats....QUIN GUST...QUINA SATISFACCIÓ !!!! GRÀCIES CARME !!!! bona feina.

Cèlia ha dit...

Gràcies per les dades. De tota manera, he vist informació procedent del meu blog sense que s'hi hagi esmentat la font: http://celiaroca.blogspot.com.es/2006/09/un-barri-indi-barcelona-i_20.html

carme ha dit...

Bé les informacions les he aconseguir pels mitjans que cito, com no ho diguis per la segona foto que està per tot arreu, no sé concretament a que et refereixes, no recordo pas el teu bloc, l'entrada del qual em sembla molt ben escrita i explicada. Aquesta entrada era de les més antigues del meu bloc però la vaig tornar a publicar perquè volia que més gent la pogués llegir. En fi gràcies per tot.

Cèlia ha dit...

La foto és l'anècdota (tot i que té exactament les mateixes dimensions). Potser no ho recordes, però mira a partir del sisè paràgraf de l'article que vaig escriure i compara-ho amb el text d'aquest bloc. Tanta coincidència no pot ser casualitat.

carme ha dit...

Jo he llegit tot el que he trobat dels Berdura que l'historiador Checa recopila molt bé, incloses les notes del pare, no recordo haver llegit el teu bloc encara que fora possible, no acostumo a copiar i quan es parla del mateix amb informacions semblants , tot acaba semblant-se, de fet ningú s'ha inventat res, i anem d'alguna manera "copiant-nos els uns als altres", cap de nosaltres que som amateurs, és cap eminència en el tema, simplement gent interessada en la història dels nostres barris i que volem que els nostres veïns la coneguin, no faig propaganda ni intento guanyar res material, ni vull fer-me famosa, a la meva edat, tinc 64 anys ja no em cal res de tot això, així que si d'alguna manera vaig plasmar alguna cosa que et sembla que és copiada, del que no sóc conscient, doncs disculpa.

carme ha dit...

De tota manera Cèlia perquè vegis que no tinc pas cap interès d'exclusivitat sobre el tema he passat a incloure't en l'apartat final on es citen les fonts informatives.