Poques persones ho saben, però el primer mercat d'Horta es feia en el carrer Major d'Horta (avui carrer Horta), eren parades que es muntaven i desmuntaven el mateix dia de mercat, concretament es trobava on hi havia l'antiga font prop de l'escorxador del carrer Horta (mitjans del segle XIX), on també hi havia l'antic campanar, es a dir, on ara es troba la Caixa d'Estalvis que va substituir l'escorxador.
En 1895 es va decidir que en la plaça del Progrés (avui Plaça Eivissa), s'ubicaria el mercat del poble. En 1896 s'hi es van construir les 28 barraques del mercat d'abastos i el nom de la plaça es va canviar batejant-la amb el nom de Plaça del Mercat .
En 1895 es va decidir que en la plaça del Progrés (avui Plaça Eivissa), s'ubicaria el mercat del poble. En 1896 s'hi es van construir les 28 barraques del mercat d'abastos i el nom de la plaça es va canviar batejant-la amb el nom de Plaça del Mercat .
 |
| Mercat en a Plaça d'Eivissa a principis del segle XIX |
Poc desprès que la vila fos agregada a Barcelona
en 1907, li van canviar de nou el nom de la plaça i la van posar, ves a saber perquè, el nom de Plaça d'Eivissa, que és per la que se
la coneix fins ara. Aleshores prengué el protagonisme que fins el
moment tenia la Plaça de la Vila o de la Constitució, avui
anomenada de Santes Creus.
I en la plaça d'Eivissa hi va estar el mercat fins
que l'any 1951 el van traslladar al carrer Tajo, en
terres de Can Bransi, així fou com van desaparèixer les barraques
de l'antic mercat d'aquesta plaça.
Amb l'agregació del poble d'Horta a la ciutat de
Barcelona i l'arribada del tramvia elèctric en 1901, a la ja nova
barriada, s'hi van establir molts estiuejants que volien fer salut
prop de les seves muntanyes i el cens d'habitants no va deixar de
créixer amb els anys.
Ja en 1931, hi ha constància que els veïns d'Horta
desitjaven que es construís un nou mercat donat que la seva ubicació
a la plaça Eivissa, a part d'haver-se tornat perillosa per la seva
proximitat a les vies del tramvia i les múltiples línies d'autobús
que fixaven la fi del seu trajecte en la pròpia plaça, feien témer
la possibilitats d'alguna desgracia.
 |
| El Mercat en la Plaça Eivissa cap els anys 40 |
També es feia evident que aquelles poques parades de queviures
que en un temps havien assortit de a la minsa població del
poble a finals del segle XIX i principis del XX, en 1931 no satisfeien
les necessitats de la població de principis dels anys trenta
Davant de tot plegat, les autoritats, encertadament,
s'estaven plantejant deixar lliure l'espai de la plaça i que els
seus carrers tan sols acollissin l'arribada dels tramvies i autobusos,
amb el que s'aconseguiria un millor servei de transport i l'embelliment de la plaça, un millora
llargament reivindicada pels habitants de la contrada i barriades
dels voltants.
Els Veïns i propietaris de la Plaça Bacardí, en assabentar-se de la possibilitat que les autoritats municipals traslladessin el mercat a altres terrenys del poble, es
van donar pressa en obrir una instància, acompanyada d'una raonada exposició i un bon número de signatures, en la que manifestaven que l'Ajuntament no tenia cap necessitat de comprar nous
terrenys ja que la plaça Bacardí era molt adequada per a construir
el nou mercat, sense haver de comprar ni un sol pam de terreny, entenent els sol·licitants que seria atesa la seva demanda, ja que a
més d'altres avantatges, representava un estalvi de molta
consideració.
 |
| Plaça Bacardí (foto 1920) |
Però amb gran sorpresa per a tots ells, van informar-se per la premsa que l'Ajuntament ja havia escollit un
terreny pel nou emplaçament , situat en un lloc poc poblat, amb
desnivells i lluny del centre com era el carrer Tajo , terrenys de Villa Rosell,
amb un cost de 113.389,91 pessetes el terreny i 35.983,74 pessetes
per a les parades.
Segons els sol.licitants, resultava més rentable, econòmic i pràctic que el mercat s'ubiqués en
la Plaça Bacardí, zona urbanitzada, amb clavegueram i més
habitants, donat que horta creixia més a la dreta que a l'esquerra
on havia poques cases i els carrers no n'estaven d'urbanitzats.
En resum, consideraven que el lloc escollit per
l'Ajuntament no reunia les condicions requerides per a la finalitat
que se li volia donar, resultant inadequat i car, avantatge aquesta
última, que segons les seves paraules, interessa molt poc al nostre Ajuntament. Pel que
es veu, a les Administracions de totes les èpoques, tenen la ma
foradada quan es tracte de gastar els diners dels altres.
Aquesta notícia la recollia el diari LA VANGUARDIA
del 11 de març de 1931.
No sabem com va continuar la història, ni per quina
raó el trasllat no es va efectuar fins 1951, però es molt possible que influís el fet que eren temps especialment
convulsos i que poc desprès esclatés la Guerra Civil, que ho va esguerrar
tot, el que si coneixem són els resultats i que l'únic punt en el
que convergeixen amb els plans de l'Ajuntament de l'any 1931, es
relacionen amb el fet que el mercat es va traslladar finalment al
carrer Tajo, encara que fou en terrenys de Can Bransí. ( si us interessa la història de la Masia de Can Bransí, cliqueu sobre el link de sota).
 |
| La masia de Can Bransí i el terrenys on es va construir el Mercat d'Horta |
El solar propietat de l'Ajuntament de Barcelona on
es va construir el nou Mercat d'Horta, havia estat propietat de Can
Bransí, com ja s'ha apuntat més amunt, era un edifici obert als quatre vents, amb la façana principal que donava al
carrer Tajo. L'obra va ser dirigida per l'arquitecte Ramon Térmens
Mauri.
 |
| Diverses fotos de la construcció del mercat del carrer Tajo. |
La superfície edificada fou de 1496 m2 i tenia un
semi-soterrani que tenia 596 m2. Les parades es van destinar: 16 a la
venda de peix, 44 a la venda de verdura, 4 tendes de queviures, 4
cansaladeries, i 47 parades de venda de carn, gallines, pollastres i
ous, etc.
En el semi-soterrani es van instal·lar les càmeres
frigorífiques, un transformador, serveis sanitaris i d'altres
dependències auxiliars.
Segons explica la GACETA MUNICIPAL DE BARCELONA de
data 6.11 de 1950, “al hacer la excavación de los pozos de
fundación, se halló una primera capa de arcilla con resíduos
vegetales de antiguos cultivos, luego aparecieron guijarros de
distintos tamaños, aumentados en grosor a medida que se profundizava
más la excavación, pero disgregados en tierras y arena sin
consistencia alguna, constituyendo un pésimo terreno para cimentar.
A los 6 u 8 metros, el tamaño de los guijarros era menor y más
compacta la unión con las arenas que los envolvían , hasta que
entre los 8 y 12 metros apareció una arena húmeda bastante
homogénea y compacta, que sirvio de base para las zapatas de
fundación. A más profundidad hubiera surgido agua”.
Totes aquestes apreciacions, tenen la seva gràcia, donat que no es necessita ser ni arquitecte ni enginyer, ni
arribar a fer un forat de 12 metres per arribar a la conclusió que
sota de la llera d'una riera de segles s'hi podia trobar aigua. De fet, podien directament haver aconsellat a l'Ajuntament que es construís
l'edifici en d'altres terrenys més adequats.
La inauguració del nou mercat es produí el 25 de
gener de 1951 , va beneir l'espai del nou mercat el rector d'Horta, Mn. Pere Simó i hi van assistir moltes autoritats. A la fi de celebrar l'avinentesa, el Governador Civil va organitzar un repartiment de lots als pobres de la barriada, consistent en una bossa de queviures, donatiu que van sufragar els venedors del mercat que s'inaugurava.
 |
| Programa d'inauguració del mercat. |
 |
| El Mercat d'Horta en l'actualitat |
Fonts d'informació :
- Gaceta Municipal de Barcelona, num. 45 de data 6.11.1950
- Artícle del diari LA VANGUARDIA EL NUEVO MERCADO DE HORTA - de data 11.5.1931
- Llibre EL QUE HA ESTAT I HA ESTAT HORTA - de Desideri Díez.
