El
primer record que em ve al cap en relació a els Lluïsos d'Horta prové de 1957,
quan essent una nena i en un final de curs, l'escola-parvulari a la que els meus pares em van dur, va muntar una
petita funció sobre el conte de "Les set cabretes" i
a mi em van fe fer de cabreta.
Recordo el fet més per les fotos que conservo que no pas per una altra cosa, donat que jo tenia aleshores 7 anys i no havia trepitjar mai un escenari, ni que dir té que no n'he trepitjat mai més cap.
 |
| Cadires de fusta de la sala |
 |
| Can Boter en plena decadença |
 |
| Quadre escènic en 1951 |
Finalment,
recordo les sessions de Cineforum, dels anys setanta, on es passaven
obres del Ingmar Bergman o d'en Richard Lester, i on desprès de
visionar la pel·lícula, es feia un col·loqui per parlar d'un tema
determinat relacionat amb el seu argument.
 |
| L'escena del cineforums era similar a aquesta |
Aquests
són els meus records personals, segurament cadascun de nosaltres en
podria parlar de semblants, tots un moment i altre vam passar de petits o
de joves per les seves estances.
Però, records a part, com i quan va néixer el centre moral Els Lluïsos en la nostra barriada, aleshores
poble?.
Barcelona
a segons terç del segle XIX era ja una ciutat comercial i industrial, on tot es movia i es palpaven les ganes de fer coses noves. Davant d'això l'església va estimar que calia crear entitats catòliques que assolissin d'altres aspectes de la vida que no fossin els estrictament religiosos i que abarquessin els camps social, moral, artístic o
esportiu, on aglutinar un jovent inquiet sota les normes morals cristianes.
Així
que a Horta no va trigar a néixer una iniciativa a redós de la parròquia de
Sant Joan.
 |
| Horta en 1890 |
 |
| Can Sitjà Xic |
Com
es pot apreciar molts d'ells eren fills de les forces vives del poble,
res a veure amb treballadors del camp ni assalariats que prou cansats anaven d'una setmana dura de treball per dedicar-se els dies de festa organitzar res.
 |
| C. Baix de Mariner |
Tretze
persones en van ser els socis fundadors i Josep Pedrís de Ca La
Peira fou nomenat president, entre els quals hi havia persones amb cognoms molt significatius, alguns dels quals encara sonen entre els habitants d'Horta com els de: Tomàs Bonet, Josep Payerol, Lluís Comerma, Francesc Petit, Pau Enric, Josep Masclans,
Josep Pastó, Josep Artés, Josep Grau com a Secretari, Pau Pugés,
que dirigia el quadre escènic, Josep Urdeix i Teodor González, les
finalitats principals eren el quadre escènic, el cor de cantaires i
els jocs de taula.
En
les festes, el quadre escènic, solia representar una obreta teatral
i desprès el Sr. Rector els feia una conferència sobre moral.
En
1885 mor Mn Lluís Cantarell, el nou mossèn no va disposar de massa temps
per deixar-hi petjada donat que també va morir al cap de tres anys i finalment
fou nomenat Mn. Tomàs Casas, qui va esdevenir un entusiasta del
centre.
En
1885 es fa una reforma substancial dels Estatuts del Centre,
possiblement necessàries per assentar definitivament l'Associació.
En 1888 l'Associació estava constituïda per una seixantena de
membres i els diaris de l'època es feien ressò de les seves
activitats.
 |
| Can Caparrada |
La
masia constava a més de la casa dels masovers, que llavors era Josep
Urdeix, soci i part de la junta directiva, un pou , un safareig gran
per regar, un cobert on es guardava la llenya i l'era. No hem trobat cap fotografia de l'època, suposem que quan van cremar el Centre quan la guerra civil , també es va cremar tot l'arxiu de fotografies.
D'acord
amb el donatiu dels germans Casas però, el centre esdevingué en
“Academia de San Luis Gonzaga”. El reglament de l'acadèmia fou
aprovat el 16 de novembre de 1889 pel Governador Sr. D. Luis
Antúnez. L'escola va funcionar fins l'any 1911 quan venen a Horta
els Germans de la Doctrina Cristiana, i el rector de la parròquia els cedeix una casa que els havia estat donada per crear l'escola
parroquial, la que anys desprès seria la Salle Horta al carrer
Chapí.
 |
| Edifici de la Salle Horta |
Els
petits jugaven en el patí del Casal i esperaven l'edat per a ésser
aspirants. Així quan feien la comunió eren admesos a l'escola i
als quinze anys eren admesos al Centre.
El
bar era regentat llavors per Jaume Homar (segurament era parent dels
propietaris de l'acadèmia Homar tant popular en els anys 70-80), era
una mena de quiosc en el que servien cafè i d'altres begudes.
Pels
seus costums i el seu tracte franc i senzill els membres del Centre eren
coneguts con “Els pacífics”, i amb aquest mateix nom, més endavant, el centre formà un
equip de futbol.
En
1895 s'efectuen unes obres importants, es construí el cafè
definitiu i el pis que fou destinat a secretaria.
Aprofitant
que el joc de moda era el frontó, es va construir una pista de
reglament al pati. Els diumenges hi concorrien un gran nombre de
jugadors que venien de Barcelona i fins i tot de la Barceloneta i
s'hi celebraven campionats.
L'activitat
cultural i en concret el teatre aniran cada vegada en augment. Els
Pastorets que es representava llavors rebien el nom de “La
venjança de Jesús”, tots els nens del poble hi volien participar
i com no cabien en l'escenari tots amagaven els vestits i privaven
als altres que hi poguessin participar.
Els
periòdics de 1909 parlen dels desastres d'Àfrica, la crida a
lleves, l'agitació creixent, la crema de les esglésies i convents
durant la Setmana Tràgica. A Horta van cremar l'església vella i el
Convent de les Dominiques.
 |
| Edifici de l'església vella cremat |
 |
| L'escola de Les Dominiques cremada |
En
cremar-se l'església i mentre no es construïa l'altre temple, el
neogòtic del carrer Campoamor, el Centre dels Lluïsos va fer
funcions de parròquia.
En
1911 es celebra la primera Missa a la nova església, de la qual es
va inaugurar la primera part del temple
En
16 de setembre de 1916 es van celebrar les noces d'or de l'entitat dels Lluïsos.
1920,
dirigit per Mn.Antoni Pastó es crea l'Orfeo Montserratí.
 |
| Foto d'ator desconegut. Fons Montserrat Pastó. |
Els
anys entre 1927 a 1936 van ser de gran esplendor en el camp de la
cultura i l'esport i no solament pel Centre sinó també per a tota
la ciutat de Barcelona. En el Centre es va inaugurar la nova sala de
teatre.
 |
| Socis dels Lluïsos en una foto de 1926 |
 |
| Sala d'actes del anys 20. Fons Jaume Caminal |
 |
| 1930 representació de la Ventafocs |
En
1929 es constitueix la penya d'Escacs de Sant Lluís.
Sobre
1930 comença l'edició de la revista La Vall d'Horta, de caràcter
mensual que es va publicar durant dos anys i mig, gràcies a la qual
es poden conèixer avui dia moltes de les activitats i notícies del barri de
l'època. També es funda l'equip de futbol Penya Pacífics que
juguen al Camp Municipal del carrer Feliu i Codina inaugurat en 1923.
1932
s'inaugura la biblioteca del Centre amb 1400 llibres i era molt
concorreguda per ser l'única de la contrada. El frontó es reforma i
converteix en un dels millors de Barcelona.
Arriba
el juliol de 1936 i en la matinada del 21 fou incendiat el Centre. El
mateix dia Frederic Torné hi va entrar per una finestra del pati,
pujà al primer pis on estava situada la secretaria i va salvar el
llibre d'actes. Totes les altres coses la biblioteca, l'arxiu
teatral, la màquina de cinema... tots foren cremats.
Durant
la guerra la col·lectivitat de fusters van fer un cobert a l'edifici cremat a la fi d'instal·la-hi un taller confederat que va durar
fins el final del conflicte armat.
Quan
van entrar les tropes franquistes, durant uns mesos el Centre fou
utilitzat com caserna i poc desprès torna altre cop a mans de la
parròquia i començà una altre etapa ni millor ni pitxor que l'anterior, sinó simplement diferent, les cirumstàncies havien canviat molt i es vivia una època de misèria i fam que va costar molt de superar.
 |
| Els Lluïsos 1982. Fons Bodega Massana |
 |
| Els Lluïsos 2002 |
(1)
El
Trisagio Angélico se reza durante tres días, empezando el viernes
antes de esta fiesta. Es una oración de adoración y alabanza a la
Trinidad Beatísima
- Fonts informatives: El llibre de Desideri Díez, El què a estat i és Horta" i de la Dora Serra "Vall d'Horta, passat, prsent i una mica de fantasia". L'Abans de Carlota Giménez. Fotos de procedències diverses.
