Des de que tinc memòria recordo haver pujat i baixat pel carrer Feliu i Codina per diferents motius al llarg de la meva vida. Us puc assegurar que a quarts de set del matí, quan passaves per sobre el pont que salva el Torrent de Can Mariner, l'aire baixava del Collserola a tot petar i tant fred en arribar l'hivern, que les orelles se't quedaven ben glaçades
 |
| La masia de can Mir i els seus horts, a dalt de tot can Manén |
Molts cops
m'havia repenjat en la barana del pont i contemplat el paisatge que
des d'allà es divisava, horts i vinyes i tres o quatre cases de
pagès, Can Manén regnant des de mitja alçada i després la muntanya
del Turó de la Peira, amb la seu vesant més verda a l'esquerra
sobre les cases Barates d'Horta (Can Peguera) i la dreta, l'altra vesant cosida de
vinyes.
A la falda
del nostre omnipresent turó el torrent de can Mariner que passa sota
el pont del carrer Feliu i Codina i mor en la Riera d'Horta, ara
carrer Tajo. Aquest torrent de fet neixia molt més amunt i baixava
pel que és carrer Pintor Pinós serpentejant cap Eduard Todà,
passava sota el pont de Feliu i Codina i a partir d'allà se'l
coneixia amb el nom de torrent de can Mariner donat que eren terres de la masia.
Entre el
horts que es podien contemplar no fa gaires anys, hi havia els de Can
Mir, en front mateix de l'acabament del carrer del Vent, un carrer
que comença fent giragonsa i acaba fent tobogan.
 |
| El c. del Vent finalitzava al torrent de Can Mariner |
A Can Mir hi
havia un pou que tenia molt d'aigua, al seu costat un safareig gran,
safareig que anys desprès quan ja no es feia bugada es feia servir
de bassa.
 |
| Can Mir el seu pou i el seu safareig. Foto Dora Serra |
En els seus
bons temps havia estat un gran safareig on s'hi feien bones bugades.
La Sra. Coloma besàvia de ca l'Anxò era bugadera i tenia una colla
de dones que hi treballaven fixes i una altra que venien quan anaven
escurades de recursos.
Els homes de
can Mir treballaven les vinyes i l'hort, la vinya la tenien a prop de
Sant Genís.
La roba la
baixaven a Barcelona els transportistes carreters, l'avia Coloma
també baixava a Barcelona algun cop.
Es gastava molta aigua i es feien moltes pouades i sempre hi havia algun voluntari que per tres dinerons feia aquesta feina, mentrestant, les dones reien i anaven ensabonant i picant la roba.
L'aigua bruta
es buidava al torrent i anava riera avall, això va durar fins que
van construir la piscina d'aquí sobre, la del camp municipal,
bastant més amunt al que ara és el carrer Eduard Toda.
 |
| La piscina desaiguava al torrent de Can Mariner |
 |
| Can Matas vista des del c. Feliu i Codina, darrera el arbustos el torrent de can Mariner |
En aquell temps tot era torrent i pujant a ma esquerra hi havia Can Matas i els seus horts, ara sols resta la palmera com record. A ma dreta eren els horts de can Ramis, uns horts plens d'ametllers que eren tota una temptació pels escolars.
Quan sortien
de l'escola dels “hermanos” (la Salle Horta), sempre havia una
colleta que anava fins els ametllers i robava els ametllons a can
Ramis. El pagès els escridassava i els tirava pedres tot dient-lis
que no li robessin els ametllons.
 |
| Can Matas i els seus jardins, darrera la cúpula del convent de les monges deñ carrer salses. |
Tot el llarg
de la riera l'ocupaven bugaderes, donat que hi havia molta aigua en
aquell temps, de vegades quan plovia per anar a Ca l'Hermínia,
s'havia de passar pels horts de les cases del carrer del Vent i
entrar per darrera perquè la riera feia por.
L'aigua
encara n'hi ha, encara que amagada però va minant els baixos de les
cases que regalimen humitat, la natura passa factura quan no la tenen
en compte i es construeix on no toca.
La primera
vegada que es va buidar la piscina municipal l'aigua va omplir el
torrent i va arribar fins els horts i s'endugué quatre rengleres
d'enciams riera avall, els veïns cridaven tot esverats.
En veure
aquest desori, les autoritats van decidir fer una canonada de desguàs
que passava per sota el pont del carrer Feliu i Codina, tant llarga
que empalmava amb el clavegueram del carrer Chapí. Totes les cases
del Torrent de Can Mariner empalmaven amb aquesta canonada que
baixava de la piscina.
Anys desprès
es va bastir una claveguera de veritat, tant gran que una persona hi
pot passar dempeus, desprès van asfaltar el torrent i van plantar
arbres i lògicament es va anar omplint de pisos i més pisos i ara
des del pont del carrer Feliu Codina ja no es pot albirar el Turó de
la Peira, ni can Manen, la Font d'en Fargues, l'església d'Horta, el
Tibidabo.
 |
| Escales que baixen des del c. Feliu i Codina |
 |
| La part del pont que encara es visible |
 |
| L'antic torrent de Can Mariner, avui dia |
També es
podien sentir les campanes de la parròquia que tocaven l'Angelus, a
morts, a bateig i a totes les misses, els crits de la mainada
xipollejant a la riera, la xerrameca de les dones que rentaven roba,
el soroll dels tramvies, fins i tot es sentia el xiulet del tren que
passava per la Meridiana, ara tot això ha mort sota el soroll que
fan els cotxes i de les motos.
Es van acabar
les cases pairals els horts i va desaparèixer el refugi de quan la
guerra Civil que estava a l'alçada del carrer del Vent i de la
Galla. Ja no hi ha el bosquet ple de ginestes i saücs i herbes bones
pels conills.
En fer la
segona piscina que es va construir, no la que hi ha ara mateix, van omplir de terra
l'antic torrent i es va convertir en el carrer Eduard Toda, van tapar
el pont i per l'altra banda van construir unes escales que baixen
fins el carrer Torrent de Can Mariner.
L'any 2001,
les màquines van derruir la masia de Can Mir, els seus horts, els
seu pou, el seu safareig i 150 anys de la vida d'una família.
Mica a mica
han anat esborrant el paisatge de molta de la gent d'Horta.
- Fonts informatives : El llibre " Horta especial - 23 intervius insòlites" de Dora Serra, a la que vull donar les gràcies per la seva inestimable informació sobre aquest indret.
.jpg)
