Aquest
dos últims anys, degut al llibre que hem publicat sobre la història del barri, han passat per les meves mans un munt de fotografies diferents amb un element comú el barri del Guinardó.
Quan
vàrem vaig localitzar les fotos dels germans Corma, tot cercant fotografies del Guinardó antic, d'entrada no vàrem poder determinar on podien estar fetes i les vàrem guardar en una carpeta i allà van
reposar fins que un dia parlant amb una amiga del barri, que guarda una memòria prodigiosa del passat, tot parlant
del Guinardó d'abans de la guerra i dels seus veïns va sorgir el cognom
Corma i s'ens va encendre la llum.
 |
| Carrer Dos Rius (avui dia av. Mare de Déu de Montserrat), a la dreta el turó on estava el castell del Guinardó. Foto G. Casas Galobardes |
 |
| Carrer Dos Rius cantonada Camí d'Horta, part de la porta principal del Castell del Guinardó.Foto G. Casas Galobardes |
Aleshores les fotos dels germans Corma jugant al carrer varen prendre forma, el carrer que reflectien les dues imatges era el carrer Dos Rius i la porta que feia cantonada era la principal del Castell de Guinardó també conegut com castell d'en Mascaró.
Abans
d'aquestes fotos no teníem idea de qui eren els germans Corma, no en sabíem res de les seves vides, ni que durant molts anys van ser uns
músics de molta nomenada. Vàrem investigar per internet, en webs
d'aquí que finalment ens van conduir a d'altres del continent Sud-americà. El fruït de tot plegat, juntament amb la informació de
la nostra amiga Raquel Piquer, han donat forma a la història que es
relata tot seguit.
El
matrimoni Corma-Centelles, ell home lliberal republicà exercia de
metge a la ciutat de Barcelona i va ser director del diari La Veu de Catalunya fins 1910 data en que va morir, la seva dona Antonia Centellas Baleñà, feia de mestressa de casa. Van tenir cinc fills, quatre noies: Ernestina, Edelmira (Mimi), Rosa (Rosina) i Mercè i Antonio, un noi amb la salut molt delicada que va morir jove.
Durant els anys vint, la família Corma es traslladà a viure al Guinardo, en una casa llogada en aleshores carrer Dos Rius (hores d'ara Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat), donat que mantenir una llar al centre de la ciutat resultava car per a la seva precària economia, encara que poc pràctic per
qui havia d'anar a treballar a ciutat, donada la manca de bones comunicacions del moment.
 |
| La tercera casa començant per la dreta era la de la família Corma. |
La
casa estava situada davant per davant del que es coneixia entre el veïnat
com a Castell del Guinardó que a les primeries del segle XX, s'imposava solitari sobre un petit
turó i gaudia una vista privilegiada sobre la resta de cases del veïnat i de Barcelona.
 |
| La casa de blanc del mig de la foto era la de la família Corma. Foto 1930 de Jordi Meca Marimon |
El senyora Corma va morir a poc del
trasllar-se amb els fills al Guinardó i d'aquesta manera tots els germans van quedar sota la custòdia de la germana gran Ernestina.
Ernestina
Corma, artista deixeble d'Adrià Gual, als 20 anys havia cursat ja
la carrera Superior de Magisteri, mètode pedagògic Montessori,
donava conferències i era una virtuosa del piano. En 1907 a l'edat
d'onze anys ja havia escrit un llibre de contes per a nens que
portava per títol “Los niños en casa”.
 |
| Ernestina Corma. Foto revista Feminal |
Segons
recollia la revista Feminal de 1916, Ernestina als 20 anys va donar
a l'Ateneu Barceloní, una conferència sota el lema la “Cultura,
la dona i la pau” era, per demés, una dona feminista i d'idees
avançades per a l'època.
L'Ernestina
amb 23 anys, va conèixer un periodista uruguaià Carlos Kussrow amb
qui va mantenir una relació, amb qui va tenir dos fills, en Carles, el
gran, que va néixer el 1919 i la petita Maria Giocasta, el 1923, desconeixem com i quan va acabar la seva relació de parella.
Per
tirar endavant tanta família, va haver de dur a terme múltiples
activitats, classes de piano, algun concert sola o amb la seva germana
Rosina, conferències, escrits per a revistes especialitzades,
algun llibre però, per sobre de tot es va dedicar a preparar als
seus dos fills que des de ben petits van donar prova d'unes
prodigioses dots per a la música, en Carles als tres anys donava ja
petits concerts i na Giocasta també, ella a més a més tocava el
violoncel..
Durant la Guerra Civil Ernestina Corma col·laborà amb la C.N.T. . En setembre de 1936 va ser una de les fundadores junt amb Pilar Grangel, Eugènia Bony, Maria Colomer i Palmira Puntes, entre d'altres del Comitè Femení de Solidaritat Llibertària del SUPL (Sindicat únic de professionals lliberals de la C.N.T.), creat amb la finalitat de muntar un taller de confecció de roba per al front, fer cursets d'infermeria i de puericultura, impartir conferències propagandístiques. (Ateneu llibertari Estel negre).
Va participant en conferències, algunes radiades, sempre a l'entorn del paper de la dona i de l'educació integral dels nens, compromesa amb el Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU). En la confiança de l'eficàcia de l'educació musical i rítmica, «espiritual i humanística» d'aquest model escolar, el febrer de 1937 el Sindicat convocava oposicions per a cobrir places de professorat de Música, que signava la mateixa Corma com a presidenta de la secció. (Wiquipèdia).
 |
| Carles i Giocasta a casa seva al Guinardó. Foto 1930 Gabriel Casas Galobardes |
Carles va començar a tocar en actes públics al barri com la inauguració de
l'Escola del Parc del Guinardó, coneguda popularment com l'escola
del Bosc, on va donar un petit concert aprofitant l'assistència de
les autoritats del Consistori, de qui depenien aquestes escoles, com
l'alcalde en funcions Josep Branqué. Només tenia quatre anys.
 |
| Acte d'Inauguració de l'Escola del Parc del Guinardó. Foto Brangulí. 1923. |
De 1921 a 1931, l'activitat artística d'en Carles i na Giocasta va ser important, com ho demostra l'àlbum de retalls de premsa i fotografies que Tristan Xancó Kussrow, fill de na Giocasta va lliurar a la Biblioteca de Catalunya per a la seva conservació i estudi, del que reproduïm seguidament alguna mostra.
- 1921, Tomás Breton presenta a en Carles K. Corma en el Real Círculo de Bellas Artes, assegurant que era el cas de precocitat més extraordinària de la història de la música. Aquell mateix any en Carles Tocà davant dels rei Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia. Als tres anys fou pensionat per l'Ajuntament de Barcelona, confiant la seva educació al mestres Frank Marshall 1)
- 23 Febrer de 1923, en benefici del Monte Pío del Sindicat Professional de Periodistes (Teatre Tívoli)
- 24.11 de 1923 en la inauguració de les Escoles del Parc del Guinardó. (La veu de Sant Martí)
- 27.5.1924 , en la Sala Granados (publicat a la Vanguardia).
- 4.8.1924, en el Palau de les Belles Arts de Barcelona
- 15.8.1924, en el Saló de la Reina Regente a Barcelona
- 19.8.1924, en l'Escola del Mar.
- 25.3.1925, Funció religiosa a càrrec dels alumnes del Liceu Ave Maria, en la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, a mig construir.
- 18.2.1927, Círculo Equestre.
La
Reina Victoria Eugenia, va patrocinar l'actuació dels petits
artistes a Londres.
En
1927 en el Saló de Cent de l'Ajuntament (en Carles tenia 8 anys i
Giocasta 4), els petits artistes van entrar al Saló acompanyats de
la seva mare, de l'alcalde de l'època el Baró de Viver, el seu
mestre en Frank Marshall i la majoria de tinents d'alcalde, així ho
recull el diari de La Vanguardia.
Remarca l'article, que no es
tractava de nens prodigis sinó de nens molt intel·ligents que
malgrat la seva edat, reciten i escriuen música que estava causant
admiració entre artistes de fama mundial.
1930
En un concert al Palau de la Música on els presenta en Pau Casals.
(1930, cercle de concerts de l’Associació Obrera de Concerts).
En
1933 Ernestina Corma va impartir juntament amb Carolina Molina, un
curs de mètodes per a l'ensenyament musical, en l'escola catalana
MOSSEN CINTO.
En
1938 es casen Giocasta K. Corma amb Ernest Xancó i Creixell 2),
ella encara no tenia ni 18 anys. A París en 1939, neix la seva filla
Elsa.
El 1939 - Degut a les seves activitats polítiques dutes a terme abans de la Guerra Civil, Ernestina
Corma es trasllada a viure a l'Argentina, on en principi dirigí un centre pedagògic i un o dos anys més tard també els seus fills, Carles i Giocasta un cop van acabar els seus compromisos musicals, van camí de l'exili junt amb d'altres intel·lectuals que
fugen de la dictadura espanyola.
S'estableixen amb la seva mare a Buenos Aires on ella fundà en 1943 una acadèmia de piano que ha esdevingut una de les
més prestigioses d’Amèrica, dirigida només per Carles des del 1954, any que
Giocasta passà a dirigir una nova acadèmia a Santiago de Xile.
Sobre
els anys 40, Giocasta K. Corma es divorcia d'Ernest Xancó i es casa
amb Enrique Iniesta Cano 3), violinista de talent, amb qui té tres
fills més, José Ignacio, Maria Paz i Victòria. Enric Iniesta va formar part de la "'Orquestra Sinfónica de la Ciudad de Mendoza" i mestre de la "Escuela Superior de Música" de la mateixa ciutat.
1967,
Giocasta K. Corma, dirigeix una nova acadèmia de música a Mendoza
(Argentina). A Carles el fan catedràtic de música a la Universitat
de Geòrgia, EUA.
Ernestima
Corma va morir a Buenos Aires el 1960.
Giocasta
K. Corma, mor prematurament a l'Argentina el 1977, només tenia 54
anys
Carles
K. Corma, mor a Georgia (EEUU), el 1985
Ernest
Xancó Creixell, primer marit de na Giocasta, mor el 1993
Enrique
Iniesta Cano, últim marit de na Giocasta, mor el 1969
- Acadèmia Marsahall – Associación Musical Granados-Marsahll, fundada pel músic Enric Granados.
- Ernest Xancó i Creixells, violoncelista, compositor i director d'orquestra, format al Conservatori del Liceu i format per Pau Casals. Giocasta K Corma va ser la seva primera esposa.
- Enrique Iniesta Cano, violinista espanyol nascut a Madrid.En el Reial Conservatori de la seva ciutat natal fou alumne d'Antonio Fernández Bordas. Aconseguí assenyalats triomfs a Espanya i també a Portugal, Alemanya i altres països estrangers. Se'l nomenà professor de virtuosisme en el Conservatori madrileny, i fou membre fundador de l'Agrupació Nacional de Música de Cambra. Més tard, anà a Xile on entrà a formar part de l'Orquestra Simfònica de Santiago. Després a Mendoza, fou professor en l'Escola Superior de Música, i així mateix arribà a ser violinista de l'Orquestra Simfònica d'aquella ciutat.
Fonts Informatives:
*Agraïment
especial a Raquel Piqué, amiga de la família Corma, de qui hem rebut
molta informació. Informació biogràfica de l'Enciclopèdia Catalana i de la Viquipedia, Diario ABC, Revista Feminal 1916. Fotos de Fabriel Casas Galobardes, de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Llibre . Jaume Pahissa: un estudi biogràfic i crític Per Xosé Aviñoa, Biblioteca de Catalunya
