dissabte, 20 de febrer del 2016

VILLA VICENTA - Liceo Castro de la Peña, història dels seus usos en el temps



La torre que encara llueix al cap de munt de la Rambla Volart, pintada d'un color verd llampant i que actualment ocupa l'escola privada Liceo Castro de la Peña, no sempre ha estat una escola, malgrat que si ho ha estat en gran part de la seva existència i no sempre la mateixa escola ni sota el mateix nom. 

Veiem sinó: 

La torre es va construir a les primeries del segle XX, no sabem concretament en quina data i desconeixem el nom de l'arquitecte que la va construir el que si sabem és que entre 1915 i 1920 es va convertir en l'Instituto Médico Pedagógico del doctor Córdoba, que tractava a nens amb problemes de comportament i problemes nerviosos, en la Vanguardia de l'època es van publicar un munt d'anuncis, degut a que la clínica més que res estava destinada a acollir nens de famílies benestants amb problemes de comportament i mentals com es pot comprovar pels anuncis que reproduïm seguidament: 







Els anuncis del centre van aparèixer tanbé en diaris de Madrid com l'ABC




Segons informació que es troba al web de l'actual centre situat al final del carrer Dr. Cadevall:

"El Instituto Médico Pedagógico es una institución creada en 1915 y el espíritu con el que se creó sigue vigente. El doctor Córdoba, se había especializado en psicopatología en París y se casó con Rosalía Ferreiro, eminente pedagoga con la que fundó el Instituto en 1915. José Córdoba Rodríguez fue maestro en psiquiatría de numerosas promociones de médicos y abogados. El Instituto Médico Pedagógico era una casa de cura y educación para niños y niñas con retraso mental. Contaba con todo el material pedagógico adecuado, trabajos manuales, gimnasia rítmica, jardinería, régimen familiar, médico residente y emplazamiento saludable. La educación era individualizada con un programa de gimnasia psicológica, el profesorado era cuidadosamente escogido y científicamente preparado."

La clínica estava dirigida pels doctors José Córdoba i Benjamin Nonell Camp, metge de Sala de l'Hospital Clínic, especialista en comportament infantil, aquest últim va escriure el llibre "El problema de los anormales desde un punto de vista social", editat per Hijos de J. Espasa i sembla que era tot un especialita en el tema. 

Els anuncis feien èmfasi que aquell era un emplaçament saludable dotat de les millors serveis per atendre a nens rebels, inestables; els dèbils, apàtics, astènic, retardats, amb afeccions nervioses, els que patien tics i amb defectes en el llenguatge".

Finalment quan va morir el Sr. Planàs propietari de la torre coneguda com Can Mascaró (nou can Planàs) al final del carrer Dr. Cadevall, la família va cedir l'edifici a la fi que s'instal.lés definitivament la clínica del dr. Còrdoba i allà continua.

Entre 1920.1924, el més segur és que es convertís en una residència privada sota el nom de Villa Vicenta, nom gravat sobre una placa ovalada incrustada a dalt de la porta de ferro de l'entrada principal, segurament el nom de la propietària o lloguetera de la torre.


Recreació d'una foto antiga.

En 1924, apareixen diversos anuncis a la Vanguardia que oferien llogar una torre al Guinardó, amb un gran jardí, abundant aigua, fent esment a que hi havia abundante agua medicinal, el que fa pensar que la finca disposava d'agiua de mina
Anunci de l'època

A final del mateix any, les Dominiques de l'Anunciata s'hi van establir, fins que van abandonar l'edifici en 1928 per traslladar-se a viure i treballar a l'edifici parroquial de la Mare de Déu de Montserrat on s'hi van estar fins que va esclatar la Guerra Civil.

La torre torna a quedar buida i un altra cop apareix l'anunci oferint-la en lloguer en 1928. 

En 1933 va ser ocupat per les escoles Manjon. El centre aplicava els mètodes elaborats pel prevere Andrés Manjón, nascut a Sargentes (Burgos). Amb el seu mètode educatiu va crear una marca que es va anar estenent per tot Espanya arribant al Guinardó. El 1933 les escoles de l'Ave Maria, que aplicaven aquest mètode educatiu, es traslladaren a la torre Villa Vicenta, a la rambla Volart, 81, durant la guerra la situació política deuria aconsellar suprimr del nom "AVE MARIA" i canviar-lo pel de Liceo Manjon. (d'un estudi de Joan Corbera sobre les escoles)

Un dels alumnes que van assistir a les classes del Liceo Manjon, durant l'època de guerra, recorda la seva d'assistència al centre: 

"Todos asistíamos al Liceo Manjón, en la Rambla Volart, un edificio de cuatro plantas y un gran patio, aunque con frecuencia solíamos hacer novillos, por lo que don Juan de la pipa rota, como llamábamos a uno de los maestros, nos arreaba bofetadas y puñetazos sin compasión, teniendo que cubrirnos con ambas manos para no salir dañados.", *Records de José Luis Tellado Ustárroz .

En 1945, finalmente, el centre canvia de mans i de nom i passà a denominar-se Liceo Castro de la Peña, dirigit per Enrique Castro de la Peña, i així fins el nostres dies.


Foto de la dècada dels quaranta cedida 
per Miquel Pera del Liceo Castro de la Peña










*Records de José Luis Tellado Ustárroz , nascut en 1928, que vivia al barri dels Indians en l´època, autor del llibre "Els espíritu del Arcabuz".




13 comentaris:

Pere ha dit...

Vaig estar alumne de parvulari entre els anys 1966 al 1969. Recordo el gran pessebre que posaven al hall de la entrada. Tenien que aixecar-me perquè el pugues visualitzar. A la banda del darrera en aquella època van posar a la escola una petita sala de cinema on en vaig fer un far de veure pelis del "Gordo y el flaco". Cal esmentar que la fisonomia dels carrers era molt diferent, donçs no existia la ronda guinardo com a tal.

Lidia Gomez Garcia Lalidius ha dit...

Molt maca aquesta entrada, molts amics de les Vivendes del Congrés van anar al Liceo Manjon

Joaquim Beltran ha dit...

Jo vaig ser alumne del Liceo Castro de la Peña del 1970 fins el 1982. Conservo molt bons records. M'envaiex la nostàlgia quan recordo com era de bonic el barri aleshores, trobo que la Ronda Guinardó l'ha destruit totalment ...Ja no existeix el carrer Flors de Maig, oi?

Unknown ha dit...

Ha passat mai el tramvia per la Rambla Volart?

Rosa M. Encinas ha dit...

Yo fui alumna desde 1968 hasta 1977 y guardo unos maravillosos recuerdos de profesores/as y compañeras/os
Ya no vivo en Barcelona pero cuando voy siempre voy a ver el edificio...es una joya!!! Gracias a todos los q en aquella época formaban parte del Liceu!!!Gracias a ellos hoy soy maestra y pedagoga!!!saludos

Antuan Artista Multidisciplinar ha dit...

Mai.

carme ha dit...

el tramvia passava pel passeig Maragall, cert que hi havia una parada a banix de tot de la Rambla Volart.

Anònim ha dit...

M'encantat coneixer la història del meu primer"cole a BCN. Vaig ser alumna del 1957-1960. Recordo el gran pati darrera l'edifici amb la petita cova de rocalla, aigua i els peixos vermells.

pereshaped ha dit...

Era mi cole hasta principios 73-74 Buenos recuerdos

Artur ha dit...

Jo vaig anar al Liceu Castro de la Pena, estudiaba Comerç. Artur

Minorisa ha dit...

Encara existeix l'edifici?. Gràcies

carme ha dit...

Si l'edifici encara existeix i continua essent una escola.

GLORIA GIMÉNEZ ha dit...

Vaig ser alumna i el meu germà durant els anys 1956 als 1960. Actualment soc Especialista en Psicología Clínica