dilluns, 8 d’abril de 2013

CAN SITJAR XIC i CAN SITJAR GRAN


Situació de les tres masies veïnes


En la Barcelona de finals del segle XIX, les famílies riques competien en demostrar el seu poder adquisitiu construint-se grans cases en els millors carrers de l'Eixample, Passeig de Gràcia, Rambla Catalunya, Passeig de Sant Joan, etc.
Palau Macaya - Web La Caixa

En 1898, l'industrial Roman Macaya Gilbert va encarregar a un del millors l'arquitectes del moment, en Puig i Cadafalch, la construcció d'un palau que va convertir en el millor i més bonic del passeig de Sant Joan. Un impressionant edifici caracteritzat pels seus esgrafiats en ocre, un gran treball de forja i el acabats de les finestres de l'austera façana d'estuc blanc, avui propietat de la Caixa.

A més de la seva casa principal, tota persona important que es fes valer tenia una casa a les afores de la ciutat, en aquest cas la família Macaya va comprar una masia a les afores del poble d'Horta coneguda amb el nom de Can Sitjar Xic i la van convertir en una torre d'estiueig, amb trets afrancesats, donat que el sr. Macaya estava casat amb una francesa.
 
Can Sitjar Xic
Anys desprès, el seu fill Jordi Macaya, va llogar la casa al polític Alejandro Lerroux, conegut republicà, fundador de Partit Radical.

Gran orador tenia idees progressistes. El seu apassionat us de la paraula i els seus atacs a la burgesia i la església li van causar molts problemes, era un personatge fogós i una mica demagògic que va tenir gran quantitat de seguidors, fustigador dels rics i paladí de la classe obrera.

En els seus mítings era rebut amb entusiasme, les seves paraules el van fer passar pels tribunals i el van dur a la presó nombroses vegades.
 
Lerroux en un dels seus mitings
 A Horta els seus mitings es van fer al Coll, la Font de la Mulassa i la Font de Can Quintana i al Guinardó al mateix Mas Guinardó.

El Partit Radical de l'Alejandro Lerroux, era a Horta el centre dels desordres. Al primer terç del segle XX, la influència política es repartia fonamentalment entre republicans i regionalistes . Els primers ho feien des del Centro de la Fraternitat Republicana, situat en 1926 en l'actual local de l'Ateneu Hortenc (Carrer Pere Pau) i desprès sobre el cinema Unión ( a la Plaça Eivissa). 


Berenar fraternal al Carmel, on personatges com Lerroux feien els seus miting. Foto F. Ballell

 
Els altres ho feien des del Centre Català d'Horta i Santa Eulàlia (a la Plaça Major- actualment de les Santes Creus), més tard, des de 1917, al Foment Hortenc (Alt de Mariner, 15).

Quan la Lliga triomfa en les eleccions, per Horta en sortí elegit Josep Maria Puig i Coromineds, prestigiós metge del l'indret.

Tot just començant el segle, l' Alejandro Lerroux, durant la primera dècada de la Setmana Tràgica exercita una forta influència sobretot en àmbits obrers.

La força dels Lerrouxistes s'estenia per Horta i més per la part alta del Coll i de la Font de la Mulassa, de Can Quintana. Hi ha material gràfic de les populars “meriendas lerrouxistes”, al voltant d'aquestes fonts, que no he aconseguit trobar.

Desprès d'Alejandro Lerroux, ocupa Can Sitjar Xic, en Martínez Anido, Governador Militar de Barcelona entre 1920-1922, repressor de les lluites obreres a la ciutat.

Finalment la casa es va vendre. A finals dels setanta, edifici i terrenys passen a dependre de l'Ajuntament i seran destinats a la construcció del parc públic de la Unitat i l'escola pública Mare Nostrum.


Can Sitjà Gran en 1918

En quan a la la Masia de Can Sitjar Gran, està situada al costat de Can Baliarda, Torre d'estiueig que encara existeix i que té la seva porta d'entrada en el que avui és el Passeig de Valldaura. 


Can Baliarda a principis del segle XX

HISTÒRIA DEL CAN BALIARDA 

 Havia estat dedicada a la vinya i l'horta i en venien productes a la Plaça del Mercat, avui plaça Eivissa.

mercat de la plaça Eivissa a principis del segle XX


Els Sitjar eren uns masovers que procedien de Sant Andreu de Palomar i van arribar a Horta per treballar-hi la terra a mitjans del segle XVIII.

Van fer de masovers de Can Sitjar Gran i Can Sitjar Xic, cases que des d'aleshores es van donar a conèixer amb el nom d'aquesta família.

Van deixar a aquesta casa per passar com a masovers de Can Sitjar de la plaça Virrey Amat “El Col·legi de la Bona Vida”, que rep també d'ells el nom de Can Sitjar. Dels Sitjar i més concretament de la Tuies Sitjar (Sitjana), tenim algunes referències en el llibre del baró de Maldà EL COL·LEGI DE LA BONA VIDA.


 





















Can Sitjar ( Col·leti de la Bona Vida), en el que seria desprès la Plaça de Virrei Amat
















































  •  Si voleu saber més sobre la Història de Can Sitjar el Col·legi de la Bona Vida, clique sobre el link de sota:

CAN SITJAR (El Col·legi de la Bona Vida)






Can Sitjà Gran 2004



Quan aquests masovers marxen, Can Sitjar Gran passà als Alcoverro que entrats els anys cinquanta, havent-se degradat totalment aquesta zona d'Horta, van deixar la masia, pocs anys desprès van dividir la casa en diversos habitatges on hi vivien algunes famílies.

Actualment sobreviu encara com habitatge múltiple, darrera d'un bloc de pisos bastits sense noció de l'equilibri urbanístic ni la mesura, han acabat de degradar completament l'indret.








  • Fonts informatives: LLibres. Les Masies d'Horta i  HORTA (1904-2004) Aproximació a Cent anys d'Història de Desideri Díez Quijano.

2 comentaris:

APU Barcelona ha dit...

Can Sitjar Gran, todavía sobrevive pero es una construcción totalmente despojada de su esencia principal... aún se puede ver una ventana con una fecha y con un poco de esfuerzo e imaginación recordar como sería antes de dividir la masia en varias viviendas. Una verdadera pena.
Siempre me había preguntado por su pasado...Gracias por la información
Un abrazo

carme ha dit...

si tens raó, l'edifici està totalment desvirtuat però al menys continua dempeus. Gràcia a tu per llegir.me.