dissabte, 24 de novembre de 2012

EL CARRER AIGUAFREDA els safareigs i les bugaderes

                                            Recreació envellida de les cases del carrer Aiguafreda
 
Les cases del carrer Aiguafreda la componen un total de 8 cases molt similars que formen un grup compacte i que comparteixen un passatge comú, davant, cada una d'elles tenen el seu pou d'aigua i al costat el seu safareig i un boci de patí o hort, segons el propietari. S'ha demanat pel conjunt la catalogació protectora comuna del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya que encara no s'ha pogut aconseguir.

Encerclades les cases del C. Aiguafreda. foto de principis del s. XX


Aquest conjunt és com un tros de passat transportat en el temps que paga la pena mantenir tal com és, amb les seves casetes de poble de planta baixa i pis tan típiques d'Horta i d'altres barris de Barcelona. 

Molt similar al carrer Aiguafreda  era el  ja desaparegut carrer Travi que les obres que van costar històricament tan car a Horta, les que obrien noves comunicacions amb el primer cinturó es van endur per davant. També disposaven de  grans safareigs, ja perduts per sempre més com també va passar amb algunes singulars masies de la zona.


Carrer de Can Travi a principis del s. XX

La singularitat de les cases del carrer Aiguafreda és que s'han conservat gairebé tal qual eren, amb els seus pous i horts i no s'han transformat en pisos com ha passat a d'altres llocs. Les anomenen cases de les bugaderes però en realitat eren d'obrers les dones dels quals per ajudar a l'economia familiar rentaven roba de la gent benestant de la ciutat de Barcelona, aprofitant l'aigua abundant dels seus pous.

Són total de 32: cases de façanes estretes i amb un balcó al primer pis, com era habitual en les cases modestes d'origen rural de l'època, situades en tres espais diferents: les del c. Aiguafreda, incloses en el catàleg del Patrimoni Arquitectònic, van de la confluència amb el carrer de les Franqueses fins al final d'Aiguafreda, les del començament 8 cases no incloses en el dit patrimoni unes per estar abandonades i d'altres per haver estat modificades, els horts de les qual eren més grans que els de les primeres i que ara s'han convertit en terreny en mal estat que serveix per l'aparcament de cotxes i finalment les dues de ca l'Eudalt. (informació de Ca l'Eudalt clicant sobre el link de sota)

            CA L'EUDALT


A la part del pendent del terreny que anava a parar al torrent de la Carabassa, tot i que pertanyien al carrer Aiguafreda actualment pertanyen al carrer Llobregós, quan els van obrir aquest carrer fins el Passeig Maragall.

Les bugaderes van sorgir per la inexistència d'aigua corrent a les cases de Barcelona i per l'abundància que hi havia d'aquest element líquid al poble d'Horta.

Com no hi havia bugaderes públiques a Barcelona, se'n va produir una gran demanda, especialment entre la població amb més poder adquisitiu i entre les esglésies i hospitals, que tenien gran quantitat de roba i no disposaven molts cops d'aigua suficient per a poder-la rentar, així que hi havia demanda tant en el sector públic com en el privat.

Fragment d'una foto de la Col·lecció Arissa
Algunes de les bugaderes d'Horta

Les bugaderes d'Horta
Molta d'aquesta roba es rentava en el Rec Comtal però les aigües d'aquest canal no tenien condicions higièniques, ja que també eren utilitzades per avocar deixalles i tints, així com despulles dels escorxadors.

Així que molta gent de Barcelona van enviar les seves robes a les bugaderes i la immensa majoria d'elles era d'Horta.

Testimoni d'una bugadera:  Àgueda Samsó i Martí

"Els homes treballaven les vinyes i les dones fèiem de bugaderes. Ens llevàvem a les quatre de la matinada per començar a rentar. Venien set o vuit dones a treballar. Nosaltres mateixes amb la tartana fèiem els viatges anant i venint de la ciutat per a la cinquentena de clients que teníem fixos. Rentar, blanquejar, estendre amb les cordes i pals, a l'hort.  Havíem acumulat en una setmana a la ratlla de 400 peces grosses que calia ventejar i desprès plegar la roba que anava marcada amb fils de color, un per cada client. Continuàrem la tasca de bugaderes fins als anys 1940-1945. Aquests últims anys només rentàvem roba per a tres cases. Carregàvem els farcells, agafàvem el tramvia i para, a repartir la roba..". (Llibre : Qui té roba per rentar? de l'Associació de Veïns i Veïnes d'Horta).


En Rafel  carreter que treballava per les bugaderes. Fons J. Caminal
 

Tal com hem dit més amunt, aquesta era una zona rica en aigües subterrànies i per aquesta raó totes les seves cases disposaven de pou i safareig de diferents grandaries depenent de la casa. 

Les cases del 10 al 30 tenen totes hort que va a parar a l'anomenat Camí de Barcelona (actualment tancat però existent). Els horts de les altres cases han tingut destins diferents i abans arribaven fins el torrent que baixava del Coll, anomenat torrent del Paradís i al torrent de la Carabassa.

L'antic camí de Barcelona és un pas que des del carrer de les Franqueses, travessa el carrer Aiguafreda pel costat de l'hort de la casa núm 10, ara barrat i passa pel costat de tots els horts i per sobre de C. L'Eudalt. I seguia antigament per davant de les cases del carrer Llobregós per anar a trobar la carretera d'Horta a Barcelona (actual Pg. Maragall).

Ca l'Eudalt

Aquest secular camí actualment no es fa servir si no és per anar a l'hort, però el traçat resta intacte i junt amb un camí perpendicular que baixa del carrer Granollers i que va a parar també a la antiga Carretera d'Horta (tancat pels mateixos veïns per raons de seguretat), haurien de ser rehabilitats amb manteniment municipal i revalorats com espais que no s'han de perdre i formant part d'un conjunt que ha conservat tot l'aire dels nostres barris de passat pagès.



El carrer Aiguafreda actualment. Fotos de la Troup d'Història








  • Fonts informatives: Revista el Pou, resum de l'artícle de Carlota Giménez "Les cases del Carrer Aiguafreda". (Llibre : Qui té roba per rentar? de l'Associació de Veïns i Veïnes d'Horta).


 

3 comentaris:

PERSONA ha dit...

¿ QUE MAS SE PUEDE DECIR....? RENDIR TRIBUTO AL ESPIRITU DEL BARRI NUESTRA Carme Marti

Marcel Albet Guinart ha dit...

Com sempre aclaridors i ben documentats els teus posts.

carme ha dit...

gràcies principalment als historiadors del barri. Sóc una meva divulgadora. Gràcies