dijous, 8 de novembre de 2012

CAN BARRET, CAN FRARES, CAN CONILL, en el que ara és el barri de Montbau

Terres de Can Barret vistes des del Collserola  en 1913

Noms com “La font de la llet” em transporten fins la meva infantesa, quan pujava al Collserola amb el meus pares i família per passar el dia a la muntanya.

És curiós com una fotografia pot obrir una porta en la vella i apagada memòria i recordar de sobte petits fets que creiem oblidats.

Jo no tindria més d'uns deu anys, anàvem en grup, els grans amb cistells plens de menjar i la canalla corrent en mig del camp, de sobte entre la verdor groguenca dels matolls va aparèixer davant meu una estranya torre que tenia el sostre arrodonit, el seu aspecte descuidat, decrèpit, ruïnós, era l'únic testimoni d'un passat no tant llunyà.

Templet de Can Barret
 Contemplar aquell estrany edifici, feia córrer la meva imaginació, pensava que era la torre d'un palau encantat que s'havia enfonsat, les runes d'un edifici meravellós. Aleshores no tenia idea que era part del jardí de Can Frares, com ja he dit algun cop, ningú ens explicava el significat dels signes històrics que ens envoltaven.

La vaig contemplar molts cops, tants com sortides cap aquella part de la muntanya, desprès ja no hi vaig pensar mai més fins que m'he topat amb les fotos.

En efecte, tot llegint el llibre de la historiadora local Carlota Giménez “50 Anys de Montbau” un barri de Collserola”, vaig topar amb un parell de fotografies que m'ho van fer recordar, segurament si no les hagués vist ja no hi hagués pensat mai més però allà estaven, vius testimonis del que en un temps havia existit i que ara són tan sols un record color sèpia..

Explica na Carlota que els terrenys on es va construir el polígon de Montbau eren, en part, la casa i les terres de can Barret i una petita porció, per la banda de ponent, de la finca de la Granja Nova, on es va construir la Residencia de la Vall d'Hebron i l'Escola Professional Maria Auxiliadora.


Can Barret en 1954
Entrada de Can Barret


Les finques de can Frares i de Can barret estaven separades pel torrent de la Font de la llet o de Can Barret i cap a la meitat del segle XIX es crearien els lligams familiars entre les famílies Barret i Moragas (Can Barret). No oblidem que a l'estiu, els torrents s'utilitzaven com camins pels habitants de la contrada. Can Barret era una casa situada en zona pròxima al que avui és el carrer Harmonia.




El origen de Can Barret data del segle XVIII, quan la família Foyé i Druet, del Rosselló, van arribar a aquest indret a causa de la Revolució Francesa. De primer era el Mas Gelabert, desprès es va conèixer com Can Generet. El 1851 Francesc Barret i Druet estava casat amb Costància Caralt i Foyé i van adquirir el mas per convertir-lo en una finca d'esbarjo amb magnífics jardins, templets, estanys i jocs d'aigua gràcies a l'abundància de que disposava. Llavors la van començar a anomenar Can Barret.

La majoria masos coneguts, han posseït al llarg dels anys més d'un nom, tot depenent del nom del propietari o masover del moment. Aquest fet ha donat lloc a malentesos i interpretacions equivocades per part d'algunes persones no iniciades en el tema.

Als jardins de Can barret es van conèixer Arístides Moragas i Barret (Can Frares o can Moragas) i Consol Barret i Caralf (Can Barret) i l'any 1863 es van casar a la capella de Can Frares. El seu fill Francesc Moragas i Barret (1868-1935), va ser el fundador de la Caixa”.

Francesc Moragas fundador de la Caixa
Abans no existien tants mitjans com els hi ha ara mateix perquè la gent s'esbargís, tampoc els mitjans de comunicació eren pas els millors, així que les festes i celebracions es feien convidant familiars i veïns de la contrada. Així que no resulta estrany que s'establissin vincles familiars amb les persones  més properes, com és el cas dels fills de Can Barret i Can Frares i aquest fet no es ressaltaria tant  si no fos perquè del resultat d'aquesta unió va néixer els que amb els anys seria el fundador de la Caixa de Pensions.

Segons el testimoni de Carme Hiniestrosa (veïna de Can Frares, Can Conill), hi havia una casa pels masovers prop de la dels senyors i tenien dues vaques i venien la llet a la gent de l'entorn, Hi havia molts ametllers, i tenien un llac amb una illeta al mig on es podia passejar en barca. Els infants tenien prohibit pujar-hi però d'amagat les nenes de la casa i ella mateixa s'endinsaven per les aigües fins a la illeta. A l'hivern l'aigua del llac es glaçava.

També hi havia a la zona una font molt popular d'aigua de mina Aquesta font és l'única aigua que queda a la superfície, de l'abundor que discorria per la falda de la serra de Collserola en aquesta banda. Primitivament brollava al capdamunt del carrer Poesia (quan tot estava a mig urbanitzar).

Hi va haver un intent per part de l'ajuntament de clausurar la font, per les modificacions urbanístiques que s'hi volien fer i pel risc que l'aigua no fos potable. La reivindicació dels veïns va impedir-ne la desaparició i es va traslladar al mig dels jardins de Montbau, on es troba actualment. L'aigua és molt apreciada per la gent del barri i entorns i sovint es fan cues amb ampolles i bidons esperant torn per omplir-se d'aigua.

En la segon fase de construcció de Montbau, Can Barret, els templers i els jardins van desaparèixer.

Pel que respecte a Can Frares, conta Carlota Giménez, era l'heretat veïna de Can Barret, estaven separades pel torrent d'en Duran o de la Font de la Llet. Era també una masia originaria del segle XVIII, que a principi del XIX era una casa de descans de la comunitat dels pares mínims. Estava vinculada amb l'ermita de Sant Cebrià. La finca era d'una gran extensió, amb molta vinya i abundor d'aigua, i estava emplaçada en els dominis del marquès d'Alfarràs i de Llupià. Amb la desamortizació, va passar a ser propietat del notari Ferran de Moragas i Ubach.


 

Can Frares en 1926 - Foto del Fons Digital de la Generalitat - Estudi sobre la masia del CEC




L'any 1915, la finca de can Frares era propietat de la Casa de la Caritat i a la casa hi vivia una comunitat de religioses de Sant Vicenç de Paül, també hi havia internades un grup de noies epilèptiques.

La Casa de la Caritat havia crescut tant que es va plantejar el seu trasllat a algun lloc prou saludable fora del centre de la ciutat. Durant l'època de la Mancomunitat (1914-1925), es va donar un cert impuls a la renovació i construcció de dos satèl·lits que la Casa comptava en el barri d'Horta, Can Tarrida, de la qual se n'ha parlat en una altra entrada d'aquest bloc (clicar sobre el link de sota):


i la Torre dels Frares també coneguda per Can Frares.

La primera es va dedicar en 1917 a l'alberg d'epilèptics i centre del tractament de la tuberculosi, i Can Frares es va adaptar com escola de pàrvuls i casa de colònies.

També en depenia de la Casa de la Caritat l'anomenada Fundació Albà, situada prop de can Frares, que es va adequar com hospital per a malalts incurables i crònics. 

Fundació Alba en 1917

S'havien construït dos pavellons més anomenats preventoris, on ingressaven les nenes i nens tuberculosos de la Casa de la Caritat que necessitaven cures de repòs , aire i sol.

Preventori per a malalts epilèptics

Durant la guerra les monges van marxar per por i se'n van fer càrrec dels nens i nenes malalts que es van quedar, els milicians i les milicianes.

Can Frares i els pavellons preventoris es van enderrocar en 1973. En les terres que ocupava la casa es va edificar una escola Bressol i l'edifici Serradell on estaven els pavellons.

Can Conill a principis del segle XX
En les terres dels propietaris de les masies principals con Can Frares, existien d'altres de més petites com és el cas de Can Conill, que en 1873 Ferran de Moragas va vendre a Buenanventura Conill i Parés i els seus nets, entre els que hi havia Buenaventura Conill Montobbio, arquitecte modernista, deixeble personal d'Antoni Gaudí, aquesta última va ser venuda a la Casa de la Caritat l'any 1923.

Estava situada justament al costat del camí de Sant Cebrià, en el tram que hi ha a l'altra banda del passeig. Era una casa sòlida de pedra de mida mitjana amb una gran vidriera de vidres emplomats amb motius modernistes, envoltada de jardí i alguns arbres. Havia estat una casa d'estiueig. En la planta baixa hi va viure Carme Hiniestrosa i la seva família.

A partir de 1973 es va modificar l'estructura per convertir-la en quatre habitatges per rellogar persones provinents d'algunes casetes que es van enderrocar per a construir nous nous equipaments al recinte de les llars Mundet. Can Conill va ser enderrocada en 1988, a causa de les reformes pels Jocs Olímpics que va patir el Pg. De la Vall d'Hebron.





  • Fonts informatives: "50 anys de Montbau Un barri al Collserola, de Carlota Giménez, El web de l'Ajuntament sobre els barris, fotos de l'estudi sobre la masia del CEC.

2 comentaris:

Cecilia V ha dit...

Enhorabona per aquest blog, que ofereix informació concreta, detallada, nova.
Vull afegir que el nom de la dona de Francesc Barret i Druet era Constança Carafí i Pey.
Dels 4 fills que van tenir, els dos nois van morir adolescents, les dos noies eren Cosnsol i Mercè. La casa va passar als fills de Mercè, els Calzado Barret.

carme ha dit...

gràcies a tu Cecília, i també per la informació que ens facilites.