dissabte, 14 de febrer de 2015

HISTÒRIA DEL MERCAT DEL GUINARDÓ QUE TOTS RECORDEM


Per mirar d'explicar-vos una mica el que havia significat l'edifici del vell mercat arquitectònicament parlant, manllevaré part d'un artícle que va publicar Joan Bassegoda, nebot de l'arquitecte que va dissenyar-lo ( RACBAS J. Butlletí XXIII-XXIV, 2009-2010)

Estructures singulars de formigo armat.
El Mercat del Guinardo (1953)
Joan Bassegoda Nonell
Academic supernumerari. President d’Amics de Gaudi







Bonaventura Bassegoda Musté fou nomenat, el 1949, arquitecte Cap del Servei Municipal d’Abastament i d’aquesta manera tingue ocasio de posar en practica els seus coneixements i calcul d’estructures singulars de formigo armat el 1953, quan se li encarrega el projecte del mercat del Guinardo, on disposa una estructura de cinc arcs parallels de formigo armat, de trenta metres de llum.






En la construccio d’aquest edifici s’uneixen la forma clarament noucentista de fer arquitectura de Buenaventura Bassegoda Musté, en fer us de voltes de mao de pla per aresta en la torre d’acces a l’edifici i en les motllures corbades en el capcat de la facana, en contrast amb la singular arquitectura d’arcs de formigo armat de gran modernitat. Inicialment el forjat de sota-coberta es va fer, en atencio a l’economia de l’obra, amb bigues de fusta, posteriorment canviades per altres de formigo armat per l’arquitecte Bonaventura Bassegoda Nonell, fill de l’autor del projecte.





La part que donava al passatge LLívia 



L’edifici, destinat a mercat d’abastament es va inaugurar el 2 de febrer de 1954, mentre les seves caracteristiques foren explicades en la memoria publicada a la revista Cuadernos de Arquitectura, amb el florit estil de l’autor el qual, nogensmenys, dominava cinc idiomes. Diu aixi:


Dia de la inauguració del Mercat del Guinardó

A media ladera de la vertiente oriental de la Muntanya Pelada –donde solian solazarse nuestros menestrales ochocentistas– ha prosperado, en pocos años, un barrio residencial que goza del apetecible favor de los frios, anchos y diafanos aires del septentrion, al enfilar el gollizo del cabezo de la Peira.

Tal incremento de consumidores no podia ser atendido por el sordido mercadillo, alojado en un cobertizo a teja vana, en el interior de la manzana que ciñen las calles del Olvido, del doctor Valls y de la Garrotxa y el pasaje de Llivia, a corta distancia de la plaza Maragall.

Con evidente acierto, el cabildo municipal, por iniciativa de la Tenencia de Alcaldia de Abastos, acordo la construccion de un mercado de planta en un terreno de su propiedad, enclavado en el lugar mas alto de dicha isla, y cuya forma sensiblemente rectangular, con una esquina robada, ofrecia cabida de dos mil seiscientos metros cuadrados.

Si la finalidad de un mercado cubierto no es otra que amparar de la inclemencia atmosferica los tabancos y puestos de venta, se comprende que, agrupando estos con adecuacion, cabe obtener una solucion de techumbre muy economica, a base de multiplicar los apoyos aislados. Pero lo cierto es que, en general, se ha huido de una composicion tan elemental, para lanzarse a estructuras que salven de un tiron toda la luz de la nave. Los efectos asi conseguidos son mucho mas vistosos y, a la vez, se simplifica el posible cambio de distribucion de los puestos y se resuelve mejor el desague de los tendidos de cubierta. El meollo del problema radica en lograr una sola nave de arca considerable, sin exagerar los dispendios de la fabrica.

En nuestro caso, se acudio a una ordenacion de remusgo tradicional: el aprovechamiento del espacio entre contrafuertes de los templos ojivales catalanes. Cinco arcos de hormigon armado, de treinta metros de luz, estriban en arrimos de seis metros y, entre ellos, se ingieren, a espaldas vueltas, puestos de venta, unos con fachada a la calle y otros con frente a la nave; a lo largo de la medianeria, van puestos especiales, con trastienda.

Para carga uniforme en planta, la forma racional de los arcos es parabolica, pero, a fin de asegurar una perfecta iluminacion y cabal ventilacion de la sala, se subdividio la cubierta en tres tramos escalonados, de suerte que los cuchillos de la crujia central descansan sobre recias correas, que asumen al propio tiempo la funcion de riostras........(informació pròpia per ser entesa pels arquitectes).


El Mercat del Guinardó un cop acabat de construir


Para entrar a pie llano, se nivelo la nave a la cota mas alta, correspondiente al chaflan del crucero Pasaje de Llivia - calle del Olvido, por donde está previsto el acceso de los viveres transportados con carretillas y diablas.

Por ser muy acentuado el declive del terreno en la ultima calle, hubo sacar partido del desnivel al habilitar un sotano de setecientos veinte metros cuadrados, para la estacion transformadora, almacenes y camara frigorifica, que se techo con bovedas tabicadas de machihembrado, entre jacenas de hormigon armado. La carga muerta del suelo abovedado contribuye a rectificar la excentricidad de incidencia de la resultante en la base de cimentacion, situada en la arcilla cuaternaria, que alli esta a mas de ocho metros bajo el pavimento de la nave, dado el buzamiento de dicho firme, casi a flor de rasante en el Pasaje de Llivia.

Por el hay una segunda entrada en el mercado, merced a un tiro de escalera que conduce a la pescaderia adosada al muro de fondo, y, a fin de abrir luces en el, se ha establecido una androna o almizcate de un metro de ancho.

Para enlazar la gran nave con el ingreso a cartabon, se levanta un cuerpo de edificio, con zaguan en planta baja, abovedado con seis capillas por arista, tabicadas con guia de cordeles tesos, dejando visto el aparejo, a honor de nuestro obrero de villa;10 en primera planta, oficinas y servicios sanitarios y, en lo alto, el torreon con el aljibe de cuarenta metros cubicos de capacidad, sobre una lastra de hormigon pretensado. En el cuerpo delantero, a lo largo de la calle del Olvido, hay el portico para las bancas de las zabarceras y, encima, la direccion y servicios veterinarios y administrativos.

Segun se dijo, es importante el problema de iluminacion y ventilacion del mercado. Se requiere abundante luz difusa, cortando el paso a los rayos solares. Al efecto, se han colocado quitasoles en tiramira y cielos rasos que actuan como pantallas reflectoras. Las mismas ventanas airean eficazmente el local, que ha de ser fresco y limpio, como el genero que en el se expenda.

La cubierta es de teja arabe a lomo cerrado, con tendidos en cascada, para llevar el agualluvia a las canales y sus bajantes en los muros perimetrales, eliminando las limas hoyas, causa frecuente de atascos y goteras. En el piso, de baldosas de hormigon, se han suprimido los sumideros, llevando los lodos del baldeo a los encachados laterales, ejecutados precisamente al pie de los puestos que requieren limpieza a gran agua: pescado fresco, salazones, casquerias, mariscos, etc.

Consta el mercado de doce tiendas abiertas a la calle, ciento noventa puestos interiores, cerrados e independientes –por razones de buena vecindad– y veinte bancas para pegujaleros.

Edificado quiza por la austeridad de los propincipos religiosos minimos, el autor del proyecto atendio solo a lo escuetamente utilitario, a la par que contemplaba lo que la experiencia enseñaa para el buen funcionamiento de un centro de abastos en nuestra ciudad. Se consiguio un costo harto inferior a novecientas pesetas por metro cuadrado y planta, lo cual no deja de significar una muy apreciable economia, resultado mucho mas satisfactorio que el pasmar a bausanes con garzotas y penachos.

Bueno es sentirse humilde cuando ya, provecto y polisarco, uno esta de vuelta, o mejor de vuelta y media, pero sigue andando en derechura, sin regatear el aplauso a quienes prefieren inspirarse en las eses del temulento.

Y con el mismo espiritu resignado se pusieron en la puerta principal unas letras de bronce con el EME, HABEIS de las pesas romanas, a guisa de recuerdo del oneroso tributo que la vida urbana impone a todo hijo de vecino: para comer, sin transgresion del septimo mandamiento, hay que mercar.”





Aquest mercat va donar bon servei al veïnat fins que l'octubre del 2009 fou enderrocat.

Ja en 1994 corria la veu que el mercat de Guinardó desapareixeria, la presidènia del mercat que no hi estava d'acord van moure fils entre els polítics de l'epoca a la fi que incloguessin en el programa la conservació de l'antic edifici.

En 1999 Pilar Rahora aleshores, Presidenta de l'Institut Municipal de Mercats, va visitar-lo i els va comunicar que finalment se'n faria un de nou, fent menció del pressupost amb el que comptaven.

En Lluís Oliveras, per aquell temps secretari de la junta de Mercat, no hi estava gens d'acord, va demanar informació del que podia costar modernitzar el vell i aprofundir dos pisos en el terreny per afegir nous serveis, va fer comptes i el resultat fou que sortia encara molt més ve de preu que no pas bastir el nou que proposava l'Administració. Va presentar els números a el aleshores president del mercat i li va demanar que en parles amb la Pilar Rahora , aquest bon home el nom del qual no cal afegir, li va respondre que ell no tenia que parlar de res amb un dona. (sic)

Ni la Càtedra Amics de Gaudi, que va reaccionar tard, va poder fer res cara a reivindicar el valor arquitectònic de l'edifici del vell mercat, ja tot estava dit i beneït i al màxim al que es va aconseguir va ser conservar la cúpula central de l'entrada..




Finalment per molt que la gent del Guinardó s'hi va oposar l'octubre de 2009 van derruir l'emblemàtic mercat, tot deixant la torre de l'entrada a la que se li donarien nous usos purament administratius.

Així ho recollia el moment en 2009 un cronista del barri Juan Antonio Domingo Villanueva, en el seu BLOG:

"Les màquines excavadores treballen ja en la part central del vell edifici del Mercat del Guinardó. D'aquí a dos mesos només en quedarà la façana, on alhora s'han iniciat les tasques de reconstrucció. És l'única part de l'antic mercat que es conservarà.
L’enderroc es duu a terme amb gairebé un any de retard per la denúncia d’una paradista en relació amb la catalogació de l’edifici. Comença així una obra que ha de dotar el barri del Guinardó no només d’un nou mercat, també d’un complex d’equipaments".

La remodelació del Mercat del Guinardó ve acompanyada de l'obertura de la Ronda del Guinardó fins a la Sagrera eixamplant el carrer Teodor Llorente. Aquest projecte porta molts anys en estudi i actualment, un cop ja aprovat, ja s'estan enderrocant vàries finques.

El Mercat serà objecte de trasllat provisional en un descampat com feia anys que no es veien a Barcelona. En aquesta àrea s'hi faran diversos equipaments tal com s'explica a la web de l'Ajuntament.

Com a veí tinc curiositat en saber si, tal com es diu, això serà el nou centre del Guinardó. Ben és cert que el Mercat actualment presenta un estat penós i les parades que hi romanen aguanten d'una manera estoica amb els pocs clients que s'hi acosten. No sé com haurà afectat l'obertura fa uns mesos del Mercadona del carrer Olesa però com a client, tot i que hi ha parades que paguen molt la pena, la veritat és que no estaríem parlant precisament del Mercat del Carmel, per mi, un dels millors que hi ha a Barcelona. El nou mercat que s'hi construeixi serà més modern però no tindrà l'aparença clàssica per poder dir "vamos a la plaza", en castellà, perquè és com ho he dit jo tota la vida.

La concentració d'equipaments farà que hi circuli molta gent i crec que serà positiu però només l'aparició de nous comerços i restaurants al voltant faran que la vida que hi aparegui no sigui de laboratori.

Des de la part del darrera de casa meva veig l'evolució de les obres. Encara avui, s'hi pot apreciar un punt de decadència en el paisatge que, en un primer moment resulta negatiu, però un cop t'hi acostumes ho veus com un signe de personalitat. Què seria de la Barceloneta sense la roba estesa als carrers?

Ara ja el tenim aquí, el rellotge no pot tornar endarrera, molts de nosaltres em comentat que ens hagués agradat que rehabilitessin l'altre però la realitat és que tenim el que tenim i l'hem d'utilitzar i fer nostre.





foto Carme Martín
Foto Alexandra.




foto carme Martín

foto Carme Martin

al MERCAT DEL GUINARDÓ




  • Fonts d'informació: Estudi sobre  el Mercat del Guinardo (1953), Joan Bassegoda Nonell, Academic supernumerari. President d’Amics de Gaudi, Fotos noves de diversos veïns, la majoria de les antigues de l'estudi de Jaume Bassegoda. Escrit de Juan Antonio Domingo veí del barri.