dimarts, 24 de juny de 2014

FAMÍLIES ANTIGUES DEL GUINARDÓ - Valentí Escardívol Soler

Valentí Escardívol i Soler , va néixer a Barcelona on treballava en l’antiga fàbrica del Vapor Vell de Sants -actualment Barcelona-. Quan van traslladar la fàbrica a Santa Coloma de Cervellò, per trobar "la pau social que garantís la continuïtat del negoci ", en Valentí s'hi va traslladar. 

En la Colònia va conèixer a la que seria la seva futura dona Raimunda Porqueras i Zamora que era filla de Poboleda (Tarragona); es van casar molt joves, ell tenia 20 anys i ella 18 el 7 de maig de 1921, i quan ja tenien el primer fill en Valentí, en Ramon (en això també va ser una persona avançada al seu temps), van tenir tres fills més, en Ramon, en Joan i en Miquel.




La Colònia Güell. Foto del Web Gaudí Colonia Güell

La Colònia Güell començà a formar-se el 1890, per iniciativa de l’empresari Eusebi Güell a la seva finca Can Soler de la Torre, situada en el terme municipal de Santa Coloma de Cervelló. Allà traslladà la indústria tèxtil que tenia a Sants (ara municipi de Barcelona).
L’interès d’allunyar-se dels conflictes socials presents a la ciutat, féu que la nova indústria, -equipada amb la més moderna tecnologia de l’època- es plantegés en el marc d’una colònia industrial; amb les cases dels obrers al costat de la fàbrica, integrades en la mateixa propietat, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia i amb la seva vida social i econòmica tutelada per l’empresa.”
En el llibre històric sobre la Colònia Güell, “Àvies – besàvies i rebesàvies – la dona en la industrialització (Colònia Güell, 1891-1973), de Montserrat Vilajuliu, explica, entre d'altres coses, com es controlava la vida de la gent que hi vivia, el control s'exercia en tots els sentits del terme, essent els capellans els seus garants principals, en l'educació catòlica de l'època que controlava la “moral” dels seus habitants, si eren casats o no, si els seus fills eren fruït d'un matrimoni legal o no, si tenien costums castes, si anaven a missa, etc., es duia, doncs, un control estricte de les seves vides i costums, en notes com les que reprodueix l'escriptora inclou en el seu llibre:


Sabem doncs que en 1893 Valentí Escardívol tenia 20 anys i treballava a la fàbrica jornaler, que la seva dona en tenia 18 i que ja tenien el seu primer fill, sense estar legalment casats.
Sobre la seva vida a la fàbrica en tenim poques dades més, tan sols que cap a principis de segle ja era un dels encarregats de la factoria, segons és de comprovar per  la foto on apareix amb el seus treballadors  al costat 
Ramon Carreras Arimany director de la Colònia Güell, que, naturalment és el del barret. Als peus del Sr. Escardívol, assegut a primera fila el seu fill Valentí.


Treballadors de la Colònia Güell, encarregat Sr. Escardívol i  Ramon Carreras Arimany el director, al seu costat. Fons familiar.
També tenim coneixement per un dels seus besnets, que havia inventat una màquina que millorava els acabats dels teixits i per aquesta raó el Sr. Güell el va premiar oferint-li la possibilitat de quedar-se amb la tela sobrera a millor preu, atès que quan es començava a teixir un peça els primers metres es desestimaven, que són els que li van oferir comprar a peu més econòmic.
Com era un  bon negociant , va muntar una tenda a Sant Boi de Llobregat on s'oferien aquestes teles millor de preu i més tard també, una botiga de mobles.
Era un home lliberal i d'idees republicanes i creia en el valor de l'escola per aconseguir una societat millor i més justa. Havia viscut en la seva pell el que era estar entre els més socialment desprotegits quan era un simple jornaler i mai no ho va oblidar.
Feia de secretari a l'Ateneu Santboià i a la fi que l'entitat pogués construir unes escoles pels nens de Sant Boi, els va cedir uns terrenys dels que n'era propietari a canvi d'uns “censos”.
El 1918 en Valentí Escardívol i Soler, persona generosa, que estimava l'Ateneu, fins i tot per sobre dels seus interessos particulars, va donar uns magnífics terrenys per a la construcció d'uns nous col·legis. Són els terrenys que actualment ocupen les escoles de l'entitat (Nota del WEB de la pròpia entitat). La ubicació de les escoles era la de la plaça de l'Ajuntament.


Primera pedra de les escoles de l'Ateneu Santboia. Foto del seu WEB

Quan les escoles van celebrar els 50 anys de la seva inauguració, van oferir a la família Escardívol un diploma donant les gràcies a la família per la cessió dels terrenys que Valentí Escardívol Soler va donar a l'entitat, que la família conserva amb molt d'orgull.

No sabem exactament quan però, en Valentí Escardívol Soler va deixar de conviure amb la que havia estat la seva dona durant anys i amb la que va tenir quatre fills mascles i des de aleshores dividia la seva vida entre Sant Boi i Barcelona, on vivia amb la nova parella, amb la que va tenir una filla que va rebre el nom de Dolors, en una casa al carrer Dos Rius més o menys on ara estan els Laboratoris del Dr. Esteve.
Com era una persona molt estalviadora, a principis del segle XX, ja disposava de rendes considerables i va decidir invertir-les comprant diversos terrenys sobre els que hi feia construir casetes destinades a petits rendistes i menestrals, entre els quals cal destacar, per interès nostre, els que va adquirir de l'heretat Torre dels Pardals en el que aleshores es considerava una barriada de Sant Andreu del Palomar, i ara Guinardó, aquestes propietats es situaven en els carrers: Varsòvia, Sales i Ferrer i Plaça Catalana i l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat.
Aleshores, les terres que hi havia passat el torrent de la Guineu fins a la carretera d'Horta, depenien administrativament del poble de Sant Andreu del Palomar i des de l'indicat torrent cap l'altra banda, de Sant Martí de Provençals.
En aquella època, l'activitat de compra de terrenys per construir-hi casetes no era en gaire habitual
Valentí Escardívol Soler. Foto família Puy-Escardívol
  i els veïns de  la barriada no entenien massa aquesta dèria adquisitiva que es considerava una bogeria.
Però ell, que era una persona intel·ligent, no en feia pas cap cas del que la gent del barri deia al respecte, tenia la intuïció que en un país petit com el nostre posseir terres era o podia ser en el futur un negoci pròsper i segur, com així va ser, sens dubte.
Tal com ja hem comentat més amunt, Valentí Escardívol Soler va comprar en el Guinardó diversos terrenys, entre els quals cal destacar-ne el del C. Dosrius, cantonada amb La Havana (Av. Mare de Déu de Montserrat – Sales i Ferrer) on, posteriorment en data 4 de setembre de 1920, va edificar la casa en la que va viure el seu fill Valentí i la seva família situat al costat del local on va ubicar l'edifici d'un casal catalanista amb finalitats político-culturals, que amb el temps es va convertir en el Casal Federal del Guinardó. Aquest terreny anteriorment havia estat del Sr. Alejandro Condó Queldrà.

Valentí Escardívol fill i la seva dona Dolors Julià i Màs,  amb les seves filles Isabel i Maria.Foto família Puy-Escardívol

La façana de casa i el local donaven al carrer Dos Rius (ara Av. De la mare de Déu de Montserrat), per la part de darrera amb el carrer del Telèfon (ara Varsòvia) i per l'esquerra amb el carrer de La Havana (actualment Sales i Ferrer).


Casa familiar i bar del Casal. Foto família Puy-Escardívol

El fill del sr. Escardívol, Valentí Escardívol Porqueras, administrava els edificis del seu pare al Guinardó i a més regentava el bar ubicat en la part baixa que donava al carrer Dos Rius i a la terrassa del Casal .
L'edifici del que desprès seria el Casal Federal, va ser llogat per l'entitat Casal Instructiu i Recreatiu del Guinardó i com a tal es va inaugurar l'any 1923. A finals de 1930, s'hi instal·là d'Acció Catalana i a mitjans de 1931, Acció Catalana s'integra Esquerra Republicana de Catalunya, que el dirigirà fins al final de la Guerra.


Vista general del Casal del Guinardó. Foto família Puy-Escardívol

Les cases dels Escardívol i l'edifici de l'antic Casal van resistir la força especulativa dels nous temps fins 1974, en la que van ser enderrocats per construir un edifici d'habitatges tan impersonal com tots els edificis de la dècada dels 70.
Enderrocament del Casal del Guinardó i cases Annexes. Foto família Puy-Escardívol

Desprès de la guerra ja res no va continuar igual, degut a les activitats polítiques d'esquerres que s'hi havien dut a terme en el Casal abans i durant el conflicte bèl·lic, el local va ser ocupat per la Falange, que en cap moment va pagar el mínim lloguer durant el temps que el va ocupar i finalment va servir per encabir activitats industrials d'una fusteria.
Quan va acabar la guerra, el Sr. Valentí Escardívol Soler, no va poder assumir la derrota dels que considerava els seus, el seu fill gran en Ramon s'havia exiliat a França i al segon fill Valentí l'havia denunciat injustament un veí i estava tancat a la presó del Poble Nou. Al cap d'un any va ser alliberat gràcies a que el rector de la parròquia va intercedir davant les autoritats franquistes i d'altres veïns el van avalar.
Tot plegat, va pertorbar les seves facultats mentals i morí poc desprès el 1941 a l'edat de 68 anys. Va ser enterrat a la vila Sant Boi de Llobregat.



  • Fonts informatives Família Puy Escardívol



6 comentaris:

Anònim ha dit...

El senyor del barret en la foto del grup d'obrers de Can Güell, no és l'amo sinó el director de la fàbrica, en Ramon Carreras Arimany.

Josep Padró Margó

carme ha dit...

Gracies Josep, ho arreglaré.

Montserrat Vilajuliu ha dit...

Carme, tinc alguna foto de la fàbrica en el blog DONESDELTEXTIL.blogspot.com que eren del Valentí Escardivol. moltes gràcies. si vols alguna cosa de mi a la colònia Güell em localitzes. FELICITATS pel blog.

MONTSERRAT VILAJULIU

carme ha dit...

gràcies Montserrat.

Elena ha dit...

Hola Montserrat Vilajuliu,
Estic cercant els meus avantpassats que van viure a la Colònia güell i voldria saber com fer per saber els noms dels treballadors de la fàbrica tèxtil, per verifica si va haver el meu besavi etc. que va treballar hi era.
És el primer cop que m´he connectat i he vist que has escrit un llibre, per cert el compraré, m´has fet agafar ganes de saber més coses.
Una salutació i gràcies.
Elena Blanco Noya


carme ha dit...

Hola , jo no he escrit el llibre, recullo alguns paràgrafs que interessen a l'entrada però res més. Segur que la mateixa Colònia Güell hi ha algú que et pugui donar informació al respecte.