Aquest mas de planta basilical,
també, conegut com Casa Basté comptava amb tres mojades i tres
quarts de terra destinades a vinya i a cereals. Era una masoveria
veïna de les de Can Berdura (al carrer Puerto Principe), de Can
Vintró (a la pl. Carles Cardó) i de les terres de Can Sabastida.
![]() |
| Can Girapells a principis del XX |
La
història de Can Girapells remunta fins a finals del segle XVII. Sabem
que l'any 1776 era regentada per Miquel Basté i Ferrer, per això
antigament era coneguda per Can Basté.
Era una propietat mitjana
regentada des de 1776 per Miquel Basté i Ferrer i heretada pel seu
fill Ramon Baste i Pujadas, el 1824. El 1899 va passar a passa a mans
dels cinc fills d'Agustí Basté i Carbonell i Sebastiana Palou
Sallent i la propietat s’esmicola i perd el seu sentit agrari. El
1917, aquests germans van vendre per 56.000 pessetes, la propietat a
la societat Agustí i Cia, regentada pel militar, Jorge Palanca, que
pretenia treure rendiment dels terrenys. Dos anys més tard, era
venuda a la Compañía Fabril de Carbones Eléctricos que va
instal.lar un dipòsit a la zona.
El 1927, va ser venuda a
l’industrial Antoni Vidal i Serra per 122.00 pessetes. Aquest va
morir el 1933 i la va deixar a les seves filles, Carme i Montserrat
Vidal Folch que la van mantenir fins que l’expropià el municipi.
Havia estat una mena de taverna on també feien menús fins que va
tancar aquell negoci. Va estar molts anys enrunant-se i essent lloc
de trobada d’una nombrosa colònia de gats.
![]() | |
| Projecte de Plaça Maragall. Can Girapellls a d'alt a la dreta. Darrera l'antic camí d'Horta |
El renom de Girapells li ve
d'un antic masover que deia sovint com insult "et giraré la pell".
El
Guinardó urbà no té més de 100 anys. Can Girapells tenia a prop altres
masies : Can Berdura i Can Viudet (a sota la plaça Maragall), Can
Garcini i Can Eloi (al Passeig Maragall anant cap a Barcelona), Can
Guixà, Can Vintró i Can Sabadell (passeig Maragall anant cap a Horta).
Can Girapells conreava cereals i vinya i els darrers anys es va especialitzar en floricultura.
![]() |
| Els camps amb els cultius de flors de Can Girapells |
Tal com hem indicat, el darrer
propietari de la masia va ser Antoni Vidal i Serra, l'any 1933 la van
heretar les seves filles que la mantingueren fins que l'Ajuntament la
va expropiar.
![]() |
| La masia en els últims anys de la seva existència |
No va ser possible l’indult i la masia de Can
Girapells va ser enderrocada a cavall del darrer cap de setmana del
juliol de 2004. Tot i els intents el veïnat i de l'Associació de Veïns, la casa va ser ràpidament
enderrocada, ja que l'Ajuntament va adduir que no tenia cap valor
històric. D'aquesta forma. un bocí de la historia rural del pla
de Barcelona que es perdia per sempre més.
![]() |
| enderrocament de la masia en agost de 2004 |
Un nou edifici s’aixeca en el solar que fa poc ocupava la masia de Can Girapells. Aquest projectat
pels arquitectes Alonso i Balaguer i construït per REGESA, hi viuen persones grans i d’altres que es veuen afectades per
les obres de connexió de la ronda del Guinardó amb el carrer Olesa
i la futura estació de l’AVE de la Sagrera.
Ara, el carrer Teodor
Llorente a tocar el passeig Maragall s’ha ampliat mostrant com ha
de ser aquest carrer en el futur. Crec que encara en la memòria de
molta gent del Guinardó està present la figura de la masia de Can
Girapells per això ens permetem donar una breu noticia de la seva
història.
![]() |
| Pisos que s'han construït en terrenys de Can Girapells |
- Informació extreta d'un calendari editat per la Cooperativa Rocaguinarda. Fotos de procedències diverses.Article publicat a la Veu de la Vall d' Horta i del Guinardó. Gener 2006, artícle de Martín M. Checa-Artasu, historiador.







3 comentaris:
Los que la conocemos desde enanos ...¿ no comentamos nada...?¿ nadie recuerda al ir al mercado con sus padres pasar..por delante...?...No me lo puedo creer....¡¡¡ que no decaiga el BARRI ..por favor..anímense ...Gracias anticipadas un INDIANO
DESPRÉS DE TANS ANYS VEURE AQUESTA INFORMACIÓ I FOTOS DE LA HISTORIA DEL MEU BARRI, SEMPRE M'EMOCIONA..SON RECORDS QUE ESTABAN PERDUTS I SUPOSU QUE PER MOLS DE LA MEVA GENERACIÓ TENEN MOLT VALOR.
COM SEMPRE UN AGRAÏMENT PER LA CARME PER LA SEVA FEINA I ESPERAN NOVES HISTORIES QUE TOTS HEM VISCUT EN AQUETS BARRIS..
SALUTACIONS, UNA INDIANA
els indians teniu molta memòria, ja m'agradaria a mi que molta altra gent en tingués tanta, jaja. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada