divendres, 13 de juliol de 2012

CAN GIRAPELLS - Història d'una mort


Aquest mas de planta basilical, també, conegut com Casa Basté comptava amb tres mojades i tres quarts de terra destinades a vinya i a cereals. Era una masoveria veïna de les de Can Berdura (al carrer Puerto Principe), de Can Vintró (a la pl. Carles Cardó) i de les terres de Can Sabastida. 

 
Can Girapells a principis del XX

Can Girapells 1914


La història de Can Girapells remunta fins a finals del segle XVII. Sabem que l'any 1776 era regentada per Miquel Basté i Ferrer, per això antigament era coneguda per Can Basté.
Era una propietat mitjana regentada des de 1776 per Miquel Basté i Ferrer i heretada pel seu fill Ramon Baste i Pujadas, el 1824. El 1899 va passar a passa a mans dels cinc fills d'Agustí Basté i Carbonell i Sebastiana Palou Sallent i la propietat s’esmicola i perd el seu sentit agrari. El 1917, aquests germans van vendre per 56.000 pessetes, la propietat a la societat Agustí i Cia, regentada pel militar, Jorge Palanca, que pretenia treure rendiment dels terrenys. Dos anys més tard, era venuda a la Compañía Fabril de Carbones Eléctricos que va instal.lar un dipòsit a la zona.

 El 1927, va ser venuda a l’industrial Antoni Vidal i Serra per 122.00 pessetes. Aquest va morir el 1933 i la va deixar a les seves filles, Carme i Montserrat Vidal Folch que la van mantenir fins que l’expropià el municipi. Havia estat una mena de taverna on també feien menús fins que va tancar aquell negoci. Va estar molts anys enrunant-se i essent lloc de trobada d’una nombrosa colònia de gats.


Projecte de Plaça Maragall. Can Girapellls a d'alt a la dreta. Darrera l'antic camí d'Horta



 El renom de Girapells li ve d'un antic masover que deia sovint com insult "et giraré la pell".

El Guinardó urbà no té més de 100 anys. Can Girapells tenia a prop altres masies : Can Berdura i Can Viudet (a sota la plaça Maragall), Can Garcini i Can Eloi (al Passeig Maragall anant cap a Barcelona),  Can Guixà, Can Vintró i Can Sabadell (passeig Maragall anant cap a Horta).

Can Girapells conreava cereals i vinya i els darrers anys es va especialitzar en floricultura.


Els camps amb els cultius de flors de Can Girapells


Tal com hem indicat, el darrer propietari de la masia va ser Antoni Vidal i Serra, l'any 1933 la van heretar les seves filles que la mantingueren fins que l'Ajuntament la va expropiar.


La masia en els últims anys de la seva existència

No va ser possible l’indult i la masia de Can Girapells va ser enderrocada a cavall del darrer cap de setmana del juliol de 2004. Tot i els intents el veïnat i de l'Associació de Veïns, la casa va ser ràpidament enderrocada, ja que l'Ajuntament va adduir que no tenia cap valor històric. D'aquesta forma. un bocí de la historia rural del pla de Barcelona que es perdia per sempre més.




enderrocament de la masia en agost de 2004



Un nou edifici s’aixeca en el solar que fa poc ocupava la masia de Can Girapells. Aquest projectat pels arquitectes Alonso i Balaguer i construït per REGESA, hi viuen persones grans i d’altres que es veuen afectades per les obres de connexió de la ronda del Guinardó amb el carrer Olesa i la futura estació de l’AVE de la Sagrera.

 Ara, el carrer Teodor Llorente a tocar el passeig Maragall s’ha ampliat mostrant com ha de ser aquest carrer en el futur. Crec que encara en la memòria de molta gent del Guinardó està present la figura de la masia de Can Girapells per això ens permetem donar una breu noticia de la seva història.




Pisos que s'han construït en terrenys de Can Girapells




  • Informació extreta d'un calendari editat per la Cooperativa Rocaguinarda. Fotos de procedències diverses.Article publicat a la Veu de la Vall d' Horta i del Guinardó. Gener 2006, artícle de Martín M. Checa-Artasu, historiador.

3 comentaris:

PERSONA ha dit...

Los que la conocemos desde enanos ...¿ no comentamos nada...?¿ nadie recuerda al ir al mercado con sus padres pasar..por delante...?...No me lo puedo creer....¡¡¡ que no decaiga el BARRI ..por favor..anímense ...Gracias anticipadas un INDIANO

rosa pié ha dit...

DESPRÉS DE TANS ANYS VEURE AQUESTA INFORMACIÓ I FOTOS DE LA HISTORIA DEL MEU BARRI, SEMPRE M'EMOCIONA..SON RECORDS QUE ESTABAN PERDUTS I SUPOSU QUE PER MOLS DE LA MEVA GENERACIÓ TENEN MOLT VALOR.

COM SEMPRE UN AGRAÏMENT PER LA CARME PER LA SEVA FEINA I ESPERAN NOVES HISTORIES QUE TOTS HEM VISCUT EN AQUETS BARRIS..
SALUTACIONS, UNA INDIANA

carme ha dit...

els indians teniu molta memòria, ja m'agradaria a mi que molta altra gent en tingués tanta, jaja. Gràcies.