dimecres, 27 de juny de 2012

EL CAMÍ D'HORTA


L'antic Camí d'Horta unia la capital del Principat amb l'antic poble d'Horta, el seu origen és molt antic i podem situar-lo en l'edat mitja, quan els grans senyors propietaris de la major part de les terres de la contrada hi van bastir les seves residències d'estiu tot fugint d'una ciutat Comtal massificada dins de les seves muralles, on les malalties sovintejaven per culpa de la insalubritat de la ciutat.





L'estat dels camins fins fa cent anys era en general pèssim; el d'Horta més que detestable, pel fet de coincidir amb el llit de la riera d'Horta i altres torrents. En temps de pluges el seu pis esdevenia intransitable . 

L'inefable Baró de Maldà, que per la seva tasca de cronista de l'època hem anomenat d'altres cops en aquest Bloc, tenia descripcions d'allò més pròpies  de la contrada:

fa esment  en el seu diari del dia 4.10.1797 "no ens hem escapat d'alguns tostorrots. en un bassal d'aigua  que a més lo cotxe se'ns va anar al canyet, a trabucar,  mes no a vingut el cas (a Déu gràcies) tirant les quatre mules seguidet lo cotxe ab nosaltres dintre", 


Camí d'Horta al segle XVIII


30-10-1797 "Carretera prou fangosa ab alguns bassals d'aigua i lliscosa en erts passos difícils per lo enderrocats ab fangueras i roderas en estos i en altras..". 

 En fi, com es pot constatar, era prou complicat  viatjar fins al poble d'Horta o qualsevol del pobles dels voltants donat el mal estat del camí.
 
Deixant en darrera l'època medieval, i en relació a l'estat dels camins en temps més recents farem menció a l'article d'en Joan F. Castany i Fort,  que sobre els antics camins de Barcelona, va escriure ja fa uns anys en el sentit següent:

" Els camins alt-medievals van quedar incorporats, a partir dels segles XIII i XIV, a la xarxa viaria de la Barcelona baix-medieval i moderna, i fins i tot gosaríem dir contemporània. El Pla Cerdà no els va afectar, però sí les reformes interiors fetes aquests darrers anys, especialment a zones molt concretes del raval i del barri de Santa Caterina i la Catedral "

"Un camí conservat en gran part fins als nostres dies ha estat el que des del Portal Nou anava al poble d'Horta, el carrer de Fresser i el passeig de Maragall del qual conserven en part el seu traçat".

Aquesta és l'única foto que hem trobat de l'antic camí d'Horta


L'únic tram que es conserva de traçat original és el que ocupa l'actual carrer Garrotxa.

Hi ha persones que pensen que el traçat de  l'antic camí d'Horta es correspon al que ara ocupa  el del Pg. Maragall,  però no anava pas així. De fet, deixant de banda el tram que anava des de el C. Fresser (abans  conegut com camí de San Andreu), cap a la ciutat comtal, que detallarem més endavant el camí d'Horta pel que respecte al Guinardó, comença al carrer Fresser i entrava al l'antic carrer Garrotja, seguint-lo fins arribar al carrer Muntanya i empalmava amb l'antic camí de sant Iscle (ara av. Borbó), fins arribar a la riera d'Horta i tot seguint el seu curs, finalitzava davant l'antiga plaá de la vila d'Horta (avui Santes Creus).

Durant el recorregut es passava davant de les masies del Mas Ferrer, C. l'Eloi, entre mig de la Torre Garcini i can Girapells, can Vintró, can Bartra, Torre Llobeta, Can Xiringoi i  prop de Can Sitjar, Can Sabastida, can Querol, aquesta última ja  al costat de la Plaça de la Vila d'Horta..


Diferències entre el traçat del l'antic Camí d'Horta (en vermell)i l'actual Pg. de Maragall (en blau)


Mapa del primer tram del Camí d'Horta  el que anava del propi poble fins el que ara és els Quinze.


Mapa del segons tram del Camí d'Horta fins el C. Fresser, antic Camí de Sant Andreu

 Quan en 1883 finalment es va fer arribar el primer tramvia fins a Horta, que era de vapor i que veïns van batejar amb el malnom de "la capsa de mistos", aquest fet es va considerar una gran notícia, malgrat que per arribar amb tramvia fins a ciutat, s'havia de fer transbord i pujar al trams de Sant Andreu fins a Barcelona. i

Aquest tramvia partia de La Sagrera  tot pujant pel carrer d'Estévanez  o carretera de la Sagrera  (avui Garcilaso), tot s'ha de dir, bastant costerut i on el tramvia va patir més d'un accident,  fins arribar al passeig nou obert de la nova carretera d'Horta. Aquest últim és va fer el primer traçat del que desprès seria el futur Passeig Maragall, que la gent de la contrada anomenava Nova Carretera d'Horta.  Si voleu més informació al respecte cliqueu el link de més abaix.




Trajecte del tramvia de vapor




Posteriorment, quan es va fer arribar el tramvia elèctric de la ciutat de Barcelona fins a Horta en 1901, van acabar de dissenyar el Passeig de Maragall que va unir  l'antiga vila d'Horta amb el centre de Barcelona. Si voleu més informació sobre aquest fet  cliqueu sobre el link de sota.








Quan un barceloní de les Rambles es traslladava a l'hivern a Horta tot esperant el tramvia inaugurat a principis del segle XX,  podia percebre l'aire del Montseny que arribava  a través del canó del Besós. La depressió existent entre la serralada del Collserola i la petita serra de Casa baró que arrenca des de Els Penitents formava una vall d'una llum i un encant ple de seducció.



Tram final, el que anava del Camp de l'Arpa fins el Portal Nou 
de les muralles de la ciutat de Barcelona.


Ell Camí d'Horta era el segle XIX, el més important dels camins que comunicava Barcelona amb Horta. Tenia la seva sortida directa pel Portal Nou, al qual menava un carrer del mateix nom.


Gravat del Baluard del Portal Nou

El portal formava part d'un baluard que anava fins el que en el dia d'avui és l'Arc de Triomf. Dins del baluard calia buscar el portal a la dreta, travessar el fossar del pont llevadís i desprès la plataforma del cap del pont, protegida per una tàpia amb la seva corresponent porta que donava als glacis. 

D'allí arrencaven les dues carreteres reials: La de França a Mataró i la de Ribes per Sant Andreu del Palomar i Vic. I cap a l'esquerra un camí més modest que les dues rutes abans esmentades: el camí d'Horta, enmig de camps (...molt deliciós tot aquell terreno per ser hortes”, ens diu el Baró de Maldà). A uns 500 metres es sortejava el primer obstacle, el Rec Comtal, mitjanant el pont de Bigues.





Amb el pont de Bigues, el camí entrava en el terme de Sant Martí de Provençals, destacava a la dreta, uns 200 metres més avall ( avui dia Ausias Marc-Marina), el Fort Pius. Continuava el camí amunt i passats uns 200 metres hi havia l'encreuament amb el camí dels Enamorats, provinent del Clot. 


Tram des del Baluard del Portal Nou fins el Camí del Enamorats. Plànol de BCN de 1890


En aquest indret (Avui dia Consell de Cent, Carles I i Diagonal) sembla que cal situar-hi la primera creu de les dues que, amb tota certesa, existien en el camí d'Horta. Aquesta primera creu “debió ser en la vecindad del grupo escolar Ramon Llull (Serdenya – Av. Diagonal 257), en el entronque de la Diagonal con la calle del Emperador Carlos I. En las instalaciones de este paraje, donde todavia se observa un levantamiento de terreno, debió estar el Coll de la Celada que dió nombre a la Cruz que tratamos” (Duran i Sempere 1947).

Prosseguia encara despoblat, el camí d'Horta, directe fins el Camp de l'Arpa i des d'aquest punt  fins a Horta, amb el nom, anys més tard de la Carretera d'Horta. Era d'una bellesa singular, car que tot ell corria enmig de camps i masies. 



Dibuix d'algunes masies havent passat el Pont de Bigues

Des del Camp de l'Arpa, en l'avui conegut com carrer Fresser (antiga camí de sant Andreu, posteriorment carrer del Carme en algun dels seus trams), el camí passava a la vora de la Casa Milans – posteriorment Xifré – i tot enfilant el carrer Garrotxa  (avui passeig Maragall), vorejava les masies de Cal Ferrer, Ca l'Eloi, Can Girapells,  Can Vintró, Can Bartra Torre Llobeta i Can Xiringoi, on tombava pel camí de Sant Iscle fins arribar a la Riera d'Horta, i tot seguint el seu curs fins arribar a la vora de la plaça de la vila d'Horta..

Camí d'Horta, tram que va des del Camí del Enamorats al Clot fins al C. Fresser al Camp de l'Arpa (plànol de BCN de 1890)


Es tractava d'un camí pèssim, més que detestable, ja que molta part coincidia amb el llit de la Riera d'Horta. Tenim delicioses descripcions de primera ma, escenes vives extretes del seu diari

havent trepitjat les mules prou sopes o fang amb bassals d'aigua per tot el camí, tot ell d'allò més putiner...” (28.10.1799; “La romeria ha sigut alegre i sense susto, puix que amb tot d'algunes fangueres i roderes en la carretera i demés camí d'Horta, lo Francesc (el lacai) nos ha dut, segons sa destresa en guiar les mules prou bé, fora d'algun tostorrot de no res (15.10.1801).

Si hem de creure al nostre cronista de capçalera el Baró de Maldà,  el trànsit pel camí d'Horta era molt intens en el seu temps. Ens ho remarca dues vegades el dia 20 d'octubre de 1797: “Veient animals i a estos amb una carreta de traginer, dones i demés anant i vinent per allí... havent trobat prou embarassos de carretes amunt i avall , d'estos amb roba bruta de Barcelona per rentar-se a Horta, animals amb fogots cap a Barcelona, traginers, dones i algun xerrics que ens feren anar un poc de tort en certs passos difícils”.

Segons aquesta informació, el nostre camí era freqüentat principalment per traginers i bugaderes que anaven a recollir o lliurar les feines. No hi mancava el trànsit d'algun cotxe o tartana amb passatgers però, en aquest cas, es tractava de vehicles particulars de la noblesa o mercaders acabalats que anaven i venien de les seves finques o possessions.

Els vehicles de servei públic eren aleshores inexistents. Els traginers, que mitjançant mules, ases i cavalls feien arreu el seu tradicional i incessant tràfec. Qui volia traslladar-se de Barcelona a Horta o viceversa, sinó disposava de cavalleria pròpia o prestava, havia de fer el camí a peu. (Extret del Llibre Els barris de Barcelona, publicat per l'Ajuntament de la Ciutat.



7 comentaris:

Eastriver ha dit...

Jo pensava que el camí d'horta es corresponia, en bona mesura, al carrer Freser. Llavors Freser què era? Un ramal del camí d'horta que anava cap a Sant Andreu?

Interessants els mapes.. Podriem trobar un mapa més generals dels diversos camins històrics que sortien de Barcelona? He mirat el enllaç, francament molt interessant i veig un mapa de finals del XIX amb els camins marcats...

Eastriver ha dit...

Ah, també m'ha fet molt gràcia que se li digués muntanya pelada a l'actual muntanya del Guinardó... aquest nom em recorde les novel.les de Marsé... i jo sempre havia tingut poc clar si es referia a una part del Carmel o a tota la muntanya del Guinardó...

carme ha dit...

allà on hi el el carrer Fresser era un encreuament de camins molt important en l'edat mitjana. Crec que el camí d'Horta només agafava un tram molt petit del que era el camí de Gràcia a Sant Andreu (actual Fresser" de tota manera ho he de consultar perquè estic parlant de memòria. Salutacions cordials

carme ha dit...

la muntanya pelada era només una part del Turó de la Rovira i més que res l'anomenava així el veïnat encara que en algun mapa hi surt com toponimic acceptat. si vols saber-ne més http://memoriadelsbarris.blogspot.com.es/2011/08/el-turo-de-la-rovira-el-poblat-iberic.html

CarlosCR ha dit...

En la primera imagen, en la del puente de las Vigas, el curso de agua que es ¿el rec comptal?.

Un saludo

Anònim ha dit...

gràcies pel post! super-interssant!

carme ha dit...

Si és el Rec Comtal. He afegit més documents si us ho voleu tornar a mirar.