diumenge, 14 d’agost de 2016

CARLES I GIOCASTA K. CORMA, fills il·lustres del Guinardó

Aquest dos últims anys, degut al llibre que hem publicat sobre la història del barri,  han passat per les meves mans un munt de fotografies diferents amb un element comú el barri del Guinardó. 
Quan vaig veure les fotos dels dos germans Corma, d'entrada no vaig poder determinar on estaven fetes, me les vaig baixar a l'ordinador, vaig obrir una carpeta i allà van reposar fins que un dia parlant amb una amiga del barri, que té una memòria prodigiosa i a més és summament intel·ligent, tot parlant del  Guinardó d'abans de la guerra i dels seus veïns va sorgir el cognom Corma i es va encendre la llum.

Carrer Dos Rius (avui dia av. Mare de Déu de Montserrat), a la dreta el turó on estava el castell del Guinardó. Foto G. Casas Galobardes
Carrer Dos Rius cantonada Camí d'Horta, pard de la porta principal del Castell del Guinardó.Foto G. Casas Galobardes

Aleshores les fotos dels germans Corma jugant al carrer varen prendre forma, el carrer que sortia a les dues imatges era el carrer Dos Rius i la porta que feia cantonada era la principal del Castell de Guinardó.
Abans d'aquestes fotos no tenia ni idea de qui eren els germans Corma, no en sabia res de les seves vides, ni que durant molts anys van ser uns músics de molta nomenada. Vaig investigar per internet, en webs d'aquí i de sud-Amèrica, moltes hores amb els ulls fixats en la pantalla.  El fruït de tot plegat, juntament amb la informació de la meva amiga Raquel Piquer, han donat forma a la història que es relata tot seguit.

                                                                  ...---...

El matrimoni Corma-Centelles, ell home lliberal republicà exercia de metge a la ciutat de Barcelona; ella feia de mestressa de casa i d'ajudava del seu marit quan calia. Van tenir cinc fills, quatre noies: Hernestina, Edelmira (Mimi), Rosa (Rosina  i Mercè, i un noi de nom Antonio.

Tenir tantes filles a finals dels segle XX per a un pare de família,  era tot un inconvenient donat que per poder-les casar "com calia", sortida desitjable i finalista de moltes de les dones de l'època, calia dotar-les d'una quantitat important de diners i del seu aixovar. Els caps de família doncs, professionals autònoms com el sr. Corma, havien de treballar de valent per dotar les seves filles, i molts no ho arribaven a explicar degut a inesperats i improcedents atacs de cor o problemes de salut similars. 


Mantenir una llar al centre de la capital resultava bastant onerós i per aquesta raó van llogar una casa al carrer Dos Rius al Guinardó (avui dia avinguda de la Mare de Déu de Montserrat), on era molt més econòmic, encara que poc pràctic per qui havia de treballar a ciutat.

La tercera casa començant per la dreta era la de la família Corma.

La casa estava davant per davant del que es coneixia entre el veïnat com a Castell del Guinardó que a les primeries del segle XX, s'imposava solitari sobre un petit turó i gaudia una vista privilegiada sobre la resta de cases del veïnat. 
 
La casa de blanc del mig de la foto era la de la família Corma. Foto 1930 de Jordi Meca Marimon
El senyor Corma va morir a poc del trasllar-se amb  la família al Guinardó i la seva dona no va tardar molt en seguir-lo, així que tant les filles com l'Antonio el fill, van quedar sota la tutela de la filla gran del matrimoni l'Ernestina.
Ernestina Corma, artista deixeble d'Adrià Gual, als 20 anys havia cursat ja la carrera Superior de Magisteri, mètode pedagògic Montessori, donava conferències i era una virtuosa del piano. En 1907 a l'edat d'onze anys ja havia escrit un llibre de contes per a nens que portava per títol “Los niños en casa”.
Ernestina Corma. Foto revista Feminal
Segons recollia la revista Feminal de 1916, Ernestina als 20 anys va donar a l'Ateneu Barceloní, una conferència sota el lema la “Cultura, la dona i la pau” era, per demés, una dona feminista i d'idees avançades per a l'època.

L'Ernestina amb 23 anys, va conèixer un periodista rus de cognom Kussrow amb qui va conviure uns anys i amb qui va tenir dos fills, en Carles, el gran, que va néixer el 1919 i la petita Maria Giocasta, el 1923, aquest periodista viatjava contínuament i un bon dia ja no va tornar.
Per tirar endavant tanta família, va haver de dur a terme múltiples activitats, classes de piano, algun concert sola o amb la seva germana Rosina, conferències, escrits per a revistes especialitzades, algun llibre però, per sobre de tot es va dedicar a preparar als seus dos fills que des de ben petits van donar prova d'unes prodigioses dots per a la música, en Carles als tres anys donava ja petits concerts i na Giocasta també, ella a més a més tocava el violoncel..

Carles i Giocasta a casa seva al Guinardó. Foto 1930 Gabriel Casas Galobardes
Aquesta habilitat no passà desapercebuda entre els músics i intel.lectuals de l'època com el mestre Frank Marshall que dirigia l'escola de música pensionada per l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, destinada a recolzar a joves amb talent, qui se'n va fer càrrec de la seva preparació musical.
Carles va començar a tocar en actes públics al barri com la inauguració de l'Escola del Parc del Guinardó, coneguda popularment com l'escola del Bosc, on va donar un petit concert aprofitant l'assistència de les autoritats del Consistori, de qui depenien aquestes escoles, com l'alcalde en funcions Josep Branqué. Només tenia quatre anys.

Acte d'Inauguració de l'Escola del Parc del Guinardó. Foto Brangulí. 1923.
De 1921 a 1931, l'activitat artística d'en Carles i na Giocasta va ser important, com ho demostra l'àlbum de retalls de premsa i fotografies que Tristan Xancó Kussrow, fill de na Giocasta va lliurar a la Biblioteca de Catalunya per a la seva conservació i estudi, del que reproduïm seguidament alguna mostra.
  • 1921, Tomás Breton presenta a en Carles K. Corma en el Real Círculo de Bellas Artes, assegurant que era el cas de precocitat més extraordinària de la història de la música. Aquell mateix any en Carles Tocà davant dels rei Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia. Als tres anys fou pensionat per l'Ajuntament de Barcelona, confiant la seva educació al mestres Frank Marshall 1)

  • 23 Febrer de 1923, en benefici del Monte Pío del Sindicat Professional de Periodistes (Teatre Tívoli)
  • 24.11 de 1923 en la inauguració de les Escoles del Parc del Guinardó. (La veu de Sant Martí)
  • 27.5.1924 , en la Sala Granados (publicat a la Vanguardia).
  • 4.8.1924, en el Palau de les Belles Arts de Barcelona
  • 15.8.1924, en el Saló de la Reina Regente a Barcelona
  • 19.8.1924, en l'Escola del Mar.
  • 25.3.1925, Funció religiosa a càrrec dels alumnes del Liceu Ave Maria, en la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, a mig construir.
  • 18.2.1927, Círculo Equestre.
La Reina Victoria Eugenia, va patrocinar l'actuació dels petits artistes a Londres
En 1927 en el Saló de Cent de l'Ajuntament (en Carles tenia 8 anys i Giocasta 4), els petits artistes van entrar al Saló acompanyats de la seva mare, de l'alcalde de l'època el Baró de Viver, el seu mestre en Frank Marshall i la majoria de tinents d'alcalde, així ho recull el diari de La Vanguardia. Remarca l'article, que no es tractava de nens prodigis sinó de nens molt intel·ligents que malgrat la seva edat, reciten i escriuen música que estava causant admiració entre artistes de fama mundial.
1930 En un concert al Palau de la Música on els presenta en Pau Casals. (1930, cercle de concerts de l’Associació Obrera de Concerts).


 
En 1933 Ernestina Corma va impartir juntament amb Carolina Molina, un curs de mètodes per a l'ensenyament musical, en l'escola catalana MOSSEN CINTO
En 1938 es casen Giocasta K. Corma amb Ernest Xancó i Creixell 2), ella encara no tenia ni 18 anys. A París en 1939, neix la seva filla Elsa.

 
....
1939, Ernestina Corma i els seus fills, Carles i Giocasta, van camí de l'exil.li en el vaixell el “Winnipeg”, junt amb d'altres intel.lectuals que fugen de la dictadura espanyola. S'estableixen a Buenos Aires on fundà en 1943 una acadèmia de piano que ha esdevingut una de les més prestigioses d’Amèrica, conjuntament amb els seus fills Carles i Giocasta, dirigida només per Carles des del 1954, any que Giocasta passà a dirigir una nova acadèmia a Santiago de Xile.
Sobre els anys 40, Giocasta K. Corma es divorcia d'Ernest Xancó i es casa amb Enrique Iniesta Cano 3), violinista de talent, amb qui té tres fills més, José Ignacio, Maria Paz i Victòria. Enric Iniesta va  formar part de la "'Orquestra Sinfónica de la Ciudad de Mendoza" i mestre  de la "Escuela Superior de Música" de la mateixa ciutat.

1967, GiocastaK. Corma, dirigeix una nova acadèmia de música a Mendoza (Argentina). A Carles el fan catedràtic de música a la Universitat de Geòrgia, EUA.


Ernestima Corma va morir a Buenos Aires el 1960.
Giocasta K. Corma, mor prematurament a l'Argentina el 1977, només tenia 54 anys
Carles K. Corma, mor a Georgia (EEUU), el 1985
Ernest Xancó Creixell, primer marit de na Giocasta, mor el 1993
Enrique Iniesta Cano, últim marit de na Giocasta, mor el 1969



  1. Acadèmia Marsahall – Associación Musical Granados-Marsahll, fundada pel músic Enric Granados.
  1. Ernest Xancó i Creixells, violoncelista, compositor i director d'orquestra, format al Conservatori del Liceu i format per Pau Casals. Giocasta K Corma va ser la seva primera esposa.
  2. Enrique Iniesta Cano, violinista espanyol nascut a Madrid .En el Reial Conservatori de la seva ciutat natal fou alumne d'Antonio Fernández Bordas. Aconseguí assenyalats triomfs a Espanya i també a Portugal, Alemanya i altres països estrangers. Se'l nomenà professor de virtuosisme en el Conservatori madrileny, i fou membre fundador de l'Agrupació Nacional de Música de Cambra. Més tard, anà a Xile on entrà a formar part de l'Orquestra Simfònica de Santiago. Després a Mendoza, fou professor en l'Escola Superior de Música, i així mateix arribà a ser violinista de l'Orquestra Simfònica d'aquella ciutat.
Fonts Informatives:
*Agraïment especial a Raquel Piqué, amiga de la família Corma, de qui hem rebut molta informació. Informació biogràfica de l'Enciclopèdia Catalana i de la Viquipedia, Diario ABC, Revista Feminal 1916. Fotos de Fabriel Casas Galobardes, de l'Arxiu Nacional de Catalunya.




dimarts, 10 de maig de 2016

CAN SOLER

Maqueta que es troba a la Casa Groga, reprodueix la contrada a finals del segle XIX. Maqueta del Col.lectiu Agudells de 1994. Extreta de la Revista El Pou número 5
Can Soler és una masia situada en la que actualment es coneix com carretera de Sant Cugat, a prop de Sant Genís dels Agudells. Aquesta masia no ha canviat la seva fesomia al llarg del anys, no fa masses anys va ser rehabilitada i actualment acull una escola d'Art Floral de Barcelona Activa.



A l'esquerra dalt la muntanya Can Soler. Conjunt de cases de Sant Genís dels Afudells 1900 foto J. Anglada.


Es tracte d'un edifici de forma general rectangular i consta de tres crugies *,  té coberta de teulada àrab i a la façana encara s'hi poden veure uns notables esgrafiats. No és una gran masia donat que les seves dimensions són més aviat reduïdes i, com ja hem indicat més amunt, ha conservat en gran part la seva aparença primigènia.





Vista de Sant genís i la masia de Can Soler a l'esquerra de la imatge. Foto autor desconegut. 

Consta de planta baixa, pis i golfes i té coberta a dos vessants que desaigüen en la façana principal i posterior. La façana principal està composta segons tres eixos, delimitats amb finestral d'arc rebaixat. Les façanes presenten esgrafiats amb forma de carreus i la principal té una línea horitzontal amb motius florals que marquen els nivells del forjat i el ràfec. En cadascun dels laterals hi ha un cos de planta baixa adossat, que provablement constituïen uns annexos agrícoles. El de mig dia té una garita a la part superior. Davant la casa hi ha un gran hort que es rega amb una bassa de grans dimensions que prové d'una mina d'aigua.


Fotos de procedències diverses d'internet

Per les seves característiques constructives podem afirmar que es va bastir durant el segle XIX. A diferència d'un gran nombre de masies, can Soler es va construir en una sola fase que s'ha mantingut intacte fins l'actualitat, degut a que va estar habitada per uns masovers que van tenir cura dels horts fins l'any 2000, que va passar a mans de Barcelona Activa.

Està situada al torrent de la font del Bacallà. La primera referència històrica de la masia de can Soler la trobem ja a les actes capitulars del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron.

Amb data 29 d'abril de 1801, la masia és citada com a Can Berengueras, àlias Casa Boix. Aquest darrer nom el va conservar durant tot el segle XIX. Durant el segle XX se la comença a conèixer com a granja Soler degut al nom del propietari que es deia Antoni Soler. Finalment afegirem que també se la coneix amb el nom de can Gener.

A prop de la masia, concretament a la seva dreta hi ha una gran bassa d'aigua de la mina de la font del Bacallà que servia per regar els conreus.

Segons el WEB Fonts del Collserola, la Font del Bacallà és una font de construcció molt elaborada formada pel frontal de pedra vista encastat al marge on hi ha un relleu de pedra amb el nom de la font i una placa. Té d'un tub en forma de corba per on raja un bon doll d’aigua. Disposa d'una bona base de pedra vista de forma semicircular, on la petita bassa queda enfonsada. Als dos costats de la font hi ha uns llargs seients de pedra.

La font en qüestió està situada a la dreta del torrent del mateix nom.

Font del Bacallà, foto de la campanya  Recuperació de les onts al Parc de Collserola





Tot el conjunt guarda encara el gust de la vida de pagès que devia tenir la contrada durant el segle XIX, els horts ara són horts urbans que treballen els veïns de sant Genís.




* Espai comprès entre dos murs de càrrega



Fonts informatives: Carlota Giménez Compte "Masies,Cases Senyorials i Torres d'Estiueig a la Zona d'Horta".

Revista El Pou de divulgació Històrica, nº 5

WEBS:



dimecres, 6 d’abril de 2016

LLOCS RELLEVANTS DURANT LA GUERRA CIVIL AL GUINARDÓ



El present post completa el publicat fa un temps sobre el primer dies de guerra al barri del Guinardó, al que podeu accedir mitjançant el link de sota:




Aportem un mapa del Guinardó de 1935 on es situen alguns del fets coneguts sobre la vida i defensa de la població civil com és una relació dels principals refugis i la indicació d'alguns dels llocs on van esclatar algunes de les poques bombes que van caure sobre la seva població civil.

En el Guinardó, menció a part de les casernes de Girona i del Pg. Maragall, no existien punts dels considerats d'especial interès per a l'aviació feixista italiana  que va donar suport al bàndol nacional.

Estem segurs també que l'existència de l'Hospital de Sant Pau també era un punt dissuasori alhora de bombardejar el barri.




Cada punt està assenyalat amb una rodona i un número a la fi que es pugui seguidament localitzar-lo en la relació que en fem més abaix dels llocs que representen.


Antiaeris: Turó de la Rovira - 1



Antiaeri del turó de la Rovira. Foto Brangulí


Refugis : 7-8-11-16-19-20-25-26-27-28-29-30-31-32-33-34-35-39-42



Refugi av. Mare de Déu de Montserrat, alçada carrer Amílcar



Bombes :  Al Guinardó sortosament no en van esclatar masses bombes, pot ser degut a  la proximitat de l'Hospital de Sant Pau. Tot i així en tenim comptabilitzades les que es localitzen en els números  20-22-36-37-38-40-46, cal puntualitzar però, que les llençades sobre el convent dels Mínims, varen ser manuals. Algunes d'elles com la del carrer Villar, no està clar si provenia dels avions o dels antiaeris que estaven ben a prop.



Bomba que va caure en alguna de les pedreres del voltant. Foto de Pérez de Rozas de 1935. fons AFB

Edificis cremats : 20 Mínims, 14 -Parròquia Mare de Déu de Montserrat


Església Mare de Déu de Montserrat. Foto autor desconegut


Checa :  Petites presons destinades a fer parlar als presoners sota tortura. En el barri és coneguda la situada en el  Mas Viladomat requisat pel Comitè Revolucionari del barri de la CNT-FAI (en la relacio de sota la núm. 32), a Barcelona hi va haver un total de 46 d'aquestes cheques. En el mapa amb el número 20.





Nota explicativa :




Hospitals : Hospital General de Catalunya (Sant Pau)- 18 , Hospital de Euzcadi-4.


Companys visitant als ferits de Guerra. Foto de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Sant Pau ocupat pels milicians convertit en Hospital General de Catalunya. Autor desconegut


Cases de repòs ferits: Masia de Can Baró - 2 i  la Torre dels Pardals- 9, Castell de Mascaró - 45

Casernes : Caserna de Girona - 17, Caserna Guàrdia Civil dels Quinze -10


Caserna de Girona 1936, fotograma de pel·lícula de l'època


Colònies per a  Nens: Casa de les Altures (actual Seu del Districte) - 3



Torre de les Altures.



Comissaria :  Can Sors (avui Escola del Mar), al carrer Gènova, hi va encabir durant pocs mesos, cap al final de la guerra civil una  Comissaria de Policia, la  núm. 14 d'Horta, de  Seguridad y Asalto, comandada pel comissari , Gaspar Dalmau - 20 




Propaganda en una revista que la pròpia comissaria va editar

Escoles en cases ocupades : Torre dels Pardals (situada a l'avinguda Ascaso, avui dia Av. de la Mare de Déu de Montserrat, va acollir Escola de la Natura- 9, Can Planàs -13, Convent Monges de la Passió - es va convertir en l'escola unificada Apel.les Mestres)- 8, Part dels departaments de la Parròquia també es van convertir en escola laica per a 500 nens i nenes.- 14



Nenes de l'Escola de la Natura fent bufandes pels soldats del front

L'Escola de la Natura va ser dirigida pel Pedagog Joan Puig Elies (President de l'Escola Nova Unificada) i per la seva muller, la mestra Roca. Era una escola de signe racionalista estava sostinguda pel sindicat del tèxtil de la CNT (Confederació Nacional del Treball)

En aquesta mateixa torre hi va residir cap el final de la guerra, quan el Govern de la República abandonà València i es trasllada a Barcelona, el aleshores president de les Corts Diego Martínez Barrio,  fins el dia 23 de gener de 1939.

Llocs d'afusellament : Darrera de l'Hospital de Sant Pau i en les pedreres de l'avinguda Ascaso (avui Av. Mar de Déu de Montserrat, van afusellar algunes persones grups de la CNT-FAI,  5 - 24



Foto costumitzada d'un cotxe pujant pel carrer Catalunya (St. Quintí), per la nit amb motius foscos

Una de les pedreres on es van afusellar persones

Bombers:  Can Planàs (avui dia Centre Cívic), va acollir una dotació de bombers -13

Seu del Govern Basc a l'exili - Casa del doctor Pla, a l'avinguda Ascaso (actual Av. de la Mare de Déu de Montserrat, - 12



Casa del dr. Pla on va acollir-se al Govern Basc a l'exili

Casa Federica Montseny - Carrer Escornalbou, va ser la seva casa familiar i on es publicaven gran quantitat de revistes i publicacions de caire llibertari. Federica Montseny va assolir durant la guerra civil el Ministerio de Sanidad y Asistencia Social en el govern del socialista Francisco Largo Caballero.  

Casa Federica Montseny

Torre del Suro:  Està al costat del Convent dels Camils que aleshores encara no existia, va acollir una delegació militar russa durant la guerra




Cases particulars  i associacions ocupades : Casal de la Lliga, Torre del Suro, La Torre dels Pardals, Can Sors, Parròquia i els seus edificis annexos, Els Mínims, el Mas Guinardó, Mas Viladomat, Can Planàs, Torre de les Altures, Mas Guinardó.

Seus i casals d'alguns partits; Seu Casal de la Lliga, seu carrer Renaixement - 43, Casal Federal d'Esquerra Republicana de Catalunya, av. Ascaso - 13, Mas Guinardó Juventuds Llibertàrias 33, Círculo republicano, seu carrer Varsòcia - 44