Molts
cops m'he preguntat, davant la desaparició d'un edifici important
per la història d'un país, com és possible que no hagi quedat
quasi cap rastre de la seva presència física?.
 |
| Lloc on estava el Monestir de San Jeroni |
Aquest
ni més ni menys és el cas del Monestir de Sant Jeroni de la Vall
Hebron, en part del terreny que l'ocupava en l'actualitat hi ha una benzinera, tot un símbol dels temps que vivim.
 |
| Gravat del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron |
No
es necessita ser creient, en el sentit estricte del terme, per ser
amant i admirador de tot el que de bell ha creat l'ésser humà i Sant
Jeroni de la Vall d'Hebron n'era.
Estava
situat en un lloc privilegiat de la serra de Collserola, la serralada
meridional, en un dels camins romans que
tot travessant el Coll de S’erola, unia l’antic Castro
Octavianus, amb Barcelona.
Al llarg dels segles, alguns dels seus trams, han estat coneguts des de Barcelona, amb els noms que anaren canviant amb el pas del temps, i dels llocs per on transcorria, així doncs, ha estat conegut com: Cami de Jesús, de Gràcia, de Vallcarca, de Sant Genís, dels Agudells, de Sant Jeroni de la muntanya, o de la Vall d’Hebron, camí de Collserola, de Gausach, de la font Groga, de Sant Medí, de la Mare de Déu del Bosc, de Sant Adjutori, de la Torra Negra,de Sant Cugat.
 |
| Camí de San Cugat |
Al llarg dels segles, alguns dels seus trams, han estat coneguts des de Barcelona, amb els noms que anaren canviant amb el pas del temps, i dels llocs per on transcorria, així doncs, ha estat conegut com: Cami de Jesús, de Gràcia, de Vallcarca, de Sant Genís, dels Agudells, de Sant Jeroni de la muntanya, o de la Vall d’Hebron, camí de Collserola, de Gausach, de la font Groga, de Sant Medí, de la Mare de Déu del Bosc, de Sant Adjutori, de la Torra Negra,de Sant Cugat.
 |
| Gravat del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron de 1838 |
El
Barò de Maldà, en el seu Calaix de Sastre, recull l’excursió als
Jeronis del 17 d’octubre del 1801, en el que ens descriu un dels
trams d’aquest camí. Sortien d’Horta, enllaçant amb el camí
que estem tractant a Sant Genís dels Agudells. "Jo
muntava sobre del matxo d’un tal Ros, sense sàrria; i per fi, que
a la vora de les parets del monestir de Sant Jeroni. Deixada la riera
i les casetes d’Horta, hem passat per la vora de la torre de
Rossell, i allà informant-nos per un home quin camí teníem que
prendre, guiant-nos ell a Sant Genís i allà cerca, pujant per
caminets a les vores de muntanyes, amb l’hermosura de tanta
frondositat de boscos i demés arbustos, tanta caçaria que es veia
en muntanyes i planures, amb lo mar i descobriment de Montjuïc; lo
blau celeste sense un petit núvol, i el sol, que ens torrava un poc
al ser a la vora del poble de Sant Genís. Nos ha eixit per aquelles
brenyes lo Felip, tieso en sa haca fent-la trotar, i unint-se a tota
aquella burriqueria i separant-se un poc d’està, per allargar per
millor camí que el nostre, prou empinat son passeig. I Nos hem
trobat ja junts, apeats i dels ases i burres dintre del recinto i de
Sant Jeroni de Vall d’Hebron a un quart de deu tocat”.
L’antic
camí de Collserola passava pel davant del monestir. En construir-ne
la carretera de Gràcia a Manresa, la Rabassada durant els anys
setanta del segle XIX s’acabà destruint les restes de les
ruïnes del cenobi i desdibuixant l’antic camí.
La llegenda:
Una tradició vol que aquest establiment monàstic de la muntanya del Tibidabo fos fundat al segle VI per monjos vinguts de Palestina, del mateix monestir que sant Jeroni havia dirigit en aquelles terres. Una altra versió vincula la fundació del centre a sant Paulí de Nola, al seu pas per Barcelona.
Cert
o no, la realitat és que molts del noms dels carrers de la Vall
Hebron, duen el nom de indrets relacionats amb aquest país, com: c.
Natzaret, C. de Sinaí, C. de Jericó.
Els
ermitans:
Les
primeres notícies del lloc no ens arriben fins l’any 1386;
anteriorment a aquesta data hom sap de l’existència d’uns
ermitans escampats per aquesta muntanya, que ja era coneguda, amb
aquest motiu com Vall d’Hebron. L’any 1386 el bisbe va atorgar
llicència a un dels ermitans, fra Ponç Astors, per a poder celebrar
missa amb altres ermitans com ell, disposant d'oratori propi i
cementiri.
Fundació:
L’impuls
definitiu per a la fundació del que seria el gran monestir, va
arribar de la ma de la reina Violant de Bar (1365?-1431), esposa de
Joan I d’Aragó. Aquesta va fer venir vuit monjos de Sant Jeroni de
Cotalba (Safor, País Valencià), entre els quals el prior Jaume
Yáñez, va obtenir l’autorització papal, el va dotar
econòmicament i va començar la construcció del monestir, que va
quedar vinculat a la parròquia de Sant Genís dels Agudells. Fou el
papa d’Avinyò Climent VII, qui va autoritzar la fundació, el
1393. El claustre es va aixecar a iniciativa de la reina Maria de
Castella (1401-1458). Dades
i fotos del portal MONESTIRS DE CATALUNYA. Link al peu.
Document
fundacional del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron:
Barcelona,
12 d'agost de 1393 Document en pergamí. 72 x 56 cm.
Provinent
de l'arxiu del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron.
Foto
acta fundacional.
Lloc on la gent feia estada
 |
Depenien
del monestir les parròquies de Sant Martí de Cerdanyola i de Sant
Genís dels Agudells, servides primer per frares i més tard per
sacerdots designats pel prior. Tenia entorn seu tres capelletes, la
de Sta. Magdalena de la que queda alguna estança, la del Sant
Sepulcre i la de Sant Onofre, que han deixat restes i topònims a la
Vall d'Hebron.
L’existència
del monestir es va desenvolupar de manera regular fins el segle XIX,
el 1808 fou saquejat pels franceses quan l'acabaven de restaurar,
calgué abandonar-lo tres anys, i, finalment, fou exclaustrat el
1835. La crema i destrucció seguides de l'espoliació foren
totals i el seu patrimoni venut per l'estat. Ara, pràcticament
ha desaparegut en la seva totalitat, és difícil de veure'n
vestigis, i els pocs que queden pateixen de la més absoluta deixadesa
institucional.
 |
| Restes de parets del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron |
 |
| Restes de la Capella de Sta. Magdalena |
 |
| Restes de la Capella de Sta. Magdalena |
El
Monestir cremat i derruït, fou víctima de saquejos. Hi hagué
persones,entre elles persones del món artístic i literari, que
recolliren portalades, finestres columnes, capitells, rajoles
arrencades de les restes del monestir . Molt d'aquest material el van
aprofitar per decorar cases d'Horta i també la Torre Llobeta.
Aquestes dades ens donen una
pista de com va arribar a desaparèixer en la seva totalitat.
 |
| Gàrgola procedent del monestir Fotografia d'Estorch, 1948 Arxiu Fotogràfic de Barcelona |
 |
| Element escultòric amb escuts, procedent del monestir Fotografia d'Estorch, 1948 Arxiu Fotogràfic de Barcelona |
El
seu solar és avui travessat per la carretera de Sant Cugat del
Vallès per l'Arrabassada, poc abans de perdre de vista el pla de
Barcelona.
|
Bibliografia:-
Gaietà Barraquer i Roviralta. Las casas de religiosos en Cataluña
durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. II. Imp. J. Altés y
Alabart, Barcelona, 1906
- Agustí Duran i Sanpere. Barcelona i la seva història. Curial. Barcelona, 1973, Enciclopèdia Catalana, Juli Fontova i Sogas del Col·lectiu Agudells.
- Agustí Duran i Sanpere. Barcelona i la seva història. Curial. Barcelona, 1973, Enciclopèdia Catalana, Juli Fontova i Sogas del Col·lectiu Agudells.
