dissabte, 15 novembre de 2014

PARRÒQUIA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

Terrenys on es construiria el temple

projecte de L. Sagnier de la futura parròquia

Aquest va ser el projecte original de l'església de la Mare de Déu de Montserrat, tal com el va dissenyar l'arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier. Només pel fet de tenir quatre noms abans no s'arriba al seu primer cognom, podem deduir que procedia d'una família d'aristòcrates, concretament tenia el títol de marquès (1).

Lluís Sagnier era un arquitecte amb gran predicació entre el clergat que se li deu l'auditoria gran quantitat d'esglésies, parròquies i convents, entre les que cal destacar per properes, l'església de Sant Joan d'Horta i el temple del Tibidabo.

Podem suposar doncs, que  aquesta raó especialment i per ser un arquitecte de gran prestigi al nostre país, va ser la raó que hi hagi un carrer al Guinardó que li està dedicat. 

Tornant a l'edifici  projectat i comparant-lo amb l'actual, podem observar que només es conserva la forma general de l'edifici principal, el de la seva dreta que havia d'acabar essent el campanar (que mai no es va dur a terme) i la casa rectoral, que és primer edifici que es va construir,


Pel que sabem, els canvis es van fer per motius purament econòmics, d'aquesta manera la idea original va anar derivant a  resultats molt més modests i allunyats del primer projecte, tal com ho descriu el rector de la parròquia,  Pere Eugeni Florí en el llibret que va escriure en motiu del 25è aniversari de la seva construcció:

 "Breve notícia de la Parròquia de Nuestra Señora de Montserrat del Guinardó en su 25º Aniversario: "Para acelerarla lo más posible la Junta de Obras  juzgó que debia simplificarse la construcción cuanto se pudiese, adoptando en la nueva factura un estilo más sencillo del que exigia el anterior proyecto, prescindiendo de adornos innecesarios...".

El nou encàrrec del temple el va dur a terme l'arquitecte Sr. Benavent qui es va fer càrrec de les modificacions dels plànols en el sentit indicat.

Mentre s'iniciaven les obres es va construir una església provisional en el c. Telègraf, darrera del que seria la cripta del temple.

Església provisional


Les obres van començar cap 1920 i 1923, la cripta primigènia ja esta llesta, en 1924 disposava d'una campana a la que van posar el nom de "Maria Àngela", que es va lliurar a la parròquia durant un acte solemne.

Benedicció de la Cripta del Temple , F. Merletti
Primera campana de la parròquia
Lliurament de la Campana regalada a la parròquia per la família Renom. 1924. Fons Renom.


Evolució dels edificis fins 1935

Evolució de l'edifici fins 1945

En 1935 els edificis de la part de darrera del temple on s'encabirien les escoles parroquials, estaven molt avançats, també es va construir un petit campanar que apareix molt tímidament per dalt i per darrera del nou edifici annexionat a la rectoria, en la foto de sota, per cert, aquest és únic testimoni gràfic que es coneix sobre l'existència d'aquest campanar.





Foto de la dècada dels 40. Foto Mestres
Quan va esclatar la guerra en 1936, l'església va ser cremada i van desaparèixer la imatge de la mare de Déu de Montserrat, d'altres imatges i la campana Maria Àngela, que el més segur va ser fosa per fer armes de foc com d'altres ho van ser durant el conflicte.

Poc desprès e la guerra van seguir les obres de construcció del temple que poc a poc, degut a la mancança de recursos econòmics, van anar avançant.


En l'any 1945, església tenia la imatge de la foto de la dreta.  De la forma original només en quedava una lleu semblança en la forma de la nau central i on havia d'anar la torre s'hi va construir la rectoria.

Com la imatge de la Mare de Déu de Montserrat havia desaparegut durant el conflicte vèlic, la família Renom va regalar a la parròquia una nova imatge que ara llueix sobre l'altar major, el trasllat de la qual es va fer a peu des de la torre Renom, a les espatlles de vuit escolanets.

Foto del Fons Renom.

En 1975 es pot observar un canvi en relació amb la foto anterior,  ja que gran part de la façana va ser revestida amb pedra  per mirar de donar-li un cert caràcter al conjunt, projecte que tampoc no es va dur a terme en la seva totalitat. També es van afegir dues finestres una a cada costat de la porta principal i  també es va afegir a l'esquerra de la nau central, una torre sense acabar.

Finalment,  la forma definitiva que ha pres l'edifici és el que té ara mateix.  A la torre inacabada se li ha afegit tot  un entramat de ferro d'un estil força "peculiar", que conté i dóna suport a la campana. La primitiva campana va ser robada durant la Guerra Civil, s'havia sufragat amb les donacions que es van fer durant una vetllada lírica-literària celebrada en el Mas Guinardó i especialment amb les donacions de la família Renom. La segona es va aconseguir seguint el mateix procediment que l'anterior, mitjançant l'organització d'una segona vetllada en el mateix Mas Guinardó però vint anys més tard.


Aspecte actual del temple









(1)Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), fou un arquitecte català. La majoria de les seves obres es troben a Barcelona; autor prolífic, ha estat possiblement l'arquitecte amb major nombre de construccions a la ciutat comtal (prop de 300 edificis documentats). Sagnier fou un arquitecte ben relacionat amb les classes dirigents i eclesiàstiques  barcelonines, de les que rebé nombrosos encàrrecs. (fonts wikipedia).

dissabte, 8 novembre de 2014

ESTEM PREPARANT UN NOU NÚMERO DE LA REVISTA HISTÒRICA DEL POU !!

Per a tots els nostres llegidors: Anem de .....




Està a punt d'entrar a la cuina el número 4 de la Revista d'història dels nostres barris EL POU, amb temes molt interessants.

Els integrants d'aquesta associació han treballat de valent perquè tots vosaltres en gaudiu, amb temes tant diversos com:


  • La raó per la qual les Monges Clarisses van ser acollides en la finca de la Torre dels Pardals durant una bona temporada.
  • Ens posarem al corrent de la història de les famílies que van habitar durant anys Can Mariner.
  • Descobrirem al  Gelabert del barri del Guinardó.
  • Coneixerem el Camp del Barca de Can Sabadell a la carretera d'Horta.

i moltes coses més, aquest any la revista té més contingut que mai perquè sabem que cada dia els seus llegidors en són més i més exigents.

Com sempre es farà la presentació del número al Mas Guinardó, ja us comunicarem el dia i l'hora.




diumenge, 26 octubre de 2014

HISTÒRIA DE CA L'ANDAL O CA L'EUDALD


Panoràmica del poble d'Horta a principis del segle XX. Autor desconegut


Eudald Barnet i Antones i Narcisa Molins Baliarda, es traslladen de Girona al poble de Sant Joan d'Horta l'any 1854 on compren un terreny al Torrent de la Carabassa on es fan construir una masia que seria coneguda a Horta com a Ca l'Andal.


Foto propietat de la família 

Eudalt Barnet era rajoler i a la fi de treballar en l'ofici va comprar una bòbila, que es coneix a Horta com a Ca l'Elies, situada prop de cementiri d'Horta.

En tant la Narcisa, a la fi d'ajudar en l'economia familiar, feia de bugadera en un gran safareig que encara avui dia es conserva en la masia en perfecte estat de conservació.


Un dels safarejos de la finca
                                                         
Un altre dels safarejos . Foto. C. Martín

La finca també es va utilitzar com bòbila, amb una creixent producció de rajoles que es van utilitzar prioritàriament en la construcció del Parc de la Ciutadella de Barcelona. Com no totes les terres són prou bones per fer rajoles van haver d'utilitzar també les de la mateixa finca on vivien.

L'Eudald i la Narcisa només van tenir un fill, en Josep Barnet i Molins, qui es casà amb Maria Brunat i Oliva filla d'Horta, van tenir cinc fills, quatre noies i un sol noi que va néixer 18 anys desprès de l'última filla, quan ja ningú no l'esperava.

L'Hereu l'Eudald Barnet i Brunat es va casar amb Teresa Viñals i Artagó, avis de l'actual propietària.


L'Eudald era molt espavilat però li agradava massa la gresca i de treballar la terra ni poc ni gens. Anava a la bòbila això si però igual que anava tornava. La Teresa , va morir jove a l'edat de 37 anys, contagiada del tifus degut als molts viatges que feia fins Barcelona, per recollir la roba bruta i tornar-la neta, malaltia que a l'època feia bastants estralls a ciutat.

Va deixar orfes dues nenes ben petites de vuit i dos anys d'edat, l'Eudald es va tornar a casar al poc amb una gitana blanca que va donar molt mala vida a les dues nenes, el fet era de coneixement general a Horta, poble petit on tot es sabia .

En 1927 es casà una de les nenes, Maria Barnet i Viñals i va anar a viure amb el seu marit a una masia del torrent d'en Mariner, no van tenir descendència, va treballar durant molts anys a l'antic Mercat de la Plaça Eivissa de Carnissera i desprès al del carrer Tajo inaugurat en 1951
Per altra banda, l'altra filla la Narcisa Barnet i Viñals es casà amb Joan Rovira Font, forner que tenia el negoci a la Plaça Bacardí. Ells sempre van viure a la masia del carrer Aiguafreda, núm 3, on al cap d'un any va néixer l'actual propietària Maria Barnet i Rovira

Quan va esclatar la Guerra Civil en 1936 Joan Rovira va ser mobilitzat i destinat al front, en acabar la guerra però, va a tornar a casa on l'esperava la dona i la seva filla.

Durant el temps de la guerra l'absència de l'home va marcar la vida de la petita masia de la mateixa manera que la de tota la gent dels país durant tot aquest trist període.

Joan Rovira va morir en 1988 i encara va poder conèixer al seu besnet Rubèn. Tant ell com la seva dona sempre van tenir molta cura de la masia.

Maria Rovira Barnet filla dels anteriors, es casà amb en Francisco Perna Colomes. Es van conèixer a la sala de ball de l'Ateneu on anaven tots els diumenges a ballar, en un poble que pocs motius de distracció hi havia, ella tenia 16 i ell 19, amb el servei militar encara pendent. Van festejar durant molts anys fins que va tornar de la mili.

Finalment es van casar en l'església de Sant Francesc de Pàdua el 28 de maig de 1956.

En Francisco Perna des d'aleshores  té cura de la finca i de tot el que es produeix i sempre resta enfeinat. La Maria i ell es mostren sempre molt orgullosos de la seva terra, que és bona i agraïda, de l'hort cullen fruits i tota mena de verdures.


Hort de ca l'Eudald. Foto C. Martín

L'hort de ca l'Eudald. Foto C. martín




La masia de ca d'Andal o ca l'Eudald,  com resa sota el rellotge de sol de la porta d'entrada de la seva llar, ara té entrada pel carrer Llobregós, carrer que es va obrir sobre el Torrent de Can Carabassa no fa masses anys, aquesta casa i tres o quatre més que la segueixen són un clar exponent de la vida d'Horta fa més de 100 anys.


C. Llobregós. Foto C. Martín

Altes cases masia del c. Llobregós . F. Carme Martín 


Els propietaris de ca l'Andal mantenen un llarg litigi amb l'Ajuntament que pretén expropiar-los a ran de la reordenació del territori, tal com s'explica també en un dels capítols del Bloc:




esperem que les diferències es resolguin finalment en favor de la família tristament afectada i tots puguem gaudir tot contemplant el goig dels seus camps ben treballats i de la bella masia.

Portalada de masia
amb flaire de romaní
imatge de fantasia
nascuda d'un bell camí
braços oberts a la vida,
benvinguts a la masia...
d'en Francisco i la Maria.

Poema de Maria Rovira.




La finca de cal'Eudald en l'actualitat. Fotos Carme Martín 

  • Fonts informatives: Del llibre Gent popular d'Horta d'en Mingo Borràs del que s'han agafat algunes de les fotos en blanc i negre. Fotos en color de collita pròpia en una visita realitzada a la masia on vaig ser rebuda amb molt d'afecte.




dilluns, 20 octubre de 2014

ELS MERCATS DEL GUINARDÓ passats i futurs




El Mercat del Guinardó que tots nosaltres coneixem es va inaugurar  el 19 de març de 1954, dia de Sant Josep i es va enderrocar l'any 2009. 

Foto de dalt construcció de la volta del mercat. Autoria desconeguda

Foto de la dècada dels 50. Autoria desconeguda
Vista interior del Mercat. Autor desconegut


Inauguració del mercat

Una parada de l'antic mercat en 1954


Foto  cedida per Lluïsa Capdevila

El mercat anterior al que ara coneixem,  curiosament estava situat el mateix lloc que el provisional que s'ha construït mentre duren les obres de construcció del nou. Els terrenys que ocupava el primer mercat eren de Can Berdura i Can Vintró, masies que ja no existeixen, la primera situada al que ara és el barri dels Indians un cop travessat el Pg.Maragall  i la segona a prop del carrer Art.


Can Berdura




Mas Vintró









En 1938, el primer mercat era tan important pels veïns que vivien al barri del Guinardó a principis del segle XX, que fins i tot li van dedicar una Sarsuela, obre de teatre que era com una espècie de teatre musical de l'època.



Llibret de la sarsuela en qüestió
"El_mercat_Del_Guinardo" sarsuela catalana en un acte, per Ramon Juncosa Sabater, amb musica original per Jaume Bienvenido Canals (de 1938). L'acció transcorre a la "epoca 1915" davant de la porta del director del mercat".

En el Guinardó no havia massa tendes i s'acostumava a anar a comprar al Camp de l'Arpa i el Clot, que eren els nuclis habitats més propers. El el duien en carro des del Poble d'Horta, fins que es va obrir el primer primer forn al ptge Garrofers.

Les mestresses de casa doncs havien de fer front als grans desnivells dels carrers la majoria sense asfaltar, donada l'orografia del terreny, a la fi de proveir-se del més necessari , així que, centralitzar una sèrie de productes en el mateix punt de venda, va ser un primer avenç en un barri mancat de tot.

 L'acord municipal d'adquisició dels terrenys fou pres el 25 de febrer de 1931 però van trigar bastants anys  en  construir-lo, tants com 24 "les coses de palau van molt a poc a poc", com es pot comprobar.

El primer mercat va fer servei  fins que en 1954, any en que es va inaugurar el recentment enderrocat.







Enderroc del mercat


Els nous equipaments que es construiran juntament amb el nou mercat comprenen:  una escola bressol, una llar d'avis i un centre de dia, un centre cívic, una escola primària, un centre d'atenció primària, un casal per a joves i habitatges de protecció oficial 



Maqueta del projecte

Maqueta del projecte

També, dues zones verdes de 2800 metres quadrats de superfície. La urbanització del passatge Llívia esdevindrà un futur eix comercial i el carrer Teodor Llorente tindrà doble sentit de circulació. Està previst que hi hagi al voltant de 250 places d’aparcament per a facilitar l’accès als clients del CAP i del nou mercat del Guinardó.


Aquest espai actuarà com a centre de polaritat i ajudarà  al mercat a esdevenir un veritable motor comercial, o això diu l'Ajuntament.

Les obres del mercat provisional inclouen  l’illa delimitada pels carrers Teodor LLorente, l’Oblit, la Garrotxa, Dr. Valls i el passatge de Llívia.



Mercat provisional






El carrer Teodor Llorente també ha sofert recentment notables canvis, l'han enllaçat directament amb la Ronda del Guinardó i l'han fet més ample.


C. Teodor Llorente 2006 - foto de Juan Antonio Domingo



Teodor LLorente 2006 - Foto Andreu Marfull


Teodor Llorente tal com és en l'actualitat - Foto Andreu Marfull

Nous edificis  s’aixequen en el solar que fa pocs anys ocupava la masia de Can Girapells, projectat pels arquitectes Alonso i Balaguer i construït per REGESA, hi viuen persones grans i d’altres que es veuen afectades per les obres de connexió de la ronda del Guinardó amb el carrer Olesa i la futura estació de l’AVE de la Sagrera.

A la façana d'aquests pisos s'han construït uns porxos que donen certa personalitat al carrer.


Maqueta dels nous pisos del C. Teodor Llorente


  • Aquest és el poema que un dels nostres veïns ha dedicat al record d'un barri que mor dia a dia en la fràgil memòria de la gent. Mario Velasco

Mira cómo se me pone
la piel cuando te recuerdo.

Por la garganta me sube
un río de sangre fresco
de la herida que atraviesa
de parte a parte mi cuerpo.
Tengo clavos en las manos
y cuchillos en los dedos
y en mi sien una corona
hecha de alfileres negros.

Mira cómo se me pone
la piel ca vez que me acuerdo
que soy un hombre INDIANO 
Y ...POCO A POCO 
MI BARRIO PIERDO.....