dimecres, 6 d’abril de 2016

LLOCS RELLEVANTS DURANT LA GUERRA CIVIL AL GUINARDÓ



El present post completa el publicat fa un temps sobre el primer dies de guerra al barri del Guinardó, al que podeu accedir mitjançant el link de sota:




Aportem un mapa del Guinardó de 1935 on es situen alguns del fets coneguts sobre la vida i defensa de la població civil com és una relació dels principals refugis i la indicació d'alguns dels llocs on van esclatar algunes de les poques bombes que van caure sobre la seva població civil.

En el Guinardó, menció a part de les casernes de Girona i del Pg. Maragall, no existien punts dels considerats d'especial interès per a l'aviació feixista italiana  que va donar suport al bàndol nacional.

Estem segurs també que l'existència de l'Hospital de Sant Pau també era un punt dissuasori alhora de bombardejar el barri.




Cada punt està assenyalat amb una rodona i un número a la fi que es pugui seguidament localitzar-lo en la relació que en fem més abaix dels llocs que representen.


Antiaeris: Turó de la Rovira - 1



Antiaeri del turó de la Rovira. Foto Brangulí


Refugis : 7-8-11-16-19-20-25-26-27-28-29-30-31-32-33-34-35-39-42



Refugi av. Mare de Déu de Montserrat, alçada carrer Amílcar



Bombes :  Al Guinardó sortosament no en van esclatar masses bombes, pot ser degut a  la proximitat de l'Hospital de Sant Pau. Tot i així en tenim comptabilitzades les que es localitzen en els números  20-22-36-37-38-40-46, cal puntualitzar però, que les llençades sobre el convent dels Mínims, varen ser manuals. Algunes d'elles com la del carrer Villar, no està clar si provenia dels avions o dels antiaeris que estaven ben a prop.



Bomba que va caure en alguna de les pedreres del voltant. Foto de Pérez de Rozas de 1935. fons AFB

Edificis cremats : 20 Mínims, 14 -Parròquia Mare de Déu de Montserrat


Església Mare de Déu de Montserrat. Foto autor desconegut


Checa :  Petites presons destinades a fer parlar als presoners sota tortura. En el barri és coneguda la situada en el  Mas Viladomat requisat pel Comitè Revolucionari del barri de la CNT-FAI (en la relacio de sota la núm. 32), a Barcelona hi va haver un total de 46 d'aquestes cheques. En el mapa amb el número 20.





Nota explicativa :




Hospitals : Hospital General de Catalunya (Sant Pau)- 18 , Hospital de Euzcadi-4.


Companys visitant als ferits de Guerra. Foto de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Sant Pau ocupat pels milicians convertit en Hospital General de Catalunya. Autor desconegut


Cases de repòs ferits: Masia de Can Baró - 2 i  la Torre dels Pardals- 9, Castell de Mascaró - 45

Casernes : Caserna de Girona - 17, Caserna Guàrdia Civil dels Quinze -10


Caserna de Girona 1936, fotograma de pel·lícula de l'època


Colònies per a  Nens: Casa de les Altures (actual Seu del Districte) - 3



Torre de les Altures.



Comissaria :  Can Sors (avui Escola del Mar), al carrer Gènova, hi va encabir durant pocs mesos, cap al final de la guerra civil una  Comissaria de Policia, la  núm. 14 d'Horta, de  Seguridad y Asalto, comandada pel comissari , Gaspar Dalmau - 20 




Propaganda en una revista que la pròpia comissaria va editar

Escoles en cases ocupades : Torre dels Pardals (situada a l'avinguda Ascaso, avui dia Av. de la Mare de Déu de Montserrat, va acollir Escola de la Natura- 9, Can Planàs -13, Convent Monges de la Passió - es va convertir en l'escola unificada Apel.les Mestres)- 8, Part dels departaments de la Parròquia també es van convertir en escola laica per a 500 nens i nenes.- 14



Nenes de l'Escola de la Natura fent bufandes pels soldats del front

L'Escola de la Natura va ser dirigida pel Pedagog Joan Puig Elies (President de l'Escola Nova Unificada) i per la seva muller, la mestra Roca. Era una escola de signe racionalista estava sostinguda pel sindicat del tèxtil de la CNT (Confederació Nacional del Treball)

En aquesta mateixa torre hi va residir cap el final de la guerra, quan el Govern de la República abandonà València i es trasllada a Barcelona, el aleshores president de les Corts Diego Martínez Barrio,  fins el dia 23 de gener de 1939.

Llocs d'afusellament : Darrera de l'Hospital de Sant Pau i en les pedreres de l'avinguda Ascaso (avui Av. Mar de Déu de Montserrat, van afusellar algunes persones grups de la CNT-FAI,  5 - 24



Foto costumitzada d'un cotxe pujant pel carrer Catalunya (St. Quintí), per la nit amb motius foscos

Una de les pedreres on es van afusellar persones

Bombers:  Can Planàs (avui dia Centre Cívic), va acollir una dotació de bombers -13

Seu del Govern Basc a l'exili - Casa del doctor Pla, a l'avinguda Ascaso (actual Av. de la Mare de Déu de Montserrat, - 12



Casa del dr. Pla on va acollir-se al Govern Basc a l'exili

Casa Federica Montseny - Carrer Escornalbou, va ser la seva casa familiar i on es publicaven gran quantitat de revistes i publicacions de caire llibertari. Federica Montseny va assolir durant la guerra civil el Ministerio de Sanidad y Asistencia Social en el govern del socialista Francisco Largo Caballero.  

Casa Federica Montseny

Torre del Suro:  Està al costat del Convent dels Camils que aleshores encara no existia, va acollir una delegació militar russa durant la guerra




Cases particulars  i associacions ocupades : Casal de la Lliga, Torre del Suro, La Torre dels Pardals, Can Sors, Parròquia i els seus edificis annexos, Els Mínims, el Mas Guinardó, Mas Viladomat, Can Planàs, Torre de les Altures, Mas Guinardó.

Seus i casals d'alguns partits; Seu Casal de la Lliga, seu carrer Renaixement - 43, Casal Federal d'Esquerra Republicana de Catalunya, av. Ascaso - 13, Mas Guinardó Juventuds Llibertàrias 33, Círculo republicano, seu carrer Varsòcia - 44




dimarts, 22 de març de 2016

L'ANTIC CAMÍ DE LA TRAVESSERA

Mapa del Guinardó de 1891. En groc la Travessera de Gràcia o Camí del Mig.


Camí del mig, Camí antic de la Travessera, Travessera de Gràcia són termes que denominen la mateixa via de comunicació, de les poques que conserven pràcticament el seu traçat d'origen romà, amb petits canvis obligats per la massiva construcció d'edificis dels dos últims segles anys sobre el Pla de Barcelona.


Segurament en èpoques preromanes ja existien alguns d'aquests camins i molt previssiblement els romans van actualitzar d'acord amb les seves pròpies necessitats.


Marcats en marró el camins d'època romana.


Tots els camins s'han format per la força de l'us dels seus transeünts, persones i animals que es movien per un determinat territori, poble o nucli habitat i que necessitaven viatjar cap un altre pel motius principalment d'intercanvi comercial, bescanviant uns productes o articles per uns altres que els feien falta.



Sempre que els era possible, per viatjar procuraven escollir la via més ràpida, recta i segura, ja fos pel pla vorejant paratges de muntanya o travessant els turons que els envoltaven. 

Pel pla acostumava a anar caminant, en mula o bé en carro, qui en tenia. Si els viatges eren travessant els turons, els traginers utilitzaven animals de càrrega (mules o burros).

Com els trajectes acostumaven a fer-se llargs i pesants, paraven a descansar a les masies de la vora del camí a la fi d'aconseguir menjar i beure tant per a ells com per als seus animals. De fet els humans no hem canviat pas tant en les nostres costums al llarg del anys com podem constatar. 

Mas Ferrer masia del segle XVII que atenia als viatges i traginers. (imatge costumitzada)

Segons explica Joan F. Cabestany, en el seu estudi "Els camins antics del Pla de Barcelona" :

"El camí, a I'antiguitat romana era "res pública" i, en conseqüència, el camí medieval continuava essent una regalia(1)*. Regalia que fou exercida pel poder sobirà amb tota mena d'usurpacions o violacions fetes per la noblesa feudal, fos militar o senyorial. No detallarem la intervenció del poder sobirà i la seva defensa de la "regalia", però sí que hem d'assenyalar que el "príncep" donava el permís per construir el camí, pont o hospital, però no el finançava; la construcció era feta, generalment, pels mateixos usuaris, els quals per diferents mitjans o sistemes, freqüentment peatges, aconseguien pagar-ne la construcció.

Tal com ja hem apuntat més amunt, "el camí romà menys deformat i en gran part millor conservat, ha estat el camí del mig: les Travesseres de les Corts i de Gracia, que creuen bona part del Pla i que han estat deformades a partir de la zona de I'Hospital de Sant Pau i del Camp de I'Arpa i que arribava fins a Sant Andreu. (Joan F. Cabestany i Fort - Els camins antics del pla de Barcelona).

Terrenys sobre els que es va bastir l'Hospital de Sant Pau.  Foto Joaquim Morelló. CEC
L'antic camí de la Travessera davant de la Torre Xifré ja mig en ruïnes. Font és l'Arxiu Històric de Sant Pau,

Molts de nosaltres, algun cop ens hem preguntat com és que la travessera de Gràcia, acaba d'una manera tan sobtada davant de la paret de l'Hospital de Sant Pau.

En mig de la foto l'antic camí de la Travessera, xocant amb la paret de Sant Pau. Foto 1912 Brangulí

La resposta en aquest cas és fàcil, la construcció de la institució sanitària va tallar el seu pas natural, que seguia més enllà del Carrer Catalunya (ara Sant Quinti) fins arribar a Can Miralletes, com es pot comprovar en la foto de sota, i continuava fent giragonsa fins arribar al que ara és el Passatge de la Travessera, una altra relíquia de l'antic camí, fins morir en el carrer Xifré. Això pel que fa al tram que voreja part del Guinardó.


En mig l'antic camí de la Travessera acaba davant Can Pere Miralles, enderrocada en obrir Pare Claret, una mica més a la dreta Can Miralletes. Foto ANC.

Encara que la longitud del Camí del mig era molt més extensa, ens limitarem estudiar el tram que va des de Sant Andreu fins a la plaça de Francesc Masià.

"D'aquí la via entrava a l'actual terme de Barcelona, travessant per I'angle NE el grup de vivendes del Baró de Viver i continuant pel carrer de Calonge, per anar a parar enfront de I'antic molí medieval conegut com el Molí de Sant Andreu, punt on passava el Rec Comtal i que creuava en època medieval per un pont encara present en la memòria popular. Tot seguit enfilava cap el carrer de Palomar per arribar a la plaça de Mossèn Clapés, davant mateix de I'hostal gòtic de Ca la Sorda-Can Joan, ja desaparegut. La via continuava pels carrers de Bartrina i Concepció Arenal, creuant els arenys (2) dels torrents de Campanyà, d'en Tissó i d'en Dragó, i posteriorment la riera de Dant Andreu, torrent de Parellada i la llera que formava la riera d'Horta.

Desprès passava per les rodalies de ca l'Armera per arribar al torrent de la Guineu que traspassava a l'alçada del carrer Navas de Tolosa, fins creuar el carrer Guinardó on girava a ponent pel passatge de la Travessera, en direcció al coll de la Celada nom que rebia en l'alta edat medieval el coll que baixava des del mas Guinardó.

Passat l'esmentat coll, la via seguia pel carrer Pare Claret fins encreuar el carrer Sant Quintí, davant de la masia de (Can Pere Miralles desapareguda en obrir el c. Sant Antoni Maria Claret) i Can Miralletes, continuant per la part inferior del solar ocupat per l'Hospital de Sant Pau fins arribar, aproximadament uns trenta metres més amunt de la cruïlla de Sant Antoni Maria Claret amb Cartagena. A partir d'aquí, el camí restava encarat a l'actual travessera de Gràcia que ressegueix exactament el traçat de l'antiga via fins arribar a la Plaça Francesc Macià ". Estudi de Magí Travesset i Queraltó, denominat ESTUDI DE LA XARXA VIARIA DE TRADICIÓ ROMANA A L'ÀMBIT GEOGRÀFIC DEL PLA DE BARCELONA.

Actualment la Travessera s'entén al llarg de tres districtes de la ciutat de Barcelona, Sant Andreu, El Guinardó- Horta, i Gràcia..

En quan al Guinardó afegirem que l'antic camí de la Travessera creuava perpendicularment els torrents i rieres que baixaven del Turó de la Rovira fins el pla de Barcelona, com eren els torrents de'n Mariné, Delemús, Lligalbé, Casanovas, Milans, Melis i de la Guineu.



Mapa de torrents i masies de la contrada

Així mateix tenia a la vora les masies guinardorenques del Mas Ferrer, Mas Viladomat, Can Miralletes i Can Pere Miralles, Can Milans (desprès Can Xifré) i Can Delemús.

La part central de Travessera segueix també el contorn d'una calçada medieval anomenada Via Francisca o Strada Francigera i que ja és documentada el 1057. Es va convertir en el camí de la Travessera Molera a partir del segle XVI; aquest prenia el nom d'uns molins que hi havia a Sant Martí. El camí en qüestió va ser nomenat com Travessera abans de 1867, també ha tingut altres noms com Orden i Solar. El que s'utilitza avui dia Travessera de Gràcia, es va aprovar el 30.9.1932.

En groc el traçat de l'antic camí de la Travessera





(1)El concepte "regalia" té diferents usos. El més habitual es refereix als diners que optè el propietari en quan algú en fa us dels seus drets. Això vol dir que quan una persona explota algun dret, com pot ser el de pas, d'una altra, ha de palar-li "regalies". 

(2) Un areny és un terreny format d'arena.


dijous, 10 de març de 2016

Cases d'obrers o de menestrals a finals i principis del segle XX (Horta-Guinardó)






Isabel Segura Soriano













Rellegint un interessant llibre que va publicar l'Ajuntament de Barcelona i la Regidoria d'Horta-Guinardó en 2007, escrit per Isabel Segura Soriano *, sobre el paper de les Dones en l'Horta - Guinardó de finals i mitjans dels segles XIX-XX, titulat "DONES D'HORTA-GUINARDÓ itineraris històrics", m'he aturat especialment en el capítol  "Treball domèstic", on a part de descriure el paper domèstic que jugaven les mestresses de casa durant aquests temps on va vida i la feina domèstica eren especialment pesades donat que no es gaudia de cap element ni aparell que l'alleugerís, con poden ser les rentadores, neveres, cuines i estufes de  gas i d'altres avenços moderns, em va cridar l'atenció com i  defineix la distribució de les cases estrictament per a obrers com van ser les cases barates d'Horta (avui barri de can Peguera) en contraposició a les de les ocupades per petits menestrals, més àmplies i amb més habitacions i serveis.

Descriu, en primer lloc, la distribució interior d'una típica casa de les de la barriada anomenada aleshores de Ramon Albó construïdes en 1929 a la fi d'alleugerir el greu dèficit d'habitatge de l'època

"La parcel·la disposava 43 metres quadrats, a la casa s'accedia des del carrer per un passadís. A banda i banda una habitació el passadís desembocava en una petita cuina-menjador, que permetia que diverses persones ocupessin el mateix espai fent diferents activitats alhora. Al pati un lavabo, normalment un vàter "

Menjador-cuina d'una de les cases. Foto de 1935 de Gabriel Casas Galobardes
Les reduïdes dimensions dels habitatges va fer que e carrer tingués un ús intensiu i es convertís, fins a un cert punt, en una prolongació de l'espai domèstic.



Una família fent vida al carrer. Autor desconegut, anys seixanta.
Distribució de les cases barates d'Horta






Benita Moreno, que havia viscut durant molts anys en les Cases Barates d'Horta recorda que "Hi havia tres habitacions i desprès la meva mare va fer el menjador perquè primer era menjador-cuina. Va treure la cuina al pati i també va posar una dutxa al pati. Abans ens banyàvem en aquell gibrells de zinc on posaven la bugada. Hi posàvem aigua calenta i allà ens banyàvem, a l'estiu al pati i a l'hivern a casa, a la cuina. La cuina era de llenya i anàvem al bosc a buscar-la"








Les cases barates de Can Peguera són les úniques que sobreviuen de les tres barriades que es van construir del mateix estil de cases i d'urbanització horitzontal, les altres dues estaven a Can Tunís a Montjuïc i  a Sant Adrià, i s'han convertit en un exponent importantíssim de tota una manera de viure i d'entendre la vida veïnal, gràcies a la lluita dels seus habitants per mantenir-les.

 
Vista aèria de la construcció de les cases barates d'Horta avui barri  de Can Peguera. 1929. Autor desconegut

Cases de Ramón Albó (avui Can Peguera). foto entre els 40-50, autor desconegut


Molt diferent era la concepció i distribució de les cases construïdes per a les classes mitjanes o menestrals, on les cases a més de disposar de més metres quadrats, existia ja una especialització en l'espai i també la separació física de la cuina i el menjador, ni que fos per un envà.

Hem triat una de les cases típiques del Guinardó construïda en 1899 per Ramon Roig al carrer Guinardó (ara Escornalbou), una planta baixa d'us residencial.

A la línia de la façana, explica, Isabel Segura, hi havia el despatx i una sala alcova; seguien les habitacions i a la banda posterior el menjador. Un envà separava la cuina, dotada de pica i fogons que funcionàvem amb carbó o llenya. Des de la cuina s'accedia al jardí o pati, on hi havia la comuna o el vàter .

Com eren cases on els propietaris es podien permetre ajuda externa per la llar, la cuina ja apareix separada del menjador que aïllava la persona - fos membre de la família o persona contractada - que treballava  als fogons confeccionant els àpats de la família, de la resta de persones, és a dir que ja es tendia a separar les estances de treball de les d'estar, aquesta voluntat ja evidenciava el valor que la societat atorgava i atorga al treball domèstic.

Com es pot comprovar, ni la de les cases barates d'Horta ni la planta baixa del Guinardó no disposaven d'un espai específic ni cap instal·lació per a una dutxa. La neteja corporal es duia a terme o bé en instal·lacions públiques o banys ( al Guinardó, n'hi havia una al carrer Art), o bé a casa en un gibrell.

Reproducció que s'inclou en el llibre DONES D'HORTA-GUINARDÓ.

Actualment en el carrer Escornalbou encara es conserven un parell d'aquesta mena de cases, desgraciadament  força malmeses, bé per estar ocupades per persones grans els ingressos de les quals són baixos i no els permet un correcte manteniment de l'edifici o bé perquè estan llogades i  els propietaris no es preocupen més que de cobrar els lloguers.


 



 

Aquesta casa és una petita joia de Domènech i Muntaner, que encara sobreviu.







  • Fonts informatives: Llibre d'Isabel Segura Soriano, titulat "DONES D'HORTA-GUINARDÓ itineraris històrics" 
  • WEB: la ciutat horitzontal. Cases barates de Barcelona. 

diumenge, 28 de febrer de 2016

CAN RECASENS - barri de can Quintana

Barri de Can Quintana. Recreació en color d'una foto de 1918 de S. Ribó.

La història dels edificis dels estiuejants del barri de Can Quintana, és de menys conegudes d'Horta situada al  llarg i al final de que ara es coneix com carrer  Feliu i Codina.

Avui ens fixarem en la torre que hi ha en el núm 72 d'aquest carrer, una de les més antigues de la contrada, malgrat no sigui la que més anys sumen les seves parets. 



Foto entre els anys 1908-1910, can Recasens s'estava construïnt



Des d'abans dels anys cinquanta en aqust edifici hi viu la família Boixaderas però, la casa és molt anterior i la va fer construir Constansa Recasens Girol entre 1908-1909.

La família Recasens-Girol no era qualsevol família, estava formada per quatre germans Perè, Manuel,Sebastià i Constància, casada amb Juan Motiño, representant a Barcelona de l'empresa d'exportació de begudes de la família de la seva muller Constàcia i del seu cunyat Pere resident a Guatemala, on dirigia una part del negoci familiar.

Pere Recasens Girol i la seva dona Concepció Siches Gils, van tornar a Barcelona en 1905 amb el seu fill Lluís Recasens Siches, quan aquest només tenia dos anys, donat que volien que creixés i estudiés en el país dels seus pares. 



Lluís Recasens Siches

Fou un gran Jurista i professor de la Universitat de Santiago de Compostela i de la Complutense de Madrid. Va escriure nombroses obras en les que exposava la seva interpretació de la filosofía del dret en funció de l'existència humana però regida per un conjunt de valors universals, entre les que destaquen: VIDA HUMANA, SOCIEDAD Y DERECHO.FUNDAMENTACIÓN DE LA FILOSOFIA DEL DERECHO (1940) i INTRODUCCIÓ A L'ESTUDI DEL DRET. 

Desprès de la Guerra Civil degut a les seves idees republicanes, es va exilià a Mèxic on va morir en 1977.

Pere Recasens Girol, va morir a Barcelona el 27.1.1924



Un altre membre important de la mateixa família RECASENS-GIROL, fou Sebastià Recasens Girol, germà de Constància, nascut en 1863.

Va nèixer a Barcelona el 15 d'abril de 1863. Estudià medicina i es va llicenciar amb tan sols 19 anys amb la qualificació més alta. Es va doctorar a Madrid en 1885 on va guanyar la plaça de Médico en la Beneficiencia Municipal de Granada. Poc temps desprès va tornar a Barcelona a perfeccionar-se i va treballar a l'Hospital del Sagrat Cor de Jesús al costat de cirurjà Salvador Cardenal, al mateix temps que treballava en l'Hospital de Niños.



Sebastiá Recasens Girol


En 1902 va anar a Madrid a la fi d'aconseguir la Càtedra d'Obstentricia d'aquesta ciutat, que estava vacant i la va aconseguir. Al front d'aquesta càtedra va ser ràpìdament conegut a Madrid, degut la seva sòlida preparació quirúrgica i en les seves especials dots de caràcter i de magisteri. També va introduir a España les primeres tècniques de radioteràpia i va actuar amb entusiasme i eficàcia en la lluita contra el càncer.


En 1916 fou escollit Degà de la Facultat de Medicina. Va formar part de la Junta Constructora de la Ciutat Universitaria . També va ser director duran molts anys de la Maternidad de Santa Cristina. Va morir en 1933.
Constància Recasenes propietària de l'edifici del núm. 72 de la Rambla Quintana, sens dubte era part d'una família important i a més socia junt amb els seus germans de l'empresa familiar, de la qual no hem pogut trobar més informació que la factura que seguidament reproduïm, que prova la relació familiar i econòmica d'alguns dels membres de la família en qüestió.
La Mansió que es va fer construïr anava al seu nom el que fa pensar que la fortuna familiar era de fet la seva família on el seu marit hi treballava amb un càrrec determinat.
Reproduïm seguidament la sol·licitud que Constansa Recasens va dirigir a l'Ajuntament de Barcelona, demanant permís per construir una torre-torre, compuesta por semisótano, bajos, primer piso i desvan alto para guardar productos agrícolas y un pequeño cobertizo, los planos de cuya fachada reproducimos, en març de 1909. Aquell mateix any li donaven el permís per construir amb la condició que quan l'urbanització de la barriada quedés formalitzada, si el seu terreny es veiés afectat en algun aspecte, s'hauria d'ajustar a les normes.


               Carta trobada a Todo Colección


            Reproducció de la Carta sol·licitant permís per construir, planell de la façana i signatura dels mestre d'Obres

                                                        Fotos més actuals de l'edifici. Carme Martín

D'estil historicista, estilísticament es caracteritza per l'eclecticisme neogòtic, que dóna d'aquest habitatge una imatge de casalot fortificat. Les obertures estan ordenades en tres eixos i són de dimensions decreixents en cada planta, acabant en finestres geminades només en la façana principal.
El balcó remarca l'obertura central i l'accés principal de l'habitatge. La coronació, a base d'una barana massissa, ressalta els eixos compositius verticals. Disposa d'un nivell de protecció C, és a dir, de bé d'interès urbanístic.

La mateixa Constància Recasens, en 1921 va sol.licitar de nou permís per construir dins la mateixa finca un petit edifici garatge pels masovers de la finca i que més tard, ja en mans d'un altre propietari, va ser llogat com a casa on encabir primer una escola i anys més tard una llar d'infants, que donava i dóna encara al carrer Congrés, actualment amb algunes modificacions posteriors al seu us posterior.
Situació sobre planell d'ambdós edificis

El mestre d'obres que es va encarregar dels planells de la casa va ser Josep Masdeu i Puigdemasa, reconegut per dissenyar cases com la casa Sala (1919), al carrer Campoamor, que va ser anys més tard la coneguda Academia Martí i moltes altre que podreu admirar clicant el link que segueix:



Vista lateral des del carrer Congres sobre planell 





                                   Vista actual de la casa dels masovers, amb la façana al carrer modificada



  • Fonts Informatives; les còpies dels panells aconseguits en l'Arxiu Municipal Contemporani, de l'Ajuntament de Barcelona
  • Fotos i biografia de Lluís Recasens del Web de la Universitat Carlos III de Madrid
  • Fotode Sebastià Recasens: WEB Universidad Complutense - Biblioteca- Històrica Marqués de Valdecilla.
  • Biografia Sebastià Recasens  del Web sobre Història de la Medicina Tomàs Cabacas.