diumenge, 14 desembre de 2014

TORRE GARCINI POSEM-NOS AL DIA



Foto de Miquel Pera
Donem les gràcies a tots els veïns i veïnes, amics, i amigues pel seu recolzament, per la vostra presència tant la nit del dia 12 al passatge Garcini com el dia de la inauguració del nou mercat del Guinardó, també a la gent de Sarrià que ens va venir a recolzar ahir dissabte, per fer arribar el missatge a totes les xarxes i diaris i donar visualització als problemes del nostre barri.



video

divendres, 12 desembre de 2014

VOLEM TORRE GARCINI I ELS SEUS JARDINS




VEÍNS I VEÏNES INFORMACIÓ IMPORTANT:

Aquest matí a les 8 del matí l'empresa Núñez i Navarro ha fet treure els rètols d'enderroc que havien penjat ahir.

Gràcies als veïns del passatge que hant  estat alerta del que passa a la masia i a la ràpida intervenció de tots nosaltres, que  vàrem enviar correus a la Regidora i a a tothom implicat, a la Coordinadora d'entitats que també es va bellugar al respecte i al fet que ens vàrem personar a la   Comissió d'Hàbitat Urbà i Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona , que es va fer ahir a l'Ajuntament, el vídeo de la qual un company ens va facilitar on estàvem presents tots els partits i on es va tractar el tema de Can Garcini, sembla que algú amb prou influència ha mogut els fils i de moment han despenjat els cartells d'enderroc.

Cal continuar amb la lluita veïnal, ens hem reunit avui gent de la Plataforma per decidir els actes a dur a terme demà.  A la fi de no perjudicar al nostres veïns de Mercat i no interferir en  la seva festa, ens personarem amb les pancartes, totes les que es vulguin o es puguin fer, farem un llacets verds per posar en les solapes de tots els veïns que es vulguin afegir a la reivindicació, s'intentarà parlar amb l'alcalde i al final de l'acte d'inauguració podem cridar les consignes que calgui. A les pancartes cal indicar  "VOLEM TORRE GARCINI I ELS SEUS JARDINS".

TOTHOM QUE S'HI VULGUI AFEGIR HA D'ESTAR, A LES 9,30 DEL MATÍ EN LA PLAÇA ON HI HA L'ARBRE VERD DE NADAL, sembla que l'alcalde es presentarà prou d'hora. 

LA PLATAFORMA SALVEM TORRE GARCINI





dilluns, 8 desembre de 2014

EL VELL GUINARDÓ

VELL GUINARDÓ

Asseguda sota l'ombra que m'acull
del vell garrofer que es gronxa al vent
des del mirador pelat d'aquest turó
que baixa a la plana pel llit del torrent.

Contemplo el pla brodat d'horts recollits,
i la gent que s'apressa pels camins
la ciutat que ha trencat els vells lligams
caminant amb fermesa plana endins.

S'albira en la llunyania el blau del mar
que amb el cel es fon en l'horitzó
les barquetes de colors prop de la costa
i el velam del vaixells que hi ha en el port,

Desplegats als meus peus els masos vells
fets de pedra que els anys han enriquit
les vinyes fent rengleres fins el pla
i els torrents que des del cim han fet camins.

Els grills canten en cor que ve la nit,
el sol s'amaga cansat darrera el cim
les ombres amaguen els records,
al lluny el mar augura l'avenir

Noves cases s'han bastit reptant amunt
les rieres en carrers s'han transformat
la ciutat cada dia està menys lluny
i nosaltres ens sentim ben enyorats.

De la vida que passava lentament,
dels camps, de les vinyes i el bestiar
molt em temo que és un temps ja finiquit
i que els canvis han vingut per no marxar.


  • Anònim en un dia d'enyorança.


  • Dibuixos en llapis i en tinta dels voltants de la Muntanya Pelada, dècada dels trenta, l'autor el pintor Josep Ribot Calpe. 

diumenge, 30 novembre de 2014

PLAÇA SALVADOR RIERA


Quan Salvador Riera va presentar davant l'Ajuntament de Sant Martí el projecte d'urbanització de les terres del Mas Guinardó el 22 de juliol de 1895, la plaça dedicada a Salvador Riera ja hi constava en el plànol inicial.


Plànol que va presentar Salvador Riera de l'urbanització de les terres del Mas Guinardó. 


En principi el mas Guinardó, era un edifici bastant malmès que havia passat per una sèrie de mals moments, com van ser la mort d'un del seus habitants durant un robatori, i la crema d'uns edificis annexes, aquell era un lloc bastant solitari, circumstància que era aprofitada pels malfactors que s'amagaven prop de la Riera d'Horta.

Així, doncs, qual la família propietària se'l va vendre és molt possible que fes ja uns anys que estigués deshabitat.

El primer pensament del sr. Riera va ser derruir-lo però finalment, veient que els Casanovas havien construït al costat del que havia estat el seu mas un hotel (hotel Internacional - conegut popularment com hotel Casanovas), va pensar muntar un hotel en l'edifici del mas i el va convertir en l'edifici modernista la imatge del qual tots coneixem.

Com l'Hotel no va tenir èxit, va cedir-ne una part de la seva superfície a l'associació de propietaris i fins i tot en el primer pis hi van viure diferents famílies.

Al peu del mas Guinardó es va construir la primera plaça del Guinardó, la Plaça de Salvador Riera un petit triangle arbrat a la punta del qual hi van poar la primera font pública del barri . A finals de 1895 la Sra. Cecília Estapé, muller de Salvador Riera, el gran propietari del barri, va batejar aquesta primera plaça amb el nom del seu marit i es va convertir en l'eix vertebral de l'urbanització que començava a prendre cos.


La plaça segurament més o menys era així a principis dels segle XX

Mitjançant la família ens ha arribat una història que fa referència a la font de la plaça que, com tots sabeu, a dalt de tot llueix una bola, uns cops havia estat metàl·lica i d'altres de pedra, sembla ser que els fills d'algunes de les famílies de l'indret en una nit de gresca, la van arrencar i llençar Rambla Volart a vall fins arribar a la Clínica Victòria, sort que no hi havia ningú pel carrer a aquelles hores sinó hagués pogut passar una desgràcia.

El que desconec és si els mateixos que la van fer rodar rambla avall la van anar a buscar per tornar-la al seu lloc, seria bo que algú pogués aclarir aquest punt. En fi el jovent en totes les èpoques a fet bretolades com podem comprovar.

Per cert que la bola en qüestió es veu que no va ser la primera vegada que va desaparèixer al llarg dels anys perquè hi ha fotografies en les que hi és i en d'altres no.





La plaça per tant, era com la plaça d'un nou poble i el Mas Guinardó els seu "casino" donat que es va convertir en el lloc on els propietaris de les cases es reunien i muntaven les seves festes, timbes de cartes, balls, les primeres obretes de teatre, ballades de sardanes, balls de gala, etc.


Activitats que es feien al Mas Guinardó
Pesem que la parròquia no va començar a construir-se fins a 1921 i que els creients feien missa en la capella del Mas Viladomat, propietat i domicili de Salvador Riera donat que també l'havia comprat junt amb les seves terres també per urbanitzar-les.


Mas Viladomat Foto de l'Arxiu Històric del Districte Horta-Guinardó

Carrers costeruts, sense asfaltar, mancats d'aigua corrent, totes les cases disposaven d'un pou per proveir-se'n, no hi havia clavegueram, en fi tot estava per fer. Els habitats en principi baixaven al barris propers de Camp de l'Arpa i Clot per comprar queviures.



Guinardó a principis del segle XX. Foto del fons de la família Alòs.


El primer gran canvi va començar amb l'arribada del tramvia però aquesta ja és una altra història.

dissabte, 15 novembre de 2014

PARRÒQUIA DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

Terrenys on es construiria el temple

projecte de L. Sagnier de la futura parròquia

Aquest va ser el projecte original de l'església de la Mare de Déu de Montserrat, tal com el va dissenyar l'arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier. Només pel fet de tenir quatre noms abans no s'arriba al seu primer cognom, podem deduir que procedia d'una família d'aristòcrates, concretament tenia el títol de marquès (1).

Lluís Sagnier era un arquitecte amb gran predicació entre el clergat que se li deu l'auditoria gran quantitat d'esglésies, parròquies i convents, entre les que cal destacar per properes, l'església de Sant Joan d'Horta i el temple del Tibidabo.

Podem suposar doncs, que  aquesta raó especialment i per ser un arquitecte de gran prestigi al nostre país, va ser la raó que hi hagi un carrer al Guinardó que li està dedicat. 

Tornant a l'edifici  projectat i comparant-lo amb l'actual, podem observar que només es conserva la forma general de l'edifici principal, el de la seva dreta que havia d'acabar essent el campanar (que mai no es va dur a terme) i la casa rectoral, que és primer edifici que es va construir,


Pel que sabem, els canvis es van fer per motius purament econòmics, d'aquesta manera la idea original va anar derivant a  resultats molt més modests i allunyats del primer projecte, tal com ho descriu el rector de la parròquia,  Pere Eugeni Florí en el llibret que va escriure en motiu del 25è aniversari de la seva construcció:

 "Breve notícia de la Parròquia de Nuestra Señora de Montserrat del Guinardó en su 25º Aniversario: "Para acelerarla lo más posible la Junta de Obras  juzgó que debia simplificarse la construcción cuanto se pudiese, adoptando en la nueva factura un estilo más sencillo del que exigia el anterior proyecto, prescindiendo de adornos innecesarios...".

El nou encàrrec del temple el va dur a terme l'arquitecte Sr. Benavent qui es va fer càrrec de les modificacions dels plànols en el sentit indicat.

Mentre s'iniciaven les obres es va construir una església provisional en el c. Telègraf, darrera del que seria la cripta del temple.

Església provisional


Les obres van començar cap 1920 i 1923, la cripta primigènia ja esta llesta, en 1924 disposava d'una campana a la que van posar el nom de "Maria Àngela", que es va lliurar a la parròquia durant un acte solemne.

Benedicció de la Cripta del Temple , F. Merletti
Primera campana de la parròquia
Lliurament de la Campana regalada a la parròquia per la família Renom. 1924. Fons Renom.


Evolució dels edificis fins 1935

Evolució de l'edifici fins 1945

En 1935 els edificis de la part de darrera del temple on s'encabirien les escoles parroquials, estaven molt avançats, també es va construir un petit campanar que apareix molt tímidament per dalt i per darrera del nou edifici annexionat a la rectoria, en la foto de sota, per cert, aquest és únic testimoni gràfic que es coneix sobre l'existència d'aquest campanar.





Foto de la dècada dels 40. Foto Mestres
Quan va esclatar la guerra en 1936, l'església va ser cremada i van desaparèixer la imatge de la mare de Déu de Montserrat, d'altres imatges i la campana Maria Àngela, que el més segur va ser fosa per fer armes de foc com d'altres ho van ser durant el conflicte.

Poc desprès e la guerra van seguir les obres de construcció del temple que poc a poc, degut a la mancança de recursos econòmics, van anar avançant.


En l'any 1945, església tenia la imatge de la foto de la dreta.  De la forma original només en quedava una lleu semblança en la forma de la nau central i on havia d'anar la torre s'hi va construir la rectoria.

Com la imatge de la Mare de Déu de Montserrat havia desaparegut durant el conflicte vèlic, la família Renom va regalar a la parròquia una nova imatge que ara llueix sobre l'altar major, el trasllat de la qual es va fer a peu des de la torre Renom, a les espatlles de vuit escolanets.

Foto del Fons Renom.

En 1975 es pot observar un canvi en relació amb la foto anterior,  ja que gran part de la façana va ser revestida amb pedra  per mirar de donar-li un cert caràcter al conjunt, projecte que tampoc no es va dur a terme en la seva totalitat. També es van afegir dues finestres una a cada costat de la porta principal i  també es va afegir a l'esquerra de la nau central, una torre sense acabar.

Finalment,  la forma definitiva que ha pres l'edifici és el que té ara mateix.  A la torre inacabada se li ha afegit tot  un entramat de ferro d'un estil força "peculiar", que conté i dóna suport a la campana. La primitiva campana va ser robada durant la Guerra Civil, s'havia sufragat amb les donacions que es van fer durant una vetllada lírica-literària celebrada en el Mas Guinardó i especialment amb les donacions de la família Renom. La segona es va aconseguir seguint el mateix procediment que l'anterior, mitjançant l'organització d'una segona vetllada en el mateix Mas Guinardó però vint anys més tard.


Aspecte actual del temple









(1)Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), fou un arquitecte català. La majoria de les seves obres es troben a Barcelona; autor prolífic, ha estat possiblement l'arquitecte amb major nombre de construccions a la ciutat comtal (prop de 300 edificis documentats). Sagnier fou un arquitecte ben relacionat amb les classes dirigents i eclesiàstiques  barcelonines, de les que rebé nombrosos encàrrecs. (fonts wikipedia).