A principis del segle XIX, entre les masies de Can Cortada i Can travi Vell, existia un predi anomenat Manso Calvet. D'una mica més de quatre hectàrees i de forma triangular.
La base principal tocava a la carretera de Cornellà a Fogars del Vallès - l'actual Segon Cinturó - i el vèrtex oposat, cap a llevant, cap al mar, no molt llunyà de Can Travi Vell. Els dos costats iguals els constituïen dues rieres; al nord l torrent de Can Cortada, i al sud la riera de St. Francesc de Paula anomenada també torrent dels Garrofers de Can Travi i passava concretament per on ara hi ha els camps d’esports, la piscina i el frontó dels Salecians, aquests dos torrents i la carretera formaven els límits territorials del Mas Calvet.
Aquest predi fou adquirit el 1.852 per Josep Bauledas, qui el 1872 el haver de vendre als seus deutors la fi de pagar els deutes que havia adquirit, i finalment fou comprat per Frederic Marcet i Vidal, per fer construir en els seus terrenys una luxosa torre d’estiu.
Al centre de predi adquirit s’erigia una masia amb totes les seves edificacions complementàries. Aprofitant en part els materials d'aquesta masia, el Sr. Marcet construí una magnífica torre, que encara avui perdura englobada dins el conjunt d’edificis del monestir de les monges Saleses. EL Sr. Marcet li posà el nom de "Quinta Dolores", segurament en honor de la seva esposa, popularment però, serà coneguda sempre com Can Marcet.
Can Marcet en una postal de l'època (finals segle XIX) |
La vall en que es trobava la finca pertanyia al poble d’Horta, una zona molt rica en aigua i molt fèrtil, ocupada per masies i cases de camp, una vall on alternaven boscos amb vinya i conreus. La casa que feu bastir Frederic Marcet era una construcció de grans dimensions envoltada per un gran jardí que de fet era un bosc més o menys ordenat en mig del qual hi havia un canal navegable, on estava aquest bosc-jardí es es va bastir anys desprès l’escola dels Salesians.
Anna i Concepció Planàs (Fons Escola Salesiana d'Horta |
Frederic Marcet va morir el 1.898 i deixava en testament totes les seves pertinences a la seva esposa (no van tenir fills), Maria Dolors Planàs i Armet, i a la seva mort el 1.899, ho deixà alhora a les seves germanes Anna, i Concepció. Anna Planàs va morir primer i finalment tot quedà en mans de Concepció Planàs qui en 1922 redacta un testament on s’establien les condicions en que quedarien els seus bens.
Frederic Marcet i Vidal |
A la seva mort en 1.924, la senyora Concepció Planàs nomenava quatre hereus de confiança amb l'encàrrec de construir, de part seva i de la seva germana Anna, un centre social a la seva finca d'Horta. Per poder dur-ho a terme comptaven amb els fons provinents de la venda d'una casa del carrer Duana, 4, i amb diverses accions de la companyia "Ferrocarriles del Norte i de Madrid-Zaragoza-Alicante". Amb aquesta finalitat es va constituir oficialment la fundació Planàs, la funció de la qual era seguir el procés i vigilar que s’acomplissin els terminis i finalitats del testament. Les germanes Planàs, per tant, són a l'origen del Col·legi Salesià St. Joan Bosco d'Horta.
Aquell mateix any, els hereus, es posaren en contacte amb els salesians en la persona de D. Marcelino Olaechea (0) que en aquells moments era I’Inspector-Provincial de la Inspectoria Salesiana Tarraconense amb seu a Barcelona.
Ell fou qui signà el contracte amb els administradors de l’herència Planàs. Que li oferien la possibilitat que els salesians construïssin una escola «en una hermosa finca de verano, que una señora poseía en Horta», aleshores ja una barriada més de la ciutat de Barcelona.
Sembla ser que les obres començaren el 1.928, en principi era una obra dissenyada per uns tres-cents alumnes i des del primer moment es pensà en una escola que havia de ser un internat, seguint el model educatiu imperant en l’època.
En publicacions posteriors s’afirma que l’arquitecte de l’obra fou Enric Sagnier, arquitecte modernista que fou el més prolífic en la seva generació, autor entre d’altres del Temple del Sagrat Cor del Tibidabo, de l’església parroquial de Sant Joan d’Horta o del Patronat Ribas, per nomenar alguns dels més propers.
Façana de l'escola als anys 60 del segle XX. Foto propietat del "Col·legi Salesià Sant Joan Bosco". |
Es sap que va tenir una relació estreta amb el Salesians i per tant entra en el possible que intervingués o col·laborés d’alguna manera en la planificació de l’edifici, provablement se li pot atribuir el disseny de la façana.
A mitjans de 1.936 estava acabat tot el cos paral·lel a la carretera. Pel que fa al cos central sols estaven acabats els baixos, amb unes amples columnes, i uns altres on es troben els menjadors i les cuines. A sobre de tots aquests baixos hi havia un immens terrat.
L’inici de la Guerra Civil va impedir que les obres acabessin en els terminis establerts, que estava previst per a principis de 1937, però evidentment no va ser així i donades les circumstàncies del moment , el procés es retardà tres anys.
Un edific tan gran i a les afores de Barcelona podia tenir moltes utilitats en temps de guerra. Quan esclatà la guerra en 1936 l’edifici fou immediatament decomissat per la Generalitat de Catalunya, que hi va fer algunes obres i va instal·lar la porta d’entrada i fins i tot establí el sistema de calefacció, volien aprofitar les possibilitats que donava l’edifici.
Entre 1936-1937 s’hi va ubicar una llar d’infància anomenada Joaquín Costa, en memòria del polític i economista regeneracionista de principis de segle, que depenia de la Generalitat. Deu educadors es van encarregar d’atendre nens que havien quedat en condicions difícils a l’inici del conflicte bèl·lic, en foren atesos més de cent entre els quatre i dotze anys.
Més tard (1938-1939) es va convertir en un Hospital de Sang, en el moment en el que es produïa l’exili cap a la frontera Els Hospitals de Sang eren uns hospitals provisionals que s’establien en el llocs adequats i propers als esdeveniments bèl·lics amb l’objectiu de rebre de una manera immediata els ferits del front.
Un cop ocupada Barcelona per les tropes del General Franco, el gener de 1939, durant uns dies s’hi van establir militars alemanys de la Legió Cóndor (2), aquest fou un fet transitori però.
Segons fonts fiables, malgrat no existeix documentació al respecte sinó el testimoni de persones que hi van estar presoneres, durant 1939 i per un temps indeterminat, l’escola fou utilitzada com camp de concentració. Així tenim el testimoni de Miguel Morera soldat republicà, que desprès de passar per altres camps i un cop acabada la guerra digué «que no era pas millor el col·legi dels Salesians d’Horta transformat en camp de concentració». Antoni Quintana apunta que el Colegi dels Salesians l'anomenaven el Camp de Sant Jordi i allà estaven ubicades des oficines del Camp de Concentració, donat l'edifici estava estava en millors condicions que l'edifici de la caserna Macià. Ramon Planta, que visqué tres anys a Can Marcet dedicat al servei de la família-Marcet Planàs, també assegura que ho fou.
El període de guerra havia causat diversos desperfectes i danys en l’edifici que calia reparar i a més calia finalitzar les obres de la part que havia quedar pendent. A la fi d’aconseguir els recursos necessaris per fer front a les obres de reparació, es va vendre una part del terreny i de les edificacions del recinte. Fou comprat per les monges salesses per convertir-lo en monestir i residència com també que també van comprar la torre de Can Marcet.
Més a l’oest hi havia una torrentera relacionada hidrogràficament amb el torrent de Cortada i que formava part de l’estructura de l’escola, a la que no se li donava cap utilitat, hores d’ara ja s’han recuperat i són de gran utilitat per al centre.
Vista general del Col·legi Salecià i de la Torre Marcet , anys 40. Propietat del "Col·legi Salesià Sant Joan Bosco". |
Un cop acabades les reparacions fou a finals de 1940 quan es convertí definitivament en escola i s’iniciaren les classes. El 24 de setembre d’aquest any, festivitat de la patrona de Barcelona, la Mare de Déu de la Mercè, s’obria una escola petita, sense cap reconeixement oficial però en un gran edifici de les afores de Barcelona i concebuda com una gran escola.
Foto de la inauguració del curs 1940-1941 propietat del "Col·legi Salesià Sant Joan Bosco". |
Moment d’una gran violència política i una forta repressió a Catalunya, Pocs dies desprès de la inauguració de l’escola fou afusellat al castell de Montjuïc el President de la Generalitat Lluís Companys (15 d’octubre de 1940).
La postguerra fou molt llarga la gent passava privacions i misèria per aquesta raó el principis de l’escola foren molt austers i simples en mitjans i formes. «Hom pot recordar els grans dormitoris inhòspits moltes de les finestres per falta de vidres es cobrien amb paper o cartró», segons recorda un alumne de l’època. Això no passava només a l’escola sinó a tota la ciutat, a tot el país.
Dormitoris i class . Fotos dels anys 40 propietat del "Col·legi Salesià Sant Joan Bosco". |
El curs 1940-1941 comptada amb un centener d’alumnes tots ells del sexe masculí, La coeducació no arribà fins 1975 amb les primeres noies que s’incorporen per estudiar COU. Anys desprès en 1985 el P. Inspector Salesià amb el seu Consell aprovava la coeducació en totes les etapes de l’escola.
L’escola s’estableix des del primer moment com casa Salesiana, amb una comunitat de membres que s’ocupaven dels càrrecs de direcció i administració i des del primer any fou també un internat. Els alumnes vivien i estudiaven a l’escola amb un règim de visites i de sortides del centre molt limitat i molt estricte que anirà evolucionant amb els anys. Les conseqüències de la Guerra Civil la dictadura i la repressió, el nacionalcatolicisme van fer que els anys quaranta fossin un temps grisos, freds plens de misèria i de repressió per tot el país.
L'escola Salesiana la llarg dels anys |
Aquests foren els inicis de l’escola Salesiana d’Horta, evidentment amb el pas del temps s’han superat amb escreix els entrebancs de l’època de la seva creació. Actualment és una escola mixta amb més de 1400 alumnes que quan acaben les classes tornen a les seves llars, una escola que va celebrar els seus 75 anys d’èxistència el 2015 i a la que encara li queda un gran recorregut per fer.
(0) Marcelino Olaechea Loizaga (Baracaldo, 9 de enero de 1888-Valencia, 21 de octubre de 1972) fue un religioso salesiano español. Fue obispo de Pamplona durante la Guerra Civil y la posguerra (1935-1946) y más tarde arzobispo de Valencia hasta su retiro en 1966. (de Vikipedia)
(1) Joaquín Costa Martínez (Monzón, Huesca, 14 de septiembre de 1846-Graus, Huesca 8 de febrero de 1911) fue un político, jurista, economista e historiador español, el mayor representante del movimiento intelectual decimonónico conocido como regeneracionismo, con sus conocidos lemas «escuela y despensa» y «doble llave al sepulcro del Cid para que no vuelva a cabalgar». (de Viquipèdia)
(2) La Legió Cóndor fou el nom que va rebre la força d'intervenció aèria que l’Alemanya Nazi envià en ajuda de les forces del general Franco per lluitar a la Guerra Civil Espanyola. (de Viquipèdia).
Fonts d’informació: Revista Fem Camí, número especial per commemorar el setanta cinquè aniversari de la creació de l’escola Salesiana d’Horta, (nº 24 juny 2016). Història de l’Escola Salesiana escrita per Santi Oliveras Prat. Agraïda a Miquel Armengol per facilitar-me la revista en qüestió.
Esre artículo es un despropósito.
ResponEliminaEscribir de historia sin ser historiador, desconociendo cuestiones básicas en la metodología de trabajo, es muy poco serio y escasamene creíble.
No entiendo como el Ajuntament de Barcelona promociona este blog, o quizás mandando la señora Ada Colau todo se entiende.
Benvolgut amic, en primer terme si ha de deixar una crítica, que en te tot el dret, el que ha de fer és deixar el seu nom, diu poc de la persona que deixa una crítica que la faci anònimament. Per altra part, per escriure aquest article vaig visitar l'escola y una persona prou important de la seva administració i amb prous coneixements sobre el tema que em va facilitar la revista de vint-i-cinquè aniversari del centre on s'hi incloïa gran part de la informació que he condensat en aquesta entrada i algunes fotografies. Per escriure una artícle com aquest, no cal ser historiadora, sols estar ben informada i saber escriure. Sobre la meva relació amb l'Ajuntament o el partit que el dirigeix, res de res, fa sis anys que escric aquest blog i la Sra. Colau encara anava de salvadora de la gent sense sostre. Abans de parlar de mi pot ser que ha de ser vostè qui s'ha d'informar bé doncs no em coneix en absolut.
ResponEliminaBenvolguda Carme,
ResponEliminatens tota la raó. Tan sols et felicito per la teva feina. Com antic alumne de l'escola i sabedor també d'una part de la història de la família Planàs puc corroborar una part dels fets que aquí ens expliques.
Ja aprofitant el meu comentari et volia demanar si la escola salesiana disposa d'informació sobre aquesta família que es pugui consultar a efectes de treballs de investigació històrica.
Gràcies i salutacions.
Jordi Sanz
Benvolgur Jordi, sgur que en deuen tenir més informació però ja saps com funcionen les institucions religioses, només diuen el que pensen que poden publicar. Intentq-ho.
ResponEliminaDe fet la informació que disposo de la família Planàs em ve d'una altra font, estic en contacte amb una besneta de Claudi Planàs.
Molt bé
ResponEliminaDoncs per citar procedència de dades manca reconecer una de les fonts principals, la besnéta.
ResponEliminaRamon Planells