Durant el siti de 1714 a la ciutat de Barcelona, els soldats que hi van intervenir ho van destruir tot al llarg dels voltants de la ciutat i la Vall d'Hebron no va ser pas una excepció. Van arrencar els ceps de les vinyes, destruir horts i saquejar cases dels camperols de la contrada els quals ho van passar molt malament.
Can Gausachs va ser un dels camperols que ho va patir de ple. Durant l'any següent no va haver manera d'aixecar el cap davant la desgràcia. Cap a 1720 el matrimoni Gausachs estava molt preocupat, tenia la casa derruida i les terres endeutades i davant la impossibilitat de sortir-ne del sot, com eren amics dels monjos de San Jerònim, els van oferior la possibilitat comprar les seves terres i convertir-se ells mateixos en arrendataris. Com els Jerònim van veure que la finca els quedava a prop de la seva finca de las Torre Jussana, els va interessar i se van comprar les terres. Van firmar el protocol de compra el 14 de juny de 1722.
D'aquesta manera, Can Gausachs es va convertir en la Granja vella dels Jerònims de la Vall d'Hebron.
El nucli central estava on fins 1992 va estar la casa del colon i els monjos van invertir il´lusió i diners en millorar la finca, es van plantar arbres, raïm blat, sigrons, mongete fabes etc, que eren els productes amb els quals els colons Gausachs pagaven en concepte de delme als monjos. Així l'antiga casa Gausach va entrar en la política d'explotació agrícol.la que duia a terme el monastir.
Can Gausachs va ser un dels camperols que ho va patir de ple. Durant l'any següent no va haver manera d'aixecar el cap davant la desgràcia. Cap a 1720 el matrimoni Gausachs estava molt preocupat, tenia la casa derruida i les terres endeutades i davant la impossibilitat de sortir-ne del sot, com eren amics dels monjos de San Jerònim, els van oferior la possibilitat comprar les seves terres i convertir-se ells mateixos en arrendataris. Com els Jerònim van veure que la finca els quedava a prop de la seva finca de las Torre Jussana, els va interessar i se van comprar les terres. Van firmar el protocol de compra el 14 de juny de 1722.
D'aquesta manera, Can Gausachs es va convertir en la Granja vella dels Jerònims de la Vall d'Hebron.
El nucli central estava on fins 1992 va estar la casa del colon i els monjos van invertir il´lusió i diners en millorar la finca, es van plantar arbres, raïm blat, sigrons, mongete fabes etc, que eren els productes amb els quals els colons Gausachs pagaven en concepte de delme als monjos. Així l'antiga casa Gausach va entrar en la política d'explotació agrícol.la que duia a terme el monastir.
La Granja Vella abans de ser convertida en torre senyorial |
Els monjos ja propietaris de moltes de les terres del voltant, es veien impotents per gestionar´les. En en 1796 la caseta dels Gausachs estava ja en molt mal estat i no els monjos ni els mateixos arrendataris tenien diners per arreglar-la , així que van optar per reunir les terres de la Granja Vella, les de Torre Jussana i d'altres que havien adquirit i vendre-les. En total un conjunto de 24 nectàries i amb els diners que obtenguessin es dedicarien a tenir cura preferentment a les terres de la Granja Nova.
Però vendre tantes terres no era pas fàcil, cap camperol de la contrada les podia adquirir així que la van vendre a burgesos de la ciutat de Barcelona i va passar a ser una mansió campestre de luxe, un espai de refinament artístic i sensual a mans de Josep Milà de la Roca en 1798.
La família de Josep Milà tenia el seu lloc entre els nivells alts de la burgesia barcelonina de finals del segle XVIII i de tot el segle XIX i es va aplicar amb amb il´lusió a la renovacióde les terres, va obrir mines d'aigua, traçar camins, sense perdre les antigues arrels monàstiques i rurals però va morir molt aviat, al cap de cinc anys en 1803.
Bernat Bransí, propietari de gran extensió de terra i del mas conegut com Can Bransí, designat pel propi Ajuntament per respondre al Cuestionario Zamaroa, per ser una gran coneixedor de la contrada, a principis de segle XIX donava notícia de la torre de defensa, coneguda com torre Jussana, que formava part d'una propietat veïna, l'anteriorment nomenada Granja Vella , que aleshores pertanyia al Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron.
Fou expropiada per les lleis de Mendizábal de 1836-1837, així que venen la finca a Joaquim Milà de la Roca i Serra, comerciant de Vilanova i la Geltrú qui la va fer arreglar. Els seu fill Josep Joaquim de la Roca y Maynars hi va fer construir unes basses, plantà vinya i posà en marxa els cups. Més tard hagué de vendre la finca a Isidre Anglada i Marquès fill d'un altre comerciant de Vilanova i la Geltrú, gent amb moltes possessions a Cuba.
Isidre Anglada, relacionat amb Martí Pujades corredor de Sa Majestat, un dia anà a a gestionar un contracte, aleshores Teresa Codolar, cunyada d'en Martí com plovia li va oferir un paraigua i, així és com es conegueren i casaren.
Isidre Angrada portà la finca al seu màxim esplendor i la transformà en un lloc aristocràtic. El 17 de marc de 1828, va rebre la visita de Ferran VII i de la seva esposa Maria Josefa Amàlia.
En Mori Anglada , com el matrimoni no havia tingut cap fill, va passar en herència a la família de Martí Pujades, en la persona de Joaquim Martí i Codolar, el qual va engrandir la finca i va fer construir la bassa quadrada i el camí de les oliveres
Convertida ja en casa dels Anglada |
L'edifici convertit ja en Palau dels Martí-Codolar |
Lluís, fill d'en Joaquím Martí-Codolar i de Ma. Àngels Gelabert va demanar a la reina Regent Ma. Cristina, que l'autoritzés a ell i a la seva germana Joaquima i també als seus descendents a agregar al primer cognom el segon, el que li fou concedit el 23 de novembre de 1886.
La Finca Martí Codolar, la Granja Vella, és des del segle XV, un indret històric de la ciutat de Barcelona i ha estat al llarg dels anys habitada per pagesos, monjos jerònims, frares i burgesos-comerciants, aquests últims la van embellir en convertir-la en residència estiuenca. Per això, Martí-Codolar encara te la sort de conservar en part l’enginy ancestral de la masia catalana, l’aureola mística del monestir i l'encís d’una mansió senyorívola.
Potser la feliç confluència d’aquests tres elements és la raó secreta de la seducció que Martí-Codolar segueix exercint sobre la gent.
Situada a la Vall Hebron, l'enorme finca estava en principi dedicada a l’agricultura i la ramaderia.
Els Martí Codolar van ser els darrers propietaris de la Granja Vella, abans d’ells havia estat propietat dels Milà de la Roca (1798) que la van vendre a Isidre Inglada (1824). Aquest la deixà en herència als seus nebots. L’indret era una antiga propietat dels frares jerònims i retornaria a mans religioses quan la família Martí-Codolar la va cedir als salesians (1946).
El palauet està envoltat d’uns esplèndids jardins carregats d’història. Van ser visitats pel rei Ferran VII (1828), tal com ho recorda una escultura, els va cantar Eduardo Marquina (1923) i els va pintar Santiago Rusiñol (1925-1930).
De l’interior del palauet, cal destacar-ne una sala situada a la planta baixa que era el despatx del senyor Martí-Colodar. Impressiona la xemeneia monumental i una porta de ferro que amaga un antic forn. Com el sr. Marti va ser un comerciant de bestiar, es troben en la finca molts detalls al·lusius com la maneta d'una de les portes que és la pota d'un au.
També resulta interessant l'hivernacle. Aquí podem veure una foto antiga i una d'actual, sense els vidres de colors que cobrien l’estructura metàl•lica, que els anys 1892 i 1902 va acollir els convits de casament dels fills del senyor Martí-Codolar.
Finalment ens cal esmentar que en la façana de la casa, sota l'escut de la família i en la balconada central, es pot admirar la cara esculpida de la esposa del sr. Martí, Consol Pasqual de Bofarull.
Pel que fa a elements de la finca que ja han desaparegut, podem mostrar una imatge del gran llac on descansaven els cignes. En Jesús Marial ens relata que amb les Olimpíades de Barcelona es va expropiar una part de la finca i amb aquesta actuació el llac es va suprimir. Ens podem imaginar com era d’enorme l’extensió de la finca! Si ara ja ens sembla immensa...
Lluís Martí-Codolar y Gelabert va ser un home important, va fer bons i mals negocis. Li agradaven molt els animals exòtics i es va gastar un a fortuna creant el seu propi zoo dins la seva finca on encara avui es poden visitar les restes de les gàbies buides i els abeuradors on vivien els animals. .
Quan el Sr. Martí Codolar es va arruïnar, va vendre 163 animals (41 mamífers, 120 aus i 2 rèptils). L’Ajuntament oferia 30.000 pessetes. A l’abril del 1892 es produïa la compra i el dia de la Mercè d’aquell any obria les portes a la Ciutadella el primer parc zoològic de la ciutat. L'estrella era un elefant que quan era petit li van posar el nom de Baby, es va passar 10 anys a la finca del sr. Martí-Codolar, al Zoo va arribar a ser conegut amb el nom de l'Avi. Els seus ossos es conserven en el Museu de Zoologia de la ciutat.
- Fonts informatives : Llibre MARTI-CODOLAR una obra social de la burgesia" de Ramón Alberdí i Rafael Casanovas, "EL QUE HA ESTAT I ÉS HORTA" de Desideri Díez i Quijano.
molt bonic, aixo no es res de res comparat amb altres coses com la sagrada familia etc....
ResponEliminaque estas parlan es per a mi la mes bonica del mon ya quisieras vivir tu en aquesta finca
ResponEliminano es tracte de comprar sinó de conèixer tot el que tenim a la ciutat
ResponEliminaEs una pasada.
ResponEliminaPosiblemente en la ciudad, no hay
Mejor lugar para disfrutar de la naturaleza.
Ederrena.
Nosaltres ho hem viscut desde el club juvenil als anys setanta.... amb els Salesians....una vivència inoblidable. Al recordar-lo en venen records entranyables.....
ResponElimina