CASAL FEDERAL DEL GUINARDÓ

Valentí Escardívol Soler, va comprar el terreny  on posteriorment es va edificar el casal al sr. Alejandro Condó Queldrà el 4.9.1920, qui a l'hora l'havia comprat a Pere Borràs Suñol el l6.4.1898, donant-se l'avinentesa que de l'operació en dóna fe el notari Joaquim Volart que va ser el mateix que va tramitar els papers de la compra del Mas Guinardó per part de Salvador Riera.

Valentí Escardívol Soler, que era un senyor d'idees republicanes i progressistes per l'època,  hi va fer construir a més de l'edifici del Casal,  la casa on hi va viure el seu fill Valentí Escardívol Porqueras i la seva família.

Casa dels Escardívol i el casal al costat
en els anys 70, poc abans no fos enderrocat

Així doncs, l'edifici del Casal es va construir entre els anys 1920 i 1923.

Dia de la inauguració del Casal l'any 1923

L'edifici del que desprès seria el Casal Federal propietat del sr. Escarídvol Soler, va ser llogat en primera instància per constituir el Casal Instructiu i Recreatiu del  Guinardó  i  es va inaugurar l'any 1923. A finals de 1930 el local passa a mans d'Acció Catalana i a mitjans de 1931,  el controlà ja definitivament Esquerra Republicana de Catalunya.

Per tots aquest canvis, en la revista la Rambla del Guinardó de 1931, la gent  del Casal era considerada d'oportunista, opinió que es divulgava en  el Butlletí del Mas Guinardó,  que en el  núm 14 assenyalava

“El nostre veí el Casal Federal ha fet un nou traspàs. Avui formen a les files d'esquerra republicana de Catalunya, clar com és el sol que més escalfa!.

El motiu de tot plegat eren les diferències polítiques de l'època, ja que la gent del Mas Guinardó representava a la societat més conservadora del barri,  d'ideologia propera a Lerroux, qui de fet hi va  estar algun cop personalment  fent algun dels seus mitins incendiaris..

El local del Casal Federal estava situat a l'avinguda  Mare de Déu de Montserrat (aleshores Dos Rius), cantonada  amb Sales i Ferrer ( en l'època C. de l'Havana)  i  va restar dempeus fins 1974, que el van enderrocar per  construir-hi pisos on escara hi viuen els nets i besnéts dels Escardívol.

Enderrocament del Casal Federal en 1974

Desprès de la guerra ja res no va continuar igual, degut  a les activitats polítiques  d'esquerres que s'hi havien  dut a terme abans o durant el conflicte bèl·lic, el local va ser embargat pels vencedors i durant dos anys s'hi va instal·lar-s'hi  la Falange.  Anys desprès el local es convertí en una fusteria.

Com ja s'ha indicat més amunt, en el mateix solar, del Casal, hi va haver un bar que regentava  la família Escardívol, amb el nom de DOS RIUS, que era l'antic nom d'un tram de l'avinguda  Mare de Déu de Montserrat, concretament el que anava des de l'antic c. Fonògraf (avui Gènova), fins la ctra d'Horta. Quan van tancar el bar, en el mateix establiment es va instal·lar una ferreteria,  el titular de la qual ja va ser el gendre del Sr. Valentí Escardívol Porqueres.

Terrassa del bar DOS-RIUS

Com a prova de la importància del local en l'època anterior a la guerra civil  cal destacar-ne que el propi Macià va visitar el Casal el 26 de juny de 1932, acompanyat d'altres autoritats del moment.

Durant l'etapa de la Guerra Civil  i els primers anys de la postguerra, el Casal  va servir de refugi  a persones perseguides pel règim i també per algunes monges  de Sta. Isabel d'Aragó.  En acabar la guerra,  el fet d'haver contribuït  a salvar la vida de persones  relacionades amb l'església,  va ser utilitzat com un aval per salvar la vida de Valentí Escardívol  Porqueres, a qui algú va delatar com afí a les forces que van perdre la guerra,  motiu pel qual el nou règim el volia afusellar,  com a tantes altres  persones que van ser  executades sense cap altre motiu que el de mantenir determinades idees polítiques.

En efecte, el sr. Escardívol va estar empresonat durant uns mesos en la presó provincial del Poble Nou, on s'hi va passar un temps. Tanmateix però, la seva dona va aconseguir avals de l'església, que encara  conserva la seva filla Isabel,  en els quals es donava fe que gràcies al Sr. Escardívol Porqueres es van poder salvar diverses persones de l'església que podien considerar-se afines al  "Régimen".

Milicians i milicianes fotografiats a la porta del Casal,
al costat de la Maria i la Isabel Escardívol veïnes del Casal.

En quan al paper polític que va tenir el Casal durant la Guerra Civil i la postguerra , escriu na Lourdes Escardívol cosina de la Maria i la Isabel Escardívol (aquesta última encara viu), en el seu bloc reivindicatiu de la memòria històrica THEMIS , a rel de la mort de la Maria Escardívol.

“Avui, però, i mentre escrivia aquest article, una noticia m’ha deixat corglaçada:

m’acaben de dir que s’ha la mort la Maria, la meva cosina. Feia anys que no la veia,

però darrerament, i gràcies a l’exposició que hem fet sobre la història d’ERC a Sant Boi,

vaig tornar a recuperar la relació amb el seu entorn familiar, tot i que no directament

amb ella perquè ja estava molt malalta. Ja havia decidit que, tan bon punt tingués un

moment lliure enmig de tanta feina, l’aniria a veure, i alhora que aprofitaria per tornar-los

el valuós material que m’havien deixat per a l’exposició, li demanaria que m’ajudés

a reconstruir molts moments, molts buits, perquè tenia moltes preguntes per fer-li. El

munt de vivències que de ben segur ens podia transmetre, havent viscut com va viure

durant la II República i els anys de Guerra Civil al Casal Federal de Guinardó, adscrit a

Esquerra Republicana de Catalunya, representava una font d’informació d’un interès

històric incalculable.

Però, una vegada més, hem fet tard. Estem fent tard, estem perdent la possibilitat de

recuperar moltes històries, d’escoltar moltes veus, de tornar-los la dignitat robada. No

podem permetre’ns de renunciar als testimonis orals, perquè representen un complement

indispensable de la recuperació de documents o de fotografies.

Hem de posar fil a l’agulla, i per això, aprofito aquestes ratlles per fer una crida a tots

aquells que ens pugueu ajudar en aquesta aventura. Les vostres aportacions, siguin

quines siguin, ens seran molt útils. Perquè no volem ser còmplices de l’oblit. 

Esperem que la pròpia família Escardívol , pugui algun dia omplir aquests vuits històrics del  que parla Lourdes Escardívol, ja que última generació de persones que van sobreviure a la guerra civil són ja molt grans.

La miliciana Maria de les Trenes al Casal Federal amb 
el cap dels Mossos d'Esquadra Enric Pérez i Farràs,
sobre 1938 . Foto del Fons Escardívol

*Informació aconseguida gràcies al llibre de Josep Ma. Huertas i F. Fabre TOTS ELS BARRIS DE BARCELONA", i de veïns del barri i  fotos i documents cedits per la pròpia família  Escardívol .