DADES HISTÒRIQUES DE L’ ESGLÉSIA DE SANT JOAQUIM
L'església de Sant Joaquim, es va fundar el 2 de desembre de 1901 pel Pare Roldós, quan era Bisbe de Barcelona el Cardenal CASAÑAS.
En 1902 es va inaugurar la cripta que va quedar oberta als feligresos
En 1902 es va inaugurar la cripta que va quedar oberta als feligresos
Els frares van arribar a Barcelona i van demanar permís al Bisbat per a poder fundar el seu convent a Barcelona, concretament al Guinardó el 1901, un barri obrer i agrícola. Aquest fet va propiciar que s'escollís com patró de l'església del convent a Sant Joaquim.
El Pare Roldós i d'altres frares |
La capella rudimentària es va obrir per primera vegada als feligresos en 1902.
En 1907 es posa la primera campana de 112 kilos, que fou pagada i apadrinada per Salvador Riera i la seva esposa Cecília Estapé de Riera.
En 1907 es posa la primera campana de 112 kilos, que fou pagada i apadrinada per Salvador Riera i la seva esposa Cecília Estapé de Riera.
Els treballs principal de construcció però, no es van realitzar fins 1908, però es van interrompre per culpa dels fets tràgics de 1909, quan fou saquejada i parcialment derruïda per les masses revolucionàries en la Setmana Tràgica de Barcelona.
Com va quedar el convent desprès de la crema de 1909 |
El 24 de març de 1916 es beneeix i s’inaugura el campanar, algunes campanes i el rellotge de la façana de l’església.
El 8 de setembre de 1917 , es va inaugurar ja definitivament tot l'edifici, amb campanar i rellotge i es beneeix solemnement l’església dedicada a Sant Joaquim, patró del barri i també com a homenatge al Papa d’aquell moment: LLEÓ XIII . La església fa 20 metres de fondària i d'amplada, la façana és d'estil neo -romànic i l'interior és una barreja de romànic i gòtic
Foto de 1917. Foto Marin |
Foto de 1917. Foto Marin |
La cripta restaurada |
Durant la Guerra Civil en 1936, l'església va tornar a ser saquejada i cremada , com moltes altres de la ciutat de Barcelona. Tres del frares de l'església van ser assassinats, d'altres es vanamagar en cases veïnes, doms el pati dels Mínims es va bastir un refugi antibombardeigs, el corredor del qual anava fins el carrer de la Garrotja. Actualment no sabem en quin estat està, els monjos el fan servir per guardar andròmines.
Després de la guerra el Mínims varen reconstruir el convent.
.
El 20 de juny de 1924, Josep Maria Escrivà de Balaguer va visitar Barcelona per primer cop i es va allotjar al Convent del Pares Mínims al Guinardó, carrer de l'Oblit
Com anècdota remarcable de la història dels convent, cal assenyalar que Josep Maria Escrivà de Balaguer, fundador de l'Opus Dei, hi va viure en el Convent dels Pares Mínims durant uns dies, segurament per un assumpte personal. Tota la informació de què disposem es redueix al contingut del telegrama enviat des de Barcelona i que el sr. Escrivà duia sempre a la seva butxaca : Di si estás bien por telégrafo escribe en seguida. José Escrivá. Tampoc sabem quants dies hi passà a la ciutat comtal.
Escrivà de Balaguer en 1924 |
El Convent dels Mínims en l'actualitat. Foto BCN.cat |
.
- Dades informatives : Butlletí dels Mínims commemorant els 50 de la mort del Pare Roldós. Notícies històriques de L'Opus Dei.
La foto antiga no és una recreació; és real i correspon a l'estat de l'església i convent abans de la guerra civil.
ResponEliminaGràcies, així ho faré constar.
ResponEliminaAixò ha donat una gran alegria a una noia que és de Paola (Italia) fa un erasmus a la UPF de Barcelona. Actualment viu amb la seva família a Roma vora la parròquia de Sant Josepmaria.
ResponEliminahttps://www.psanjosemaria.com/
ResponElimina