Quan en 1919 el mossèn Eugeni Florí va rebre l'encàrrec del Bisbe Reig de fundar una parròquia al Guinardó, com encara no hi havia edifici va estar dient missa a la capella del Mas Viladomat. La primera missa es va celebrar el 25 de gener de 1920
El mas Viladomat, aleshores era propietat de la sra. Cecília Estapé, viuda de Salvador Riera, gran propietari del barri que va donar nom a la primera plaça que s'hi va fer al peu de Mas Guinardó, també de la seva propietat.
Finalment quan mossèn Florí va disposar d'un solar a les terres del Mas Viladomat, es posà a treballar en el projecte i a l'abril del mateix any es planta ja la primera pedra de l'església però, aquestes obres es van haver d''interrompre perquè la companyia d'aigües "Dos Rius" denuncia que pel solar hi passa una mina d'aigua de la seva propietat.
Com la capella del Mas Viladomat quedava allunyada del centre del barri, mentrestant es va construir una església provisional en un dels extrems del solar destinat al futur temple, reflectit el la primera foto d'aquest artícle, que no estava afectat pel litigi que es mantenia amb la companyia d'aigües Dos Rius.. Aquesta capella s'inaugura el 22 d'agost de 1920.
Amb la companyia d'aigües s'arribà finalment a l'acord que els fonaments de l'edifici respectaran la mina i, en contrapartida, la companyia es compromet a subministrar gratuïtament i a perpetuïtat 500 litres d'aigua diaris.
Aquest mateix any l'Associació Montserratina del Guinardó va oferir a la parròquia la campana "MARIA ANGELA", comprada amb el que es va obtenir d'una vetllada literària-musical de l'esmentada associació. L'ofrena tingué lloc el 29 de juliol de 1923.
Reiniciades les obres, s'inauguren la cripta i la casa rectoral, a mitjans de 1924.
L'any 1928, tot veient com la demografia del barri creixia, es decideix ampliar el projecte original. Les obres queden però interrompudes per la rebel·lió militar i no és fins al 1945, en complir-se els 25 anys del seu inici, que s'acaba i inaugura la nau central del temple.
Falta encara construir el creuer, l'absis i la capella del Santíssim.
En 1936 la Cripta de la nova església va ser cremada juntament amb totes les imatges i arxiu parroquial que hi contenia. La campana de l'església va desaparèixer, com moltes de les altres esglésies de Barcelona per a fer municions.
En 1938, en plena intervenció anarquista, segons explica Josep Puy en el llibre que va editar la parròquia en la celebració del 75è aniversari de la seva inauguració "la primera vegada que vaig veure a mossèn Eugeni va ser quan un automòbil amb gent armada va enfilar el carrer Bisbal i el mossèn fou detingut junt amb el seu vicari Ms. Martí, vestits tots dos de carrer, sense sotana i el col·locaven davant la font de la plaça de Salvador Riera i a pocs metres, s'arrengleraren 4 o 5 homes amb arma llarga a punt de rebre l'ordre de foc, es trobaren amb tot de dones i criatures rodejant els dos sacerdots i un tal sr. Navarro, dirigint-se a qui manava la colla, intentà salvar aquelles vides. Ho aconseguí i s'endugueren llavors als tres carrer Bisbal amunt, vers a l'avinguda Mare de Déu de Montserrat que poc desprès fou anomenada Av. de Francisco Ascaso. El sr. Navarro tornà a casa i els altres dos s'hagueren d'amagar".
En acabar la guerra es van reparar els danys principals de la Cripta i es va obrir de nou al culte, En abril de 1940, la família Renom va fer ofrena d'una nova imatge de la Moreneta, que es la que actualment es conserva en el Temple, tot i que aquesta versió no coincideix amb la versió de la família Renom que assegura que, avisats per un veí de la possibilitat que la imatge fou destruïda pels anarquistes, van anar a cercar-la i la van amagar al pou d'aigua de casa seva.
En 1936 la Cripta de la nova església va ser cremada juntament amb totes les imatges i arxiu parroquial que hi contenia. La campana de l'església va desaparèixer, com moltes de les altres esglésies de Barcelona per a fer municions.
En 1938, en plena intervenció anarquista, segons explica Josep Puy en el llibre que va editar la parròquia en la celebració del 75è aniversari de la seva inauguració "la primera vegada que vaig veure a mossèn Eugeni va ser quan un automòbil amb gent armada va enfilar el carrer Bisbal i el mossèn fou detingut junt amb el seu vicari Ms. Martí, vestits tots dos de carrer, sense sotana i el col·locaven davant la font de la plaça de Salvador Riera i a pocs metres, s'arrengleraren 4 o 5 homes amb arma llarga a punt de rebre l'ordre de foc, es trobaren amb tot de dones i criatures rodejant els dos sacerdots i un tal sr. Navarro, dirigint-se a qui manava la colla, intentà salvar aquelles vides. Ho aconseguí i s'endugueren llavors als tres carrer Bisbal amunt, vers a l'avinguda Mare de Déu de Montserrat que poc desprès fou anomenada Av. de Francisco Ascaso. El sr. Navarro tornà a casa i els altres dos s'hagueren d'amagar".
En acabar la guerra es van reparar els danys principals de la Cripta i es va obrir de nou al culte, En abril de 1940, la família Renom va fer ofrena d'una nova imatge de la Moreneta, que es la que actualment es conserva en el Temple, tot i que aquesta versió no coincideix amb la versió de la família Renom que assegura que, avisats per un veí de la possibilitat que la imatge fou destruïda pels anarquistes, van anar a cercar-la i la van amagar al pou d'aigua de casa seva.
 |
| Trasllat de la Moreneta de Can Renom fins a l'església |
Com tornaven a estar sense campana, es va celebrar una altre vetllada literària al Mas Guinardó per mirar d'aconseguir diners per comprar-ne una de nova (la primera campana es va finançar de la mateixa manera 25 anys abans). A la nova campana li van posar el nom de "MARIA TERESA", va ser lliurada a la parròquia el 29.6.1941 i els padrins van ser Narcís Renom i Beguñà i Maria Renom de Sàrrias.
En l'any 1945, Mossèn Florí per celebrar el 25è aniversari de la parròquia va escriure un petit llibre commemoratiu que contenia petits dibuixos com els que seguidament es reprodueixen i on a més va haver d'incloure al·lusions als anys de la “Victòria”, ja que si no era així podia tenir problemes amb el règim.
A l'entorn de la parròquia es movien en 1942 l'Agrupació Catòlica Montserratina, el Grup excursionista Montserrat, el “cuadro escénico”, l'escola nocturna per a obrers i obreres – per separat – és clar, cursets i conferències de cultura religiosa per a homes i joves, tan reaccionaris que ara farien riure als capellans pre-conciliars i les activitats habituals de l'Acció Catòlica.
Totes aquestes activitats es duien a terme a la primitiva cripta de la parròquia, feta en 1920 i abandonada ençà que el nou temple construït a sobre, va entrar-hi en servei.
El campanar en 1973 encara era a mig fer, tal com es pot veure en la foto de més amunt, malgrat la intensa activitat portada a terme d'ençà de la guerra per la Junta d'Obres. El 1949 es porta a terme la remodelació de l'entrada a la cripta convertida en sala d'actes i l'any següent s'inicia la reconversió definitiva dels baixos de la parròquia en el conjunt de locals que avui serveix per a un nombre considerable d'activitats. La Sala d'actes reformada els anys seixanta, va restar clausurada durant uns mesos entre 1974 a 1975 pel governador civil de Barcelona, quan la feia servir la nova Associació de Veïns per als seus actes culturals.
En 1950 comencen a formar-se el PEM (Penya Esportiva Montserrat), com a secció d'Esports del Cercle Catòlic i l'Agrupació escolta Mossén Cinto Verdaguer.
El local que ocupaven els escoltes als baixos de la parròquia fou incendiat en 1957 per mans anònimes. Es va perdre tot el material i la parròquia va facilitar un nou local a Varsòvia-Telègraf, on actualment s'aixeca l'escola especial Mare de Déu .Montserrat. Era aleshores una barraca amb més rates que mestres que deia prou de la precarietat amb que es movien els grups de jovent.
De fet el temple iniciat en 1930, es va donar per acabat quan es va construir la torre del campanar en la primera dècada del segle XXI . S'ha realitzat en base d'una estructura de ferro prou controvertida, donat que el seu disseny no té res a veure amb l'antiga construcció de pedra vermellosa, típica de l'època en que es va realitzar l'obra.
Mossèn Florí Primer Rector de la Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, va morir el 7 de desembre de 1963
Mossèn Florí Primer Rector de la Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, va morir el 7 de desembre de 1963
Finalment i anecdòtica, cal afegir que l'actual Bisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach , va desenvolupar la seva activitat pastoral en la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, entre 1967 i 1973
* NOTA - Informació aconseguida mitjançant el llibre de Josep Maria Huertas Claveria "Tots el Barris de Barcelona", de la Web de la mateixa parròquia i de veïns del barri de tota la vida.
continuació:
ResponEliminaEn tornar la normalitat a la vida obrera, fou de Ió primer que és portà a cap en el Palau Episcopal la creació d'aquesta Tinencia i el nomenament d'un capellà Tinent que tingués cura de.la nova feligresia.
El 16 de Gener de 1920 era signat el nomenament de Tinent a favor del que actualment exerceix la cura d'ànimes d'aquesta Tinencia parroquial (Mn. Florí).
Degut al mateix trasbals de coses no fou possible bastir un local apropiat per al culte, i per ço que interinament Ja Sra. Cecília Estapé, vídua de Riera, propietaria de la Torre Viladomat, cedí la Capella adossada a la Torre, que s’arranjà com pogué per tal de funcionar ja definitivament desde el dia 20 de Gener de 1920.
Per bé que el canonge Auguet no deixava d'intervenir molt assíduament en tot lo que és referia al desenrotllament de la vida de la Tinencia, ·volgué reunir novament a la Junta que ja actuava, per a·fer la presentació oficial del Tinent que s'encarregava d'aquesta obra, i al efecte, en la mateixa Torre Viladomat tingué lloc l'acte el dia 2 de Febrer del mateix any, en el que , ademés de la Junta, hi assistiren altres persones de relleu que s'associaven al acte i prometíeu aportar tot el seu esforç moral i material a l'empresa que tan de grat i amb tan bons auguris s'iniciava.
Mentrestant s'anaven colectant almoines i s'esperava d'un dia al altre començar les obres del Temple, en la Capella de la Casa Viladomat, on s'exercia el culte, és feia impossible continuar-hi, perquè naturalment era insuficient.
Es començaren per aquesta raó més depressa les obres d'excavació de- fonaments, i el dia 25 d'Abril ja es col·locava la primera pedra, que fou solemnialment beneïda pel Sr. Bisbe de Vich, Dr. Muñoz, en absencia del Dr. Reig, aleshores Arquebisbe electe de Valencia. Festa de resonancia en la que hi prengueren part totes les autoritats barcelonines i un contingent notable de població que s'associa va al acte .. La premsa d'aquells díes parlà llargament d'aquesta solemnitat tan ben rebuda pel poble, influint certament· el bon acert de signar per titular d'aquesta Tinencia a la Verge de Montserrat.
Full parroquial 1924