Construcció de l'Església nova de Sant Joan d'Horta

Horta creixia i estava clar que l’esglesiola rural del poble d’Horta no era la més adequada pel moment d’eufòria urbanística que s’iniciava amb la urbanització de terres que havien estat de conreu i que s’omplien de gent benestant de Barcelona..

les terres de can Cortada es van començar a urbanitzar en 1860 i ja en 1861 va haver un primer intent de trobar un nou lloc i diners per construir-ne una de nova, El terreny el va donar Josep Oriola Cortada conte de la Vallde Marlés i senyor de la casa d’Horta, tot i així la intent no va reeixir.

Aleshores en 1884 es va demanar al bisbat per ampliar la que ja existia i malgrat aconseguir el permís, les obres no es van dur a terme, es veia més factible fer-ne una de nova.

Finalment i desprès de projectes i gestions diverses per aconseguir fons, i recuperat el solar cedit temps en darrera del propi Josep Oriola Cortada, situat a la part baixa del mateix carrer, lloc conegut com La Plana d’en Cortada (terrenys en la seva majoria del propi Josep Oriola Cortada i també en petita proporció de Josep Sanmartí i Manuel Megido), es van començar a dur a terme les primeres prospeccions.

La primera pedra, treta de l’església vella cremada durant la Setmana Tràgica, es col·locà el 24 de juny de 1905 dia de Sant Joan. L’acte es va celebrar amb tota la pompa de l’època, amb l’assistència de personalitats com Bisbe de Barcelona Caldenal Casañes, i varen signar l’acte el propi Cardenal, el rector de la parròquia Joan Ycart i la Contesa de Marlés i el seu fill primogènit Antoni, també hi van ser l’arquitecte que va fer els plànols de la nova església Ramon M. Riudor i empresaris diversos.

L’arquitecte Ramon M. Riudor, s’encarregà gratuïtament de dirigir l’obra, primer deixà coberta la la part del davant, des de la façana fins el creuer i tancà l’espai amb una pared provisional fins que les obres d’aquella part acabessin.

Frontal de l'església segons Ramon Riudor

Com l'església vella havia estat cremada durant la Setmana Tràgica de 1909, corria pressa aconseguir un espai on a dur a terme els actes litúgics. Aquesta part fou inaugurada el 16.1.1911. 

Les famílies benestants del carrer Campoamor amb les seves donacions van bastir l’interior del temple, tothom hi va contribuir d’una manera o altra a donar esplendor a la nova església d’Horta.

Nosaltres hem aconseguit còpia del plànol original del mestre Riudor i hem de dir al respecte que el resultat actual que no guarda cap semblança amb la que li volia conferir l’arquitecte. Al menys pel que fa a la imatge del temple contemplat des del carrer.

Per alguna raó que no s’explica enlloc, però que es pot arribar a deduir amb els plànols a la ma, podria donarse la circumstància que l’església tal com s'havia dissenyat  resultés massa ostentosa pel que la barriada requeria, tot i la gent de possibles que vivia a Campoamor i Salses, i van decidir prescindir de torres, elements i floricultures, circumstància que segurament no va agradar ni poc ni massa al seu arquitecte, el senyor Riudor que deuria considerar que, el que es pretenia, desvirtuava completament la seva obra i va decidir presentar la seva dimissió, al cap i a la fi ell no cobrava per la seva feina ni una pesseta i s’ho podia permetre.

l'església de costat segons plànols de Ramon. M. Riudor, Arxiu Administratiu de Barcelona

l'església de San Joan d'Horta cap els any 20.

Tot són especulacions, però si va ser així, considerem  lamentable el comportament del rector Joan Icart o qui fos el responsable del canvi, atès que els plànols tenien el seu vist-i-plau i sabia perfectament el que l’arquitecte pretenia dur a terme, una altra cosa és que els diners que costava l’obra es van disparar i es va arribar a considerar massa elevats pels diners dels que disposaven.

Així doncs, amb l’obra a mig fer, agafa la direcció Enric Sagnier gran expert en construir edificis religiosos, qui és qui finalment li va donar la imatge neogòtica que té ara mateix el temple.

Així que aprofitant la planta general que ja estava construïda, es va canviar quasi totalment i la façana, donant-li una imatge més rotunda i austera dins la grandiositat de l’edifici. La rectoria es va transformar en una estança molt més modesta però suficient perquè els capellans poguessin viure amb comoditat.

Les obres es van allargar durant anys, atès que en 1936, la nau central de l’església fou cremada pels anarquistes i el sostre i les voltes que el sostenien es va malmetre així com altres elements de l’interior del temple.

Església de Sant Joan d'Horta cremada en 1939.
Foto Autor desconegut.

Desprès de la Guerra Civil a causa de l'incendi que sofrí el temple parroquial queda en gran part destruït i només van romandre en peus els murs i la coberta. Desaparegueren una veracreu gòtica de 1531 i un relicari barroc,

Duran el conflicte l'edifici serví de dipòsit de bidons d'o'li i de benzina, la qual cosa produï la destrucció del paviment i deterior de les parets. La casa rectoral fou arrassada i amb ella l'arxiu parroquial.

El març de 1939 el rector Mn. Miquel Pujol inicià les obres de restauració continuades durants uns quans anys. Dirigí les obres l'arquitecte Ignasi Puig Boada.

En 1939 es reconstruí l'altar Major, el 1941 la capella del Santíssim i la casa rectoral i el juny de 1942 es col·locaren les campanes.

 Tot plegat es va allargar fins l’any 1980 que les obres es van donar per oficialment acabades, concretament el 24 de juny d’aquell any, en que fou inaugurada la portalada i el timpà de la façana principal, obra de l’artista Joan Torras i Viver.

Fonts informativas:

Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Barcelona.

Llibre d'en Desideri Díez "EL QUE HA ESTAT I ÉS HORTA".