CASA SERRA al carrer Salses

Postal del carrer Salses de l'època 

Els propietaris de les terres de can Cortada van demanar la urbanització de la zona sobre 1860, la terra ja no donava el necessari pel manteniment de la finca i cada vegada era més corrent  que  els burgesos de la ciutat de Barcelona, es fessin cases de finals de setmana i vacances en llocs més sans no pas la capital.

Els lloc escollits foren, Horta, el que desprès es convertiria en el Guinardó, Vallcarca, Sant Gervasi o Sarrià, als que es podia accedir més fàcilment, primer en transport arrossegats  per cavalls o mules i desprès pels primers automòbils i tramvies i autobusos.

El primer carrer del poble d’Horta que es va omplir de cases d’estiuejants fou la Rambla Cortada (Campoamor) i desprès el carrer Catalunya (Salses) i finalment Rambla Quintana que travessava les terres d’aquesta masia, la seva urbanització va començar més tard cap a 1904 i foren molts els arquitectes amb renom que les van construir i en les que van participar els reconeguts paletes del poble que eren molt apreciats.

C. Salses a principis del segle XX. foto del fons AHDHG

La vida, sobretot al carrer Catalunya (Salses), era tranquil·la i assossegada, els veïns a la tarda sortien a les portes de les seves cases al carrer proveïdes amb cadires i xerraven mentre que la canalla jugava; quan algú els volia fer una foto, tots es posaven en situació mirant a la càmera, de fet poca gent en tenia perquè eren grans i força aparatoses en l'època.

Un dels nous veïns que es va instal·lar a Horta fou Andreu Serra i Bonvehí era fill de Melcior Serra i Ribó i Maria Bonvehí. Tenia 4 germans: Camil, Adela, Emilia (casada amb Ramon Iglesias i Torres) i Maria (casada amb Josep Colomer i Tubau). 

Eren nascuts a Sant Andreu. La família tenia una casa de planta baixa al carrer de Piqué núm. 74 que en morir el pare en 1891 l'heretaren els 5 fills a parts iguals. 

L'Andreu Serra es trasllada a viure a Horta on el 1887 al carrer Rectoria nº 8, havia comprat un solar per edificar que donava al carrer Major, un altre al carrer de Sant Tomàs i un tercer per construir-hi la seva pròpia casa al carrer Salses per al que en 1900 havia demanat permís per protegir-lo amb una tanca.

Posteriorment en 1903, demanà de nou permís per construir-hi una casa torre a rasant del carrer Salses, en el cantonada amb Rectoria.

Plànol de la façana de la casa Serra - Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Barcelona

Una noia de la família Valls saltant a corda

als fons una casa Serra a mig construir.

Foto de Magí Valls 

El señor Serra era mestre d’obres i el més segur és que la casa la dissenyés ell mateix, però va donar l’oportunitat de signar els plànols a José Orobitg Serra (1) titulat en 1867, possiblement familiar de la seva mare si ens atenem al seu segon cognom, l’arquitecte municipal Bonaventura Conill Montobbio (2), va donar el vist i plau per part del Municipi, segons així consta en els documents que hem consultat.

La majoria d'bres del sr. Orobitg les va projectar a Cervera, la seva ciutat i de fet l'única modernista on consta la seva "auditoria" és la casa Serra.

Desconeixem el temps que la família  Serra va habitar la casa i el que si sabem és que després  hi va viure la família Salvà i finalment la família Escofet.

La casa era una obra d’art modernista que per desgràcia pel barri es va perdre en la dècada dels 70 quan els Escofet van decidir derruir-la i fer-hi construir pisos.

A sota us deixem amb una imatge comparativa, quina llàstima que les autoritats no tinguin unes regles més rígides sobre el que es pot derruir o no, entre ambdues imatges no hi ha pas color, la primera guanya per imaginació, per bellesa i per harmonia amb el seu l'entorn.

Comparativa

(1) Josep Orobitg Serra mestre d’obres procedent de Cervera, titulat en 1867 i la seva obra no és ni extensa i massa coneguda.

(2) Bonaventura Conill i Montobbio Barcelona 1876 - 1946 Fou unarquitecte modernista català.

Deixeble d'Antoni Gaudí va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona on es va llicenciar el 1893, i desenvolupà la seva activitat principal abans del 1910. Destaca la construcció de l'estació de Vallvidrera-superior del funicular de Vallvidrera en col·laboració amb Arnau Calvet Peyronill. També són obra seva alguns dels panteons modernistes del Cementiri de Lloret molts dels quals foren encarregats per indians. En l’aspecte pedagògic impulsà la creació d’escoles de formació professional per a obrers i auxiliar de la construcció. 

A Horta també se li atribueix la planificació de la casa Mata-Ramis, però el cert és que els plànols no van ser firmats per ell sinó per Josep Masdeu i que darrera de la seva firma segurament estava Enric Matas i Ramis que encara no disposava del títol d’arquitecte i per tant no podia firmar el projecte.

Fonts informatives :

• Jordi Sánchez, a qui dono les gràcies per la informació de la família Serra quan vivia a Sant Andreu. 
• Plànol de la casa Arxiu Administratiu de l’Ajuntament de Barcelona.
• Blog Modernisme -de Valentí Pons Tojouse
• Viquipedia.