LA CASA MATAS I RAMIS

Casa Joaquima Ramis, es desconeix l'autor.

El 30 d’agost de 1912, Joaquima Ramis Amigó, vda de Francesc Matas, amb domicili a la ciutat de Barcelona, Plaça de Santa Anna, 14, presenta davant l’Ajuntament el projecte de construcció de dues cases amb la mateixa façana, com habitatge pels seus dos fills Joaquim i Enric Matas i Ramis, al carrer del Príncep (avui Feliu i Codina). 

Ella tenia la seva casa d’estiueig entre el carrer del Vent i Martí Alsina (Aleshores c. del Nord), d’estil també modernista obra del seu fill Enric, que hores d’ara ja no existeix. Joaquima Ramis va morir l’onze de març de 1934 a l'edad de 72 anys, segons publica La Vanguardia d’aquell dia.

Els plànols de la casa que volia per als seus fills i la sol·licitud de permís d’obres està signada pel mestre d'obres Josep Masdeu, però és pràcticament segur que eren del seu fill Enric Matas que aleshores encara no disposava encara del títol d’arquitecte i per tant, no els podia signar ell mateix. Aquesta era una pràctica habitual entre arquitectes quan pel motiu que fos la seva firma no podia incloure’s, 

Evidentment també firmava els plànols l'arquitecte municipal qui es qui finalment donava el visiplau a les obres però, això no vol pas dir que la casa fos un projecte d'ell personalment, com sembla que ha entès la persona que va omplir la història de la casa al web de l'quipament municipal.

Plànols de l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Barcelona

Però, qui eren els germans Matas i Ramis?

Joaquim Matas i Ramis neix en 1884, enginyer en actiu dissenyador de projectes de l’electrificació a través de centrals hidroelèctriques fundà en 1911 l’empresa Maquinaria i material elèctric Vogel i Matas, S.A. que en l’actualitat actua sota el nom de MATAS I RAMIS, S.A., una empresa, d’altra banda, que va omplir una parcel·la significativa en la història de l’evolució del ram elèctric a Catalunya.

En La Vanguardia de 19 de novembre de 1966, es publicava un article amb el nom de “Cuando la ciudad se iluminó”, on es recordaba a les persones que foren pioneres en dotar de llum a la ciutat de Barcelona, entre els que destacava Joaquim Matas i Ramis, tot dient “ El señor Matas Ramis (Joaquin), decia «en la Barcelona ochocentista, la levita y la chistera eran prendas obligadas para las personas representativas. Como ellas se podía contemplar al señor Xifra subido en una escalera, regulando las lámparas de arco instaladas en las altas farolas de la Rambla o de la Plaza Real. En otra ocasión, se hizo atar en ia delantera de una locomotora de un tren, de San Juan de las Abadesas a Barcelona, para poder regular un arco voltaico que, con su reflector, se había instalado en la misma» .

Joaquim Martas i Ramis morí a Barcelona en 1975,

Enric matas i Ramis,
Foto Barcelona Modernista.

Enric Matas i Ramis, va néixer el 1887. Va cursar la carrera d’arquitectura aconseguint el preuat títol en 1913. Va ser arquitecte municipal del poble de Calaf i l’honorífic de la barcelonina Associació de Veïns del carrer de Petritxol, amb el que va ser distingit pel seu provat barcelonisme. (Diccionari Biogràfic JF Ràfols).

A més d’un magnífic arquitecte, Enric Matas i Ramis era bon fotògraf com ho demostren el munt de fotografies de principis de segle del aleshores poble d’Horta i també va ser un gran col·leccionista de postals. 

La Biblioteca del Museu Nacional conserva una col·lecció de 20.000 targetes postals que fou ingressada l’any 1957 gràcies al llegat d’Enric Matas i Ramis quan aquest va morir. 

Va ser un dels arquitectes modernistes més actius a Horta, les seves primeres obres les projecta per als seus familiars en aquella antiga població barcelonina. Com que en un principi encara no tenia el títol d'arquitecte ens trobem que els plànols van signats bé per l'arquitecte Josep Domènech i Mansana o bé pel mestre d'obres Josep Masdeu, com és el cas de la casa que ens ocupa.

El 1912 s’inicia la construcció de l’edifici del carrer del Príncep (avui Feliu i Codina) i Enric Matas , que no va aconseguir el títol d’arquitecte fins a 1913, va demanar al mestre d’obres Josep Masdeu que signes els plànols per ell, pràctica molt comuna al menys en l’època. Aquesta casa esdevé un dels exemples més significatius del Modernisme a la ja barriada d’Horta.

És un edifici que inclou dues cases entremitgeres, està format per planta, un primer pis i pati posterior comunicat amb el carrer Martí Alsina, les portes principals estan pel costat del carrer Príncep (avui Feliu i Codina). Destaca l’emmarcament d’obertures, sempre a base d’obra vista, el potent ràfec, protegit per teula àrab envidriada de color verd sobre el qual es disposen nombroses peces de sortida d’aigües de la coberta plana, i recolzat en cartel·les esglaonades de maó vist. L’edifici es basteix sobre un sòcol de paredat irregular. Són destacables el joc d’obertures en agrupació de sis finestres a banda i banda de l’eix de l’edifici (segons es descriu en el WEB del centre Cívic Matas i Ramis).

Entre d'altres són obra de Enric Matas i Ramís les cases de J. Ramon Estebe del carrer Mestre Dalmau de 1915

Fotos de les cases J. Ramon Estebe . Foto 1918 Fons Felip Capdevila

També són d'Enric Matas i Ramis, les cases del carrer Chapí , 62 - 64 , que són de 1930,  que podem visionar  en la foto i plànol de sota , el seu propietari era Pere Soler.

Plànols de les cases en qüestió

Cinema Montserrat 1962
foto fons Xifre.

En la seva última etapa de vida va ser l'arquitecte responsable de l'edifici del cinema Montserrat, que estava situat al número 267 de l'avinguda mare de Déu de Montserrat, inaugurat en 1952, tenia capacitat per a 783 butaques que es distribuïen en platea i anfiteatre. Des del carrer una marquesina protegia als possibles espectadors en temps de pluja, A las plantes superiors de la façana hi dominava el maó en un estil de simplicitat rectilínia. (del blog Barcelofilia)

Enric Matas i Ramis morí a Barcelona el 25 de novembre de 1956 i en el seu testament, llega una de les cases que formen l’edifici i el seu fons bibliogràfic, que era prou important, a l’Ajuntament de Barcelona, per tal que faci una biblioteca popular, que mai no va arribar a fer-se realitat.

Mentrestant, a l’altre casa propietat de Joaquim Matas (ell feia molt de temps que ja no la utilitzava), s’hi va instal·lar durant un temps una farmàcia i posteriorment un el Centre Excursionista de Catalunya, desconec si va ser exactament per aquest ordre.

Finalment, l’any 1967 l’Ajuntament es fa càrrec de l’edifici donat i retira les col·leccions i els mobles, que diposita al Museu d’Art Modern i al Museu d’Història de la Ciutat.

L'edifici sobre els anys 70, del fons F. Capdevila.

A la dècada dels setanta, amb la revitalització del moviment associatiu, es produeixen nombroses manifestacions i mobilitzacions reivindicant l’obertura d’un espai públic a la casa Matas i Ramis. 

En Joaquim Matas i Ramis, mitjançant testament, llega finalment l’altra casa de l’edifici el 1975 , any en que va morir.

El juny del 1986, s’inaugura una de les cases com a Centre de barri.

L’octubre del 1992, s’annexionen ambdues cases i s’inaugura com a Centre Cívic Matas i Ramis. El 2001, i degut a l’increment de les activitats i serveis del centre, obliga una nova ampliació que s’inaugura el novembre del mateix any.

Resulta molt curiós l'escassetat de fotografies antigues i no tan antigues que existeixen d'aquesta casa tan important, tot just hem pogut trobar la que es pot veure més amunt a la dreta que deu ser dels anys setanta del segle passat, on apareix ja bastant deteriorada, segurament acabava de plegar la famacia que hi devia haver , s'intueix per la rodona de ferro que hi ha a la porta i que en temps hauria assegurat i contingut  la creu vermella que assenyalava la botiga.

Fonts d’informació :

Web del Centre Cívic Matas i Ramis,

Plànols de la finca de l’Arxiu Administratiu de l’Ajuntament de Barcelona.

Diari la Vanguardia

Blog. Barcelona Modernista
Blog, Barcelofilia.