SALVEM EL QUE QUEDA DEL TORRENT DE LLIGALBÉ

SALVEM EL QUE ENS QUEDA DEL TORRENT DE LLIGALBÉ I EL CAMI DE LA LLEGUA AL BAIX GUINARDÓ

El topònim Lligalbé potser és un dels més antics del Guinardó, així el trobem anomenat en un document de l’any 1147. El seu nom surt citat com a denominació d’un lloc, pensem que d’una gran extensió de terres, més o menys al voltant del carrer Lepant amb la Ronda Guinardó que és possiblement on estaria el mas del qual agafava el nom, encara que aquest fet no està confirmat.

El que si ens ha arribat és el nom del Torrent de Lligalbé que baixava de la muntanya per davant de la Casa de les Altures, actual seu del districte Horta-Guinardó, i que travessava la Ronda del Guinardó seguint durant un revolt el conegut camí de la Llegua, per després continuar baixant paral·lel al carrer Lepant i Padilla i arribant a l’actual carrer Bergnes de les Cases nucli de població del més antics del Baix Guinardó.

Miraculosament ha arribat fins als nostres dies una part del Torrent de Lligalbé, tot i que acabem de perdre un revolt molt interessant en el moment que coincidia amb el camí de la Llegua, ocupant aquest espai públic i de pas la construcció privada d’una residència de gent gran. Aquest fet ha produït el tancament no només d’aquest antic vestigi d’un torrent si no també una part del que quedava del camí de la Llegua. Aquesta agressió al patrimoni cultural del barri també ha afectat el que havia estat el centre Estanislau Kostka, un lloc d’esbarjo i recolliment dels nens del barri durant el franquisme, un espai que va servir per formar persones quan la dictadura no oferia ni tan sols escoles públiques en aquesta zona, exceptuant el col·legi Bisbe Irutita en els edificis de l’antic Hotel Casanovas i que avui porta el nom de escola Mas Casanoves.

Aquesta part del Baix Guinardó propietat de la família dels Boné, que havien ocupat una gran part d’aquests terrenys des de fa més d’un segle i que en els últims anys van mantenir un litigi amb l’Ajuntament, han estat venuts finalment a una immobiliària. A partir d’ara el manteniment d’aquesta zona tal i com ha pogut arribar fins avui, per les noticies que ens arriben, té els dies comptats. Seria una llàstima perdre un patrimoni tan important per la història del barri i de la ciutat. Un passatge que finalitzava en el Torrent de Lligalbé i el camí de la Llegua, enderrocat en part quan es va obrir el carrer Lepant, encara porta el nom dels Boné.

Recentment la caiguda d’una paret en el petit tros que encara es pot veure del Torrent de Lligalbé, ha deixat al descobert una caseta d’algun pagès que fa seixanta o setanta anys el feia servir com a granja d’animals a la vora d’aquest significatiu torrent. En aquesta caseta es poden veure pells d’animals penjant de les bigues de fusta, estris i aparells dels cavalls i altre bestiar, un safareig i altres testimonis d’un temps passat, una època en la que estaria bé poder conservar i recuperar la nostra memòria més recent.

No només es interessant aquesta caseta si no també altres elements que formen part d’aquest conjunt, així la casa que fa cantonada en el mateix Torrent de Lligalbé amb el camí de la Llegua i on de petits havien vist gallines, conills i ànecs córrer per allà com si estiguéssim en mig del camp. És justament en aquesta cantonada que es troba una de les pedres més enigmàtiques i significatives de la zona, segurament servia d’advertència per els carruatges per tal de no ensopegar i danyar la casa. Les seves inicials gravades “TJU”, sense que podem saber el seu significat, afegeixen un misteri encara per resoldre.

Seria del tot incomprensible que aquest paratge, un símbol de la història de la nostra ciutat, desaparegués per sempre sense deixar el testimoni per a les generacions futures, seria una mica perdre la nostra identitat d’un barri, el Baix Guinardó, que lluita per tenir la seva. Només pel seu bonic i emblemàtic nom s’hauria de mantenir en el nomenclàtor de la ciutat.

Aquest escrit vol ser un crit d’atenció per què tots plegats, veïns, associacions i responsables municipals, fem junts una forta pressió per poder conservar aquest conjunt històric, i que finalment resti com un testimoni d’un passat en la recuperació de la nostra memòria.

Carles Sanz