THE PEM BOYS

Fotos cedides per Joan Caldentey

Un dia de l'any 1.958, al teatre de la parròquia entre altres actuacions, varen actuar un noi d'uns 25 anys, amb dos xavalets de 13 i 14 anys, cantant la cançó del Renato Carossone “Ricordate a Marcelino”, a tots els assistents ens va fer molta gràcia i els meus amics i jo ens vàrem posar en marxa  per crear un grup que rebia el nom de THE PEM BOYS, que quedava d'allò més modern per l'època.

L'actuació es feia amb música enllaunada, o sigui que només imitàvem o feien veure que cantàvem.

Fotos cedides per Joan Caldentey

Primer de tot es necessitava un tocadiscos i després un aparell de cinta magnetofònica, com els que en Narcís Renom i el seu germà Pere tenien a la torre.

A la fi de fer una prova, vàrem gravar el famós “Camarero” !! dels Xey, no sabeu la xerinola i la gresca que hi havia en els assaigs, quin tip de riure.

S

Abans però, vàrem escollir les persones que formarien el grup: el Claudi Ferré, en Llibert Vinaixa, el Pere Renom, en Joan Sàrrias i i jo mateix, Joan Caldentey. Sempre érem la colla que anàvem junts.

Va haver una mica de discussió per triar els instruments que cada un de nosaltres havia de fer veure que tocava, així el piano li va tocar a en Llibert, donat que en sabia i li era més fàcil d'imitar. Posàvem una fusta al piano perquè no sonés.

A en Pere li va tocar la bateria, era molt complicat, perquè tocar sense que soni és dificilíssim, en Claudi feia anar el contrabaix i en Joan Sarrias i jo les guitarres, això pel que fa als instruments, de cantants en fèiem tots plegats.

En Narcís Remon, en la part tècnica posava en marxa la cinta pre-gravada amb les cançons i ¡apa!, a repetir  una i un altre vegada les cançons fins saber-les ben bé.

Així vàrem arribar a aconseguir un repertori , que recordi el “Jo Pepita” dels Xey, l'esmentat “Camarero”, també dels Xey, “Nostàlgia en Alta mar” (en alemany, ni us podeu imaginar la dificultat),  “Around the clock”,   del Billy Haley, en anglès, així crec que es deia, aquesta ens sortia molt bé i altres que no me'n recordo.

Vàrem actuar per les parròquies i centres portant el nostre espectacle, si el públic estava una mica lluny, donàvem el pego, si en canvi, si el públic estava massa a prop, es notava molt la trampeta.

Vàrem, fins i tot, fer  de "teloners" al cine Montserrat on si que cantaven en Ramon Calduch i el Josep Guardiola, un èxit,  brutal, vàrem firmar autògrafs i tot.

Cinema Montserrat

Algú va utilitzar el mateix nom en 1968, algun fills dels primers o coincidència?

Penseu que cada espectacle, havíem de llogar vestits i instruments, era una gran feinada.

On teníem més èxit era a la Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, era el nostre domicili social, i ja tenim a en Narcís posant la cinta, crec que la gravadora era una Ingra i nosaltres a sincronitzar les nostres veus i els instruments al que sonava.

Al cap d'uns anys, per tele es va donar un programa que duia el nom de “Escala en HI Fi”, que era un programa que es donava per pel primer canal i que va durar molt anys i que consistia exactament en la mateixa tècnica que la nostra però amb més mitjans, és clar. Podem dir, doncs, que nosaltres vàrem ser els pioners en aquest tipus d'espectacles. Ens va veure algú i s'ho va copiar?, a saber.

Versió més moderna anys 70 de una versió Escala en Hifi al Mas Guinardó

Programa escala en HIFi de TVE

Ho vàrem seguir fent durant bastants anys, al menys 5 o 6, després tot va canviar, ens anàvem fent grans i van sorgir altres obligacions, novies, feina, casaments, etc i aquí es va acabar l'historia del The Pem Boys, sorgits també del grup d'amics i jugadors del club de basquet el Pem.

Vet aquí un gat vet aquí un gos aquest conte ja s'ha fos
 
Joan Caldentey