CAN QUEROL

En moltes de les entrades d'aquest bloc, quan es tracte de descriure el territori, sovint s'al·ludeix  als papers de Francisco Zamora però, en realitat tenim idea de qui era aquest personatge, que tan bé va descriure cases, barris, pobles, etc. i de quins papers es parla?.

Francisco Zamora era en realitat un espia enviat pel Govern de Madrid a la fi de tenir-los al dia de tot el que passava a Catalunya en el segle XVIII. Eren temps de la Revolució Francesa i existia el perill que la revolució s'entengués al nostre país.

Can Querol vista des del que ara seria el C. Petrarca. Fotos del Cec sobre la masia catalana

En aquelles circumstàncies la missió del sr. Zamora era tenir al Govern de Madrid al dia de tot el que passava a Catalunya i certament acomplia a la perfecció el seu paper.*

Avui ens ocuparem de la coneguda masia de Can Querol, situada al final del Passeig de Maragall, entre els  actual carrers de Petrarca i Sant Alexandre, que anteriorment formaven part dels terrenys que envoltaven la masia i eren part del patrimoni del seu propietari. Respecte al passat d'aquesta masia es coneix la existència  d'un text inèdit que, en part seguidament reproduirem, el qual es troba classificat en la Biblioteca del Palau Reial de Madrid arxivat sota  el núm. 2.469. Es part d'una descripció molt detallada de tots els edificis i construccions d'importància existents a Catalunya i va ser redactat en 1.789. 

Fotos cel CEC sobre la masia catalana.

Com es pot observar gràcies a “les activitats” del sr. Zamora, en Madrid es tenia un coneixement molt ampli de la realitat catalana.

En el cas de Can Querol, Francisco Zamora va escriure el que segueix:

“La Casa de Armengol Jener, comerciante de Barcelona, llamada el Castillo de Querol por la semejanza que tiene al de aquel señorio, como està edificada delante de la plaza que llaman de Horta y a la otra parte de la riera, que media entre la misma casa y la plaza. Es la mejor de todo el término en cuanto a la fábrica, planta que parece obra de romanos pero de tan de corto patrimonio que la sombra de su buque se sale de el. Esta casa antiguamente fué cuna de todos los Saladrigas del presente término y de bastante labranza, pero los contratiempos y guerras la tenian reducida en 1681 a tres mojadas de tierra campa, unidas a la misma solamente.

Convé aclarir que el lloc qualificat com Plaça d'Horta, actualment rep el nom de Plaça de les Santes Creus i està situada al final del Passeig de Maragall molt a prop de la Plaça Eivissa.

Lamasia de Can Querol, és un exemple de masia-castell, construït amb planta quadrada i una bona mostra de les construccions rurals del segle XVIII, amb influències del classicisme francès   que  disposa d' uns bonics esgrafiats, avui dia bastant deteriorats.

foto actual de la masia

En el llibre dels cens nº 19 , existeix, així mateix,  aquesta nota referent a Can Querol “Casa situada en terrenys de “Mariner de la Plaça”. Edificada davant de la plaça d'Horta, mediant la riera entre dita casa i la plaça. Fou de Bernat Saladriga, qui acentà la terra i edificà la casa. Desprès els seus successors i desprès d'Isidre Artiguès ; desprès de l'Armengol Jener”.

Foto anys 30-40

Foto dels anys 30-40

Descriu en Desideri Díez en el seu llibre LES MASIES D'HORTA, que Can Querol té “a la planta baixa una la capella i sales de rebre, amb una escala al fons. A la primera planta, el gran saló central per a les festes de societat i les habitacions: a la segona planta hi ha habitacions i a la tercera les golfes.”

Sabem que en 1862 el propietari de la finca era Rafael Valldejuli, un ric barceloní que va viure  a la Pedrera. La finca tenia aleshores 3 mujades i 8 muns.

Entre els anys 1936-1939, època plena de tensions polítiques i els canvis revolucionaris de gran abast, pràcticament totes les grans cases es van col·lectivitzar. Can Querol no va ser pas una excepció i es va convertir en la seu de la FAI.

foto de 1931

El 19 e juliol de 1936, d'infausta memòria per nosaltres, els membres de la Fai, comandades pel Sr.  Vitaller, van ocupar la masia. Des  d'allà dirigien les accions que duien a terme i sortien les patrulles de control que s'hi van instal·lar, no hem d'blidar la situació estratègica de l'edifici respecte a la barriada d'Horta donat que estava situada al costat de la seva primera via d'accés.

Els primers incidents de la Guerra Civil a Horta van tenir lloc entre el C. Fulton i el C. Horta, el primer ben a prop de la masia de Can Querol on els anarquistes s'havien fet forts. En els carrers indicats s'hi van instal·lar barricades i creuar trets entre faccions diferents. En el campanar d'Horta, explica un testimoni de lèpoca, es va instal.lar  un franctirador que disparava a la gent que es feia forta al carrer.

La nit del 19 al 20 els incontrolats de la FAI cremaren l'església de Sant Joan d'Horta (el seu rector amagat en una de les cases del voltant ho contemplava tot); la del 20 al 21 el centre Parroquial i el convent de les Mínimes del barri de la Clota.

Quan les Brigades Internacionals van arribar a Barcelona, les van instal·lar en la masia de Can Querol, per tant la masia va esdevenir-ne la seu des de principis de 1938 fins al final de la guerra.

Un cop finalitzat el conflicte vèlic,  les cases senyorials van ser retornades als seus propietaris, en el cas de Can Querol, a la família Valldejuli..

La fundació Valldejuli, destimada a residència de gent gran,  es creà en 1950 dins a Can Querol, acomplint la voluntat d'Elena i Dolors Valldejuli i Llopis i l'espòs d'aquella, Francesc Vila i Vieta, en memòria d'Antoni Valldejuli i Ametller, pare d'Elena i Dolors, finat a Barcelona el 5 de febrer de 1914 als 87 anys.

La direcció de la Fundació és a mans d'un patronat i de la comunitat de religioses Hospitalàries de la Santa Creu.

Avui l'antiga casa senyorial es troba en bones condicions de conservació i es pot visitar.

 * ZAMORA, Francisco de. Diario de los viajes hechos en Cataluña, edició de Ramon Boixareu. Barcelona: Curial, 1973.

• Fonts informatives: El que és i ha estat Horta i Masies d'Horta de Desideri Díez. Artícle d'un diari signat per J. Balari Zanotti. Fotos del Cec sobre l'estudi sobre la masia catalana.