 |
| Vista d'Horta des de la muntanya entre els anys 20-30 del passat segle |
Recordo que
quan era petita, sobre 10 o 12 anys aproximadament, anàvem amb la família a dinar a
les muntanyes que envolten Horta. Aleshores ho feia molta gent, els temps no estaven per masses alegries, no hi havia tantes
distraccions per a la gent treballadora i aquesta era una manera de
passar el dia en família sense gastar, acompanyats d'una bona truita de patates,
amanida i una bona bota de vi.
Un del llocs
habituals on hi anàvem estava darrera del laberint, que en l'època era una finca
abandonada i tancada al públic. De fet nosaltres no sabíem la seva
història be, ni la del laberint ni de pràcticament cap de les cases
de la contrada ningú no en parlava aleshores.
 |
| Ctra. d'Horta als anys 50 |
 |
| Camí cap el Collserola. F. Rossend Flaqué 1918 |
Pujàvem fins la coneguda aleshores com carretera d'Horta estreta amb arbrat a banda i banda, la creuàvem i anàvem muntanya amunt per un camí ample de terra que arribava a prop d'una de les moltes fonts que hi havia a la contrada, crec que era la font de la Llet, font que està situada al darrera de l'ermita de Sant Cebrià i Santa Justina, lloc d'aplecs i fontades.
Nosaltres però, no arribàvem pas tant lluny i ens quedàvem a mig camí.
Mentre que
els grans xerraven i preparaven el dinar, nosaltres corríem muntanya a munt fins arribar a una edificació que tenia tota la
pinta de “fortí” de les pel·lícules de l'oest, on els indis
sempre eren els dolents. Això desbordada la nostra imaginació, ens
imaginàvem mil històries lligades amb el lloc.
 |
| Fotografía de l'any 1923 del Fortí |
 |
| foto Matas i Ramis principis del segle xx |
 |
| foto Matas i Ramis principis del segle xx |
Aquest és el
record que jo guardo del fortí que ja aleshores estava en molt mal estat.
Pel que sembla havia estat un espai militar, era un edifici de planta rectangular, amb dos angles situats en diagonal, el qual disposa de cubs de fortificació semicirculars amb una entrada al costat esquerre que té forma poligonal, situat a mig camí del cim darrera dels jardins del Laberint a 265 metres sobre el nivell del mar.
Pel que sembla havia estat un espai militar, era un edifici de planta rectangular, amb dos angles situats en diagonal, el qual disposa de cubs de fortificació semicirculars amb una entrada al costat esquerre que té forma poligonal, situat a mig camí del cim darrera dels jardins del Laberint a 265 metres sobre el nivell del mar.
L'obra és de
maçoneria de calç i pedres, amb una filera d'espitlleres que
circumden tot l'edifici.
Ningú de
nosaltres sabia la seva història i de fet ningú no la sap del cert,
es calcula que té poc més de dos cents anys i que la seva història
va començar a redós de les guerres carlines de principis del XIX.
Les
investigacions que se n'han fet determinen que data de la primera de les
guerres carlines (1833-1840) quan el capità general de Catalunya
Manuel de Llauder va fer construir fortificacions a reu del
Principat.
Un anàlisi
comparativa amb d'altres de l'època com el del Bruc , a la Massana,
permet constatar que s'hi assemblen molt, pel que fa a l'estructura i
als materials utilitzats en la seva construcció.
El fortí de
la Massana va ser bastit per l'enginyer Francisco Javier de Palacios
entre el 9 de juliol i el 9 d'agost de 1836, el que en duria a
especular que fos el mateix artífex que va alçar el fortí d'Horta.
El
d'Horta es va bastir a la fi de guardar el Camí ral entre el Vallès
i i el Barcelonés, important medi de comunicació entre les
comarques i Barcelona i ja en els anys 50 estava en estat ruïnós i
ara a no dubtar ho deu estar molt més.
Segons
explica Dora Serra en el seu Llibre Vall d'Horta, "A la mort de
Ferran VII el 29 de setembre de 1833 va provocar un problema de
succecció que acabà amb l'alçament militar i la separació en dos
bàndols de la societat: isabelins i carlins. La nostra societat
quedà dividida, Barcelona es veié sacsejada per la violència.
Entre el 25 de juliol i el 9 d'agost de 1835 les bullangues populars
es saldaren amb la crema de cinc convent, la mort de setze frares i
dos capellans, la crema de la fàbrica Bonaplata, l'assassinat del
genral Bassa, l'afusellament d'alguns responsables d'aquests fets i
la substitució de Llauder pel Capità General de Catalunya F. Espoz
i Mina (1835-1836), el qual va decretar l'estat de setge. El 4 de
gener de 1836, el poble assaltà la presó de la Ciutadella, on s'hi
trobaven presoners de guerra carlins i n'assessinaren més de cent”.
Entre 1835 i
1860 hi hagueren diverses convulsions revolucionàries amb la
destrucció d'esglésies i convents a Barcelona i pobles del voltant,
entre les que cal destacar la de de Sant Jeroni de la Vall d'Horta,
tant important per a la història d'Horta.
De 1839 a
1849 el poble d'Horta compta amb passaport interior per a la
seguretat ciutadana, donat pel “Gobierno Político superior de a
Provincia de Barcelona”, en benefici de la protecció i seguretat
dels ciutadans. Cada passaport contenia tres característiques de
cada individu : Edat, estatura, cabell, ulls, nas,
barba,cara,color... (del llibre Que ha estat i és Horta, de
Desideri Díez)
Per tant,
Horta essent un punt estratègic important des d'on es podia guaitar
tot el pla de Barcelona i rodalies, és normal que disposés
d'edificis per guaita i vigilància com el forti. És molt possible
que el fortí d'Horta a més de guardar el camí ral del Vallès al
Barcelonés fos la torre de guaita sobre el mar, també va poder ser
refugi de bandolers, en fi com res no és segur la imaginació pot
treballar amb llibertat.
Si que es coneix que en 1845, Joaquim Desvalls i de Sariera, propietari de les terres, el va fer derruir segons així consta en un document de l'època on es descriuen les "Obras en la casa de campo de Horta empezadas en 1845 ", i que concretament fa esment que es va fer derruir el fortí que les autoritats militars van fer construir en el bosc de Fontanilles per causa de la guerra carlina i allà continuen el que queda de les seves ruïnes.
Si que es coneix que en 1845, Joaquim Desvalls i de Sariera, propietari de les terres, el va fer derruir segons així consta en un document de l'època on es descriuen les "Obras en la casa de campo de Horta empezadas en 1845 ", i que concretament fa esment que es va fer derruir el fortí que les autoritats militars van fer construir en el bosc de Fontanilles per causa de la guerra carlina i allà continuen el que queda de les seves ruïnes.
 |
| Estat actual de les ruïnes |
- Fonts informatives: Dora Serra VALL D'HORTA, Desideri Díez EL QUE HA ESTAT I ÉS HORTA.
- El Palau Desvalls, Carlota Giménez, revista EL POU núm. 9.
- Fotos actuals extretes dels blocs:
Bona nit,
ResponEliminaSegueixo el bloc i el trobo interessant; per aquest motiu he decidit concedir-te el premi Liebster.
Si vols més informació: http://patrimonimuntanyenc.blogspot.com.es/2012/08/premi-liebster.html
Salutacions,
Joan M. Vives
bé em sento molt honorada pel teu interès. Moltes graecies. Demà amb més calme miraré de seguir les teves instruccions Salutacions cordials.
ResponEliminaaquesta setmana hi aniré al fortí, gràcies per la recomanació
ResponEliminaJo també hi penso anar, quan passi la calor, no en sabia res del Fortí.Els teus post com sempre tan suggerents.
ResponElimina