L'edifici de l'escola
Arc Iris abans havia estat una torre particular propietat del Sr.
Víctor Valls, Interventor de la Corporació Municipal; tenia una
superfície de 100.000 pams quadrats i està situada al C. Arc Iris,
70.
El propietari de la
finca tenia una filla amb disminució i per aquest motiu havia fer
construir la torre que, més tard va cedir a l'Ajuntament de
Barcelona a canvi d'un vitalici per a la seva filla mentre visqués,
això passava el 2 de desembre de 1940.
La història de l'edifici i posterior conversió en escola pública va anar
més o menys d'aquesta manera, segons explica la filla d'una de les primeres
mestres que van inaugurar l'escola el curs
1942-1943, i oficialment el 16.11.1942, sota el significatiu nom de 26 de Gener, data de l'entrada
de les tropes nacionals a Barcelona.
Segons informa la pròpi WEB de l'escola,
l'Ajuntament la creà com escola sanatori per acollir els nens i
nenes amb retards de desenvolupament físic, els quals eren motivats
per les dures condicions de vida que patien: mala alimentació, etc,
agreujades per la recent guerra. Els alumnes venien de diferents
barris de la ciutat. Aquests alumnes, estaven necessitats d'unes
atencions especials: aire lliure, sol, alimentació sana i control
mèdic constant. Hi havia classes a l'aire lliure, tenien cura del
jardí i de l'hort, i a més feien gimnàstica, música i plàstica
Enric Gibert i Camins fou el primer director del centre, i aportà
l'experiència pedagògica adquirida a les escoles i colònies
escolars de l'Ajuntament de Barcelona durant el període republicà.
La seva manera de fer va permetre que els nens i les nenes gaudissin
d'una escola activa, oberta i lligada a l'entorn i al país, malgrat
les duríssimes condicions polítiques de la dictadura franquista.
En
1949, l'Ajuntament de Barcelona publicà un llibret sota el
suggeridor nom de “ESCUELAS AL AIRE LIBRE Y SERVICIOS ANEJOS”, on
amb el paternalisme típic de l'època feia una encesa defensa del
paper que l'Ajuntament de Barcelona havia realitzat des de ben antic
(com si l'obra anterior a l'acabament de la guerra també fos mèrit
particular dels vencedors), en pro del nens més pobres i
desprotegits de la ciutat “ El Ayuntamiento viene
preocupándose de antiguo de aquellos niños y niñas barceloneses
que debido a la condición humilde de sus padres, a las
circunstancias del ambiente en que desenvuelven su infancia i a otras
causas diversas, presentan un índice de desarrollo deficiente que
les sitúa en un plano de inferioridad constitucional respecto a los
demás niños de su edad; niños retrasados fisicamente, propensos a
ser víctimas de graves enfermedades, que puestos en condiciones
favorables pueden compensar su falta de desarrollo y llegar a ser
niños completamente normales. Sic.
Com si la gana que assolava la població als anys 40, no fos pas responsabilitat
d'ells.
En
1906 sota el regnat del rei Alfons XIII, l'Ajuntament ja havia creat
les primeres colònies escolars que van gaudir de gran predicació
entre la població treballadora, i en 1914 també va crear la primera
Escola a l'aire lliure, que va rebre el nom d'Escola del Bosc, que
estava situada a Montjuïc. En el llibre es parla d' aquestes escoles talment com si haguessin estat fruït de l'esforç del mateixos que creen l'escola "26 de Gener", quan és obvi que l'esperit i la ideologia de totes elles no tenen res en comú i que només les unia el fet que estaven situades fora del centre de la contaminada Barcelona.
Seguint amb el relat del llibre comentat, entre d'altres coses també crida l'atenció l'explicació que es dona sobre el motiu de la destrucció de
l'Escola del Mar de la Barceloneta, en quan que diu textualment: “La escuela del Mar funcionó
en el edificio referido, hasta el mes de enero de 1938, que fué
destruída por un accidente fortuito”.
Com
podeu observar, els eufemismes sempre han funcionat quan el que es pretén és amagar algun fet o circumstància incòmode pel poder corresponent. Quan tothom sabia a Barcelona que l'escola del Mar havia
estat bombardejada i destruïda per l'avió italiana durant la Guerra
Civil, es parlava en el llibre de “accidente fortuito”. (sense comentaris).
Tornant a la finca Valls, un cop cedida a l'Ajuntament, el
veí del costat va intuïr que amb el nou propietari relacionat amb l'administració local, pot ser fins i tot podria fer-hi negoci, així que, els va oferir la possibilitat de comprar-li el terreny de la seva propietat. El dia 19 de novembre de 1941, es va acordar
l'adquisició. Eren 64.450 pams quadrats per a l'ampliació de
l'edifici central, la continuació del pinar superior i la
construcció d'altres dependències.
En
relació a la situació ambiental de la finques descriu que l'escola
26 de Gener, té 70 metres quadrats de profunditat i façana a tres
carrers: La situación és inmejorable, en la vertiente de la
última estribación de la cadena interior de colinas paralela a la
Sierra del Tibidabo, con exposición a Levante, vista hermosísima
frente al mar y a las tierras del interior y de la marisma y aires
secos y puros por la corriente del Montseny.
En
la finca hay una casa torre, que consta de bajos y dos pisos,
destinados a los servicios, la dirección, la sala de música,
comedores, cocina y conserjeria.....
La faja de tierra paralela a la calle superior contiene "un bosquecillo de pinos i plantas aromàticas, lugar de esparcimiento i reposo de los alumnos. En la parte anterior hay unos jardines que completan el conjunto armònico de la finca. Repartidos en bancales existen numerosos árboles frutales escogidos. Y para el servicio de tan extenso terreno y de las necesidades de la institución, cuenta la finca con un abundante abasteciiento de aguas, procedentes de dos pozos propios y del servicio general de aguas de "Dos Rius". Descripció que conté el llibre "Escuela "26 de Enero", publicat per la Delegación de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona. 1943.
En quan a les activitats pròpies de l'escola, resulta curiosa la descripció que es fa quan es mencionen les activitats que es duen a terme en el jardí i l'hort : “Uno de los bancales se ha
destinado a “pràcticas de jardineria para las niñas”
y dos “prácticas de agricultura” para los
niños” i les ja famoses clases “d'economia domèstica per a les
nenes”. La diferenciació dels estudis en raó del sexe dels
alumnes era molt marcada en els anys 40, com resulta evident.
Enric Gibert i Camins fou el primer director del
centre, i pel que expliquen els responsables de la pròpia escola en el Web mencionat, sembla que aportà l'experiència pedagògica
adquirida a les escoles i colònies escolars de l'Ajuntament
de Barcelona durant el període republicà. Aquest punt resulta sumament curiós donat que a la majoria de mestres de la República van ser repudiats i separats dels seus càrrecs pel règim franquista. " La
seva manera de fer va permetre que els nens i les nenes gaudissin
d'una escola activa, oberta i lligada a l'entorn i al país,
malgrat les duríssimes condicions polítiques
de la dictadura franquista".
Aquesta és, molt resumida, la història de l'edifici i dels inicis de l'escola "26 de Gener" del Guinardó, actualment "ARC IRIS", nom que va substiuir a l'anterior quan va arribar la democràcia.
L'ESCOLA EN L'ACTUALITAT :
(informació del Web de la pròpia escola):
Els anys setanta
És l'escola experimental del "Plan de educación".
L'any 1979 s'inicia l'ensenyament en català i també
es fa la proposta de canviar el nom de "26 de Enero"
pel d'escola "Arc Iris".
Els anys vuitanta
L'any 1982, té lloc la formació de l'APA. El 1986, es construeix l'edifici per a educació preescolar. S'inicia el parvulari a l'escola: P-4 i P-5. Es constitueix el consell escolar. Es fa el reglament de règim intern i s'inicia el projecte educatiu. I es crea la revista d'escola El Reglet.
Els anys noranta
Es consolida el projecte d'escola de tots els anys passats, projecte educatiu, projecte lingüístic, i avancem en nous reptes cap al futur. El 1990, s'inaugura el gimnàs i celebrem les primers jornades esportives, tot i que en anys anteriors ja hi havia activitats esportives similars. S'inicien les primeres jornades de jardineria amb les famílies, tot i que cal dir que des d’els inicis de l'escola i llarg dels anys ja hi havia hagut activitats de jardineria. El 1992, celebrem el Cinquantenari de l'escola, amb actes múltiples. A partir d'aquest any s'inicien els tràmits per fundar l'Associació d'Exalumnes, i se signen els seus Estatuts el 1993. El 1997, amb motiu del 55è aniversari, els alumnes de l'escola construeixen el gegant Martí i a partir d'aquí es comença a preparar la formació de la colla gegantera, i se signen els seus Estatuts el 1994.
A partir del 2000 fins ara
El 2000, iniciem la nostra trajectòria com a escola verda i participem en l'Agenda 21 Escolar, en la línia del que hem estat treballant tots aquests anys, a l'escola Arc Iris. I avancem amb les noves tecnologies, tant pel que fa a dotació, com a la preparació de mestres, per poder incidir directament en els alumnes
El 2000, iniciem la nostra trajectòria com a escola verda i participem en l'Agenda 21 Escolar, en la línia del que hem estat treballant tots aquests anys, a l'escola Arc Iris. I avancem amb les noves tecnologies, tant pel que fa a dotació, com a la preparació de mestres, per poder incidir directament en els alumnes
- Fonts d'informació: Web de l'escola; llibre "Escuelas al Aire libre i servicios anejos", publicat per L'Ajuntament de Barcelona l'any 1949. Fotos del propi llibre. llibre ESCUELA 26 DE ENERO", editat pel propi Ajuntament en 1943.