Aquesta magnífica masia del segle
XIV, estava situada entre el Passeig de Maragall i el C. Cartellà,
malauradament ha estat una víctima més de l'especulació
immobiliària.
 |
| Situació de Can Sabastida |
La casa era la típica masia de planta
rectangular amb teulada de quatre vessants, amb caraner paral·lel a
la façana. La planta que estava a peu pla era ocupada pels masovers
i també hi havia altres dependències, Al primer pis, com era
habitual, la planta noble i a dalt, les golfes i les habitacions
secundàries.
 |
| Can Sabastida i la seva capella al fons el Turó de la Peira (foto de 1890) |
La part posterior havia estat
engrandida en més d'una ocasió, fet que li donava una imatge
bigarrada, més aviat com un caseriu (quadres, cellers, estables,
bassa..)
 |
| Vessant dret mirant des de la façana |
 |
| Vessant esquerra mirant des de la façana |
Era un casalot gran sense gaires elements decoratius. A l'esquerra de la casa, apartada uns pocs metros, hi
 |
| Capella i un dels magatzems de la masia |
 |
| Capella de Can Sabastida |
 |
| Retaule de la Capella |
La masia possiblement era del segle
XIV, en el segle XV el propietari era Joan Sabastida, veguer(1) de
Barcelona (1449-1450), una notable família els molts dels membres de
la qual van ocupar càrrecs importants en el Consell de Cent.
La finca era més una explotació
agrícola que una residència en el sentit estricte del terme. Els
Sabastida, molts dels quals van ser militars, es van distingir en la
defensa dels drets dels catalans: en 1655 Francesc Sabastida i de
Cartellà era mestre de camp dels terços de Barcelona en la Guerra
de Secessió(2).
En 1668 la finca pertanyia a Josep
Galceran de Cartellà i de Sabastida, baró d'Albi. En 1707 Jordi
Galceran i de Sabastida, partidari de l'Arxiduc, va rebre el
marquesat de Cartellà i de Sabastida.
D'aquí venen els noms dels carrers que ara existeixen en el paratge on havia estat la masia de Can Sabastida: C. de Cartellà i C. de Sabastida, en un altra època terrenys de la masia de la qual parlem.
En 1810 el baró Josep de Sabastida era
detingut pels francesos que ocuparen Barcelona i acusat de conspirar
contra ells. Va rebre l'ordre d'abandonar la ciutat i això li va
salvar la vida.
Per successió directa el títol i la
finca van passar a la família Montoliu i Carrasco, els quals van
procurar embellir la casa on hi van residir de tant en tant.
 |
| Vista general de la contrada des del que ara és la muntanya del Guinardó. En primer terme el Pg. de Maragall |
Durant la guerra Civil la presència
dels masovers va salvar la masia de ser malmesa durant la contesa.
En 1978 n'és l'hereu Carles de
Montoliu i Carrasco que es va vendre la casa i la finca pels vols
dels anys 80, la casa va desaparèixer i en tota la extensió de la
finca que quedava es van construir blocs de pisos.
 |
| Riera d'Horta (avui c. Cartellà), al centre la quarta torre d'aigua de Can Travi- Al fons a la dreta, la teulada de Can Sabastida. |
Actualment de tots els elements edificats que es poden visualitzar en la foto només queda en peu la Torre d'aigua de Can Travi.
(1) Veguer : Des del s X la
denominació de veguer era aplicada, a voltes indistintament amb la
de batlle, tant a qui exercia govern i jurisdicció pel comte o pel
vescomte, com per barons.
(2) LA GUERRA DE SECESSIÓ O DELS
SEGADORS (1640-1659) .
- La majoria de la informació del post, és del llibre FONT D'EN FARGUES Història i records d'un barri - Paulina Almerich, Carlota Ginménez i Teresa Morros. Les fotos del fons fotogràfic del CEC, estudi sobre la masia Catalana. La foto panoràmica del sector que ara es coneix com de Vilapicina, fou cedida per Núria Garí.
bon post com sempre.
ResponEliminaLa casa del centre de la imatge de la foto desde el guinardo , la dels arcs de toxo, encara existeix pero una mica canviada.
http://maps.google.es/maps?q=cartella,bcn&hl=es&ie=UTF8&ll=41.428001,2.171589&spn=0.001128,0.002411&sll=40.396764,-3.713379&sspn=9.717901,19.753418&t=h&hnear=Carrer+de+Cartell%C3%A0,+08031+Barcelona,+Catalunya&z=19&layer=c&cbll=41.428001,2.171589&panoid=wMxBOx6hzo2ILEqDTYUmNg&cbp=12,49.88,,0,6.91
bona troballa, sembla que o sigui si sobre tot per la planta baixa. M'agradaria saber el teu nom, sempre és més personal respondre. De totes maneres gràcies a tu per llegir-me.
ResponEliminaTrobo a faltar fer esmena de que can Sebastida formava part de Santa Eulàlia de Vilapiscina. I la foto panoràmica, efectivament està feta desde el Guinardó. I el que es pot veure, és tot Santa Eulàlia de Vilapiscina.
ResponEliminaFelicitats pel treball.
Núria
els limits territorials han canviat molt al llarg dels anys. Quan la masia es Va bastir i va estar en la seva màxima esplendor, el territori on estava pertanyia al poble d'Horta. Ara ño hi ha cap dubte que seria del barri de VIlapicina del districte de Nouz Barris. La masia de la Torre dels Pardals es considerava dins del territori d'Horta a principis del Xix, ara seria a no dubtar del Guinardó.
ResponEliminaEl meu pare estava molt enfadat amb el tema dels noms del barri. Ell no volia que el seu barri es digués Nou Barris. Volía reivindicar el nom de Sta. Eulàlia de Vilapicina. Però com tú molt bé dius, el territori, era d'Horta. Jo, encara recordo que, les cartes que rebíem a casa meva, hi deia Horta i després Barcelona. I en les cartes i papers dels meus avis, també hi constava Horta.
ResponEliminaNúria
Estic amb el teu pare, Vilapicina no té massa en comú amb la majoria de barris de Nou Barris. Sta. Eulàlia de Vilapicina independent, jaja
ResponEliminaMuchas gracias por contar la historia del carrer donde vivo (si, en uno de estos bloques de pisos). No se por que, pero pensé que en lugar de masia está ahora el colegio del Cor de Maria.Gracias una vez mas por la presiosa historia.
ResponEliminagràcies a tu
ResponEliminaHi ha algunes inexactituds.No és Torre Albí, és Albi, sense accent,del poble garriguenc de l'Albi del qual els amos n'eren marquesos. Sta. Eulàlia de Vilapicina va pertànyer al territori de Barcelona, del qual un dels Sabastides en va ser Veguer. Quan es creen els municipis de llei espanyola Sta. Eulàlia de Vilapicina resta inclosa al terme de Sant Andreu de Palomar i així ho fou fins a l'annexió a Barcelona. L'únic territori que pertangué a Horta a la dreta de la riera en la seva part baixa fou el de Can Carol, que formava un enclavament rodejat pel terme de St. Andreu, com bé es pot apreciar en els mapes de T.M. no sé si en aquest mateix bloc es pot consultar. El torrent de Mariner també feia de partió, per això el turó de la Peira o Muntadell era de St. Andreu.Tan la Plaça Bacardí com les casetes que avui en diem de les bugaderes d'Horta eren en terme de St. Andreu, altra cosa és que la gent s'hi referís com a Horta per la proximitat i un cop consumada l'annexió a Barcelona. La divisió actual que comença al carrer Petrarca és dels temps actuals. A l'esquerra de la riera si hi baixava un torrent, més o menys davant la benzinera, que feia de partió amb el terme de St. Andreu i s'enfilava per la muntanya fins a trobar-se amb el de St. Martí, tots tres al cim de la Rovira, per tant, el Carmel, a la dreta de la riera si pertanyia a Horta. Bé, disculpeu la lata, aquest blog fa un gran treball.
ResponEliminaBé ja he tret el conflictiu accent. Els barris o districtes administratius, moltes vegades, no tenen res a veure amb el sentir de la gent. Si jo hagués viscut a ca la Peira, per posar un exemple, diria que em sento d'Horta, malgrat la masia estava al límit territorial de Sant Andreu. A mi personalment, que no sóc historiadora sinó que m'interessa la història em sembla perfecte tot el que expliques. Gràcies.
ResponElimina