CAN MARCET

Situació de les principals masies de la contrada

A principis del segle XIX, entre les masies de Can Cortada i Can travi Vell, existia un predi anomenat Manso Calvet. D'una mica més de quatre hectàrees i de forma triangular.

La base principal tocava a la carretera de Cornellà a Fogars del Vallès - l'actual Segon Cinturó - i el vèrtex oposat, cap a llevant, cap al mar, no molt llunyà de Can Travi Vell. Els dos costats iguals els constituïen dues rieres; al nord l torrent de Can Cortada, i al sud la riera de St. Francesc de Paula anomenada també torrent dels Garrofers de Can Travi i passava concretament per on ara hi ha els camps d’esports, la piscina i el frontó dels Salecians, aquests dos torrents i la carretera formaven els límits territorials del Mas Calvet.

Aquest predi fou adquirit el 1.852 per Josep Bauledas, qui el 1872 el haver de vendre als seus deutors la fi de pagar els deutes que havia adquirit, i finalment fou comprat per Frederic Marcet i Vidal, per fer construir en els seus terrenys una luxosa torre d’estiu.

Al centre de predi adquirit s’erigia una masia amb totes les seves edificacions complementaries. Aprofitant en part els materials d'aquesta masia, el Sr. Marcet construí una magnífica torre, que encara avui perdura englobada dins el conjunt d’edificis del monestir de les monges Saleses. EL Sr. Marcet li posà el nom de "Quinta Dolores", segurament en honor de la seva esposa, popularment serà coneguda sempre com Can Marcet.

Finca i torre de Can Marcet a final dels s. XIX, al fons a l'esquerra Can Gallart

La vall en que es trobava la finca pertanyia al poble d’Horta, una zona molt rica en aigua i molt fèrtil, ocupada per masies i cases de camp, una vall on alternaven boscos amb vinya i conreus. La casa que feu bastir Frederic Marcet era una construcció de grans dimensions envoltada per un gran jardí que de fet era un bosc més o menys ordenat en mig del qual hi havia un canal navegable, amb un petit bot, un estany i fins i tot, aprofitant el desnivell del terreny, hi havia una cascada. Una bona pineda cobria una part del jardí on sovint es celebraven festes i banquets de caràcter social a les que hi assistia la burgesia barcelonina i fins i tot l'alcalde Barcelona de l'època, però també intel·lectuals del moment. Fins i tot havia arribat a anar per tocar pels convidats la Banda de Música de l'Ajuntament de Barcelona. El jardí tenia instal·lat llum de gas, l'ambient era molt festiu i distingit. 

Es conserven algunes fotografies del jardí i de les estàtues que ornaven alguns dels seus racons, eren figures de grandària natural d’homes i dones en moviment relacionades amb la mitologia. Una de les figures era coneguda com «la negrita», una altra era la deessa Diana, una altra era la reproducció del déu Neptú, amb el seu trident, una imatge del déu Apol·lo i fins i tot una figura femenina mig asseguda que anomenaven Cleopatra, es desconeix qui va ser-ne l’autor ni que va ser de totes elles que van desaparèixer durant la Guerra Civil.

Detalls del Jardí de Can Marcet

Hi ha referències que Santiago Rusiñol durant un llarg període pintà diversos paisatges d’aquesta zona d’Horta i segurament hi va fer estada en la finca atès que l’única filla del pintor Maria, estava casada també amb un Planàs, renebot de la senyora de la casa Dolors Planàs i ell mateix temps enrera havia intentat festejar amb una de les germanes Planàs. Rusiñol Pinta els Jardins de Martí Codolar o els del Laberint, finques properes a la de Can Marcet, on estava aquest bosc-jardí es es va bastir anys desprès l’escola dels Salesians.

Frederic Marcet, es va casar amb Dolors Planàs i Armet filla d'una rica família de sis germans, el més gran dels quals era Claudi Planàs Armet, Director de la Companyia de Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i de França (TBF ), era propietari de gran superfície de terres en el Guinardó.

Home de família més aviat modesta, treballava  per a la família Planàs de gran nomenada i prestigi social a la ciutat de Barcelona. Com tenia molta ma per a les finances, ben aviat es va convertir en el seu comptable.  Tot li va  anar de cara quan finalment es va casar amb la filla gran dels Planàs Maria Dolors. 

Frederic Marcet amb els anys es va convertir en un empresari de prestigi i en un polític de renom. Fou directiu de l'empresa de ferrocarril Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres,  que la presidirà de 1875 a 1886 i  propietari  de la  fàbrica textil Colònia Vila-seca  des de 1879, desprès de la seva mort queda com titular la seva esposa per passar finalment en mans dels germans Francesc i Josep Planàs.

Dolors Planàs asseguda, Anna i Concepció dempeus

Va ser membre del Foment del Treball Nacional, polític en actiu del Partit conservador, vicepresident de la Diputació de Barcelona i fou també escollit Diputat per Barcelona al Govern de Madrid..

La casa principal dels Marcet a Barcelona, estava al Passeig de Gràcia, on ara està el cine Comèdia, és a dir al Palau Marcet (1).

Palau Marcet abans de ser l'edifici  del teatre Comèdia i desprès dels cines Comèdia

La casa d'estiueig dels Marcet-Planà, com ja hem assenyalat, era una casa gran que tenia la seva pròpia capella-oratori presidida per la mare de Déu dels Dolors, on cada diumenge un mossèn  es passava per  celebrar-hi missa. Quan les Salesses es van quedar amb la casa, van conservar la capella per a ús de la comunitat.

A l'entrada de la finca hi havia una caseta on vivien els masovers,  que llavors era cap de munt del carrer Horta entre els torrents de Can Cortada i de Can Travi.

Final del c. Horta, porta del carrer de Can Marcet (principis del s. XX)

Per poder atendre les necessitats dels seus propietaris, en la casa disposava de moltes minyones, personal de servei i masovers que vivien en una caseta a l'entrada de la finca.

 

Foto des del camí d'entrada a Can Marcet

Entrada de la casa a principis del segle XX

En quan a les seves relacions amb els veïns , teníem molt bona relació amb els senyor Martí-Codolar i amb els marquesos d'Alfarràs.

A la mort de Frederic Marcet Vidal, el gener de 1898, la finca passà a la seva esposa Dolors Planàs i Armet. La mort del seu marit va ser un cop molt fort que la va deixar molt tocada,  va esdevenir una persona trista que finalment,  va preferir marxar a Roma per allunyar-se dels seus records En aquesta ciutat va morir  en 1900, poc més d'un any desprès  de la mort del seu marit. 

Anna i Concepció Planàs en record de la seva estimada germana Dolors (sempre havien estat molt unides) van donar en  24 de setembre de 1915 a la nova església  de Sant Joan d'Horta,  aleshores en construcció en la Rambla Cortada (Campoamor), un altar dedicat a la Mare de Déu dels Dolors i del Santíssim  Sagrament, d'estil gòtic, molt ben ornamentat.

Anna i Concepció Planàs, foto del Fons del Salesians d'Horta

Dolors Planàs deixa en testament la finca  a las seves germane Anna i Concepció Planàs i Armet. Anna Planàs va morir el 1923, i la finca l'adquireix per ordre testamentària Concepció Planàs i Armet.

A la mort d'aquesta última en 1926, la finca passa als seus hereus, set nebots de les famílies Marcet i Planàs. Els marmessors (2) de l'herència van ser  Lluís Gonçaga  Vila i Bassols, Emili Vidal i Canals, mossén Josep Tor i Copader i Josep Siches i Gils, els quals separaren de la finca la part ocupada pels Salesians.

Les obres dels col·legi dels Salesians van començar cap a 1928, quan va començar la Guerra Civil en 1936, encara no s'havien acabat. Mossèn Tort va dur a viure a la torre 40 monges provinents de Vicàlvaro. Al cap de 10 dies els milicians es van assabentar d'aquest fet i van pujar fins a Can Marcet a buscar les monges però els Mossos d'Esquadra de la Generalitat, que van ser avisats, les van ajudar a  fugir de nit i es van escampar per cases de tot Barcelona. Quan  hi van arribar els milicians a la torre,  ja no hi eren.

L'escola del Salesiana i Can Marcet anys 40, Fons de l'escola dels Salesiana

L'edifici dels Salesians es va convertir durant dos anys en Llar d'Infants. Més tard va esdevenir un hospital de sang entre 1938-39, on hi van haver més de 1000 ferits alhora. Va durar fins el 26 de gener que les tropes d'en Franco van entrar a Barcelona. Durant quinze dies s'hi va instal·lar en la finca la Legió Cóndor que van ocupar la Torre i el Col·legi.

Finalment, el col·legi esdevingué camp de concentració dels nacionals durant cinc o sis mesos, on van passar molts presoners, la planta baixa es destinà a infermeria, hi havia toc de queda a partir de les sis de la tarda.

En 1939 les monges salesses  buscaven lloc per allotjar-se donat que el convent del Passeig de Sant Joan estava molt malmès i   van comprar la torre de Can Marcet  i el que quedava de la finca als hereus dels Marcet-Planàs. És així com part de la finca passà en propietat de les Salesses el 16 de juliol de 1940.

Desprès  de les important obres que les monges van dur a terme, es va  convertit en un notable monestir de monges Salesses. El monestir es va unir a la Torre, respectant la peculiar torre dels Marcet, al menys exteriorment, donat que el seu interior ha estat adequat a la nova finalitat de l'edifici.

 

En el que era terra de cultiu i caseta dels masovers, les monges ho van arrendar i s'hi va construït un geriàtric per a gent gran.




(1) El Palau Marcet  és un dels pocs palauets urbans que es conserven a l'Eixample. Va ser projectat per Tiberi Dabater i Carné  l'any 1887 dins d'un estil eclèctic de referències clàssiques i barroques, a la façana, i gòtiques i orientals a l'interior. El va fer construir  Frederic Marcet i Vidal entre aquesta data i 1890. La decoració interior era magnífica i sumptuosa i feia servir elements medievalistes i orientalistes (hi intervingueren Eduard Llorenç i Joan Parera, Antoni Rigalt, Joan Balletbò i Francesc Roig). En sobresortia l'escalinata d'entrada i el saló central, de dos nivells, amb terrassa sobre el jardí. Comptava amb uns jardins a la part posterior, que donaven a la Gran Via, avui ocupats, en part pel cinema i en part per l'hotel Avenida Palace, El 1934 va ser reformat per Pere Domènech Roure per convertir-lo en Teatre Comèdia. El 1960 s'habilità com a cinema.

(2) Persones encarregades de complir la voluntat del testador.

*Fonts informatives : Mingo Borras "Històries d'Horta", Desideri Díez "Masies d'Horta". Web del Salesians d'Horta. Fotos del Centre Excursionista de Catalunya. Revista FENT CAMí, núm 84, de juny de 2016