UNA MICA D'HISTÒRIA
L'Escola del Mar original, fou construïda amb forma de vaixell i ubicada en una platja de la Barceloneta, a l’angle entre el carrer Vinaròs i el carrer Almirall Aixada i es va inaugurar el 26 de gener de 1922.
Obra de l’arquitecte municipal Josep Goday, el seu primer director va ser el pedagog Pere Vergés, autor d’una proposta pedagògica de referència en el camp de l’educació.
Així era l'escola del Mar de la Barceloneta |
CRÒNIQUES DIVERSES..
"....fundada el 1921 a la Barceloneta, va ser bombardejada
el gener del 1938. Feta de fusta, va quedar totalment destruïda. Un
documental realitzat per tres joves periodistes ha recuperat ara, a
través del testimoni d'uns quants ex alumnes, l'experiència d'una escola
que va apostar per l'anomenada pedagogia activa.
Així va quedar desprès del bombardeig del 19 de gener de 1938 |
(veu d'un antic alumne) "Això que ara parlen de les eleccions i tot això nosaltres ja ho fèiem, en aquells temps. Fèiem eleccions i votacions, cadascú tenia el seu color i el color que guanyava és el que es quedava els càrrecs, els que governaven la classe. Les lliçons anaven a càrrec dels professors, nosaltres era l'ordre."
"Després del bombardeig, l'Escola del Mar va canviar d'ubicació, (provisionalment es traslladà a La Rosaleda a Montjuïc, prop de la Font del Gat) i al final es va instal·lar al Guinardó, on encara funciona."
"Un
7 de gener de fa 70 anys, en 1938 l’aviació italiana
(Aviazione Legionaria) amb base a Mallorca i la Legió Còndor
en un nou atac aeri sobre la ciutat van destruir l’Escola de Mar".
Barcelona va patir 385 atacs de part de
l’aviació italiana, alemanya i franquista. 180 d’aquests atacs
van tenir com a objectiu el seu terme municipal, amb un total de
1.903 impactes de bombes de tota mena que van requerir més d’un
milió de tones d’explosius
La part més afectada en un
primer moment van ser el port i la Barceloneta, pràcticament
destruïda i evacuada.. "
"Nou anys després, el novembre de 1948, es va inaugurar el tercer emplaçament de l'Escola del Mar, al barri del Guinardó. I des d'aleshores, ja de forma definitiva, l'Escola ha desenvolupat la seva tasca educativa a aquest emplaçament definitiu
"Nou anys després, el novembre de 1948, es va inaugurar el tercer emplaçament de l'Escola del Mar, al barri del Guinardó. I des d'aleshores, ja de forma definitiva, l'Escola ha desenvolupat la seva tasca educativa a aquest emplaçament definitiu
Celebració del 90è aniversari de l'Escola del Mar
Han passat ja molts anys de tot plegat, tants que el dissabte 28 de gener, va tenir lloc una celebració especial, la del 90è aniversari de l'Escola del Mar.Un dels actes programats es va dur a terme el proppassat dia 28 de gener, en el menjador de l'escola, que va acollir la primera projecció pública del documental "Han bombardejat una escola" d'Anna Morejón, Sandra Olsina i Mireia Corbera, que tracte del bombardeig de l'escola en 1938. Hi eren presents Lluís Permanyer -cronista de Barcelona-, Jaume Trilla-catedràtic de Pedagogia de la UB- i Teresa Guillaumes -directora actual de l’Escola del Mar.
A DIA D'AVUI....
La Història de l'edifici on avui està ubicada l'Escola del Mar, havia estat una masia molt antiga anomenada Can Sors la història de la qual ens la contarà en el seu moment la mestra de la pròpia Escola Isabel Busquets, qui disposa d'un arxiu prou ampli i molt documentat, fruït d'un treball personal de recerca.
Aquí i ara només us parlarem de les circumstàncies que a nos ens van conduir cert dia fins a la porta de l'escola y demanar per una determinada persona que sabíem que durant anys s'havia dedicat a recopilar dades històriques de l'edifici seu del centre escolar.
Feia temps que tenia projectat fer-li una visita però no sabia com presentar-me, sense més ni més, per requerir informació a no sabia qui. Però un dia en una festa familiar un assistent, antic alumne em va informar d'una mestra (Isabel Busquets) molt interessada en el tema. Ja tenia per qui demanar.
Feia temps que tenia projectat fer-li una visita però no sabia com presentar-me, sense més ni més, per requerir informació a no sabia qui. Però un dia en una festa familiar un assistent, antic alumne em va informar d'una mestra (Isabel Busquets) molt interessada en el tema. Ja tenia per qui demanar.
Per altra banda, no fa masses mesos es va
posar en contacte amb nosaltres via correu electrònic, l'escriptora Marta
Pérez Sierra. Ens preguntava si teníem contacte amb algú de l'Escola
del Mar, perquè a la seva tia i mare els feia molta il·lusió poder-la visitar
ja que hi havien viscut de petites.
Marta Pérez Sierra |
En aquells moments el cert era que no, com ja he dit més amunt,
tenia pendent la visita ja que m'interessava la història
d'aquella finca abans no fos escola, perquè havia estat una antiga masia del
Guinardó coneguda com Can Sors.
Finalment un dia, amb el nom de la mestra historiadora a la ma, emb vaig encaminar cap a
l'escola; volia poder parlar personalment amb Isabel Busquets, nom de la persona que estava investigant la història de l'edifici en qüestió. Com en aquell moment la Isabel no
hi era o no podia sortir perquè tenia alguna reunió, ben bé no ho
recordo, els vaig deixar la meva tarja a la fi que em truqués quan li fos possible.
Finalment, quan ens van posar en contacte, a part d'explicar-li la finalitat de la meva visita
relacionada amb les meves activitats al bloc, li vaig comentar que
una persona s'havia, m'havia escrit i m'havia comentat que la seva
mare i la seva tieta havien viscut en la torre abans no fos escola.
A la Isabel aquest punt li va
interessar molt i un dia ens va convidar a visitar l'escola a la
Marta i a mi, juntament, si podia ser, amb la seva mare i tieta.
A la primera trobada, les persones
grans no hi van poder assistir, vam recórrer el recinte amb molt
d'interès, finalment vàrem signar en el llibre de visites, em va
fer certa il·lusió mai no ho havia fet pas, i també ens van obsequiar
amb un parell de llibres sobre la història de l'Escola.
La Isabel va comentar que aviat
celebrarien el 90 anys de la creació de l'Escola del Mar, i que es
sentiria molt complaguda si podien assistir-hi també la mare i la
tia de la Marta a les que els nens i nenes els volien fer unes preguntes sobre com va ser la seva vida a la Torre, quan no era una escola sinó una residència particular.
Finalment el dia 20 de gener passat, vàrem
fer acte de presència a l'acte conmemoratiu , la Marta Pérez Sierra, juntament amb mare i la tieta de la
Marta, Joan Corbera historiador del barri i jo mateixa.
Van passar unes diapositives retrospectives del centre, dels primers anys de vida en el Guinardó i fotos de les nenes que hi varen viure abans dels anys 40, és a dir, la mare i la tieta de la Marta. Els alumnes tenien preguntes per tot i no es
tallaven un xic, el debat va ser molt alegre i viu, sembla que els feia molta gràcia que a la seva l'escola, que era un edifici tant gran , hi hagués
viscut algú.
He de confessar que aquest no és el
primer cop que a rel d'alguna de les històries publicades, hi ha
persones que ens escriuen per explicar-nos detalls dels que no tenim ni idea, fotos antigues que desconeixíem, històries perdudes, etc., en definitiva història del barri que no vol morir.
Hem quedat amb la Isabel Busquets, la
mestra de l'escola del Mar, perquè un un dia d'aquests ens faci cinc cèntims de la història de l'edifici, antiga masia de Can Sors, fins on ella ha pogut investigar i
lògicament ningú millor que ella perquè ens obri la ment al passat
d'un edifici important en la petita història del Guinardó .
- Fonts documentals: Vídeo TV3, Vídeo BTV, Vídeo BCN.CAT , Lluís Permanyer, discurs de la commemoració, Isabel Busquets mestra de l'Escola. Informació aconseguida en Internet.
Hola, Sóc la mare de la Paula i l'Iria que actualment són alumnas de l'escola. Només dues ratlles per felicitar a l'Isabel pel fantàstic treball de recerca i difusió. Moltes gràcies i moltes felicitats!
ResponEliminaUna forta abraçada
li ho far’e arribar. gràcies a tu.
ResponEliminaCarme, felicitats per aquest bonic post.
ResponEliminagràcies maca
ResponEliminaTots els que em format part d'aquesta escola la portarem al cor sempre
ResponEliminaHe conegut l'existència d' aquesta escola per el llibre de LLuis LLach " memòries d'uns ulls pintats"on ocupa un lloc important en la seva narració, els protagonistes van anar a aquesta escola i per aixo l' he buscada per veure si existia de veritat.Aquest es el esperit dels catalans no l'han d'oblidar mai
ResponEliminal'escola del amar té molt de prestigi i és difícil poder accedir perquè les places sempre estan ocupades.
ResponEliminaVaig anar a l,escola del Mar de petita pocs anys però en tinc un record molt agradable.Si fan qualsevol celebració m,agradaria assistir -hi
ResponEliminaGràcies per tota la informació Carme
Una salutació
sóc un antic alumne d'aquesta antiga Escola del Mar i com alumne, guardo en
ResponEliminael meu cor i ànima, un immens i agradables records de cada màgic racó d'aquesta magnífica escola que vaig tenir la sort de conèixer-la i estudiar des de la meva infància fins al curs d'ingrés , moment en què l'alumnat ens havíem de de traslladar cap als instituts d'ensenyament mitjà per estudiar el batxillerat
i que va coincidir en el moment que el director Pere Vergés director es va jubilar, en el any 1965.
El meu germà gran va estudiar a la antiga Escola de el Mar que va ser bombardejada per l'aviació italiana i que estava establerta a la platja de Sant Sebastià, posteriorment, la meva germana i jo vam anar a la nova escola del Mar ubicada a on està actualment (al carrer Gènova en el barri del Guinardó).
Per cert, si fan qualsevol celebració m´agradaria assistir-hi, doncs anteriorment, la mateixa escola, ens enviava a tots els ex alumnes una carta d'invitació, per assistir en un dia determinat per seguir celebrant l'aniversari per retrobar-nos, tots plegats.
Us deixo el meu correu ataulfobarcinonensis@ mail.com
Be doncs salutacions i arreveure
Josep Lluís
Hola soc en Lluis un antic alumne de la Escola, el director era el Sr. Pere Verges, ens quedavem a dinar i a la taula teniam un "cap de taula" que tambe era alumne, el cap del menjador (tambe alumne) donava les instruccions per veneir la taula. Utilitsant sempre la forquilla i el ganivet,i o pala de peix,per menjar, a la taula tambe si sentaba la mestre, un dia a cada taula,jo recordo la Srta.Douart, i la Srta Buj.
ResponEliminaMOLT BONS MESTRES.-