Família PLA - MONTSENY

 Tothom que ha passat per l'avinguda a banda de mar i fent cantonada amb el carrer Cartagena, s'ha parat davant la porta d'aquesta immensa i bonica finca. Des de la porta es divisa part del jardí de davant que conté diferents escultures de terracota i la façana de la casa d'arquitectura noucentista, projectada per Adolf Florensa, un conegut arquitecte de les primeries de segle XX.

entrada per l'avinguda a la finca de l'Institut Ravetllat-Pla

“El propietari de la casa era el metge i científic Ramon Pla i Armengol que va néixer al poble d'Alentorn de Lleida. Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona (1901) i Doctor (1904). Fou un dels fundadors del Patronat de Catalunya contra la tuberculosi (1903). Treballà a l'Hospital de la Santa Creu i al Laboratori Municipal de Bacteriologia sota la direcció del dr. Ramon Turró. Fou secretari de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques. En 1924 fundà l'Institut Ravetllat-Pla per al combat contra la tuberculosi”

A més d'un gran científic Ramon Pla també era un conegut polític socialista .“S'inicià en política en la Unió Catalanista de la mà de Domènec Martí i Julià, juntament amb Serra i Moret, quan intentà d'orientar-la vers el socialisme. Abans havia publicat: "De catalanisme" (1908). Una vegada mort Martí i Julià, ingressà en 1917 en l'Agrupació Socialista de Barcelona i en 1919 fou candidat en les eleccions de diputat provincial per Sant Feliu-Vilanova. Fou també delegat al II Congrés de la CNT (Madrid, 1919) pel Sindicat Únic de professions liberals. Entrà a la USC però es retirà quan el PSOE triomfà la línia... Durant la Dictadura s'apartà, com Comaposada, de la USC i participà en el congrés de del PSOE de 1928 on hi defensà la participació en les institucions. Els articles publicats a "El Socialista" durant aquests anys foren reunits en "El socialismo en Cataluña" (1930). Fou també delegat en els congressos del PSOE de 1931 i octubre de 1932. Entre 1931 i 1932 presidí la Federació Catalana del PSOE i impulsà la unió amb la USC. Després d'haver acordat el dos Congressos la unitat, l'executiva espanyola del PSOE trencà l'acord, però ell es mantingué en la Unió Socialista. Després del 6 d'octubre, com a president de la comissió organitzadora acabà de pagar personalment la hipoteca de la Casa del Poble de Barcelona que presidí des de la seva inauguració en 1936. Fou diputat del Front d'Esquerres per Barcelona en 1936 i assistí a la darrera reunió de les Corts a Figueres (1 febrer 1939)”.

Aquest és en resum el currículum social del Dr. Pla. Però com, quan i perquè, els Pla van venir a viure al Guinardó?, seguidament ho explicarem.

El Dr. Ramon Pla Armengol (1902-1958) i el veterinari Joaquim Ravetllat i Estech (1871-1923) , es van conéixer en 1913  i es van adonar que ambdós investigaven dins un context anàleg, va unir forces i fundar l'any 1923 l'Institut Ravetllat- Pla i registren la marca Ravetllat-Pla  el 29.8.1923. 

Per desgracia un fet tràgic va capgirar  la situació,  a fials d'octubre de 1923 moria el doctor Joaquim Ravetllat als 52 anys, refet de la pèrdua del seu company el doctor Ramon Pla va tirar endavant el projecte i va portar el laboratori d'investigació a Barcelona al Pg. de Gràcia 62, mentre  que el de producció va continuar al poble de Salt.

A la fi d'unificar un i altra la  seu de l'Institut s' instal.là seguidament  al C. Sardenya - cantonada Camí de la Llegua al barri de la Salut a la masia de ca l'Hortal però, ben aviat la seu es quedà petita i va comprar uns grans terrenys al Guinardó, més amunt de l'Hospital de Sant Pau la construcció del qual aleshores, ja estava mol avançada.

L'Institut quan estava al carrer Sardenya

Aleshores la  germana de Joaquim Ravetllat  va vendre la part del seu germà  al seu soci el doctor Ramon Pla que va quedar com únic propietari de l'Institut.

L'Institut Ravetllat Pla al Guinardó en 1930, fotos del fons R. Pla

El Dr. Ramon Pla i família, la seva muller Assumpció Montseny i Roca la seva única filla Núria Pla (1915-2011), que en l'època tindria poc més de 14 anys, van anar a viure al Guinardó cap a 1930, en la casa que es van fer construir, junt les dependències de l'Institut, amb les quals quedava connectada per dins.

Diverses instantànies de la Família del doctor Ramon Pla

Núria Pla de nena

Pel que expliquen persones que la van conèixer, la senyora Pla era poc donada al tracte amb els veïns del Guinardó que en 1930 segurament no eren pas tants, segurament no era pas aquell l'ambient en el que devia estar acostumada a moure's. 

A Can Pla, de tant en tant, s'organitzaven festes i vetllades literàries però els que hi acostumaven a assistir eren gent de la ciutat de Barcelona, metges, polítics i amics del marit bàsicament. Poc es coneix d'on procedia ni qui era la família de la senyira Pla, i  es escassa o nul·la la informació que existeix al respecte.

Núria Pla en la seva joventut

Desconeixem, també, a quines escoles va assistir  Núria Pla, el que si sabem però, és que quan va esclatar la Guerra començava a estudiar medicina i que, el més segur,  és que passés molt més temps amb la seva mare que no pas amb un pare tan ocupat com el seu que, a més, viatjava sovint per l'estranger, sobretot de cara a obrir  nous mercats pels productes de l'Institut Ravetllat-Pla  a Sud-.Amèrica..

L’Institut estava destinat a l’estudi de la tuberculosis i a l’elaboració de dos productes antituberculosos: la Hemo-Antitoxina i el Sèrum Ravetllat-Pla, obtinguts de cavalls immunitzats amb bactèries tuberculoses definides sota la teoria de Ravetllat. Per aquesta raó a la finca hi havia quadres per un munt de cavalls que durant el dia s'hi passejaven per una part que els hi tenien reservada.

els cavalls en llibertat en la finca

quadres dels cavalls

Hi havia també un generós jardí romàntic, pèrgoles, molts arbres i nombroses escultures de terracota, avui dia bastant malmeses. Amb tot plegat la finca era com un petit paradís per aquella noia solitària.

part del Jardí en els anys 30

   

L'entrada principal era i ha estat sempre per l'avinguda Mare de Dé de Montserrat, en l'època recentment batejada amb aquest nom. Per la part que dóna a l'avinguda i part de la del carrer Cartagena, disposa barana de ferro molt  treballada i  té una gran entrada formada per d'una una triple porta a la manera de les entrades a les muralles de les viles romanes, dues de petites,  a esquerra  i dreta per al pas de les persones i una gran pels carruatges i més tard pels automòbils de la casa, al mig, fermades amb una gran i rústega reixa de ferro que, hores d'ara s'hauria de fer restaurar ja que es troba en un lamentable estat de conservació.

Quan en 1936 es va sublevar una part de l'exèrcit i es va declarar la Guerra , tota la vida dels Pla va donar un tomb de 360 graus. 

De les relacions familiars dels Pla no en sabem pas res però en podem deduir per les conseqüències que els va comportar, que deurien ser prou complicades si tenim presente que la dona i la filla del doctor  Pla, van marxar a la zona nacional amb el germà sacerdot del doctor  Pla,  concretament  a Burgos on s'hi van estar fins al final de la guerra.

Allà la Núria Pla es va fer de la Sección Femenina Falange Espanyola, va col·laborar amb el rebels i es va casar amb amb l'Alfonso Carro Crespo, fiscal franquista.

En Ramon Pla es va exil·liar primer a Bèlgica i desprès a França (Montpellier), des d'on va tornar i va continuar a l'administració de l'Institut, desprès per un cur espai de temps va tornar a Barcelona fins que en 1939, abandonà novament la ciutat per anar-se a viure a Mèxic, on més tard va fundar l'Editorial Minerva, de caràcter anarquista.. 

A casa dels Pla, durant la Guerra, s'hi va establir per un temps el Govern Basc en l'Exili, el propi Dr. Pla els va llogar la casa, he trobat un escrit on es parla d'aquest fet :

“ Mientras permaneció en Barcelona, Irujo estableció su domicilio particular en la finca que arrendó en las afueras de la ciudad a Ramón Plá Armengol y Nuria Plá Montseny; la casa-torre nº 114 de la Avda. de Montserrat estaba abierta también a todas las personas afectas a las instituciones vascas. En los primeros meses de vida de la Delegación, Irujo residió la mayor parte del tiempo en Barcelona y atendía personalmente a los vascos que se acercaban en busca de ayuda; los recibía y atendía con su proverbial dinamismo y amabilidad".

En 1940, un cop acabat el conflicte Núria Pla i la seva mare van tornar a Barcelona on va acabar els seus estudis de medicina, amb bones notes, l'Estat franquista va cedir a Núria Pla la propietat de l'Institut, premiant així la seva fidelitat al règim autoritari insurgent. Ella va aconseguir mantenir l'activitat comercial de l'Institut fins l'any 1980 en què la llicència comercial no fou renovada pel Ministeri de Sanitat i Seguretat Social.

En 1947 Ramon Pla va tornar a viure a París i poc desprès (1948) torna a Barcelona aprofitant una de les mesures de gràcia que va decretar el règim franquista, poc desprès el mateix any morí la seva dona i ell finalment va morir en 1958.  No va dedicar-se mai més a cap activitat política, i que va continuar investigant. 

En l'any 1948 la guerra encara era un record massa recent i moltes persones per menys motius havien estat fortament represaliades, o no van poder tornar a Catalunya o bé, si ho van fer, van ser empresonades i/o apartades de qualsevol càrrec o feina pel sol fet d'haver estat republicanes o haver lluitat amb les tropes republicanes. Suposem que les relacions que la seva filla i especialment el seu marit mantenien amb el règim que va guanyar la guerra, van tenir alguna cosa a  veure amb el retorn d'un l'exil·li que no va ser massa llarg pel doctor Pla.

El cert és que mai més es va sentir parlar del Dr. Pla políticament parlant i que va viure una vida retirada, dedicat únicament a l'estudi i la investigació.

En 1989, morí el marit de la Núria Pla, Alfonso Carro Crespo, durant un temps fiscal en cap de l'Audiència de Girona , en l'esquela només apareix com familiar directe el nom de la seva dona. Diu l'esquela que va morir a Caldes de Malavella on el matrimoni tenia una casa. Núria Pla tenia aleshores ja 74 anys, 18 anys menys que el seu marit.

L'any 2009, Núria Pla molt propera ja la data de la seva mort, va donar l'arxiu de l'Institut, que es trobava en condicions bastant precàries, a la Universitat Autònoma de Barcelona, gràcies a la iniciativa duta a terme per  la pròpia Universitat que es va preocupar de parlar amb la Sra. Pla, i del treball de recuperació de tot el material. La casa i l'Institut en 2009, semblava  més un museu abandonat a la seva sort que una altra cosa. 

 

El fons està constituït per la documentació científica i comercial generada per l’Institut durant el seu funcionament i té un volum aproximat de 50 metres lineals. 

Quan va tancar l'Institut , la doctora Núria Pla es va dedicar a viatjar cercant peces úniques per a la seva col.lecció de mobles anticsd, era una persona molt coneguda entre els antiquaris i va aconseguir reunir una col·lecció notable.

També es va dedicar a la cria de gossos de la raça Boxer, aconseguint que alguns exemplars guanyessin que alguns premis.

Des de la mort del seu marit en 1989, tancat ja l'Institut des de 1980, sense fills ni família directe, Núria Pla va fer una vida recluïda i solitària en una casa de la que no sortia o ho feia poc amb alguna amiga o per anar a missa, no molt lluny de casa seva,  sabem per alguna persona que havia treballat per la Sra. Pla,  que de tant en tant rebia a alguna de les antigues veïnes del barri amb la que mantenia algun contacte.. 

En tenia cura una majordoma que havia vingut amb ella de Burgos quan va tornar, es va mantenir al seu costat fins que va morir en  febrer del 2011, no sabem exactament el dia. No se'n va publicar cap esquela en el diari, ni cap publicació, ni cap diari s'en va fer ressó de la notícia. Desconeixem també si al final de la seva vida  va canviar de manera de pensar o si malgrat tot, va continuar essent  fidel a les seves conviccions nacional-catòliques. Segurament descansa  al costat del seu marit fiscal de l'Estat al cementiri de Caldes de Malavella, seria interessant però que algú s'interessés prou per la història, que va ser la de moltes famílies de l'epoca, com per investigar i escriure un llibre sobre la vida del dr. Pla i de la seva família.

La finca i els edificis que conté van ser cedits a l'Ajuntament ja fa molts anys, i ella hi continuava visquen en qualitat d'usufructuària. Un cop finada, de moment hi continua visquen la senyora que l'acompanya i d'altres persones hi circulen per la finca sense saber els veïns exactament en qualitat de què, hi entre i surten.

Esperem que l'administració, en aquest cas l'Ajuntament en tinguin cura de la finca, la casa i del seu contingut prou important i que les pertinences hagin estat degudament catalogades i controlades, a l'espera que es rehabiliti l'espai i es facin les noves construccions que està projectar construir i de les que n'hem parlat en un altra entrada d'aquest bloc. Clicar sobre el link següent:

De moment en el nou plànol de Barcelona, la finca apareix senyalada sota el nom de Jardins del Dr. Ramon Pla i Armengol, un home honest i bo afaxim nosaltres, qui en un moment determinat de la seva vida va dir,  en relació al sentit de la paraula progrés:

“No sóc un reaccionari però declaro que la paraula progrés no m'emociona el més mínim quan no va acompanyada de fets que signifiquin un augment de benestar per als homes”.

* Fonts d'informació:

UAB - Tesi : Sara Lugo Márquez
UAB . CAT

http://www.uab.es/PDF/PDF_1319437183926_es.pdf