dilluns, 14 de novembre de 2011

LA PLAÇA D'EIVISSA

Foto de 1900 de Ramon Faraudo Cortells  i localitzada pr Josep Llorens.
Plaça  del Progrès encara sense urbanitzar


Tal com molt bé explica en Desideri Díez en el seu llibre sobre la història d'Horta, el nom de Plaça d'Eivissa data del 5 d'octubre de 1907 però, abans la plaça havia rebut altres noms:  Plaça del Progrés i Plaça del Mercat, donat que durant molt temps va ser l'espai on s'ubicava l'antic mercat d'Horta.


A la Plaça del Mercat tocant a Sometent*

Entre 1888-89, es va bastir la plaça davant de l'edifici més antic de l'indret que data de 1777 i és el que es pot apreciar en la foto de sota i que sortosament encara perviu, en terres de Pere Pau. En principi se li van donar el nom de Plaça del Progrés, nom que també rebia el primitiu carrer Fulton i té una extensió de 924 m2


Edifici davant el qual es va bastir la plaça. Foto 1905 aprox.
El dia de Corpus de 1889, s'instal·la l'enllumenat de gas públic.

En 1895 es va decidir que en la plaça s'ubicaria el mercat i en 1896 s'hi es van construir les 28 barraques del mercat d'abastament i el nom de la plaça canvia pel de plaça del Mercat .




La plaça quan feia de mercat foto Roissin.



En 1907, poc desprès que la vila fos agregada a Barcelona,  li van canviar el nom i la van batejar com la plaça d'Eivissa que ja no s'ha canviat. Aleshores prengué el protagonisme que fins el moment tenia la Plaça de la Vila o de la Constitució, avui anomenada Santes Creus.

La seva història anterior però, ve marcada pel fet de contenir el mercat municipal fins que en 1951, es va traslladar a la Riera d'Horta (C. Tajo), en terres de Can Bransí i  van desaparèixer les barraques de l'antic mercat. 



Malgrat que el primer tramvia a vapor (1883) parava al final de la carretera d'Horta, davant del pont de la Riera ( que aleshores no existia com a tal),  a la fi de fer arribar el tramvia elèctric fins a la plaça del Mercat (1901), es va fer construir un pont adequat per suportar el pes del mitjà de transport.



Inauguració de l'arribada del Tramvia elèctric en 1901.

L'arribada del tramvia elèctric el 20 de juny de 1901, va significar un gran esdeveniment pel veïnat. Assistiren a l'acte un centener de convidats els quals varen recórrer la línia en quatre cotxets adornats amb banderes espanyoles i belgues (la companyia explotadora era d'aquesta nacionalitat), com donen fe nombroses fotografies de l'época.

La línia fou projectada per Alexandre de Barcardí, Josep Comas d'Argemir, (mestre d'obres) i Francesc Mascaró i Gausan i Pere Fargas i Sagristà, tots d'ells molt interessat per motius econòmics que el projecte arribés a bon terme.

Alexandre Bacardí: havia urbanitzat i construït gran part del Carmel i la barriada al voltant de la plaça Bacardí, Josep Comas d'Argemir, promotor de l'urbanització de les terres de Torre Llobeta, Francesc Mascaró que havia iniciat la urbanització d'un ampli sector del Guinardó i Pere Fargas, tres quarts del mateix amb els terrenys de la Font d'en Fargas, entre el Guinardó i Horta, urbanitzades al voltant de 1905.

La plaça Eivissa ha sigut i és el punt àlgid on es creuen  en un moment o altre les persones del veïnat, ha fet sempre el paper d'àgora del barri, centre de les activitats comercials, lúdiques i polítiques del moment.

Ja en 1905 acollia la seu del Partit Federal i durant la guerra hi havia a l'entorn del cinema Unión  el Centre Socialista, la Fraternitat Republicana (lerrouxista) i l'Esquerra Republicana de Catalunya, el local d'aquest últim desprès de la guerra fou embargat i ocupat per la Falange. 


Foto de l'antic cine Unión i del edificis que l'envoltaven (foto 1900)




L'ultim edifici del cinema Unión , poc després de tancar cap els 70-80

La plaça antiga no tenia comunicació directa amb el carrer Major ( actual Horta)  i era necessari passar pel carreró del Sol  (antic Castelló de la Plana).


Carrero del Sol, al fons el carrer Major

La Plaça  disposa d'enllumenat públic des de 1889,  tot i que en aquella època només s'encenia en dies de poca llum.

Conserva en la seva majoria una estructura popular, amb cases baixes, havent desaparegut la masia de la cantonada , on ara hi ha un gran bloc de pisos que acull una entitat d'estalvis.


La masia que es veu al fons és la que es va enderrocar per bastir l'entitat d'estalvi

Edifici de pisos que va substituir la masia. 
Autobús de l'empresa Casas a la parada

Ha desaparegut ja del paisatge de la plaça la companyia d'autobusos Casas que pujava als veïns pel carrer Horta i Campoamor per dur-los fins a la Residència de la Vall d'Hebron que en aquell temps rebia el nom del Generalísimo Franco.

El "Metro", arribat l'octubre de 1967 i fins el 2010 conserva la característica de final de línia. 

La plaça Eivissa ha canviat nombroses vegades de fesomia, però sempre ha estat el lloc de trobada habitual entre els veïns del barri essent els seus bars els més freqüentats pels veïns de la zona. 





diverses cares d'una mateixa plaça

A la plaça hi ha l'escultura "La Dama d'Eivissa", de l'escultor Joan Centelles inaugurada per l'alcalde de Barcelona Porcioles el 19 de març de 1965. No recordem exactament quan però, cap els 80  va patir  l'atac d'uns brètols que la van malmetre i la van haver de restaurar.



 
Últimament la plaça Eivissa apareixia molt descuidada, a l'edifici que hi ha fent cantonada amb el carrer Fulton, una de les cases més antigues de la Plaça, la van ocupar gent forània, molts d'ells de pas per Barcelona i que han deixat l'edifici "del fotògraf" totalment malmès. Aquest ocupes van ser finalment desallotjats fa quasi dos anys i l'edifici continua deteriorant-se dia a dia.

Al barri d'Horta, es va  realitzat  un referèndum a la fi que el veïnat s'impliqués en la futura reestructuració de la plaça. Les seves respostes van ser molt clares, la volien  millorar però el que no perdés pas el seu aspecte de plaça de poble.

Finalment, de 30 projectes que s'han presentat, recollint els desitjos dels veïns.  Ha resultat guanyador el de  l'arquitecta Anna Planas, que s'anomena Tetris Verd, que proposa conservar els arbres,  substituint aquells que produeixen al·legies, anul·lar el transit rodat pel voltant de la plaça, amb el que es guanyarà  un espai en més de 600 m2, es crearan àrees de joc pels infants i més espai per seure sota l'arbrat i  passejar.


Projecte de la futura plaça d'Eivissa.



La plaça tal com ha quedat desprès de l'ultima remodelació:



Segons les últimes obres. Fotos Carme Martín


Del projecte sol s'han respectat els arbres i el fets que els cotxes no donin la volta a la plaça,  d'àrea per jugar les  de criatures no se n'ha vist pas cap. L'aspecte general es fred, no existeix cap ària enjardinada i una part dels bancs completament inapropiats. La estàtua de la eivissenca sobre un monòlit de d'obra sense cap gràcia, i les quatre jardineres per culpa del mal comportament d'alguns veïns, sempre estan sense flors i plenes de cigarretes .

Actualment, s'ha volgut guanyar espai pels vianants, però el resultat no ha resultat reeixit, molts veïns estan en contra i/o d'altres no els agrada la manera en que s'ha dut a terme l'experiment.






*(El Sometent, que prové de les paraules “som atents”, al so de les campanes que convocaven a les milícies locals catalanes que funcionaven des de l'Edat Mitja amb finalitat d'ordre públic i de defensa de la terra. Durant la Guerra de la Independència contra els francesos van tornar a renéixer en terres catalanes.

En 1905 el Sometent es va convertir en una policia auxiliar destinada a la repressió del moviments de vaga.

En 1923, durant la Dictadura de Primo de Rivera es va estendre per tota la Península com una organització complementària i subordinada a l'Exèrcit en el manteniment de l'ordre.

Durant la Segona República van tornar a aparèixer i a desaparèixer.

Fou instaurat de nou durant el franquisme en 1945, però va anar perden poc poc entitat fins que va ser abolit en 1978)


8 comentaris:

  1. Montserrat Bueno i Boada15 de novembre de 2011, a les 22:22

    Que interessant i que maco el Carreró del SOL......

    ResponElimina
  2. era un poble Montserrat i quest tipus de carrers sempre han sovintejat en els pobles.

    ResponElimina
  3. TENS RAO,ELS "OKUPAS"ESTAN DESTRUIN LA PLÇA,FINS I TOT ELS DIES DE CALOR,TOTS RESPIREM "MARIA"...CAL FOTRALS FORA JA¡,CAL SALVAR EL NOSTRE PATRIMONI COM SIGA.
    NO POT L'AJUNTAMENT ACTUA SENSA CONTAR AMB ELS BARRUTS DELS PROPIETARIS? NO POT L'AJUNTAMENT DECLARAR AQUEST EDIFICIS DE PROTECCIO PREFERENT?...POTSER AIXI ES PRECIPITARIA LA SOLUCIO.
    JUGANT AMB BARCELONA

    ResponElimina
  4. Doncs jo no ho sé però hauria de ser possible fer-ho, s'hauria de parlar amb el regidor del districte i fer manifestacions i el que sigui.

    ResponElimina
  5. Hola Carme! Avui he descobert el teu blog.
    És molt, però molt interessant.
    Felicitats per la teva tasca.

    ResponElimina
  6. Gràcies Mercé, ja ho saps si disposes de fotos antigues o tens alguna cosa que explicar del barri, aquí estem.

    ResponElimina
  7. Sobre el tema de la casa que fa cantonada amb el carrer Fulton. Si la casa te antiguitat suficient, nomes que sigui la façana, per molt que els propietaris deixin que el sostre caigui per declarar-la en ruina, la podem salvar. Es tracta d'anar a parlar amb el/la regidor/a del districte i declarar-la patrimoni d'Horta.

    ResponElimina
  8. Sembla que finalment els propietaris, la restauraran, segons explica la regidoria.

    ResponElimina