CAN PLANÀS (antic Can Mèlic) I CAN MASCARÓ

Vista General de Can Planàs en 1900

Els Seminaris a l'esquerra, mas de Can Planàs i terres on s'ubica actualment l'Hospital de Sant Pau

Can Planàs en la nevada de 1962

Can Planàs, actualment Centre Cívic del Guinardó

Can Planàs és la finca on avui es troba el Centre Cívic del Guinardó, situat entre l'Avda. Mare de Déu de Montserrat i la Ronda del Guinardó.

A mitjans del segle XIX era coneguda com Can Mèlic i molt abans abans com a Can Molins. De fet el nom de Mèlic el troben escrit de diverses maneres (Mèlik, Mèlich i també Melis) i dona nom a dos accidents geogràfics: el torrent de Mèlic o Meris i el turo de Mèlic, situat al final del carrer Doctor Cadevall.

Claudi Planàs i Armet, Director de la Companyia de Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i de França (TBF, era un home ric que va invertir part dels seus guanys a comprar la finca Mèlic a la dècada de 1870. A principis del segle XX la propietat tenia una extensió de quasi setanta mil metres quadrats (l'actual centro cívic en fa poc més de vint-i-cinc mil) i al registre de la Propietat la descriu com "una heredad situada en esta ciudad, barriada de San Martín de Provensals, sobre el maso llamado "Lligalbé" y "prop de lo *Colomar del Guinardó", hoy conocida  por "Casa Melich" que consta de una casa señalada de número 12, compuesta de planta baja, primer piso i desvàn, con su bodega, oficinas y aguas, cercada de paredes en su totalidad". La finca va passar de pares a fills i nets, que van ser els darrers propietaris.

Com la masia estava en estat precari de conservació, Claudi Planàs va decidir fer-se una torre més amunt rehabilitant la masia situada en l'anomenat turo d'en Mèlic, prop de la masia de Can Sors,  a un cota de 150 metres sobre el nivell del mar, al final del que ara és el C. Del Dr. Cadevall i en 1910 s'hi va traslladar, el sr. Planàs però, hi visqué poc temps, donat que  va morir el dia 13 de setembre de 1914.

Aquesta torre encara existeix avui dia i es coneix ( encara que no sabem de cert la raó)  amb el nom de CAN MASCARO. Sospitem que rep el nom o bé per l'arquitecte que la va convertir en torre modernista o bé relacionat amb l'antiga masia que hi havia en el mateix lloc, ara per ara s'hauria de nomenar com can Planàs nou.

Masia convertida per la família Planàs en la torre  modernista
 coneguda com CAN MASCARÓ.

Durant els anys vint el fill gran del sr Planàs, va arribar a un acord amb el dr. Córdoba, mitjançant document privat, qui hi va instal·lar una escola d'educació especial que encara continua en funcionament.

En quan a la finca antiga, va passar per usos diferents, sense abandonar la seva funció agrícola. Durant un temps va ser viver de Jardineria i cap a 1930 la societat Parques i Canódromos la va llogar per construir-hi un canòdrom - al seu temps eren molt populars i una piscina situada a la part alta, tocant a l'avinguda Mare de Déu de Montserrat, on antigament hi havia hagut una gran bassa rodona d'aigua. Durant la Guerra va ser ocupada per Milicians de les patrulles de control i també s'hi va ubicar un cos de bombers , més endavant s'utilitzà com escola al curs 1937-1938 (durant els bombardejos els infants s'amagaven al celler de la masia). En Acabar el conflicte bèl·lic, Can Mèlic o Can Planàs va ser ocupada per la Falange i el 8 de febrer de 1943 es va firmar un contracte d'arrendament amb la Delegación Nacional del Frente de Juventudes.

Possible entrada de Can Planàs en l'any 1900

El que quedava de l'entrada a la finca de Can Planàs els anys 70

Can Planàs vist de de la Av. Mare de Déu de Montserrat
Foto dels anys 70 

Quan en 1966 la propietat passà en mans dels germans Planàs Fernández el primer que van fer és alliberar-se de les càrregues que suportava per poder-ne fer us lliurement. En 1976 van recuperar la finca i en 1978 la Comissió Executiva de l'Ajuntament va fiar el preu d'expropiació de Can Planàs i desprès de diverses obres el 19 de juny de 1982 s'inaugura el Centre Cívic del Guinardó, el primer que es va obrir a Barcelona.

Alguns apunts sobre la família Planàs:

                                                        

*Efemèrides: El 20 de gener  passat es va celebrar els 125 anys de la inauguració oficial de la linea fèrria fins a la frontera francesa i el seu enllaç amb Port Bou i Cerbère, que va propiciar  la unió de les xarxes dels ferrocarrils del Mig dia Francès i de Tarragona a Barcelona. Tres dies desprès coincidint amb el casament d'Alfons XXII i Maria de les Mercedes d'Orleans, es va obrir al públic la línea inaugurada. En l'acte es va glosar la figura de Claudi Planàs Armet, del que hem parlat abastament en les paràgrafs anteriors, en els termes següents:.

"Como ejemplo paradigmático de esa entrega y de ese tesón, señaló a D. Claudio Planás, artífice por excelencia de la conclusión de la línea internacional inaugurada en enero de 1878, a quien comparó con D. Manuel Girona en su capacidad para vencer las más obstinadas dificultades y lograr los objetivos perseguidos, por inalcanzables que pudieran parecer.

Seguidamente, tuvo lugar la esperada intervención de D. Claudio Planás, descendiente directo, en 5ª generación, del autor del enlace internacional por Port Bou.

A través de sus palabras quiso expresar la importancia del rescate de la memoria histórica que estaba llevándose a cabo y el total y decidido apoyo del conjunto de la familia Planás a las celebraciones en marcha.

Señaló, también, el elevado grado de compromiso que comportaba ostentar el apellido Planás, lo cual obligaba a un permanente esfuerzo por intentar estar a la altura de sus insignes predecesores.


Com es pot comprovar Claudi Planàs Armet, que va viure durant bastants anys al Guinardó i la família del qual hi va continuar vivint fins la dècada dels 30 del segle XX,  va ser  una persona molt important i inflüent en la seva època.

Fonts informatives :  Gran part de la informació de Can Planàs ha estat aconseguida en el llibre editat per l'Ajuntament de Barcelona  "MASIES DE BARCELONA". En Joan Corbera, historiador del barri, va escriure la part que es refereix a les masies del Guinardó,  algunes de les fotos de l'arxiu històric de Sant Pau i d'altres de pròpies.