Valentí
Escardívol i Soler , va néixer a Barcelona i la seva muller
Raimunda Porqueras i Zamora era filla de Poboleda (Tarragona), es
van casar mol joves i van tenir quatre fills, en Ramon, en Valentí,
en Joan i en Miquel, i una filla natural. Per raons de feina es van
traslladar a viure a Sant Boi de Llobregat en la Colònia Güell, de
fils i filats, on va entrar de jornaler i desprès d'encarregat de
fàbrica.
Valentí Escardívol Soler en 1910 |
“La
Colònia Güell començà a formar-se el 1890, per iniciativa de
l’empresari Eusebi Güell a la seva finca Can Soler de la Torre,
situada en el terme municipal de Santa Coloma de Cervelló. Allà
traslladà la indústria tèxtil que tenia a Sants (ara municipi de
Barcelona).
L’interès
d’allunyar-se dels conflictes socials presents a la ciutat, féu
que la nova indústria, -equipada amb la més moderna tecnologia de
l’època- es plantegés en el marc d’una colònia industrial; amb
les cases dels obrers al costat de la fàbrica, integrades en la
mateixa propietat, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia
i amb la seva vida social i econòmica tutelada per l’empresa.”
Com
era una persona estalviadora, a principis del segle XX, ja disposava
d'algunes rendes i va decidir invertir-les comprant diversos terrenys
sobre els que hi feia construir casetes per a petits rendistes, entre
els quals cal destacar, per interès nostre, els que va adquirir de
l'heretat Torre dels Pardals en el que aleshores era la barriada de
Sant Andreu del Palomar, i ara Guinardó, en els carrers: Varsòvia,
Sales i Ferrer i Plaça Catalana i l'avinguda de la Mare de Déu de
Montserrat,
Aleshores,
les terres que hi havia passat el torrent de la Guineu fins a la
carretera d'Horta, depenien administrativament del poble de Sant
Andreu del Palomar i des de l'indicat torrent cap l'altra banda, de
Sant Martí de Provençals.
En
aquella època , l'activitat de compra de terrenys per construir-hi
casetes, no era en gaire habitual entre petits menestrals com era en
Valentí Escardívol Soler i per aquesta raó el veïnat no entenia
massa aquesta dèria adquisitiva, que era considerada com una bogeria
entre el veïnat dels voltants. Però ell no en feia pas cap cas,
tenia la intuïció que en un país petit com el nostre posseir
terres era o podia ser en el futur un negoci pròsper i segur.
A part de la peculiaritat
indicada, el Sr. Escardívol era un senyor d'idees republicanes i
progressistes per l'època. Creia en la instrucció com a base per a
millorar en la vida, degut principalment al fet d'haver treballat
durant molts anys en la Colònia Güell, on el propietari Sr. Güell,
era una persona que es va preocupar per millorar les condicions de
vida dels seus treballadors, essent la “Colònia Güell” a
finals del segle XIX i principis dels XX, modèlica en molts
aspectes.
Ell mateix, en 1918,
quan ja gaudia d'un estatus social determinat, va donar unes de les
terres de la seva propietat, per a construir-hi una escola a Sant
Boi de Llobregat.
Tal com ja hem comentat més amunt,
Valentí Escardívol Soler va comprar en el Guinardó diversos
terrenys, entre els quals cal destacar-ne el del C. Dosrius,
cantonada amb La Havana (Av. Mare de Déu de Montserrat – Sales i
Ferrer) on , posteriorment en data 4 de setembre de 1920, va
edificar la casa en la que va viure el seu fill i família juntament
amb el local on es va ubicar el Casal Federal, del que ja hem parlat
en una altra entrada, Aquest terreny anteriorment havia estat del
sr. Alejandro Condó Queldrà.
Valentí Escardívol Porqueres i la seva muller Lola Julià, al fons el Mas Guinardó |
La façana de casa i el local donaven al carrer Dos Rius (ara Av. De la mare de Déu de Montserrat, per la part de darrera amb el carrer del Telèfon (ara Varsòvia) i per l'esquerra amb el carrer de La Havana (actualment Sales i Ferrer).
Inauguració del Casal l'any 1923 |
En
la foto de més amunt, la Sra. Lola Julià muller de Valentí
Escardívol Porqueres i les seves filles Isabel i Maria, en la
terrassa del Casal. A conseqüència de la gran onada de fred de
l'hivern del 37, el darrer dia de desembre d'aquell any va caure una
petita nevada sobre la ciutat de Barcelona, però només es van
acumular 5 sentìmetres, per tant, al cap d'un dia ja no en quedava rastre. El
15 de febrer de 1938 la nevada ja va ser més forta, amb tempesta i
amb una acumulació de 13 centímetres. Va continuar nevant durant quatre
dies.
El fill del sr.
Escardívol, Valentí Escardívol Porqueres, administrava els
edificis del seu pare al Guinardó i a més regentava el bar ubicat
en la part baixa que donava al carrer Dos Rius i que tenia sortida a
la terrassa del Casal Federal.
Lola Julià i les seves filles dins el seu bar. |
L'edifici del que desprès
seria el Casal Federal, va ser llogat per l'entitat Casal Instructiu
i Recreatiu del Guinardó i com a tal es va inaugurar l'any
1923. A finals de 1930, s'hi instal·là d'Acció Catalana i a
mitjans de 1931, Acció Catalana s'integra Esquerra Republicana
de Catalunya, que el dirigirà fins al final de la Guerra.
El local del Casal
Federal estava situat a l'avinguda Mare de Déu de Montserrat
(aleshores Dos Rius), cantonada amb Sales i Ferrer ( en l'època
C. de l'Havana) i va restar dempeus fins 1974, que el van
enderrocar per construir-hi pisos on escara hi viuen els nets i
besnéts dels Escardívol.
Desprès de la guerra ja
res no va continuar igual, degut a les activitats polítiques
d'esquerres que s'hi havien dut a terme en l'edifici abans i
durant el conflicte bèl·lic, el local va ser embargat pels
vencedors i durant dos anys s'hi va instal·.lar la Falange,
que no va pagar cap lloguer mentre s'hi va estar. Finalment un dels
fills Renom hi va instal·lar una fusteria.
Com ja s'ha indicat més
amunt, en el mateix solar, del Casal, hi va haver un bar que
regentava la família Escardívol, amb el nom de DOS RIUS,
Quan van tancar el bar, l'establiment va estar tancat fins que 20
anys més tard, el gendre del sr. Valentí Escardívol Porqueres,
Josep Pui Mongay, hi va instal·lar una ferreteria.
La casa dels Escardívol cap els anys 70 |
Quan va acabar la guerra,
el Sr. Valentí Escardívol Soler, no va poder assumir la derrota
dels que considerava els seus, el seu fill en Joan s'havia
exiliat a França mentre que en Valentí, l'havia denunciat
injustament un veí i estava tancat a la presó del Poble Nou. Tot
plegat, va pertorbar les seves facultats mentals i morí poc desprès,
cap a 1941 a Sant Boi de Llobregat on està enterrat.
Durant l'etapa de la Guerra Civil i els primers anys de la
postguerra, el Casal va servir de refugi a persones perseguides, tan
per un bàndol com per l'altre. En acabar la guerra, el fet d'haver
contribuït a salvar la vida de persones relacionades amb l'església,
va ser utilitzat com un aval per salvar la vida de Valentí
Escardívol. Porqueres, fill de l'anterior que, com ja hem indicat
més amunt, un veí del barri i client del bar al no va voler
servir-li més beguda, perquè ja anava prou borratxo. Per
animadversió, va sortir del bar proclamant a qui el volia
sentir, que tan ell com el sr. Escardívol eren uns matacapellans,
motiu pel qual els van empresonar a tots dos.
Aquesta mala passada posa en evidència com, per motivacions
diverses i principalment per d'enveja i diferències ideològiques,
moltes persones van ser injustament denunciades per veïns o persones
de la pròpia família.
Tornant al sr. Escardívol fill, dèiem que el van tancar
durant uns mesos a la presó del Poble Nou . Tanmateix però, la seva
dona Lola va aconseguir avals del Mossèn de la parròquia del
Guinardó i de les monges de Sant Francesc de Paula, d'alguns veïns
i amics, que encara conserva la seva filla Isabel, en els quals es
donava fe que gràcies al Sr. Escardívol Porqueres es van poder
salvar diverses persones de l'església capellans i monges. L'afer va
durar fins 1942.
Tarja dirigida a la presó on va estar Valentí Escardívol |
Resulta curiós observar
com entre els veïns que van avalar que el sr. Escardívol era una persona com cal, bona persona, que no havia fet mai mal a ningú, no es trobaven pas alguns dels cognoms més rellevants
del barri del Guinardó. L'esquerda que es va obrir entre guanyadors
i perdedors, gent benestant i treballadora en l'època va ser prou important, no solament pel que fa al barri del Guinardó sinó en el
conjunt de barris, ciutats i pobles de Catalunya on es van arribar a
cometre tota mena d'arbitrarietats en contra dels vençuts..
Va morir a
l'edat de 61 anys en la seva casa del Guinardó.
*Gràcies a la família Puy Escardívol per la informació històrica i les fotos que ens han facilitat.
Una entrada que m'és grata doncs conec a aquesta família.
ResponEliminaM'agrada molt venir a llegir les històries dels barri i quan es tracta del Guinardó encara m'agrada més.
Tens una fidel seguidora.
Rep les meves salutacions.
He quedat gratament sorpresa en llegir el teu post,i en reconèixer les fotografies que has posat. Em dic Lourdes Escardívol, i en Valentí Escardívol i Soler era el meu besavi.
ResponEliminaJo també tinc un bloc, on pretenc recollir la memòria històrica de Sant Boi, i algunes d'aquestes fotografies també hi apareixen, i n'hi ha altres que esperen pacientment poder ser compartides.
Un aclariment: Quan et refereixes a un fill que va estar exiliat, es tracta del meu avi en Joan Escardívol i Porqueras, i no del meu oncle Ramon.
Moltes felicitats per la feina que fas, i moltíssimes gràcies en nom de la família Escardívol de Sant Boi.
Lourdes Escardívol i Sierra
gràcies Lourdes, ara mateix canviare el nom del teu tiet, en Valentí i jo som amics des de joves, abans d'ahir va estar a casa meva. Ja conec el teu bloc, he estat investigant per internet i la foto de l'avi Valentí el vaig trobar per internet, és possible que del teu bloc. Espero que no et sàpiga greu.
ResponEliminauna abraçada.
Bon article,
ResponEliminaEl comparteixo al nostre Facebook de Poboleda als Medis.
Salutacions,
gràcies. molt amable
ResponEliminaMoltes gràcies, Carme. Sí, la fotografia del meu besavi la tinc penjada al meu bloc. Va estar feta a la Font de Golbes de Sant Boi.
ResponEliminade res. a disposar.
ResponEliminaHola,
ResponEliminaHe llegit l´article i és forÇa interessant (tinc familia al Guinardo). Una curiositat,s´esmenta una filla natural. Una filla natural de qui...? I el seu nom....?.
Salutacions,
Mònica.
D'el primer Escardívol que va comprar propietats al Guinardó, ell no hi va viure qui va anar a viure i tenir cura dels bens del seu pare va ser el fill. Desconec el nom de la filla natural ho sento.
ResponEliminaBonjour je m'apelle Elodie Escardivol est mon grand père etait Joseph Escardivol qui etait de terrassa. Je recherche mes origines. Nous sommes les seul francais à s'apeller Escardivol et ne nous connaissons pas notre damille de l'autre coté de la frontière. Pouvez vous m'aider. Peut etre faisons nous parti de la même famille. Mon grand père etait très mysterieux Aparement sur ses origines. En esperant avoir une reponse. Merci
ResponElimina