Amics i seguidors del bloc:
Aquesta és realitat era l'exposició que m'hagués agradat que s'exposés, didàctica, sense floritures, on es posés de manifest les virtuts i defectes d'ambdós bàndols, on el jovent pogués saber qui i com era el dictador qui va organitzar el cop d'estat, que acabà en un guerra que va durar tres anys amb milers de morts. Qui era qui en cada part del conflicte, que era una txeca, qui eren els milicians, els brigadistes internacionals, els fatxendes que ajudats per els feixistes italians i el nazis alemanys, de quina part estava l'església catòlica i quin paper interpretà en el conflicte.
Què era un camp de concentració, qui hi estava empresonat, quanta gent va ser afusellada en el camp de la Bota anys desprès de la guerra, etc.
Incloc un petit vídeo amb un passi dels de les fotos i text que vaig bastir i fer plastificar per a il·lustrar la meva idea de l'exposició.
Benvolguda carme;
ResponEliminaVaig estar dilluns passat visitant la teva expo del Matas i
Ramis i em va semblar sobèrbia.
D´aquelles expos que són treballades i explicades amb suport
de testimonis vius, que et molestes de visitar tú i poca gent
més, documentació de primera mà, com les cartes de la dona que
et va facilitar el testimoni del seu familiar retingut al camp
de concentració de les Llars, referència a les rel.liquies
amagades, a les persones amb nom, d´ambdòs bandols, amb nom i
ressenya, de la seva lluita-coratge i repressió.
Però el marc escollit al barri era petit, i l´expo hagués estat
feixuga mostrant tot el material que tenies.
L´expo mereix un espaï al MNCat, una expo recolçada amb material
de guerra real als peus, sirenes d´ambientació, i panells de triple
alçada, o al Museu de l´Inmigrant de St Adrià, al costat del
"Sevillano" i en primera planta de l´instal.lació, que hi tenen
habilitada
Destextualitzada però viva, amb un títol que faci refèrencia al
marc de l´estudi, però interessant per tothom que hi vulgui saber
a Bcn del periode de guerra, abans i després.
Penso de tota manera que la selecció final del comissari es no
selectiva, feta per mostrar un pedacet de casdascuna de les històries
que volies explicar, i sense ser massa agresiva amb la història
oficial explicada a les escoles.
Per tú, dir-te que has fet una bona feina, i t´encoratjo en seguir
amb aquest mateix tema, que tu sola sabràs acabar con mereix.
Gràcies Miquel, han estat molt anys d'anar buscant però a la gent li costa encara parlar del tema. Evidentment continuaré investigant, m'agradaria traslladar tot això a algunes escoles però no sé si serà possible..
ResponEliminaVan ser els "incontrolats", no tenim la culpa, nosaltres som els "bons".
ResponEliminaM'agraden els fotomuntatges de fantasía victimista perquè en uns anys els farem passar per fotos de debò.
QQui es va muntar una guerra no van ser pas el republicans, no ens oblidem d'això, ni dels afusellaments innecessaris que es van dur a terme un cop acabat el confrlicte. Que en 1936 bastants incrolats van dur a terme crims execrables, ni ho nega, sóc la primera en ademetre-ho, totes les guerres són terribles i qui pateix més és la gent del carrer.
ResponEliminaSeria bo que quan es fessin comentaris incloessim el nom de la persona que els fa.Amagar-se darrera un anonimat no dona massa credibilitat al comentari.
ResponEliminaFalta l'episodi de l'assasinat del pare Moré a l'ermita del Carmel que em sembla que també es considera part d'Horta.
ResponEliminahttps://metropoliabierta.elespanol.com/vivir-en-barcelona/santuario-carmel-poder-cosas-pequenas_67355_102.html
El párroco Jaume Moré reemprendió en 1890 la labor de su antecesor y convirtió el santuario en un lugar de peregrinaje y de encuentros de jóvenes católicos.
Tras otro periodo de abandono de 1913 a 1930, volvió la actividad, pero al inicio de la Guerra Civil, la ermita fue quemada y el padre Moré asesinado.