diumenge, 5 d’agost del 2018

La carretera d'Horta anomenada oficialment Ctra. de Cornellà de Llobregat a Fogars de Tordera


L’anomenada oficialment carretera de Cornellà de Llobregat a Fogars de Tordera era coneguda entre els hortencs com la carretera d’Horta. Era una bonica carretera que corria entre camps i vinyes i que disposava d’arbrat a ambdues bandes de la pista i que segons sembla es va inaugurar en 1881.

Mapa de l'època on es dibuixen les carreteres que accedien a Barcelona


Abans de la carretera hi havia hagut des d’èpoques molt antigues el anomenat camí de Dalt que utilitzaven el nobles per accedir a les seves finques d’estiueig.

La carretera en qüestió, començava al centre de Cornellà, direcció Esplugues, Pg. Reina Elisenda, Pg. de la Bonanova, Pg. de Sant Gervasi, Pg. del que seria més tard pg. de la Vall d’Hebron i pg de Valldaura fins a Sant Andreu de Palomar. Va ser a partir de la seva construcció la via natural per accedir a Vallcarca i a la Vila de Gràcia; també la utilitzaven  els hortencs, a partir dels anys cinquanta que va entrar en servei els autobusos de l'empresa Casas, per accedir al tramvia que pujava fins el cim del Tibidabo.

La construcció de la carretera va facilitar també als habitants del poble  accedir amb més  facilitat al cementiri nou que es va edificar el 1867 en una finca Mariano de  Oriola i de Cortada i que quedava allunyat del centre del poble.

Actualment de l’antiga carretera, només hi queda un tram petit que parteix de la part alta del carrer Campoamor fins a la plaça de Karl Marx, encara que el seu nom actual és avinguda de Valldaura.






Tram de l'antiga carretera que encara es conserva, foto dels anys 90.

L’antiga Carretera de Cornellà de Llobregat a Fogars de Tordera, era part de les arteries provincials que en depenien de la Diputació de Barcelona, totes elles carreteres de tercer ordre.

L'1 de gener de 1887 constituïen una xarxa de 323,232 quilòmetres de servei. Cent anys després, la diputació té una xarxa de 2.012 km.





Dels 90,686 km projectats per a la carretera de Cornella de Llobregat a Fogars de Tordera, en 1887 només se n’havia construït el tram, d'uns 9 km, entre Sarrià i Sant Andreu de Palomar.

De fet a questa carretera, que va ser inaugurada, a trossos l'any 1891 i com ja hem apuntat , anava de Cornellà , per la part alta de Barcelona i circulant per Mataró i diversos pobles de l'interior del Maresme fins, en teoria, arribar a Fogars, va tardar anys en donar-se per acabada.

Primers autobusos a Gràcia per la carretera
amb sortida al c. Chapí.
Amb la construcció de la carretera a principis del segle XX va haver una primera proposta de connectar mitjançant autobusos Horta amb la vila de Gràcia, utilitzant aquesta carretera, que va iniciar els seus serveis el dia 1 de gener de 1929 i partia des del carrer Chapí, per continuar per els carrers Horta, Palafox, Campoamor, carretera d’Horta, avinguda República Argentina per finalitzar a la plaça Lesseps. L’establiment d’aquest servei d’autobusos fou un fracàs atès que en l’època la línia transcorria per llocs poc habitats, així que va deixar de funcionar en 1931.

En 1932 l'Ajuntament de Barcelona, va adjudicar de nou la línia a la societat Autobuses del Norte de Barcelona. Aquesta companyia a la fi d'aconseguir  un  millor rendiment del servei va idear un nou recorregut en forma de circumvalació: plaça Lesseps-Valle d'Hebron-Horta-Guinardó-Plaça Lesseps i viceversa.

Malgrat tot la línia tampoc va ser rendible i la companyia degut al dèficit econòmic que arrossegava va decidir renunciar al servei.

No va ser fins desprès de la Guerra Civil, quan al voltant de la citada carretera es van establir serveis que van justificar la implantació d’un altre transport regular de viatgers. En l‘època funcionaven l’orfenat Ribas, la fundació Albà per malalts incurables i ja desprès de la guerra l’escola dels Salesians en 1940, afegint-se a mitjans dels cinquanta l’hospital anomenat aleshores Hospital Universitario Francisco Franco, en 1955, (actualment Hospital General de la Vall d’Hebron) i les Llars Mundet, en 1957.

També hi havia finques importants que eren però, de particulars com el Palau Desvalls i el Laberint , Can Gallart i el parc de les Heures, la finca de Martí Codolar, etc.

Principalment la Fundació Albà va fer els impossibles per a aconseguir aquest servei de transport, indispensable perquè els treballadors i familiars dels malalts assistits hi poguessin arribar amb una certa comoditat  i també les reivindicacions d'altres serveis assistencials que s’hi van establir a posteriori. Així mateix,  hi va influir  l’augment considerable de la població que s’hi va establir al llarg o prop de la carretera.

D’aquesta manera el 10 de novembre de 1953 la Dirección General va atorgar la concessió de la llicència per establir una línia regular d’autobusos al sr. Francesc Casas Estrada, qui va demanar diversos préstecs i hipotecar el seu patrimoni familiar per posar en marxa l’empresa Casas, comprar els autobusos i un garatge que es va establir al carrer Salses.

Finalment el 5 de desembre de 1953, a primera hora de la tarda es va inaugurar oficialment el servei d’autobusos entre la plaça d’Eivissa i l’avinguda del Tibidabo, que molts de nosaltres vam arribar a conèixer





En l’actualitat, ja no existeix ni la nostra estimada carretera d’Horta com a tal, donat que ha donat pas a la denominada Ronda de Dalt molt més ampla i inaccessible, ni tampoc l’empresa Casas que va deixar de donar servei l’ 1 de Abril del 2001, però ambdues han quedat indelebles en el record de molts hortencs .


Fonts consultades : 

  • "Els transports a Horta" Desideri Díez.
  • «El primer servicio de transporte de pasajeros entre Horta i Gràcia", del blog «Tranvia 48", de Ricard Fernández Valentí. Link d'accés  al blog: El Tranvia 48
  • Web Autobusos de Barcelona

2 comentaris: