 |
| Situació de la masia |
Francesc Crehuet i Pujolà, comprà els terrenys sobre els que ara creua el carrer d'en Crehuet en 1787, en els que no va tardar en bastir-hi una casa de pagès que tots els veïns d’Horta coneixem, situada ara al carrer Porto i que segurament amb alguns canvis ha arribat fins els nostres dies.
 |
| Retall d'una foto més àmplia on es veu la masia. Segle XIX |
La casa sota el concepte de casa pairal familiar, és d’arrel rural de les típiques de l’antic poble d’Horta, segurament en la part baixa es guardaven les eines del camp i part de la collita i al primer pis hi vivia la família pròpiament dita. La casa al fons i l’hort i pati al davant. En el segle passat Can Padró encara es trobava davant de la riera oberta, la qual es podia travessar per mitja d’un pontet conegut com de Can Don Joan, atès que duia fins la porta principal de la casa noble de Cruïlles coneguda també per Can Don Joan.
 |
| Foto del Pont de Can Don Joan. Foto anys 60 fons F. Capdevila |
 |
| Foto de la fons de CEC sobre la Història de la masia catalana, de finals del segle XIX |
Posteriorment a principis dels anys vint del segle passat, se l'ha dotar interiorment d’ornaments típics del moment, sostres amb motius pintats, terres hidràulics, cuina econòmica, carbonera, etc. Curiosament dos dels ornaments fan al·lusió a la industria i al progrés industrial que es vivia en aquell moment, com era el dibuix d’un tren en marxa en mig un bosc de torres elèctriques i de la reproducció de part d’una fàbrica amb dues xemeneies fumejant. En les dues xemeneies dos escuts, el de l’esquerra el de Catalunya i el de la dreta el de Barcelona, metàfora clara de la revolució industrial que vivia la ciutat aleshores.
 |
| Ornaments presents en la planta baixa de la masia de Can Padró |
La finca apareix en totes les fotografies que es van fer el segle XIX de la zona, quan encara era propietat de la família Crehuet, la casa amb els seus característics arcs de galeria en l’últim pis, algun d’ells tapiats, les seves parets pintades en un to crema amb les finestres emmarcades en un color molt més clar. Una línia del mateix to dels marcs de les finestres separa cada un dels pisos de l’edifici com, per altra banda tenien moltes de les masies de la contrada. En el segon pis es conserva un oratori o capella segurament construïda per Antoni Crehuet que fou reverent pare de Santa Maria del Mar.
A Francesc Crehuet Pujolà el succeí com propietari el seu fill Antoni Crehuet i Barceló que, per pertànyer al clergat de Barcelona renuncià als seus drets el 1876 en favor del seu germà Francesc Crehuet i Barceló.
Antoni Crehuet i Barceló va ser reverend a Sta. Maria del Mar on el 26 de febrer de 1855 va fer un sermó sobre la definició dogmàtica de la Immaculada Concepció de Maria Mare de Déu.
Francesc Crehuet i Barceló, va ser tinent de cavalleria, casat a l'església de Sant Joan d'Horta el 1878 amb Rosa Pla Ferres. A la seva mort el 1893, va decidir ser enterrat a Horta i el seu seguici funerari, va anar acompanyat per dos esquadrons del regiment de cavalleria de Mallorca amb música del regiment d’infanteria d’Àsia amb honors d’ordenança.
Francesc Crehuet i Barceló, va ser tinent de cavalleria, casat a l'església de Sant Joan d'Horta el 1878 amb Rosa Pla Ferres. A la seva mort el 1893, va decidir ser enterrat a Horta i el seu seguici funerari, va anar acompanyat per dos esquadrons del regiment de cavalleria de Mallorca amb música del regiment d’infanteria d’Àsia amb honors d’ordenança.
És molt possible que el Crehuet que van conèixer alguns veïns molt antics del lloc, fos descendent Francesc Crehuet Barceló, aquest últim Crehuet pel que sabem no es va arribar a casar mai i va morir molt gran, la torreta del soldat que lluïa a la dreta de la finca segurament la va fer construir ell sobre el garatge de la casa.
 |
| Torreta del soldat, foto anys 70 . Fons Felip Capdevila |
Els Crehuet van ser propietaris de la finca fins desprès de la Guerra Civil que la van vendre als Padró que hi van muntar una una granja d’animals, motiu pel qual la casa és coneguda al barri com la Granja de Can Padró.
A finals dels cinquanta, la família Padró formada per en Joan i en Pere Padró la seva muller Pilar i els pares dels dos nois, van llogar la part de baix de la casa a la família Gras.
 |
| Can Padró en una foto dels anys 70 del fons de la família Gras. |
 |
| Pati del davant de l'entrada de la masia a finals dels 60. Fons família Gras |
 |
| La mateixa entrada ja renovada, anys 70, foto fons família Gras |
 |
| Angie i Toni Gras, en el jardí de la casa |
Actualment hi viu la llogatera Rosa Figueras Nualart, vídua de Gras, té 91 anys i la seva filla que en té cura.
Fa molt poc, els Padró s’han venut la casa a una immobiliària juntament amb la llogatera perquè aquesta societat se’n faci càrrec de desallotjar-la de la casa, no han tingut la mínima consideració de les persones que l'han guardar tots aquests últims anys a la fi que no es convertís en una de les tantes ocupades.
Així dons, és molt possible, si l’Ajuntament no dóna remei, que la casa desaparegui i doni pas a un edifici de pisos de quatre plantes, com els molts que existeixen i acabi amb els dos cents anys i escaig de vida i història de la casa pairal i amb ella mori una part de la història d’Horta.
POSDATA.
Cal finalitzar la història amb la bona notícia que finalment la masia va ser adquirida per l'Ajuntament l'any 2019, i hores d'ara encara no es té notícia de quan es procedirà a la seva rehabilitació. Esperem que no tardi tant com amb la del Palau Desvalls, amb els Ajuntaments mai es sap el que pot passar.
NOTA: Donem les gràcies a la Família Gras que ens ha donat entrada a casa seva i facil·litat les fotos familiars.
Me ha entristecido saber ya en el post anterior que van a hacer pisos y se pierda para siempre.
ResponEliminaUna pena
ResponEliminaTantas historias de familias que sus descendientes no pueden conservar la casa, ya sea por dejadez no valorar el patrimonio familiar etc.Los dibujos en paredes desapareceran son tan especiales con el tren,etc.Al final los descendientes se lo cargan todo.
ResponEliminaYo llegué a Horta en el año 1968 siendo un niño. Viví en la Calle Crehuet hasta 1997. Nunca supe de donde venía el nombre de la calle.
ResponEliminaCuando recientemente se instaló el centro municipal can Crehuet lo deduje.
En la calle entonces había únicamente construidos 4 bloques de edificios; lo demás eran casas bajas.
La calle acababa en estrechón por donde apenas cabía una persona gruesa. Aún no se había abierto la prolongación de la calle Sta. Joana d'Arc.
Recuerdo que en el año 1968 no estaba aún asfaltada la calle Lisboa, que la riera de Horta se canalizaba a partir del punto donde hoy está el C.A.P. y que de ahí hacia Collserola estaba descubierta. Había grandes avenidas de agua cuando llovía torrencialmente. Algunos comercios aún conservan de esa época unas guías para poner compuertas de madera y evitar la entrada de agua.
Recuerdo el pont de can don Joan; incluso una vez un coche se quedó en medio con las rueda balanceando y tuvieron que empujarlo para que se apoyase en las ruedas de tracción.
Aún funcionaba la vieja fábrica de hielo más o menos donde ahora hay un bazar. También había una trapería, algo que hoy es historia.
Había una casa, no recuerdo si de beneficencia, donde hoy está la avda./pza de l'Estatut.
Aún existía la font d'en Marcel·lí, que si hoy existe está dentro de un tubo gigante al fondo de la riera de su nombre.
Las familias antiguas de la calle eran los Bonvehí, Rubió, Cuffí. Otros que no recuerdo el nombre eran los dueños de "la casa de la miel", o el dueño de frutas Ramón. Él tenía una frutería en el mercat d'Horta y los rubió una pollería creo.
Un saludo.
De aquella época casi no queda nada. La torre de aguas de la Pza. Masies d'Horta, el Foment i l' Ateneu Hortenc, la C/ Horta y algunas calles antiguas entre campoamor av Estatut i C/ Lisboa.
ResponElimina