dimarts, 22 de març del 2016

L'ANTIC CAMÍ DE LA TRAVESSERA

Mapa del Guinardó de 1891. En groc la Travessera de Gràcia o Camí del Mig.


Camí del mig, Camí antic de la Travessera, Travessera de Gràcia són termes que denominen la mateixa via de comunicació, de les poques que conserven pràcticament el seu traçat d'origen romà, amb petits canvis obligats per la massiva construcció d'edificis dels dos últims segles anys sobre el Pla de Barcelona.


Segurament en èpoques preromanes ja existien alguns d'aquests camins i molt previssiblement els romans van actualitzar d'acord amb les seves pròpies necessitats.


Marcats en marró el camins d'època romana.


Tots els camins s'han format per la força de l'us dels seus transeünts, persones i animals que es movien per un determinat territori, poble o nucli habitat i que necessitaven viatjar cap un altre pel motius principalment d'intercanvi comercial, bescanviant uns productes o articles per uns altres que els feien falta.



Sempre que els era possible, per viatjar procuraven escollir la via més ràpida, recta i segura, ja fos pel pla vorejant paratges de muntanya o travessant els turons que els envoltaven. 

Pel pla acostumava a anar caminant, en mula o bé en carro, qui en tenia. Si els viatges eren travessant els turons, els traginers utilitzaven animals de càrrega (mules o burros).

Com els trajectes acostumaven a fer-se llargs i pesants, paraven a descansar a les masies de la vora del camí a la fi d'aconseguir menjar i beure tant per a ells com per als seus animals. De fet els humans no hem canviat pas tant en les nostres costums al llarg del anys com podem constatar. 

Mas Ferrer masia del segle XVII que atenia als viatges i traginers. (imatge costumitzada)

Segons explica Joan F. Cabestany, en el seu estudi "Els camins antics del Pla de Barcelona" :

"El camí, a I'antiguitat romana era "res pública" i, en conseqüència, el camí medieval continuava essent una regalia(1)*. Regalia que fou exercida pel poder sobirà amb tota mena d'usurpacions o violacions fetes per la noblesa feudal, fos militar o senyorial. No detallarem la intervenció del poder sobirà i la seva defensa de la "regalia", però sí que hem d'assenyalar que el "príncep" donava el permís per construir el camí, pont o hospital, però no el finançava; la construcció era feta, generalment, pels mateixos usuaris, els quals per diferents mitjans o sistemes, freqüentment peatges, aconseguien pagar-ne la construcció.

Tal com ja hem apuntat més amunt, "el camí romà menys deformat i en gran part millor conservat, ha estat el camí del mig: les Travesseres de les Corts i de Gracia, que creuen bona part del Pla i que han estat deformades a partir de la zona de I'Hospital de Sant Pau i del Camp de I'Arpa i que arribava fins a Sant Andreu. (Joan F. Cabestany i Fort - Els camins antics del pla de Barcelona).

Terrenys sobre els que es va bastir l'Hospital de Sant Pau.  Foto Joaquim Morelló. CEC
L'antic camí de la Travessera davant de la Torre Xifré ja mig en ruïnes. Font és l'Arxiu Històric de Sant Pau,

Molts de nosaltres, algun cop ens hem preguntat com és que la travessera de Gràcia, acaba d'una manera tan sobtada davant de la paret de l'Hospital de Sant Pau.

En mig de la foto l'antic camí de la Travessera, xocant amb la paret de Sant Pau. Foto 1912 Brangulí

La resposta en aquest cas és fàcil, la construcció de la institució sanitària va tallar el seu pas natural, que seguia més enllà del Carrer Catalunya (ara Sant Quinti) fins arribar a Can Miralletes, com es pot comprovar en la foto de sota, i continuava fent giragonsa fins arribar al que ara és el Passatge de la Travessera, una altra relíquia de l'antic camí, fins morir en el carrer Xifré. Això pel que fa al tram que voreja part del Guinardó.


En mig l'antic camí de la Travessera acaba davant Can Pere Miralles, enderrocada en obrir Pare Claret, una mica més a la dreta Can Miralletes. Foto ANC.

Encara que la longitud del Camí del mig era molt més extensa, ens limitarem estudiar el tram que va des de Sant Andreu fins a la plaça de Francesc Masià.

"D'aquí la via entrava a l'actual terme de Barcelona, travessant per I'angle NE el grup de vivendes del Baró de Viver i continuant pel carrer de Calonge, per anar a parar enfront de I'antic molí medieval conegut com el Molí de Sant Andreu, punt on passava el Rec Comtal i que creuava en època medieval per un pont encara present en la memòria popular. Tot seguit enfilava cap el carrer de Palomar per arribar a la plaça de Mossèn Clapés, davant mateix de I'hostal gòtic de Ca la Sorda-Can Joan, ja desaparegut. La via continuava pels carrers de Bartrina i Concepció Arenal, creuant els arenys (2) dels torrents de Campanyà, d'en Tissó i d'en Dragó, i posteriorment la riera de Dant Andreu, torrent de Parellada i la llera que formava la riera d'Horta.

Desprès passava per les rodalies de ca l'Armera per arribar al torrent de la Guineu que traspassava a l'alçada del carrer Navas de Tolosa, fins creuar el carrer Guinardó on girava a ponent pel passatge de la Travessera, en direcció al coll de la Celada nom que rebia en l'alta edat medieval el coll que baixava des del mas Guinardó.

Passat l'esmentat coll, la via seguia pel carrer Pare Claret fins encreuar el carrer Sant Quintí, davant de la masia de (Can Pere Miralles desapareguda en obrir el c. Sant Antoni Maria Claret) i Can Miralletes, continuant per la part inferior del solar ocupat per l'Hospital de Sant Pau fins arribar, aproximadament uns trenta metres més amunt de la cruïlla de Sant Antoni Maria Claret amb Cartagena. A partir d'aquí, el camí restava encarat a l'actual travessera de Gràcia que ressegueix exactament el traçat de l'antiga via fins arribar a la Plaça Francesc Macià ". Estudi de Magí Travesset i Queraltó, denominat ESTUDI DE LA XARXA VIARIA DE TRADICIÓ ROMANA A L'ÀMBIT GEOGRÀFIC DEL PLA DE BARCELONA.

Actualment la Travessera s'entén al llarg de tres districtes de la ciutat de Barcelona, Sant Andreu, El Guinardó- Horta, i Gràcia..

En quan al Guinardó afegirem que l'antic camí de la Travessera creuava perpendicularment els torrents i rieres que baixaven del Turó de la Rovira fins el pla de Barcelona, com eren els torrents de'n Mariné, Delemús, Lligalbé, Casanovas, Milans, Melis i de la Guineu.



Mapa de torrents i masies de la contrada

Així mateix tenia a la vora les masies guinardorenques del Mas Ferrer, Mas Viladomat, Can Miralletes i Can Pere Miralles, Can Milans (desprès Can Xifré) i Can Delemús.

La part central de Travessera segueix també el contorn d'una calçada medieval anomenada Via Francisca o Strada Francigera i que ja és documentada el 1057. Es va convertir en el camí de la Travessera Molera a partir del segle XVI; aquest prenia el nom d'uns molins que hi havia a Sant Martí. El camí en qüestió va ser nomenat com Travessera abans de 1867, també ha tingut altres noms com Orden i Solar. El que s'utilitza avui dia Travessera de Gràcia, es va aprovar el 30.9.1932.

En groc el traçat de l'antic camí de la Travessera





(1)El concepte "regalia" té diferents usos. El més habitual es refereix als diners que optè el propietari en quan algú en fa us dels seus drets. Això vol dir que quan una persona explota algun dret, com pot ser el de pas, d'una altra, ha de palar-li "regalies". 

(2) Un areny és un terreny format d'arena.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada