DESAPAREGUT - Memòria dels veïns

Pere Montserrat Creus,  situació oficial: Desaparegut.

Quantes, angoixes, incerteses, dolor, amaga aquesta paraula en la vida d'una família, d'una mare.

Família Montserrat - Creus el petit és Pere Montserrat.

Algú que va marxar al front obligat  a lluitar en una guerra el sentit de la qual segur que ni comprenia, amb unes armes velles, desfasades i malmeses, per mirar  detenir l'avançada d'un exèrcit molt més poderós que el republicà.

Nois sense mitjans, sense cap preparació davant un exercit organitzat, entrenat  i ben dotat d'armament pels governs alemany i italià, van morir o desaparèixer innecessàriament mentre que  els caps del bàndol perdedor fugien a l'estranger.

La majoria eren nens de 17 i 18 anys (la nomenada per Dolores Ibárruri , lleva del biberó per l'edat dels seus components), eren enviats a morir intentant endarrerir el que era inevitable l'entrada de les tropes nacionals a Catalunya.  De molts d'ells  ningú no en tornà a saber res.

Silenci, el buit, no hi ha cap làpida on anar a plorar, o pot ser (pensaven els pares) no cal ni plorar, algun dia tornaran a casa, deuen estar en alguna presó, quan les coses es calmin, segur que tornen, tard o d'hora donaran senyals de vida. Però,  passen els dies i els anys i no en reben pas cap notícia, ningú no els dóna raó dels seus fills.

Es calcula que en tot Catalunya no es coneix el parador dels 3.300 desapareguts durant la Guerra Civil, van morir al front o en hospitals de campanya o de comarca mal preparats, ningú no va avisar a les famílies, van ser enterrats en foses comunes, amuntegats l'un sobre l'altre, hi havia tants que no es van aturar en fer cap llista amb els noms, són morts anònims.

A CATALUNYA ENCARA HI HA 3.300 DESAPAREGUTS DURANT LA GUERRA CIVIL.

Els desapareguts no són només un fenomen de l’atroç dictadura argentina o del terror de Pinochet. Els desapareguts també són cosa nostra. Sí, aquí, a Catalunya. Tres mil tres-centes famílies encara no han trobat el cos dels seus éssers estimats –ara ja avis o besavis- assassinats durant l’agressió feixista contra la Segona República. No són al nostre costat, però sí són vius en la memòria. Recordar, que vé del llatí re-cordis, significa tornar a passar pel cor (Galeano). No se sap on paren. No són morts, però tampoc són vius. Algú, al Parlament de Catalunya o al Congrés dels Diputats, podria reclamar per ells? Són tres mil tres-cents. SERGI PICAZO.

Pere Montserrat i la seva germana.
 Fotos de la família

Les famílies esperen que apareguin algun dia, ningú no els ha comunicat pas la seva mort, queda l'esperança del miracle, però el miracle no arriba.

Es deia Pere Montserrat Creus i vivia al carrer Sales i Ferrer del barr del Guinardó, orfe de pare, era el petit de tres germans, era un noi amb tota una vida per endavant, amb una família, mare i germans, tenia esperances de futur, el futur mai no va arribar.

Diuen que la seva pista es perd en algun punt de Gavà o Castelldefels, mentre feia la instrucció a la fi de ser enviat al front. Una instrucció militar que va durar només vint dies, en un centre de reclutament de soldats republicans

 

Pere Montserrat el seu germà a la casa familiar.

Han passat molts anys i les circumstàncies són unes altres. Aquest tipus de desgràcies mai desapareix de la memòria familiar mentre hi hagi persones amb memòria.

Recentment, un nebot que mai no el va arribar a conèixer però que va viure uns anys amb l'avia que havia perdut el fill, preguntà a les autoritats competents, s'interessà pel soldat desaparegut entre l'últim terç de 1938 i 1939.

Molts mesos més tard, arribà un sobre oficial amb el resultat de la recerca que la Generalitat havia engegat al respecte,  ningú no en va saber donar cap notícia, totes les fonts consultades neguen tenir dades sobre un soldat mort amb el nom de Pere Montserrat Creus.

Una nota al final d'un dels organismes consultats assenyala que al final de la guerra hi va haver un gran nombre de morts, molts d'aquests soldats van ser enterrats corre-cuita en fosses comunes i resulta quasi impossible poder donar cap notícia al respecte. Fi de la investigació.

Están en algún sitio / concertados

desconcertados / sordos,

buscándose / buscándonos

bloqueados por los signos y las dudas

contemplando las verjas de las plazas

los timbres de las puertas / las viejas azoteas

ordenando sus sueños, sus olvidos

quizá convalecientes de su muerte privada

Desaparecidos, Mario Benedetti

Fons documentals; Fotos i documents de la família.