ELS BUROTS, que eren i per a què servien

Burot de la muntanya Pelada, foto de principis del segle XX de Frederic Bordes C.E.C.

 BUROT: Oficina d'entrada a una població amb un funcionari municipal encarregat de cobrar els drets d'entrada de certs articles. El nom burot tal vegada tingui a veure amb el francès “bureau” oficina, o també és possible que sigui una evolució del significat de burot com a persona indiscreta que podia haver-se d'aplicat despectivament als costumers, sempre odiosos per als vianants.

El burot era el funcionari, municipal o de l'estat que s'encarregava de cobrar els drets d'entrada de certes mercaderies de la ciutat o país i “l'oficina” o caseta on treballava el burot l'anomenaven també burots, les oficines esmentades i el personal que hi treballava a més de cobrar, exercia la vigilància de totes les entrades de la ciutat a la fi d'evitar que ningú introduís mercaderies sense pagar el drets que havien de suportar.

És lògic imaginar que es trobava en llocs estratègics vora dels camins principals, vies a prop de viles i ciutats.

Burot a l'Arrabassada prop de Can Mora?,
foto fons Cuyàs anys 20

Els tributs sobre el trànsit de mercaderies mor en la llunyania del temps, existeixen notícies que ja a l'antiga Grècia ja es pagava un dos per cent del valor dels productes que entraven a Atenes.

A la Romà clàssica s'anomenava DRETS DE PORTES l'impost que gravava les mercaderies a la entrada de les ciutats, per a l'oli, el blat i d'altres productes existia un impost especial anomenat Annona.

Al nostre país tenim notícia d'algunes imposicions sobre l'entrada de mercaderies a viles i/o ciutats.:

• Els lleudes - nom genèric que rebien els impostos que gravaven l'entrada de mercaderies a una vila o ciutat. La referència més antiga la tenim a la ciutat de Vic de l'any 889.
• El dret d'entrades i eixides – fou reglamentat junt amb el Dret de la bolla (1) a les Corts de Montsó (1362.1363), perquè Pere el Cerimoniós afrontés les despeses de la guerra que en aquell temps l'enfrontava amb Pere el Cruel de Castella. Totes les contribucions havien de de ser transitòries mentre durava el motiu que les produïa però, com ara també passa, es convertien en permanents.
• Segle XIX - la Generalitat perciba en les fronteres terrestres i marítimes un dret sobre el valor de les entrades i sortides, sobre l'u per cent d'aquest valor.
• Segle XIX - es pagava l'impost al burot expedint una cèdula talonària, autoritzada pel cap burot, en el qual es detallava la quantitat d'espècie, drets, càrregues i data, com a comprovant d'haver satisfet el pagament. Als burots es mantenia un control sobre les mercaderies que s'havien fet cada dia, amb aquest propòsit, i a cada oficina, hi havia un llibre de anotar-hi les recaptacions dels dies parells i un altre pels senars.

Cèdula talonària expedida pel burot

També estava reglamentat l'horari, una disposició de 1885 a més de responsabilitzar de la recaptació

al personal dels burots, ordenava que estarien oberts a la sortida del sol i tancats a la posta.

Alguns emplaçaments de burots a Horta:

• Descarregador del Forti, pel camí de Can Papanats, passat l'actual centre psiquiàtric i al peu mateix de la porta de ferro que dóna al bosc del Laberint. Aquell lloc era un del camins més transitats de llavors, donat que era el que travessava la serra del Collserola des de la ciutat fins el Vallès. Lloc d'entrada fraudulenta de tota mena de mercaderies malgrat el mal camí que hi havia aleshores, fins que finalment decidiren posar-hi un burot.
• A peu mateix de Cal Notari, entre la casa i els camps d'oliveres. Controlava el camí que pujava entre vinyes fins a Can Ferré i allà es bifurcava per passar pels boscos de l'Abella, Cortada i Catà ja al terme de Cerdanyola. El terreny de Cal Notari pertanyia a la jurisdicció de Vigilància del guarda jurat Cinto Campmany i Pujades. En Cinto era molt conegut a Horta i entre les moltes anècdotes que explicava hi havia la del veí d'Horta que va voler passar amb tres perdius mortes a l'espatlla fent valer la seva amistat amb en Cinto, a la fi que el permetés passar sense pagar els impostos. En Cinto es mostrà inflexible tot dient-li que en duia masses, així que com el veí anava acompanyat de dos amics, li cedí una perdiu a cadascun d'ells, de manera que aleshores tocava a perdiu per barba, així que en Cinto no va tenir més remei que deixar el pas franc.
  
  
  
  
   
  
  
   Nota informativa:  Joan Vila - Fill d'Horta on visqué fins la seva mort en 1954 als 84 anys. Va ser burot d'Horta en una barraca situada a les Estires prop de Can Notari i de la Font del Gos.
  
  
• El tercer burot era el dit del Bosc de les dones, dit així perquè era el lloc on moltes de les dones de la contrada anaven a caçar bolets i a berenar. Era darrera del parc de les Heures, en un camí ara mateix perdut, esborrat pels boscos de les Llars Mundet.
• La més coneguda de totes tanmateix era la que hi havia al capdamunt de la Rambla Cortada (Avui Campoamor), estava situada a l'esquena del que eren els horts de la masia de Can Cortada i controlava el transit de la cruïlla de la carretera de Sant Andreu a Horta i Barcelona. Sobre el anys 50 encara existia, eren temps de penúries i d'estraperlo i més que res controlava el transit de mercaderies de primera necessitat a la fi d'evitar que s'hi especulés.

Burot a l'antiga Ctra d'Horta

• Burot de la Muntanya pelada, segurament a la vessant meridional del Carmel entre els dos camins que provenien de Gràcia i Sant Martí, l'actual camí de Can Mora i la Ctra. Del Carmel.

Aquests són els burots dels que hem aconseguit notícia, segurament hi havia alguns més la situació dels quals desconeixem.

(1)Drets de bolla : impost sobre els teixits que com la resta de les generalitats era recaptat per les diputacions del general a Catalunya, València i Aragó.

• Fonts Informatives : Gent Popular d'Horta d'en Mingo Borràs i El Carmel Ignorat , de Lluís Bou i Eva Gimeno Cases. Foto Cuyàs i Frederic Boades.