L'antic terme d'Horta tingué inicialment dos centres de poblament:
* el de la parròquia rural de Sant Genís dels Agudells, consagrada ja el 931 (segons Carreras i Candi una de les més petites i pobres del territori de Barcelona), situada als vessants de la serra de Collserola (sector dit la serra dels Agudells).
 |
| Dibuix de Sant Genís de 1894. Autor desconegut. |
 |
| Sant Genís dels Agudells 1900. Foto Jaume Anglada. Arxiu Fitigràfic de Barcelona |
* el de la seva sufragània la parròquia de Sant Joan d'Horta, al fons de la vall, esmentada des del 1095, que al llarg del segle XIX havia de prendre -per la molt superior expansió demogràfica i urbana- la capitalitat eclesiàstica i municipal a la parròquia de Sant Genís.
 |
| Església, i primer cementiri d'Horta |
Horta és un barri del districte d'Horta Guinardó de la ciutat de Barcelona. El nom prové de la família Horta, que va ser propietària del territori des de l'any 1036 fins al 1260. Habitada per nobles i mercaders des de el segle XIV, creix al voltant del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron ; el seu període d'esplendor va arribar fins a finals del segle XVII. Es troba documentat per primer cop el 965, on s'esmenta la vall d'Horta. Antigament el barri fou el nucli principal del municipi independent d'Horta que corresponia més o menys a l'actual districte d' Horta-Guinardó.
El creixement entre els segles XVII i XX fou a causa de l'abundància d'aigua que feu possible la instal·lació de nombroses bugaderies, la prosperitat de la zona també va créixer quan va arribar el tramvia l'any 1901. A la dècada dels seixanta va arribar el metro, concretament la línia 5, a la plaça Eivissa, l'estació d'Horta.
Encara es manté l'estructura del nucli antic al voltant de la Plaça Eivissa i té un eixample residencial, amb cases modernistes interessants al voltant dels carrers Campoamor, Salses, Mestre Dalmau i Feliu Codina.
No fa masses anys es podien comptar en el seu territori un gran nombre de masies residencials, com Can Glòria, Can Cortada, Can Mariner, Can Fargues, Can Don Joan, Can Grau i moltes altres, de les que queden escassament poc més de mitja dotzena.
Existeix també la finca de Martí-Codolar, el propietari de la qual, a principis del segle XX, fins i tot hi tenia el seu propi Zoo. Quan el sr. Martí-Codolar es va arruïnar va vendre els animals a l'Ajuntament de Barcelona i aquest va ser el naixement de l'actual Zoo de la Ciutadella.
Al barri també s'hi troba el Parc del Laberint que és el jardí més antic que es conserva a tota la ciutat. És un jardí de tipus neoclàssic que es va començar el 1794, en una finca dels marquesos d'Alfarràs, on s'hi van construir alhora un Palau d'estil orientalista, al voltant de la Torre Sobirana i la masia de Can Vallhonesta.
A la vora del parc hi ha el velòdrom d'Horta, on s'hi disputaren algunes proves pels Jocs Olímpics de 1992.
 |
| Horta en 1890. |
Existeix també la finca de Martí-Codolar, el propietari de la qual, a principis del segle XX, fins i tot hi tenia el seu propi Zoo. Quan el sr. Martí-Codolar es va arruïnar va vendre els animals a l'Ajuntament de Barcelona i aquest va ser el naixement de l'actual Zoo de la Ciutadella.
Al barri també s'hi troba el Parc del Laberint que és el jardí més antic que es conserva a tota la ciutat. És un jardí de tipus neoclàssic que es va començar el 1794, en una finca dels marquesos d'Alfarràs, on s'hi van construir alhora un Palau d'estil orientalista, al voltant de la Torre Sobirana i la masia de Can Vallhonesta.
A la vora del parc hi ha el velòdrom d'Horta, on s'hi disputaren algunes proves pels Jocs Olímpics de 1992.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada