EL TORRENT DE CAN MARINER

Des de que tinc memòria recordo haver pujat i baixat pel carrer Feliu i Codina per diferents motius al llarg de la meva vida. Us puc assegurar que a quarts de set del matí, quan passaves per sobre el pont que salva el Torrent de Can Mariner, l'aire baixava del Collserola a tot petar i tant fred en arribar l'hivern, que les orelles se't quedaven ben glaçades

La masia de can Mir i els seus horts, a dalt de tot can Manén

Molts cops m'havia repenjat en la barana del pont i contemplat el paisatge que des d'allà es divisava, horts i vinyes i tres o quatre cases de pagès, Can Manén regnant des de mitja alçada i després la muntanya del Turó de la Peira, amb la seu vesant més verda a l'esquerra sobre les cases Barates d'Horta (Can Peguera)  i la dreta, l'altra vesant cosida de vinyes.

A la falda del nostre omnipresent turó el torrent de can Mariner que passa sota el pont del carrer Feliu i Codina i mor en la Riera d'Horta, ara carrer Tajo. Aquest torrent de fet neixia molt més amunt i baixava pel que és carrer Pintor Pinós serpentejant cap Eduard Todà, passava sota el pont de Feliu i Codina i a partir d'allà se'l coneixia amb el nom de torrent de can Mariner donat que eren terres de la masia.

Entre el horts que es podien contemplar no fa gaires anys, hi havia els de Can Mir, en front mateix de l'acabament del carrer del Vent, un carrer que comença fent giragonsa i acaba fent tobogan.

El c. del Vent finalitzava
al torrent de Can Mariner

A Can Mir hi havia un pou que tenia molt d'aigua, al seu costat un safareig gran, safareig que anys desprès quan ja no es feia bugada es feia servir de bassa.

Can Mir el seu pou i el seu safareig. Foto Dora Serra

En els seus bons temps havia estat un gran safareig on s'hi feien bones bugades. La Sra. Coloma besàvia de ca l'Anxò era bugadera i tenia una colla de dones que hi treballaven fixes i una altra que venien quan anaven escurades de recursos.

Els homes de can Mir treballaven les vinyes i l'hort, la vinya la tenien a prop de Sant Genís.

La roba la baixaven a Barcelona els transportistes carreters, l'avia Coloma també baixava a Barcelona algun cop.

Es gastava molta aigua i es feien moltes pouades i sempre hi havia algun voluntari que per tres dinerons feia aquesta feina, mentrestant, les dones reien i anaven ensabonant i picant la roba.

L'aigua bruta es buidava al torrent i anava riera avall, això va durar fins que van construir la piscina d'aquí sobre, la del camp municipal, bastant més amunt al que ara és el carrer Eduard Toda.

La piscina desaiguava al torrent de Can Mariner

Can Matas vista des del c. Feliu i Codina, darrera el arbustos
el torrent de can Mariner

En aquell temps tot era torrent i pujant a ma esquerra hi havia Can Matas i els seus horts, ara sols resta la palmera com record. A ma dreta eren els horts de can Ramis, uns horts plens d'ametllers que eren tota una temptació pels escolars.

Quan sortien de l'escola dels “hermanos” (la Salle Horta), sempre havia una colleta que anava fins els ametllers i robava els ametllons a can Ramis. El pagès els escridassava i els tirava pedres tot dient-lis que no li robessin els ametllons.

Can Matas i els seus jardins, darrera
 la cúpula del convent de les monges deñ
carrer salses.

Tot el llarg de la riera l'ocupaven bugaderes, donat que hi havia molta aigua en aquell temps, de vegades quan plovia per anar a Ca l'Hermínia, s'havia de passar pels horts de les cases del carrer del Vent i entrar per darrera perquè la riera feia por.

L'aigua encara n'hi ha, encara que amagada però va minant els baixos de les cases que regalimen humitat, la natura passa factura quan no la tenen en compte i es construeix on no toca.

La primera vegada que es va buidar la piscina municipal l'aigua va omplir el torrent i va arribar fins els horts i s'endugué quatre rengleres d'enciams riera avall, els veïns cridaven tot esverats.

En veure aquest desori, les autoritats van decidir fer una canonada de desguàs que passava per sota el pont del carrer Feliu i Codina, tant llarga que empalmava amb el clavegueram del carrer Chapí. Totes les cases del Torrent de Can Mariner empalmaven amb aquesta canonada que baixava de la piscina.

Anys desprès es va bastir una claveguera de veritat, tant gran que una persona hi pot passar dempeus, desprès van asfaltar el torrent i van plantar arbres i lògicament es va anar omplint de pisos i més pisos i ara des del pont del carrer Feliu Codina ja no es pot albirar el Turó de la Peira, ni can Manen, la Font d'en Fargues, l'església d'Horta, el Tibidabo.

Escales que baixen des del c. Feliu i Codina

La part del pont que encara  es visible

L'antic torrent de Can Mariner, avui dia

També es podien sentir les campanes de la parròquia que tocaven l'Angelus, a morts, a bateig i a totes les misses, els crits de la mainada xipollejant a la riera, la xerrameca de les dones que rentaven roba, el soroll dels tramvies, fins i tot es sentia el xiulet del tren que passava per la Meridiana, ara tot això ha mort sota el soroll que fan els cotxes i de les motos.

Es van acabar les cases pairals els horts i va desaparèixer el refugi de quan la guerra Civil que estava a l'alçada del carrer del Vent i de la Galla. Ja no hi ha el bosquet ple de ginestes i saücs i herbes bones pels conills.

En fer la segona piscina que es va construir, no la que hi ha ara mateix, van omplir de terra l'antic torrent i es va convertir en el carrer Eduard Toda, van tapar el pont i per l'altra banda van construir unes escales que baixen fins el carrer Torrent de Can Mariner.

L'any 2001, les màquines van derruir la masia de Can Mir, els seus horts, els seu pou, el seu safareig i 150 anys de la vida d'una família.

Mica a mica han anat esborrant  el paisatge de molta de la gent d'Horta.

• Fonts informatives : El llibre " Horta especial - 23 intervius insòlites" de Dora Serra, a la que vull donar les gràcies per la seva inestimable informació sobre aquest indret.