PRIMERA HISTÒRIA ESCRITA DEL GUINARDÓ

Quí era l'Enric Marimon?, molts veïns del Guinardó segur que el van conéixer.

l'Enric Marimon

La família d'Enric Marimón és una de les més antigues del barri, el seu pare en Tomàs Marimón, vivia a baix de tot de l'Avinguda, arribant al Pg. De Maragall, va ser membre de la primera Junta de l'Associació de Propietaris i Veïns del Guinardó , la que per primer cop es va reunir en el Castell de Mascaró i desprès va passar a tenir-ne la seu en el Mas Guinardó.

Primera junta de Propietaris del Guinardó

Tomàs Marimón era un bon constructor d'edificis i com els marroquins no sabien fer la volta catalana, no podien acabar la Gran Mesquita, així que van venir a Barcelona a contractar persones que en coneguessin la tècnica i el se'l van endur a treballar al Marroc, on es va traslladar juntament amb la seva dona i el seu fill. Van viure-hi durant tres o quatre anys i allà va morir la seva muller, mare del nostre protagonista que aleshores comptava vuit anys.

L'Enric Marimon va néixer 21 de desembre de 1914 circumstancialment fora del Guinardó, on els seus pares passaven uns dies a casa d'un familiar, però va viure-hi pràcticament tota la seva vida. Quan es va casar va residir al carrer Varsòvia, entre el carrer Telègraf  i Bisbal, on s'hi va estar un munt d'anys fins que hi va morir en 1998. Residia molt a prop de la casa del Dr. Gratacòs (1), metge de la contrada,  del que era un bon amic.

Ja de gran, desprès de la Guerra Civil va treballar en dos o tres coses alhora per sobreviure, el mateix que moltes de les persones de l'època. Va fer de cobrador de la companyia de la llum, de venedor de colònies a granel i de pintor de parets, gràcies al primer d'aquests oficis va arribar a conèixer molta gent i moltes de les històries del barri que desprès va traslladar al seu llibre.

Els diumenges donava un cop de ma en la intendència del Mas Guinardó, en celebracions com les revetlles, celebracions de particulars tals com comunions i d'altres festes assenyalades, el Mas Guinardó llavors el centre de reunió de moltes persones i famílies dels voltants.

Foto cedida per  Susagna Roman

Terrassa del Mas Guinardó. Foto Brangulí 

Foto família Escardívol

L'Enric cantava en els espectacles de cafè-teatre que s'hi muntaven en la entitat i que rebien el suggeridor nom de “NIDOS DE ARTE”, on el mestre Candel tocava el piano i en Petardo, (suggeridor nom que rebia un dels que intervenien en l'obra) , explicava històries picantones i amb de doble sentit sobre alguns veïns del Guinardó, això si, sense no dir mai cap nom, només afegint-hi sucoses insinuacions perquè la clientela l'entengués. Hem de pensar que en el Guinardó d'aleshores tothom es coneixia o n'era parent.

Teatre al Mas Guinardó, foto Família Escardívol

L'ambient del Mas Guinardó amb els anys va anar canviant i ja no era el lloc entranyable on s'hi anava a trobar els amics i l'Enric Marimon com tenia les cames delicades i ja li costava molt pujar la rampa que conduïa fins al Mas, va arribar un moment que va deixar d'anar-hi.

Història del Mas Guinardó

Quan es va jubilar va decidir que volia deixar plasmat en un llibre tot allò coneixia de la història del Guinardó i que havia guardat en algun lloc situat en el futur com una tasca a dur a terme en algun moment.

Així que va desempolsar una caixa de marqueteria que el seu pare havia comprat en el Marroc on tenia guardades les fotos antigues que havia anat aconseguint, va arreglar una vella màquina d'escriure UNDERWOOD, i va començar a redactar el seu llibre que de fet va ser el primer i alhora, fins ara mateix, únic llibre que s'ha escrit sobre la història del barri.

Com no sabia escriure a màquina, ho feia amb dos dits, va tardar entre deu i quinze anys en donar-lo per acabat - ens explica el seu fill - ja que constantment hi afegia dades noves i, en conseqüència, havia de refer algunes de les planes o fer afegitons.

Desprès duia aquestes planes a que alguna persona de la família, que sabés escriure el català millor que no pas ell, li en corregís les faltes d'ortografia. Li va posar per títol PARLEM DE GUINARDÓ, i amb legítim orgull el va ensenyar a tots els veïns, amics i familiars, que se'n van fer còpies i així va anar circulant.

Així és com va arribar a les meves mans en el 2011, i la curiositat em va dur a cercar a la família de l'escriptor autodidacte, a la fi de conèixer la història de la confecció del curiós llibre. Vaig poder parlar extensament amb l'Enric Marimon fill que molt amablement em va donar totes les facilitats del món i al que agraeixo sincerament la seva col·laboració.

Quan l'Enric Marimon el redactava, m'explica el seu fill, - la veritat és que la família no li donava molta importància a la tasca que el pare duia a terme, fins i tot la mare li rondinava constantment, tot dient-li que anés en compte amb els noms i les històries que explicava no fos que tinguessin algun problema -  però, en va fer orelles sordes i va continuar fins al final.

Sort que no li va fer pas cas a la seva dona sinó, no hagués arribar fins a nosaltres un tros de la història més recent del barri del Guinardó.

Quan va fer 80 anys, la família va transcriure el contingut del llibre molt acuradament i va publicar-ne un exemplar en tapa dura com un regal molt especial.

Enric Marimon fill  ensenya la caixa de marqueteria on guardada les fotos el seu pare

Enric Marimon i Padró va morir al Guinardó el 9 de maig de 1998 a l'edat de 83 anys.

(1) El Dr. Arquímides Gratacós, furibund republicà i anticlerical, que es quedava a la porta de l'església quan anava a un enterrament o a un casament, que donava conferències  sobre "Aspectos de la cuestión social" als locals de la Lliga i que segons la llegenda popular que sembla certa, va pedre un fill en un accident.  Durant una época va renunciar al seu anticlericalisme i va decidir anar a missa, amb la qual cosa va deixar de creure definitivament en la Divina Providència". (Tots els barris de Barcelona", Josep Maria Huertas Claveria i J. Fabré). 

El Dr. Gratacós va tenir tres fills, un d'ell encara viu, un es va morir de petit d'una malaltia i un altre en un accident aeri venint de Madrid per visitar els pares per les festes de Nadal. Principalment va exercir de metge i  va ser President del Mas Guinardó. En la Revista número 5 d'EL POU, trobareu resumida la seva vida en un artícle de Joan Corbera.

Nota: Molt agraïda a l'Enric Marimon fill per la informació rebuda.

Post data: Finalment el 2016 l'equip d'EL POU va redactar l'única història editada del Guinardó en la colecció l'Abans de l'editorial EFEDOS, que se li va donar el nom de "L'ABANS GUINARDÓ-CAN BARÓ"